Assetjament escolar: alguna cosa ha fallat a Sallent, però quina?

“És obvi i inqüestionable que alguna cosa ha fallat.” Així es va expressar dimarts la portaveu del govern, Patrícia Plaja, sobre salt al buit dels bessons de Sallent que patien assetjament escolar. En la conferència de premsa, Plaja va demanar disculpes en nom de tot l’executiu. En un primer moment, el Departament d’Educació va descartar que els bessons fossin víctimes d’assetjament, fet que sí que manifestaven familiars i companys. Dies més tard, Educació va rectificar i va reconèixer l’assetjament escolar.

Juntament amb el cas de Sallent, l’intent de suïcidi d’un adolescent amb autisme a la Ràpita i la quinzena d’alumnes amb temptatives suïcides en un institut de Mislata han consternat l’opinió pública aquests darrers dies. Les institucions saben que alguna cosa falla, però no acaben de deixar clar quina. En parlem amb entitats, professors i experts, que reclamen al govern més recursos per a fer front a l’assetjament.

Un protocol que no sempre funciona

En el cas dels bessons de Sallent, no es va activar el protocol d’intervenció contra l’assetjament escolar perquè el centre sembla que no en va detectar els indicis. El Departament d’Educació ha obert una investigació especial dirigida per la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) per saber per què no es va activar.

A Catalunya, hi ha uns quants protocols per a la millora de la convivència als centres educatius. El més important és el “Circuit simplificat d’intervenció davant conductes greument perjudicials per a la convivència”, que s’activa quan hi ha coneixement o sospita d’un cas d’assetjament. Aquest text proporciona una quarantena d’indicadors que poden fer saltar les alarmes, incloent-hi aspectes físics i conductuals dels alumnes. Si la sospita es confirma, l’escola comença la intervenció, que inclou mesures d’urgència com ara canviar temporalment l’agressor de grup o suspendre-li l’assistència, crear un mapa de seguretat per protegir l’alumne assetjat i oferir-li suport i persones de referència, fins que no es tanca del cas.

Per Meritxell Plana, de l’Associació Catalana de Prevenció de l’Assetjament Escolar, el protocol depèn massa que l’escola verifiqui la sospita i critica que gairebé sempre la família és qui demana d’obrir-lo. “És el 99% dels casos”, lamenta. Diu que això és un problema perquè l’escola es veu forçada a engegar-lo i no sempre té bona predisposició a l’hora d’investigar els fets.

Plana també critica que els protocols són molt centrats en l’actuació i no tant en la prevenció. “Quan es comença el protocol, ja és tard. Ja hi ha hagut l’assetjament, no es fa la prevenció.” Apunta que fa dos anys Educació va demanar a les escoles que tinguessin un pla de convivència per a prevenir l’assetjament escolar, però que no li donen la importància que mereix. “Si ho preguntes als pares, ningú no coneix el pla de la seva escola. Fins i tot si entres a la web de l’escola, et costarà Déu i ajuda de trobar-lo. Hauria de ser a l’abast de la comunitat educativa. És la base de la convivència i allà sí que hi ha una proposta de prevenció.”

La violència es relativitza i es normalitza

Un nen de primària de cada quatre s’identifica com a víctima d’assetjament escolar a Catalunya i un adolescent de cada dos ha estat involucrat en una situació de violència a l’escola, segons dades de la Fundació Barça. Tanmateix, les xifres podrien ser encara més alarmants, atès que, en molts casos, els estudiants que són víctimes d’assetjament escolar no ho diuen per por de represàlies o d’empitjorar la situació. L’alumne assetjat pot patir seqüeles greus i duradores com ara la por d’anar a classe, dificultats en l’aprenentatge, problemes de salut mental i conducta suïcida.

Lolita Bosch va patir assetjament escolar durant tres anys i mig. També va provar de suïcidar-se. Ja en fa molts anys i ara lluita perquè tot això canviï per mitjà de l’activisme social i l’escriptura. Quan li demanem què falla en la prevenció, defensa que s’hauria de fer una campanya de sensibilització d’àmbit nacional sobre l’assetjament escolar i en fa responsable el Departament d’Educació. “No li ho podem demanar només a la comunitat educativa. És una qüestió de voluntat política. S’ha d’entendre que és una urgència.”

Bosch alerta que les noves generacions creixen en entorns molt agressius. Creu que els adults no donen exemple: “Els demanem que facin allò que no fem. No és la responsabilitat dels menors. És vergonyós que els demanem a ells que ho aturin.” Plana també identifica el clima de violència i diu que com més va tolerem més la violència. “No podem posar el límit en la coça. Abans de la coça va l’empenta, i abans l’insult i la befa. Hi ha un recorregut. No ho podem normalitzar.”

Per a abordar-ho, Plana remarca que és molt important de treballar la reeducació dels agressors. “No tots els pares pensen de dur al terapeuta un nen amb comportaments violents. S’ha de fer un esforç.” Explica que les escoles tenen poques eines i no gaire efectives per a tractar els agressors. “El podem acomiadar uns dies, però què més fem? Si tens un nen que patològicament té un problema per un mal aprenentatge emocional, seria idoni que l’obliguessin a seguir una teràpia. Una reeducació.”

Crit d’alerta dels mestres: “No necessitem pantalles, necessitem psicòlegs”

Del 2021 ençà, la USAV ha tractat més de 1.500 casos. En els primers quatre mesos del curs 2022-2023, va obrir 430 procediments, prop de la meitat que tots els del curs passat, que va obrir-ne 864. Arran de l’agreujament de la salut mental dels adolescents, sobretot d’ençà de la pandèmia, els professors se senten desbordats i demanen més recursos per a fer-hi front. Daniel Cortijo, professor de secundària, ho manifesta així: “Puc fer un acompanyament emocional fins a cert punt, però hi ha temes seriosos que han de ser en mans de professionals. No podem donar un servei tan d’estar per casa.”

Diu que caldria tenir prou recursos per a dedicar-li a cada alumne el temps que necessita: “Amb trenta alumnes a classe es fa molt difícil de parlar amb l’assetjador, amb l’assetjat i amb el grup. De vegades, sobretot quan ets tutor, dediques més temps als conflictes a l’aula que a la matèria mateixa.” I protesta: “Que ens donin allò que necessitem. Ara, per exemple, no necessitem pantalles, necessitem psicòlegs. Això no ven i qui ho acaba pagant és la gent.” Bosch també exculpa els professors perquè considera que no tenen recursos. “Els té l’administració. No és culpa seva. No donen l’abast.” Vincula l’augment de casos l’assetjament escolar amb les retallades en educació després de la crisi del 2008. “Amb les retallades es van carregar la imatge de mediador juvenil, que funcionava molt bé per a la convivència a l’aula.”

Per part seva, Plana considera que sovint es “carrega el mort” als mestres, i diu que les escoles no tenen ni temps ni personal per a abordar l’assetjament escolar com cal. “No sol haver-hi psicopedagogs als centres. I, si n’hi ha, combinen la tasca amb fer de mestre. Imagina un psicopedagog que també ha de fer de mestre per a tota una escola d’uns set-cents alumnes. És impossible de fer una bona feina.”

La diversitat és més exposada: racisme, LGTB-fòbia i capacitisme

Tot i que qualsevol pot ser víctima d’assetjament escolar, hi ha certs perfils que hi són més exposats, a parer de Lolita Bosch. Defensa que s’han de treballar a l’aula discriminacions com ara el masclisme, el racisme, la xenofòbia, el capacitisme i la islamofòbia perquè són formes molt comunes d’assetjament. Hi ha dades que ho evidencien. Més de la meitat de joves lesbianes, gais, trans o bisexuals pateix assetjament psicològic o físic a les aules de l’estat espanyol per la seva orientació sexual, segons la Federació LGTB espanyola. És el doble de probabilitat dels casos de l’alumnat que no forma part del col·lectiu. “Els bessons de Sallent eren argentins i això va ser motiu d’assetjament. S’ha de treballar a les aules. El nen que fa l’insult racista ha de ser expulsat i li han d’explicar i sensibilitzar-lo”, rebla.