L’Azerbaitjan trenca la fràgil treva i ataca l’Alt Karabakh

  • Armènia denuncia la voluntat àzeri de "completar la seva política de neteja ètnica" i la comunitat internacional fa una crida a aturar les hostilitats · Les protestes augmenten a Erevan perquè el govern intervingui en defensa dels residents, d'ètnia armènia

VilaWeb
Alexandre Solano
19.09.2023 - 16:23
Actualització: 19.09.2023 - 17:50

El govern de l’Azerbaitjan ha anunciat avui que comença una operació contra l’Alt Karabakh, tot trencant la fràgil treva que hi havia d’ençà del 2020, quan es va arribar a un alto-el-foc després d’un atac de l’exèrcit àzeri, que ha envaït territoris que fins ara controlava la República d’Artsakh.

L’Alt Karabakh és una regió de majoria armènia que les autoritats soviètiques van incloure dins l’Azerbaitjan. Amb l’esfondrament de l’URSS, va esclatar una guerra a gran escala amb l’Armènia, que va acabar amb la mort de prop de trenta mil persones i la consolidació d’una república independent de facto, la República d’Artsakh, emparant-se en el dret d’autodeterminació, però que no ha estat reconeguda per la comunitat internacional.

De llavors ençà, les autoritats àzeris han violat regularment un alto-el-foc precari, amb una guerra oberta l’any 2020 que, amb superioritat demogràfica, econòmica, militar, i el suport de Turquia a la regió, va portar a apoderar-se de bona part del territori de l’Alt Karabakh. D’ençà de fa tres anys, hi ha hagut converses per arribar a un acord de pau i, tot i haver-hi militars russos desplegats com a forces de pau, en virtut de l’alto-el-foc, els atacs no s’ha aturat i hi ha un blocatge del corredor de Latxín, que connecta Armènia i la República d’Artsakh, i això fa que faci nou mesos que no arribi l’ajuda humanitària al territori.

De fet, el setembre de l’any passat la guerra va ser directament entre Armènia i l’Azerbaitjan, amb l’ocupació de part del territori armeni. L’ofensiva actual asseguren les autoritats àzeris que és contra “activitats antiterroristes” per a “garantir l’ordre i restaurar l’estructura constitucional de l’Azerbaidjan” i asseguren que no són objectius la població civil ni les instal·lacions d’infrastructura civil”.

Alhora, ha recalcat que “la població està sent advertida amb altaveus i pamflets”. No obstant això, ja s’han reportat cinc morts i una vuitantena de ferits.

Armènia denuncia una neteja ètnica

Després de l’anunci de Bakú, que ho justifica per la mort de dos civils i quatre militars a causa de l’explosió de dues mines anti-persona, el govern d’Armènia ha acusat l’Azerbaitjan de “desencadenar una altra agressió a gran escala contra la població de l’Alt Karabakh, destinada a completar la seva política de neteja ètnica”. “Guiat pel sentiment d’impunitat, l’Azerbaitjan ha assumit obertament la responsabilitat de l’agressió”, ha dit el Ministeri d’Afers estrangers armeni. Sobre això, en els territoris dels quals es van apoderar l’any 2020, van ser constants els crims de guerra i va provocar la marxa de tots els residents.

“Condemnem fermament l’agressió de l’Azerbaitjan i el crim en massa que va tenir lloc exactament fa tres anys, el 2020. És la continuació de l’ús a gran escala de la força per part de l’Azerbaitjan”, ha assenyalat, abans de confirmar que la capital de la regió, Stepanakert, i altres localitats es troben sota atacs d’artilleria “sota el pretext de ‘destruir objectius militars'”.

A Armènia, hi ha hagut fortes protestes contra el govern armeni, perquè intervingui militarment a l’Alt Karabakh en defensa dels residents, d’ètnia armènia.

Per la seva banda, el Ministeri d’Afers estrangers de la república de l’Alt Karabakh ha denunciat a les xarxes socials que la capital i altres localitats “estan sent atacades intensament amb artilleria” “Azerbaitjan continua la seva neteja ètnica d’Artsakh fent que cent vint mil persones abandonin les seves llars per la força. El fracàs dels actors internacionals a l’hora d’aixecar el blocatge i evitar un genocidi a Artsakh ha suposat una ‘llum verda’ perquè l’Azerbaitjan llanci una ofensiva militar”, ha denunciat.

Crides de la comunitat internacional

El govern de Rússia ha mostrat la seva “profunda alarma” per l’operació llançada per l’exèrcit azerbaidjanès i ha reclamat a l’Azerbaidjan i Armènia que cessin immediatament les hostilitats i tornin a la via del diàleg. “Rússia demana a les parts en conflicte que aturin el vessament de sang, que cessin immediatament les hostilitats i que tornin al camí de l’acord polític i diplomàtic”, ha indicat.

El govern francès ha sol·licitat la convocatòria urgent d’una reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i París ha volgut condemnar “amb la màxima fermesa” l’atac.

Per la seva part, la Unió Europea ha denunciat les accions militars i ha reclamat que cessi l’escalada de tensions. “Les accions militars de l’Azerbaidjan s’han d’aturar immediatament per permetre un veritable diàleg entre Bakú i els armenis de Karabakh”, ha assenyalat en un comunicat el president del Consell Europeu, Charles Michel, que en els darrers mesos ha promogut una negociació entre Bakú i Erevan. “És urgent reprendre el diàleg entre Bakú i els armenis de Karabakh. Aquesta escalada militar no ha de servir de pretext per forçar l’èxode de la població local”, ha assenyalat l’oficina de l’Alt Representant, Josep Borrell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any