L’amenaça de la tecnodictadura

«Ja hi ha massa exemples perillosos de pràctiques tecnològiques intrusives, justificades pel coronavirus»

Vicent Partal
Vicent Partal
07.04.2020 - 05:22
Actualització: 07.04.2020 - 07:22
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

A voltes pense que la humanitat en realitat aprèn massa poc de l’experiència passada. Ho dic per l’augment alarmant de l’ús de la tecnologia, aprofitant-se del coronavirus, per a envair la privadesa dels ciutadans i mirar d’instaurar un estat policíac que no tindrà res a envejar al 1984 del visionari George Orwell.

Dic que no n’aprenem perquè cal recordar que l’autoritarisme sempre ha mirat d’aprofitar els ‘moments de xoc’, com molt bé els va definir la periodista i activista canadenca Naomi Klein, per a implantar mesures que en condicions normals serien simplement inacceptables. Mesures que després ja es queden per sempre o que, anant molt bé, costa molt de desfer.

Per això aquests dies creix raonablement la inquietud arran de les notícies –ara com ara molt confuses encara quants als detalls– sobre l’ús d’aplicacions per a vigilar els nostres moviments amb l’excusa de controlar la pandèmia. Per aquest motiu VilaWeb ha demanat a XNet que explique la seua proposta, que intenta conciliar l’interès general amb el dret de privadesa i de llibertat personal, que no haurien de ser restringits.

L’ús de dades privades a gran escala, compilades dels nostres telèfons de manera anònima, descentralitzada i oberta, exigint que no queden solament en mans dels governs i les grans corporacions, pot ser una eina especialment útil en el moment del retorn a una certa normalitat postconfinament. Però preocupa molt la temptació dels governs i dels monstres globals de la tecnologia d’anar més enllà i aprofitar el moment. Perquè ja hi ha massa exemples perillosos d’aquesta mena de pràctiques, justificades pel coronavirus, que no podem passar per alt i que ens haurien de posar en guàrdia com a societat.

Emparant-se en la pandèmia, molts governs del món han optat per fer servir la tecnologia d’una manera clarament intrusiva i agressiva, aprofitant-se de la comprensió que origina la situació d’excepcionalitat. No cal anar a parar a la Xina, la primera gran tecnodictadura de la història. Hong Kong, per exemple, obliga tots els estrangers que hi arriben a fer una quarantena i a portar un dispositiu que els identifica en tot moment i a tot arreu. A Tailàndia quan arribes a l’aeroport és obligat de descarregar-te una aplicació que vigila durant catorze dies tots els moviments que fas i n’informa el govern. Singapur ha creat una aplicació que fins i tot sap, per Bluetooth, si dues persones s’acosten més a prop de dos metres i ho registra. L’ús d’aquesta aplicació és obligatori en establiments sanitaris o dependents del govern, de manera que en qualsevol moment un funcionari pot repassar on has estat i com t’has mogut. És sabut que a l’Iran s’ha implantat una aplicació que en teoria serveix per a controlar la difusió del coronavirus però que en realitat és un arsenal d’espionatge de les persones. I també que Israel ha obert una eina secreta que feia servir el Shin Bet per a operacions policíaques definides com a antiterroristes i que ara controlarà tota la població, en una operació que el New York Times destaca que és ‘sense precedents‘.

Segons l’estudi COVID-19 Digital Rights Tracker, vint estats ja han aprofitat la pandèmia per introduir noves tecnologies de control multitudinari, especialment mitjançant els telèfons; set estats han introduït eines avançades de reconeixement físic, com ara càmeres que reconeixen cares; onze governs han introduït mesures de censura de la informació sobre la pandèmia; i fins i tot en quatre països s’ha tancat parcialment l’accés a internet.

I no parlem de països asiàtics o del Llevant i prou. A la Unió Europea, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Itàlia i Polònia ja fan servir eines per traçar digitalment els moviments dels ciutadans; i Bèlgica i l’estat espanyol han aplicat mesures de vigilància física que inclouen l’ús agressiu de càmeres en espais públics. Per exemple, els drons equipats amb càmeres de la policia espanyola ja han dut alguns mitjans internacionals a comparar Espanya amb la Xina.

L’emergència sanitària ha creat, doncs, un terreny fèrtil per a l’autoritarisme. La saó hi és i molts ciutadans semblen disposats a acceptar allò que siga per lluitar contra la pandèmia. I de resultes d’açò s’accepten acríticament estats d’emergència o les aplicacions parcials del 155. Com  s’accepta i fins i tot s’encoratja la presència dels militars als carrers i es lleva importància a les múltiples agressions policíaques que Kaos en la Red, entre més entitats, ha documentat parlant de pandèmia policíaca. O apareix, fins i tot, aquesta figura inquietant del vigilant des del balcó, disposat a denunciar i encarar-se amb qualsevol que faça una cosa que ell crega que no és correcta.

Tot plegat són símptomes molt perillosos, alarmants, d’un afebliment preocupant pel que fa a la defensa col·lectiva dels drets més elementals de la ciutadania. Afebliment que encara pot tenir conseqüències molts més greus i a més llarg termini si els nostres governs avancen, sense fre i sense control de la societat, en el camí de la tecnodictadura.

 

PS. Ahir VilaWeb va publicar aquest article(que després es va actualitzar amb noves dades) sobre l’empresa catalana Grup Met. Grup Met, establerta al Masnou i dedicada a la logística del sector tèxtil, s’ha reorientat durant la crisi del coronavirus cap a l’exportació i distribució de les proves PCR per a detectar el virus amb proves fabricades a Corea del Sud o Singapur. El diari econòmic Expansión n’havia parlat el primer d’aquest mes i n’havia destacat la reconversió industrial. A partir d’això VilaWeb es va concentrar en la qüestió que ni el govern català ni l’espanyol no s’hi havien posat en contacte. Després de publicar l’article, el nostre diari també va demanar explicacions a la conferència de premsa del govern. El govern va respondre que ignorava si s’hi havia posat en contacte, però immediatament ho féu i s’interessà per una possible adquisició de proves en massa. Tot això s’explica avui en aquesta entrevista que us oferim al propietari de Grup Met, Francesc Maristany, que dóna els detalls del cas i afegeix: ‘Els mitjans de comunicació heu fet la vostra funció social.’

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.04.2020  ·  22:14

Totes aquelles ferramentes informàtiques que ens fan la vida més còmoda i més fàcil, sovint són gratuïtes. El veritable negoci som nosaltres. Les nostres dades. Les que nosaltres coneixem i aquelles que ni tan sols. El Gran Germà ja fa anys que funciona. Cal ser-ne conscient i actuar en conseqüència. Un estat espanyol amb control cibernètic de la població seria terrible, per exemple. I la millor manera d’evitar-ho és anar-se’n a temps.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
06.04.2020  ·  22:15

Em temo que des del 11S de 2001 a NY estem immersos en el 1984 d’Orwell, simplement que ara ja no els cal empescar-se escuses.
El que ens cal com a societat és deslliurar-nos dels Big Brothers ñol, UE i resta de sàtrapes mundials.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.04.2020  ·  23:16

El que dius, Vicent, és una possibilitat molt real.

Però Mario Benedetti ens diu:

Cuando la tormenta pase
Y se amansen los caminos
y seamos sobrevivientes
de un naufragio colectivo.

Con el corazón lloroso
y el destino bendecido
nos sentiremos dichosos
tan sólo por estar vivos.

Y le daremos un abrazo
al primer desconocido
y alabaremos la suerte
de conservar un amigo.

Y entonces recordaremos
todo aquello que perdimos
y de una vez aprenderemos
todo lo que no aprendimos.

Ya no tendremos envidia
pues todos habrán sufrido.
Ya no tendremos desidia
Seremos más compasivos.

Valdrá más lo que es de todos
Que lo jamas conseguido
Seremos más generosos
Y mucho más comprometidos

Entenderemos lo frágil
que significa estar vivos
Sudaremos empatía
por quien está y quien se ha ido.

Extrañaremos al viejo
que pedía un peso en el mercado,
que no supimos su nombre
y siempre estuvo a tu lado.

Y quizás el viejo pobre
era tu Dios disfrazado.
Nunca preguntaste el nombre
porque estabas apurado.

Y todo será un milagro
Y todo será un legado
Y se respetará la vida,
la vida que hemos ganado.

Cuando la tormenta pase
te pido Dios, apenado,
que nos devuelvas mejores,
como nos habías soñado.

Ramon Perera
Ramon Perera
06.04.2020  ·  23:23

Penso que patim un error de perspectiva. Hem viscut un període de temps de l’anomenat estat del benestar durant el qual els ciutadans fruíem d’una bona situació social i d’uns drets civils relativament ben respectats. L’error estava en pensar que aquesta era una situació socialment estable. La durada de l’estat del benestar és insignificant comparada amb la història de la humanitat i pensat de manera objectiva i freda res ens autoritzava a pensar que hi havia hagut de canvi de fons en el es fonamentés aquell estat del benestar. Des de fa segles [des de l’aparició de les primeres ciutats] la història de la humanitat és una lluita constant en defensa dels drets de les persones.

És sabut [o s’hauria de saber] que quan la gent [qui sigui] disposa d’un eina, la fa servir. Per tant, no ens hauria d’estranyar que els poderosos facin servir a favor dels seus interessos les eines disponibles. Pitjor. Aquestes eines que tots coneixem i que l’editorial comenta, no es poden improvisar, estàven prèviament preparades.

jaume vall
jaume vall
06.04.2020  ·  23:38

És fàcil d’adonar-se’n.
És difícil de lluitar-hi perquè se’ns respon amb el tema de la seguretat.

A nivell individual podem fer-hi molt poc.

A nivell col·lectiu, més.

Però si acceptem aquesta intromissió, només serveix per constatar que TENIM EL QUE ENS MEREIXEM. Tenim el que estem disposats a acceptar sense crítica.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
07.04.2020  ·  00:16

Desactivant el gps del mòbil és limita o s’elimina quasi del tot la geolocalització. Només per triangulació crec que és complicat.

joan rovira
joan rovira
07.04.2020  ·  00:52

La davallada econòmica mundial estava prevista de feia temps, cicles Kondratieff, per aquest any 2020. El que no se sabia és el desencadenant tot i que les causes serien de tipus financer, com segurament començarem a veure i, ens diran que és la pandèmia. Però com molt bé advertia, @ Juan Martin Alegria fa uns dies, és tan sols la desencadenant.

El mateix amb les noves tecnologies, Ray Kurzweil, on els canvis s’estan duent a terme amb un creixement exponencial i; per tant, com apunta @ Ramon Parera, és lògic que estiguessin a punt per a quan aparegués un desencadenant, però la tecnologia hi és com la possibilitat de posar-la en tots els àmbits que afectaran el nostre dia a dia.

Com tampoc ens hauria de sorprendre que la mentalitat espanyola aprofiti aquesta situació per repetir la seva estratègia habitual de la por que tenalla les consciències; així com, les mentalitats assimilades que ho aprofitaran per repetir, a canvi de submissió i vassallatge, el model de rebre beneficis i favors a canvi.

Tal com ho demostra l’elecció per l’estat-Ibex de l’actual govern -PSOE+Unidas Podemos- amb els vots favorables de PNB, Compromís, etc., i l’abstenció d’Esquerra amb els quals controlarien les polítiques de contenció, àdhuc a Catalunya. Tot molt previsible en un país, on tot és una anomalia política, jurídica, policial, econòmica i, també, sanitària.

Com la majoria de la societat catalana no respon a aquesta mentalitat subordinada espanyola. Tot i que de moment sembla que gaudeix l’estat espanyol del favor de l’autoritat internacional dubto que, per motius econòmics i de drets com de futur, tants il•lusos s’avinguin, de bon grat, a repetir aquesta tragicomèdia espanyola una generació més.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
07.04.2020  ·  06:18

Cada dia amb el virus? També vosaltres us heu venut?

Albert Miret
Albert Miret
07.04.2020  ·  08:02

Com que evitar o fer recular l’ànsia dels estats per a controlar-nos és impossible, crec que no ha de ser tan difícil per a un informàtic fer una aplicació oberta que permeti capturar números de telèfon per proximitat i una altra que permeti un seguiment de qualsevol telèfon que hom tingui a la seva llista, amb la qual cosa, ells ens podran controlar, però nosaltres els tindrem controladíssims. A veure si els agrada als serveis nomenats amb tan immensa generositat “d’intel·ligència”. A més, si els repressors se sabessin controlats, acabaríem amb la prostitució a tot el país.

Joaquim Sans
Joaquim Sans
07.04.2020  ·  08:45

Pràcticament tots els mòbils tenen instalat el Google Maps. Si aneu al menú de baix i toqueu “Desats” us mostrarà una llista de llocs. A baix de tot diu “La meva cronologia”. Pitgeu això i us sorprendreu, els qui no ho conegueu d’abans. Fa anys que funciona, per cert molt bé. En aquest sentit no hi ha res de nou amb el Covid19.

Joan Begue
Joan Begue
07.04.2020  ·  08:53

En primer lloc voldria referir-me al fet que des de la Conselleria de Salut es digui que no hi tenien constància sobre el distribuidor dels tests per part de l’empresari del Masnou. Que a més sembla ser que si ha estat distribuidor a d’altres països de l’UE. Es que hi ha un talla foc dins la Generalitat?

L’altra part de l’article sobre el” gran germa” o intento analitzar i la perspectiva que en ve al cap, en dona anims a pensar que com societat hem evolucionat tant que estem trencant els lligams que ens tenien agafats des de fa milenis. Començant per l’universalitzacio de les noticies que en un curt temps ens fan sentir més globals forman part d’aquest planeta. Que els considerats amos ja no ho son tant, ni físicament ni emocionalment i benvinguda la reflexió que en fa poder dir i no en trobo tant sol, al fer-ho aquestes pàgines m’ho reafirmen, que l’antic sistema està morint, per molt control que em vulguin aplicar, la llibertat es més àmplia. El boomerang (tant se val qui l’ha llençat) està fen una bona moguda

Jordi Torres
Jordi Torres
07.04.2020  ·  09:11

El control tecnològic de l’individu va arribar per quedar-s’hi: La tecnologia existeix, és invisible i silenciosa, és fàcil camuflar-ne el seu ús il·lícit amb motius lícits, aporta inmensos beneficis tant a les empreses com als estats, i nosaltres, voluntàriament, ens l’hem posada tots a la butxaca. Així doncs, no hi ha cap motiu per pensar que això s’aturarà.

Ara mateix, a més a més, tenim la barrera del cost, que fa que només les grans corporacions o institucions tinguin al seu abast la tecnologia per captar, emmagatzemar i analitzar els volumns de dades suficients com per treure’n profit. Però això canviarà, i arribarà un moment en que el ciutadà mitjà tindrà accés a suficient potència tecnològica com per contrarrestar aquestes pràctiques, potser no totalment, però no serem víctimes de l’abús tecnològic que patim ara. Això, combinat amb un ús intel·ligent dels dispositius per part nostra (que vol dir saber renunciar a moltes de les coses que ara fem) i un cert activisme militant, podrà equilibrar la balança. Això espero.

Molt i molt interessant, per qui li agradi aquest tema, l’entrevista a Edward Snowden al podcast d’en Joe Rogan. Quasi 3 hores d’entrevista sense biaix polític ni limitacions de temps, on aquest antic espia de la CIA i la NSA explica de forma molt ben articulada com el govern dels Estats Units utilitza i amaga l’espionatge massiu a la població civil.

Carles Farre
Carles Farre
07.04.2020  ·  09:14

Es una certesa absoluta, no us càpiga cap dubte, la cosa va cap a qui, el control total, el major capital dels globalitzadors es la gent, ho he dit moltíssims vegades, el desplegament de la xarxa 5G, sota la promesa de la felicitat futil, banal, idiotitzada i virtual, s’hi amaga aquest control total, aquest control no serà tan sols informàtic, tecnològic, si no mèdic també, hi aprofito l’editorial per fer la meva “mini editorial”, que en certa forma també empalma amb el tema de l’editorila del Sr Partal

Ara el tema estrella pel que fa al Collonavirus aquest, es els tests, ara sembla que tota la població s’hauria d sotmetre’s a un tests d’aquests, el que fa falta son remeis efectius!! cap test et curarà, i molt menys si t’han de portar a l’UCI, i en comptes d’això, que que està fen el col.lectiu de metges de Catalunya?…. es dedica a posar denúncies contra el ja denunciat per totes bandes Josep Pàmies i la Dolça Revolució, en comptes d’això, el ministeri de sanitat, i sens dubte la conselleria de sanitat nostra també, ordenen la retirada de You Toube, de videos sobre la substància maleïda, i la clausura de plataformes com Mindalia TV, un canal a You Toube, alternatiu, que es fa ressò de moltes temàtiques com medicina alternativa, espiritualitat etc. un canal molt perillós…. en comptes de fer assaigs amb substàncies, que porten anys acumulant milers i milers de testimonis a favor, per comprovar que hi ha de cert, i com que ells son tan “científics”, adverteixen, a part de perseguir judicialment als qui ho defensen públicament, adverteixen dels molts perills que suposadament comporta per la salut, això si es neguen en rodó a fer cap assaig controlat científicament, molt…molt científic..
Tant com que el fet de que el ministeri de sanitat, permeti la venda del tabac, malgrat els milions de morts acumulats durant molts anys, malgrat la despesa que comporta pel sistema sanitari tan meravellós que ens diuen que tenim, un sistema que ara es troba totalment desbordat….tot plegat es al·lucinant, tan al·lucinant com veure la contra portada dels paquets de cigarretes, on hi posa que fumar es perillós per la salut, amb imatges de pulmons oberts on es veu el seu interior mes negre que el carbó….. tan al·lucinant com veure molts sanitaris i metges surtin a fumar a fora dels hospitals, en les estones de descans…això si la Dolça Revolució i Mindalia son els enemics de la salut pública number one………Chapeau…Bravo!!! no tinc mes paraules per descriure-ho tot plegat, be si però no seria “politicament” correcte..

Salut, i val mes que no us agafi el llop, si no teniu una bona arma al costat…

Pep Agulló
Pep Agulló
07.04.2020  ·  09:34

QUI VOL DEFENSAR ELS DRETS ELEMENTALS?

Definir avui el dret a la intimitat és voler agafar aigua amb un colador. Perquè quan donem el clic a la petició amb la lletra petita degudament llegida (se suposa), a alguna empresa, institució, universitat, portal porno, etc… que ens ofereix els serveis a canvi de beneficis, no tenim cap dubte a donar llicència a aquella entitat. Posem la intimitat al servei d’algun profit personal a canvi d’algun control que es dona per suposat. Col·lateral. Els donem dret al control de les nostres vides en àmbits que no imaginem. Estem parlant de que el poderosos se n’aprofiten òbviament, però com delimitar una cosa de l’altra? És una utopia una xarxa controlada per la ciutadania.

Altrament avui la tecnodictadura és ja una realitat amb matisos. El Shin Bet israelí, que és el més avançat en el tema del control poblacional, sap de tots els palestins dels territoris ocupats, de tots, el que faran l’endemà, per dir-ho de forma gràficament entenedora.

El més preocupant no és la pròpia tecnodictadura, sinó que la ciutadania, una gran majoria, que es comporti com si l’importés ben poc la defensa col·lectiva dels seus drets més elementals. El comportament tan acrític per tal de tenir accés a la connectivitat de la xarxa, obre la porta a qualsevol dictadura, o ciberdictadura. Aquest és el problema.

L’antídot, ja el sabem, més coneixement, un sentit crític elevat a l’enèsima i un esperit de resistència i solidaritat. Avui el poder està preparat per qualsevol agressió individual, per qualsevol acte terrorista, però no per actuacions globals de lluita, per més que sàpiguen què farem l’endemà, perquè l’endemà ens enfrontarem amb ells. Com sempre ha sigut…

Rosa Maria Jordà
Rosa Maria Jordà
07.04.2020  ·  10:00

Tinc un meu nebot que es ilustrador, resident Alemanya ,que esta confidant a la India, fa un diari del seu confinament am dibuixos fantastics, algun diari s’hi podria posar am contacte, i publicarne algun.

Josep Salart
Josep Salart
07.04.2020  ·  10:08

Avui, i d’aquí pocs anys encara més, quan preguntis a algú de 17 anys si sap que vol dir intimitat, et dirà que no i que el concepte no s’usa. Trist.

No formo part de cap xarxa social. Visc les 24 al costat d’una ipad per internet i l’emails. El mòbil, per trucar i rebra. I el wattsap, tot lo que es pot desconectar, desconectat. Del que parla el comentari del senyor Joaquim Sans, no hi tinc rés, ni tant sols permés, i del què parla en Pep Agulló, aquí si que puc dir que un amic em va ensenyar i explicar (un 0,01% del tema) la part relacionada que s’encarrega de relacionar-se amb els àrabs (contactes mizrajís) i també la de la seguretat dels edificis principals i, vaig caure de cul amb la boca seca.

Avui em preocupa el terrorisme de l’estat que ens te colonitzats. Només un missatge de wattsap enviat des del CGPJ referent al tema dels presos polítics i que literalmente deia el que poso més avall, va paralitzar un dels seus drets. Això afegit a la covardía: resultat decebedor.

“En el caso de que la Junta de Tratamiento de las cárceles donde se encuentran los presos de la causa del procès [sic] acuerde su excarcelación para cumplir el confinamiento en sus respectivos domicilios, el Tribunal Supremo se dirigirá a cada de esas juntas de régimen general y al director/directora de los centros respectivos para que a la mayor brevedad expliquen el fundamento jurídico que justifica esa decisión e identifiquen de forma nominal a los funcionarios que han apoyado ese acuerdo. Ello se enmarcaría en la exigencia de responsabilidades penales por la posible comisión de un delito de prevaricación”.

Quan acabi això, hem de marxar. Si us plau: votem a polítcis valents, o fem-nos nosaltres polítics. Sempre serà entretingut.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.04.2020  ·  10:08

El gran problema de la Humanitat és l’1% d’ella afectada de psicopatia o narcissisme. Els que han muntat aquest “pitote” són ells, i si no els aturem ni controlem severament acabaran amb nosaltres.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
07.04.2020  ·  10:13

Gracies, milions de gràcies a vilaweb.
Quan la POR s’utilitza com a remei la guerra de poders està servida.
I també silenciant veus clares sobre remeis reals.
I adormits en els nostres sofàs davant la TV ens tocarà pagar el preu que això comporta.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
07.04.2020  ·  10:36

Això ho vaig escriure ahir a l’article sobre el control a la població que s’esmenta ara.

“Com el gobierno d’espanya especialment, i en general tots els governs, no són de fiar pel que fa a l’ús de la nostra vida i informació privada, qualsevol mesura que preservi totalment l’anonimat és imprescindible.
Si no estaríem en una versió evolucionada del “1984” de George Orwell.

D’altra banda es cert que la responsabilitat de la gent no és modèlica, sobre tot, com passa a espanya, quan ha estat manipulada i descerebrada per uns mitjans de comunicació a sou de l’establishment, on prima com a mèrit el model “lazarillo de Tormes”.

Conjugar al mig d’una pandèmia ambdues coses es difícil però necessari.
Per tant, protegint al més feble, el ciutadà front les oligarquies económico/polítiques, ha de PRIMAR L’ANONIMAT TOTAL, però, i hi ha un però, si es detectés un cas de irresponsabilitat voluntaria d’un ciutadà, la sanció ha de ser brutalment exemplar, per tallar de soca-rel futures irresponsabilitats.

Avui s’ha publicat la notícia de que l’hospital de la Cerdanya tenia un 20% de casos de gent que no era resident. Es a dir gent que irresponsablement s’ha saltat el confinament (i encara es vantaran de la seva davant els amiguets íntims).
Doncs aquesta gent hauria de pagar la totalitat de la atenció sanitària multiplicada per 5, embargant la seva residència durant els anys que calgui per pagar. I, si és gent benestant que no te problemes per pagar directament, se li embarga igualment per un mínim de 5 anys.”

La llibertat, imprescindible en països democràtics, ha de dur aparellada la responsabilitat del ciutadà.
Els ciutadans irresponsables són els que en realitat treballen, donant motius, per justificar dictadures. Per tant, ma dura contra els irresponsables.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
07.04.2020  ·  11:00

Com un valor afegit a l’Editorial, magnífica com sempre, vull felicitar a JOSEP MARIA MARTIN per la seua aportació en aquest espai. Efectivament, “malgrat tot “, cal pensar i esperar com ens diu en el seu poema Mario Beneditte. Me l’he rellegit. I pense tornar’ho a fer. GRÀCIES

Xavier Michelena
Xavier Michelena
07.04.2020  ·  11:40

Habitualment els teus comentaris,Vicent,són molt valuosos.Ara estàs encertant al màxim.Però aixó no ve pas d’ara.Es ja certament antic.I si la gent no reacciona,el de 1984 és un compte de fades al costat del que ens espera.Heu de despertar-vos d’una p. vegada i caminar endavant amb seny ,fermesa i honestedat,qualitats que el ramat d’hipòcrites habitual no saben pas ni que vol pas dir.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
07.04.2020  ·  12:01

Vicent, tu creus que el covid19 ha sigut el desencadenant real i únic per gestar un control al poble? Jo penso que els governs de molts països han perdut les bones maneres en el tracte amb els seus ciutadans. Recorda que l’estat espanyol ja va decidir controlar-nos a través dels nostres telèfons i el coronavirus encara no era conegut. Però tant li fa, els polítics hispans faran el que vulguin amb nosaltres. El poble català no ha organitzat cap defensa contra les agressions estatals. Una vertadera pena.

Jordi Sanchis
Jordi Sanchis
07.04.2020  ·  12:13

Tan sols per aclarir-ho, el poema que ens ha compartit Josep Maria Martín no és de Mario Benedetti. Es tracta del poema “Esperanza” del cubà Alexis Valdés. Ell mateix ha confirmat que el poema és seu, atribuït per error a altres autors, com també s’ha dit que és de l’argentí Luis Landrisina

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
07.04.2020  ·  12:26

Gràcies Vicent. I la quartada és que sempre els estats fan aquestes coses pel bé dels ciutadans, per la seva seguretat. I els ciutadans per la por adequadament administrada accepten les noves normes imposades. Sabem de fa molts anys que quan algú ens diu que fa una cosa per nosaltres, pel nostre bé, cal desconfiar i estar alerta.

Josep Soler
Josep Soler
07.04.2020  ·  12:31

Fa temps que ens tenen controlats. Passes per davant d’un establiment, amb cotxe o a peu, i tots seguit veus un anunci al mòbil, amb la pregunta de “com valores l’establiment” que acabes de trobar-te.
Els estats -i diria que qualsevol expert amb informàtica – tenen excés a les nostres vides, per poc que nosaltres utilitzem qualsevol medi susceptible, de concitar-ne comunicació.
Donat que no en soc gens expert, el meu raonament – ho sento- no pot anar mes enllà del que em dicti la meva lògica d’inexpert, però amb tot i això, no veig cap causa perduda, pel que fa al secretisme de les nostres relacions amb la gent del nostre entorn. Fins diria que en alguns aspectes, podria ser que el “llegir faci perdre l’escriuré” dels molts actius (espies o similars) dedicats a auscultar, el que pensem, o que diu i pensa la població, d’això o d’allò.
Es evident que no es tracta de reinventar allò que feien determinades tribus índies, de fer fogueres per fer senyals de fum, ni de fer-ho a traves d’escriptures amb codis secrets. Tampoc inventar-se un sistema de comunicació, molt sofisticat, que fos d’aparença indetectable, perquè en teoria no seria pas possible, ni a mig ni a llarg termini.
En tot cas, el mes racional seria, potser, el de seguir el joc del mateix sistema, deformant-ne la informació, en les formes mes insospitades i no fent possible que mai, els experts en seguiments, arribessin mai a poder fiar-se de la veracitat, de res del que es diu, o del que es fa.
Soc dels que opina que, malgrat tot, el mon avançarà cap a una direcció que mai serà, la de caure a mans de les super-intel·ligències mundials que “controlen el mon”. Per arribar a aquesta situació, caldria que aquestes super-intel·ligències, fossin mínimament intel·ligents, i avui per avui, de cap manera, es dona aquest cas.

Rafel Moreno
Rafel Moreno
07.04.2020  ·  14:15

Tot açò dels telefonets espia (tauletes, Echo, Alexa, etc.) tan alegrement pagats de la nostra butxaca mes rere mes, em recorda aquella part del conte de Pinotxo en què el convencen amb llepolies i promeses perquè se’n vaja, ell i uns quants nyèbits poc amants d’anar a escola, amb un firaire a la ciutat dels xiquets on els asseguren que viuran una festa contínua.

Al cap de pocs dies, descobreixen que comencen a eixir-los orelles i cua de burro i, ja transformats en burrets, són junyits al mateix carro que va dur-los a la ciutat de l’alegria.

No cal dir que sóc bastant pessimista en aquesta qüestió.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
07.04.2020  ·  15:32

Si lo que mueve el mundo es el obsesivo deseo de poseer dinero, lo que mueve al poder es el control. Cualquier político de pacotilla que se precie, en cuanto llega a cotas importantes de poder (por ejemplo, ministro de Interior, primer ministro o vicepresidenta) lo primero que hace es hacerse con el control, en España, del CNI. Es tan solo un ejemplo.

La erótica del poder al igual que el resto de las eróticas, va por barrios.

Yo que no soy nada dado a las teorías de la conspiración, afortunadamente sí soy, o trato de serlo, lúcido. Cuesta lo suyo, no se crea usted que no.

En la pirámide del poder, una vez traspasado el umbral de que eres rico, descaradamente pudiente y que te puedes permitir montar una fundación para ayudar a los pobres, como cuando circulaba por las escuelas la huchita aquella de cerámica que representaba la cabeza de un negrito, pero esta vez a lo bestia, con cientos, miles de millones de dólares, cuando llegas a ese escalafón del poder (no es mi caso, que conste), ya sea con buenas intenciones o con pérfidas intenciones, lo que te pone es controlar al resto del personal.

No hay mayor manifestación de la erótica del poder que la posibilidad de poder controlar a las masas. En cuatro palabras: “Jugar a ser Dios” o, para mí que soy cristiano creyente, “suplantarlo”.

Este juego ha existido desde siempre. Hace parte del ADN del ser humano. Nada nuevo bajo el sol excepto un pequeño detalle. El mundo avanza y, con él, las maneras de ejercer el control.

El avance tecnológico. Internet. Ese magnífico instrumento que permite que yo esté escribiendo ahora este comentario, como quien comunica “algo” a su vecino de escalera y, también, magnífico instrumento para que te la metan doblada, obligándote a pasar por el aro porque lo saben todo de ti.

Hace tiempo que dejé de utilizar Windows y me pasé a Linux (un pequeño brindis al sol, tratando de esquivar, momentáneamente, el golpe directo de boxeo). Me niego a comprar un teléfono “inteligente” (un pequeño brindis al sol porque en breve me obligarán a comprar uno porque cerrarán las líneas de comunicación 2G y 3G y no habrá más remedio que pasar por el aro – es posible que, llegado ese momento, renuncie a comunicar por medio de las ondas y me limite a hablar en vivo directo como en el paleolítico … ya veremos … llegado el momento).

De lo que me alegro es de que ya tengo los suficientes años, y por lo tanto probabilidades, de no llegar a vivir estos tiempos, que en mi opinión, serán cuando menos raritos, por decirlo con cariño.

Mientras llegue ese momento, mi desideratum es que nos pongamos las pilas y aprovechemos de todo este descoloque para que en las próximas elecciones catalanas forcemos inequívocamente el camino a la consecución de la República de Catalunya porque, de verdad, no es lo mismo que el Big Brother sea español que Finlandés. Por lo menos en un primer tiempo.

Salut i República.

Mercè ariza
Mercè ariza
07.04.2020  ·  17:38

Un imàn sobre els aparells que ens controlen i adeu control esta comprobat amb les persones que duien un chip de dades injectat al cos i posars- hi un imàn al damun i desconectar tot va ser un.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
07.04.2020  ·  19:53

He llegit que l’Aurora Claramunt té més ganes de sortir d’Espanya que de casa. Ho comparteixo, i entenc que molta gent s’esbravi dient coses del mateix estil. El que no comparteixo, perquè no és cap anàlisi sinó l’expressió d’un desig, és dir que la millor manera d’evitar el control cibernètic per l’estat espanyol sigui marxar a temps…
Que hi som a temps?
Que nomès ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona? Doncs ja ha tronat, i fem tard.
El que tocaria ara (i també expresso un desig més que no cap anàlisi) és canviar-nos a una companyia catalana de telefonia mòbil per mantenir la nostra identitat virtual (que és el nostre número de 9 xifres) i contractar un servei només de veu (evitar les dades tan preuades que tothom empaita per les antenes wi-fi)
Si volem marxar (ho plantejo com a condicional, perquè tampoc no és clar), ho farem més fàcilment amagant l’ou de les dades que ens ubiquen al món i ens nuen davant els serveis d’espionatge –la intel·ligència és una altra cosa–, i establint una xarxa de contactes de confiança que per la veu (i mitjançant missatges en clau) ens connectin per fer la resistència que ens permetrà alliberar-nos-hi

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies