Borràs no se’n vol anar i els seus afins la reivindicaran en un acte a Manresa

  • Preveuen de reunir 500 persones i presentar un manifest enmig del compte enrere de la JEC

Odei A.-Etxearte
20.04.2023 - 21:40
Actualització: 21.04.2023 - 10:11
VilaWeb

Laura Borràs ha insistit que no pensa dimitir ni retirar-se. Pretén de mantenir-se com a presidenta (suspesa) del parlament fins que la Junta Electoral espanyola (JEC) li prengui l’escó, i continuar fent política des de la presidència de JxCat. Però Borràs compta, també, amb l’oposició d’una part important de l’executiva, que considera que hauria de fer un pas al costat, encara que la remor de fons no acabi de sortir a la superfície pública davant la imminència de les eleccions municipals. Ara mateix, aconseguir bons resultats és l’objectiu compartit per totes les famílies de Junts. Sobre Borràs pesa la condemna de quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que fa impossible que pugui repetir com a candidata en unes futures eleccions. Però el seu entorn vol expressar-li suport i reforçar-la com a actiu polític més enllà de la sentència ferma que redacti el Tribunal Suprem, insistint en la denúncia de lawfare. Per això fa setmanes que treballa en l’organització d’un acte que es farà demà al Palau Firal de Manresa.

És un dinar on es farà públic un manifest i en què és previst que hi assisteixin unes 500 persones. La majoria –expliquen els organitzadors– són militants de Junts que se n’han assabentat per la difusió interna que se n’ha fet. També hi seran familiars i amics de la presidenta del parlament suspesa. No és, per tant, un acte de partit, ni se n’ha fet cap crida pública. Els membres de l’executiva de Junts van ser “convidats diplomàticament” quan ja estava organitzat i no hi assistiran, amb l’excepció dels afins a Borràs. Això ha causat malestar en el sector més moderat de Junts, que també veu com Borràs continua participant en la pre-campanya de les municipals. De fet, abans del dinar, Borràs serà en la presentació de la candidatura de Junts a Matadepera. Gairebé a la mateixa hora, Xavier Trias presentarà la seva candidatura a Barcelona. Una llista on no hi ha integrants afins a Borràs i que el seu entorn critica per falta de pluralitat interna. Sense anar més lluny, la vice-presidenta del partit i propera a la presidenta suspesa del parlament, Aurora Madaula, va expressar la seva disconformitat en una executiva.

Darrere de l’intent de Trias d’aconseguir la batllia de Barcelona també hi ha la voluntat de l’anomenat sector institucional del partit, provinent de la vella Convergència o amb esperit neoconvergent, de guanyar terreny dins de Junts. Una altra cosa és si ho aconseguirà, atesa la incertesa sobre els lideratges electorals en les pròximes eleccions catalanes. Borràs és el pol oposat del que significa Trias malgrat que, dins de Junts, el retorn de l’ex-batlle de Barcelona tingui un suport transversal per les projeccions electorals que els dóna. I on serà demà el secretari general de JxCat, Jordi Turull? Casualitat o no, al matí participarà en la presentació de la llista de Cornellà i, al migdia, en un dinar pre-electoral de Junts per Tordera.

L’acte de Borràs arriba en un context especialment complicat per a la presidenta de JxCat. Quan falten pocs dies perquè el parlament enviï a la JEC les al·legacions que la mesa va aprovar de presentar dimarts, amb els vots de la majoria independentista i l’oposició del PSC. Borràs va criticar Alba Vergés assegurant que la vice-presidenta primera en funcions de presidenta ja havia vulnerat els seus drets amb la suspensió dels seus drets i deures com a diputada, després de l’obertura del judici oral per uns delictes que la majoria de la mesa va considerar que eren corrupció. L’argument principal de les al·legacions del parlament serà ara que el reglament de la cambra estableix que només es pot perdre l’escó per sentència ferma i que la JEC ataca la sobirania del parlament. El final és escrit en les sentències prèvies del Tribunal Suprem sobre Quim Torra i Pau Juvillà: la Junta Electoral li prendrà l’escó, i és possible que això passi coincidint amb les municipals o just després.

La gestió posterior dins el partit serà un altre front que entoma Borràs. Presentaran un altre candidat? Ha sonat el nom de la vice-presidenta del partit i batllessa de Vic, Anna Erra, però els afins a Borràs voldrien que Junts no proposés cap nom. I encara més: Borràs es podrà mantenir com a presidenta del partit?

Perquè si Borràs no tanca un pacte amb Turull que li ho permeti, els qui pretenen que se’n vagi podrien activar fàcilment la comissió de garanties de Junts, on la majoria dels membres pensa que no ha sofert lawfare. De fet, només caldria que un militant demanés un pronunciament de la comissió perquè tot estigués a punt d’anar-se’n en orris. Després, en cas d’un hipotètic pacte Borràs-Turull, és una incògnita si es podria executar fins al final malgrat l’oposició de tants. O si els detractors de Borràs s’acabaran imposant fent-la fora. Si s’activés la comissió de garanties, la direcció en rebria el pronunciament i la decisió final l’hauria de prendre l’executiva, on es dóna per fet que Borràs no té majoria. Però si hi ha un pacte Borràs-Turull, fins on arribaria llavors la capacitat de contenció del secretari general? I encara hi ha un altre element addicional. Després de la condemna de Borràs –amb més o menys incomoditats, absències i expressions de suport–, el discurs oficial de Junts va ser mantenir que és víctima del lawfare. El primer a defensar-ho va ser Turull, i el discurs públic els lliga. Com justificar un gir argumental ja avalat per la cúpula?

El secretari general de Junts malda per protegir l’organització fins a les municipals. I al mateix temps, sembla decidit a mirar d’evitar un trencament que deixi el partit en una posició difícil, just en un moment en què els sondatges detecten una millora dels resultats després de la sortida del govern. Què pot passar? Només el temps ho dirà. Una cosa és clara per a alguns: el mal major seria una hipotètica escissió o un congrés extraordinari. I ja se sap que les guerres intestines, amb el partit esventrat davant els electors, acostumen a castigar-se a les urnes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any