Fa uns quants dies VilaWeb publicava un reportatge esplèndid sobre els boscs dels Països Catalans. Deia, la peça: “Ara és el moment de descobrir els boscs, de perdre’s entre els arbres i de recórrer els corriols.” La importància dels arbres i els boscs és inqüestionable, també la nostra relació amb aquests hàbitats naturals. La que tenim i la que podem arribar a tenir. Parlem de tres llibres que ens ajudaran a vincular-nos-hi, des del coneixement, la poesia i la festa.

Parlar amb els arbres

L’editorial Alpina, que enguany celebra setanta-cinc anys i que té una exposició sobre la seva història a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, ha editat el llibre Parlar amb els arbres, de la biòloga i educadora ambiental Carme Clopés, amb dibuixos molt útils de l’educadora ambiental i il·lustradora de natura Cinta Riera i els poemes de l’escriptora i mestra Lola Casas. Una trilogia que aporta poesia, imatge i ciència i no oblida certes curiositats. El llibre, senzill, però eficaç, pensat sobretot per als infants i les escoles, ofereix d’una manera molt didàctica coneixement essencial sobre vint-i-nou arbres que es poden trobar tot passejant pel Montseny. L’estructura interna del llibre diferencia els arbres de bosc mediterrani (surera, roure martinenc, castanyer, lledoner…), dels de bosc centre-europeu (faig, boix grèvol, avet, noguera, boix…) i els de bosc de ribera (vern, til·ler, avellaner, saüc, om…). Perquè els boscs del Montseny contenen una mostra de tot el conjunt d’arbres europeus.

Descobrim que el lledoner és un arbre molt emprat per a fer forques i mànecs d’eines del camp, que sempre ha estat un arbre situat a prop de les masies i que abans la canalla se’n menjava el fruit com si fossin llaminadures. També descobrim que les pinyes dels avets es mantenen dretes damunt les branques més altes; que als castanyers vells hi nien el pica-soques blau, el gamarús i la mallerenga; i que les arrels dels verns atrapen material que arrossega el riu.

Com diu el pallasso Tortell Poltrona al pròleg: “Si conec, puc respectar; si distingeixo les diferents varietats i espècies, tinc la possibilitat de sentir-me en harmonia amb l’entorn. De deixar de ser jo per ser una mica tot.”

Dones, arbres i poesia

Un altre llibre que té l’arbre com a columna vertebral és Dones, arbres i poesia, un projecte que originàriament té una primera virtut d’haver nascut en el si d’un institut d’educació secundària i batxillerat, l’Institut de Premià de Mar (Maresme). I té una segona virtut, la de mostrar els versos d’infinitat de poetesses catalanes i, per tant, de fer visible un patrimoni cultural sovint invisible. Editat per Voliana, l’obra recull poemes de cent trenta poetesses catalanes amb poemes dedicats als arbres. L’obra és a cura de la professora Margalida Capellà, que és la impulsora del projecte, i la poetessa Marta Pérez Sierra.

“La presència dels arbres en la poesia és tan vella com la mateixa poesia”, diu Margalida Capellà al pròleg, en què explica l’origen del llibre. I és d’aquells orígens que tots voldríem que succeïssin ben sovint, però que més aviat costen de fruitar. Explica Capellà que una vegada, tot fent una tutoria d’una classe de 4t d’ESO, va portar els alumnes al patí i els va proposar que localitzessin un llorer. No sabien què cercaven i no en van trobar cap. Ella els el va ensenyar i va explicar a aquells alumnes desganats el mite d’Apol·lo i Dafne, origen mitològic del llorer, i els va recitar uns versos de la poetessa grega Ànite de Tègea. Aquesta vivència els va motivar i a partir d’aquí un grup d’alumnes d’aquella classe va impulsar un projecte de recerca: una ruta poètica pel jardí de l’institut. Capellà els va posar dues condicions: que havien de ser poemes escrits per dones i en llengua catalana. No va ser fàcil, perquè pràcticament no hi havia referenciats poemes sobre arbres escrits per dones i menys en català. Després de llegir molt, van aconseguir de confegir aquella ruta literària pels jardins de l’institut, amb el suport del professor de jardineria i floristeria del cicle formatiu de grau mitjà.

Temps després, aquesta ruta va servir de base per a una fita més ambiciosa. Amb el suport de la poetessa Marta Pérez Sierra s’han aplegat cent trenta poetesses amb poemes dedicats als arbres. El llibre consta de dues parts. La primera, De arboribus, inclou cinquanta-dues plantes, majoritàriament arbres, amb diferents poemes dedicats a cadascun, i una segona part, Arbor arboris, on les poetesses han creat poemes al voltant dels arbres en genèric, en sentit físic, metafòric o psicològic. L’edició s’arrodoneix amb dibuixos de Joan Pasqual.

La festa de l’arbre

No fa tants anys gairebé a cada poble se celebrava la festa de l’arbre. Diríem que potser d’uns anys ençà ha anat a la baixa. La festa de l’arbre és una festa bonica, popular, en uns pobles de factura senzilla, i en uns altres s’ha fet tan important, tan essencial, que és una peça imprescindible del calendari anual de festes. Perquè els arbres ho són, d’essencials. Per una altra banda, aquesta festa es podria pensar que és una consagració de la primavera, però el fet cert és que de festes de l’arbre se’n fan tot l’any: amb el solstici d’hivern, amb les festes de maig (avançades i endarrerides també) i amb el solstici d’estiu. I aquestes festes se celebren arreu dels Països Catalans, com ens explica el llibre, Amunt! Les festes de l’arbre als Països Catalans (Sidillà edicions).

Els autors d’Amunt!, el periodista Llorenç Roviras i el fotògraf Marc Castellet, van visitar trenta-dues festes de l’arbre, de les cinquanta-vuit que referencien, i n’expliquen vint-i-vuit que se celebren a Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a Mallorca i a Andorra. L’estranyesa de veure en ple segle XXI com es talla un arbre al bosc, es carrega en processó fins a la vila i es planta amb tota solemnitat al bell mig de la plaça, va portar els autors a recórrer el país cercant l’on, el com i el perquè d’aquests rituals. Un seguiment fet durant deu anys. Hi trobem festes com ara la Fia-faia, la Festa del Pi de Centelles, el Pi de Sant Antoni de Pollença, les Santantonades dels Ports, la festa de Sant Antoni de Canals, els ‘Mayos’ del racó d’Ademús, i moltes més.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.