Amb Llach, tots els qui no ens aturarem

Avui sabem, com no sabíem pas el 1976, que la llibertat i la decència i la vida digna només arribaran amb la independència

Vicent Partal
20.12.2021 - 06:49
Actualització: 20.12.2021 - 07:49
VilaWeb
Fotografia: Albert Salamé.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Baixant amb uns amics del concert de dissabte, vam coincidir a recordar l’impacte sobre la nostra vida d’aquell disc amb caràtula negra que Lluís Llach havia enregistrat el gener del 1976, dels concerts al Palau d’Esports de Barcelona. Era, supose, una referència inevitable després de constatar que unes quantes cançons de les que acabàvem de sentir, Llach ja les havia cantades, amb la mateixa intensitat, en aquell disc. De “Silenci” a “La gallineta” i de “El jorn dels miserables” a “L’estaca”, convertida amb el pas dels anys en un himne mundial.

Tot xerrant, vam convenir que si, quaranta-cinc anys després, aquelles lletres i músiques sonen tan d’actualitat certament és per un parell de coses. La primera és que eren molt ben fetes –cap obra d’art no aguanta tants anys si no és bona. I la segona, que, efectivament, encara no hem arribat allà on fa quaranta-cinc anys ja volíem arribar.

Tanmateix, a parer meu, no és gens bo convertir això en un malestar. És molt millor aprendre de Llach. Ell no s’ha cansat mai i sempre hi va i hi va i hi va. No ha deixat mai de fer una gran obra amb una exigència de qualitat altíssima –i, sobre això, si dissabte hi havia ningú que esperava veure i sentir un Llach justet-justet va quedar amb un bon pam de nas: quin concert, quina veu, quin domini, quina actuació! Però, com va recordar algun dels músics i cantants que el van acompanyar, allà a l’escenari hi havia també el Llach activista, el Llach militant de tantes causes que al capdavall són una sola causa: la llibertat. I el recorregut i la persistència d’aquest Lluís Llach és una gran lliçó per a tots sobre la qual m’agradaria cridar l’atenció.

Perquè, després d’haver contribuït com el primer a lluitar contra el franquisme, i d’haver hagut d’anar-se’n a l’exili, Llach precisament va ser dels primers a entendre que la transició era una farsa, concretament la que vivim avui i que finalment el país ja veu com allò que és. I va ser dels primers a rebutjar de ser ofegat per aquella farsa i a oposar-s’hi. Recordeu que va portar als tribunals Felipe González per haver traït el programa electoral amb l’entrada a l’OTAN; i que el 1981 encara va ser censurat a TVE. Avui tothom parla amb raó de la seua important contribució a Junts pel Sí, però cal fer memòria per recordar que també es va presentar per Nacionalistes d’Esquerres el 1980, quan no era moda, precisament, ser independentista. I que, amb la seua actitud i el seu compromís intacte amb el pas dels anys, pràcticament ha rescatat el país en moments molt difícils. Amb concerts mítics com el del 1985 al Camp Nou, el primer espai multitudinari en què l’independentisme va tenir l’ocasió de traure el cap després de la duresa de la repressió postfranquista; o el de dissabte mateix.

Per això jo m’estime més mirar aquests anys que hem passat junts, escoltant-lo cantar, com un procés social gegantí d’aclariment i de definició. Perquè crec que potser així entendrem millor on som avui, més enllà de les penoses circumstàncies provisionals que tant ens emboiren l’esguard.

Una vegada un polític letó em va deixar atònit quan em va dir que no s’entenia com era que els catalans no havíem proclamat la independència després de la mort de Franco. Tenia tota la raó del món, però la veritat és que en aquell moment l’operació de reforma del franquisme –que avui constatem que és un podrimer i un suplici– va funcionar, per la raó que fos. Per la por de tornar a la dictadura, perquè els partits s’havien convertit en grans maquinàries d’interessos personals, per la manca de criteri intel·lectual, per la repressió contra els qui aleshores ja ho deien. Per la raó que fos.

En aquell projecte de reforma del franquisme s’hi van abocar uns recursos ingents, nacionals, estatals i internacionals. La pantomima de la transició perfecta es va vendre fins a l’avorriment i ha tardat molts anys a poder ser despullada. Ha costat molt d’esforç que s’assumesca, com Catalunya assumeix avui, que és el marc constitucional espanyol l’estaca real que aleshores ja volíem tombar –i que l’altra s’havia mort tranquil·la i tota soleta al llit. I és això que, amb una paciència i una constància excepcionals, ha fet l’independentisme, pràcticament l’únic corrent social capaç de plantar cara a la gran màquina de poder i als privilegis que es van empescar per a projectar el franquisme cap al futur i perpetuar-lo. Per això l’independentisme és l’únic moviment capaç d’assaltar el poder i disputar-li’l. Capaç avui, demà, quan siga, de tornar-ho a fer.

I per això el concert del Sant Jordi s’assemblava tant al del Palau dels Esports. Perquè en realitat és el mateix concert i representa els mateixos somnis, les mateixes il·lusions, la mateixa estima. El 1976 hi havia uns ciutadans que volien fer del nostre país un país normal i decent, simplement. La política oficial i les renúncies contínues dels polítics professionals van taponar el camí durant dècades fins que, a còpia de Lluís Llachs, el 2017, entre tots, vam ser capaços de fer saltar la tapa i aclarir definitivament la confusió. Ara, finalment, sabem com aconseguir allò que ja volíem el 1976.

I és precisament per això que m’agrada tant recordar que el “No és això, companys, no és això” té, en realitat, dues parts diferents però necessàriament complementàries. Una és la indignació amb aquells qui no han fet allò que es van comprometre a fer i que ara ens reclamen –com si fóssem idiotes– esperar no sé sap què. I això, que valia llavors per als diversos partits socialistes, Convergència, el PSUC i tots aquells altres grups i persones que van deixar passar l’oportunitat, val avui per al govern i el parlament autonomistes, per a aquests polítics d’ERC o Junts que proven de frenar el procés d’independència. Però alerta amb l’altra part de la cançó, que per a mi és la important. Perquè és allí que Lluís Llach avisa tothom que “esperem, ben segur que esperem”, però que la nostra espera no és de cap manera una espera tova i molla, sinó “l’espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir no és això”. És així, és gràcies a aquesta actitud sostinguda durant dècades, que hem arribat com a poble on som, tan lluny ja de l’engany enorme que ens van parar i va funcionar i, per tant, tan a prop de la llibertat. I és gràcies a això que avui sabem, com no sabíem pas el 1976, que la llibertat i la decència i la vida digna només arribaran gràcies a la independència. Quan deixem enrere Espanya. Quan guanyem el combat.

PS. El concert era en suport del Debat Constituent. Ací trobareu més informació sobre aquest important procés participatiu.

 

Si voleu, i podeu, fer-vos subscriptors de VilaWeb, aneu a aquesta pàgina. Gràcies.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.12.2021  ·  22:19

La diferència entre fa quaranta anys i ara és que ara tothom es som conscients de la farsa de la transició i també que la feblesa del règim és molta més que abans. Aquella pell de brau, com la xerrameca dels polítics autonomistes, és passat i ho sap tothom. Ben fort ho crida la gallineta. Gràcies per tot, Lluís Llach.

joan rovira
joan rovira
19.12.2021  ·  22:52


Tant se val! és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més
Canto i sempre em sabré
Malalt d’amor pel meu país

PS. Bon editorial Sr. Partal.
Gràcies, Lluís Llach i Grande. Per tants anys d’acompanyar-nos tossudament.

Nina Santiago
Nina Santiago
19.12.2021  ·  22:53

Avui que hem tingut convidats ens han explicat com va l’educació en el col·legi Puigverd de Sant Andreu.
Primer ESO. Tres setmanes abecedari català, masculí i femení.
Mates- Àlgebra bàsica (sumes, restes, etc.)
Segon trimestre amb una mica de sort, faran fraccions.
No fan història, naturals, socials, geografia. Únicament fan projecte del sistema solar.
Anem bé, amb el català és de riure per no plorar i de la resta, una veritable vergonya.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
19.12.2021  ·  23:23

Està per demostrar encara que s’hagi produït una regeneració de la consciència del poble català sobre l’engany de la transició. Una manera més intel.ligent, menys manipulable i menys propensa a l’engany de concedir el vot mjoritàri als que han posat els seus interessos personals i de partit, la urgència de tocar poder al preu que sigui i l’aspiració de botiflers panxacontents ens haurìa estalviat tres anys de vergonya, de cabreig, de desori institucional i d’empobriment.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
19.12.2021  ·  23:28

D’acord amb en Lluís Llach, una persona excel·lent. Un artistàs. I molt fi i honrat en la percepció de la realitat.
Vaig ser al concert, i el felicito i en felicito tots els assistents.

Ara bé, m’apunto a fer com la Nina Santiago, i poso dos contrapunts:

1) un nou barrot en forma de llei:
https://www.larepublica.cat/noticies/politica/puigdemont-denuncia-laberrant-llei-aprovada-per-destruir-la-industria-cinematografica-catalana-i-el-catala/

2) ERC = el nou PSC-PSOE:
https://blocs.tinet.cat/tokra/files/2021/12/puigcercós-abc-.jpeg

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
19.12.2021  ·  23:41

“El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”
Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana

La diferència entre el concert de 1985 i el d’aquest dissabte, és que el concert de 1985 va servir per fer que “l’independentisme tragués el cap després de la repressió postfranquista”; mentre que el d’aquest dissabte serveix per finançar la nova estafa contra l’alliberament del país que és aquest pretès Debat Constituent, i que en realitat no és altra cosa que el vehicle per imposar-nos a tots la nova “estaca” cridada a substituir la del marc constitucional espanyol. Perquè ésser independents no equival a ésser lliures.

El problema dels qui abrandadament ovacionen Lluis Llach no és que ho facin, sinó que ho facin sense adonar-se que la llibertat no els la hi donarà ni en Lluis Llach ni ningú altre. La llibertat ha de néixer de cadascun de nosaltres. I amb la llibertat que nosaltres generem, sorgeix l’empoderament per exercir-la. Però aquest Debat Constituent no sorgeix d’aquest empoderament. Sorgeix de la imposició. I és per això que és el vehicle per la nova “estaca”. Per que no hi ha un debat de nivell per qüestionar-lo. De la mateixa manera que amb la “idíl·lica transició” no hi va haver cap debat de nivell per qüestionar-la i despullar-la.

I no, no hem d’acceptar l’argument «per la raó que siga. Per la por de tornar a la dictadura, perquè els partits s’havien convertit en grans maquinàries d’interessos personals, per la manca de criteri intel·lectual, per la repressió contra els qui aleshores ja ho deien. Per la raó que siga.» No ho podem acceptar, perquè aquest argument ens convida a oblidar la història. Més ens val identificar totes i cadascuna de les raons i desactivar-les totes elles, o repetirem els errors de la història.

Sergi Nicolau
Sergi Nicolau
20.12.2021  ·  00:17

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobarà als companys i sortirà al carrer.

Ja ens ho deia l’any 70. I ho vam fer durant un temps, vam sortir al carrer, ens vam mirar els uns als altres i vam veure que érem molts, i que junts podíem fer quelcom important.

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
20.12.2021  ·  01:06

A mi el que em preocupa es el que ens diu la Nina Santiago. Que ha passat a l’ensenyament d’aquest país ?…. El mal ja esta fet ?…. Podem considerar que a determinades zones de Catalunya ja no hi som a temps ?… Preguntes que ara per ara no tenen contestació “oficial” ni “professional”. No anem pas bé.

Matilde Font
Matilde Font
20.12.2021  ·  06:49

Gràcies per l’editorial. Gràcies per l’excel·lent concert de Lluís Llach. Esperem amb la convicció intacta que no tardarem a arribar a la independència malgrat els nostres polítics actuals.

Albert Miret
Albert Miret
20.12.2021  ·  07:34

Gràcies Lluís, però no solament pel teu meravellós concert, sinó per ser-hi com sempre, per ser-hi sempre, per haver vençut a la por que era l’única arma de la bèstia..

Salvador Molins
Salvador Molins
20.12.2021  ·  07:36

“Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.

Per això, per a completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del CxR i reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre. No deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere!”

“La incipient República Catalana Independent és viva. No ho dubteu.

Els partits que treballen per Ñ i cobren d’Ñ hauran d’escollir el que volen, si submissió i vergonya o Independència de debó. Incapaços com són de defensar la Llengua primer de tot. Els haurà de votar la seva mare.

Ara la nostra principal esperança són les primeres institucions d’aquesta Incipient República Catalana Independent que vam votar, guanyar i declarar, i que lleials al mandat del 1r d’octubre estem edificant: CxR. Assemblea de Representants. Consells Locals, …
Com digué Partal en algun dels seus editorials de manera molt encertada, els que hi són, molt bé, esdevinguem ja ara Catalans lliures, els que no que es quedin a la vall de llàgrimes i ploramiques, ajupits, insultats, esclavitzats per una colla de malp., Jutges, Ñ’s, colonitzadors i botiflers de tot nivell i de tota mena, pidolant ajupits, arrossegant-se com cucs (com ho deia Jhon Adams al seu temps), amb les butxaques plenes i la dignitat per terra …

Sí! Avui ja som 101.967 catalans lliures censats al CxR, i donem cos i esperit a la nova República.

I un consell pels bons articulistes i comentaristes de Vilaweb i d’altres mitjans, no cediu ni un mil·límetre en els vostres escrits, res de condicionals, res de barrejar els que trenquen i han trencat la necessària unitat independentista dels que n’han mantingut l’esperit, res d’enblanquinar, res de posar en dubte, … La Independència d’un Poble només la guanyen els valents, un magnífic article perd la seva força i esdevé retardari amb qualsevulla concessió als cagadubtes que tan aprop ens envolten. Estigueu al cas!”

Ah, i no ens en descuidem, tenim una tasca pendent a la qual els nostres capdavanters semblen renunciar-hi per ésser massa compromesa, es tracta de completar la DUI del 27 d’octubre de 2017, cercar els suports econòmics, polítics i militars necessaris, revalorar-ne el seu autèntic valor i portar-la al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.12.2021  ·  07:44

TOSSUDAMENT ALÇATS…

Un altre referent va ser en Raimon. El “diguem no, nosaltres no som d’eixe món”, va ser tot un clam contra la dictadura. Després al 78, El talent d’en Raimon va ser vehiculat per l’estalinisme quan ja pactava amb la monarquia franquista. La seva veu es va apagar, no pas el seu art.

En Lluís Llach no ha pogut ser utilitzat per cap partit perquè la seva fidelitat ho és amb la llibertat del país i ell, millor que ningú, ens ha assenyalat amb el “no és això companys no és això” aquesta continuïtat de l’opressió i amb dels enganys i errors que ens han barrar el pas…

Llach és l’essència de la revolta que ve de lluny i és un referent pel que estar per venir. Amb serenitat, amb intel·ligència, amb elegància, sense cap sectarisme i sobretot, amb la persistència en la voluntat de ser. Aprenem!

Me’n recordaré temps del recital del dissabte…

Ed Garrido
Ed Garrido
20.12.2021  ·  08:16

No es aixo, company de Pineda, no es aixo.

Carles Farre
Carles Farre
20.12.2021  ·  08:43

Bon dia, de jove, i en la meva época de Chiruquero, havia escolta molt a Lluís Llach, i també al J. Manel. Serat, eren com el Ying i el Yang, com la lluna i el sol.. com molta gent, el vaig anar a escoltar a quan va venir a Manresa, a la desapareguda Sala Ciutat, a la sortida encara recordo els grisos voltant per allà. L’estaca era la cançó emblemàtica, el temps passa, i l:estaca s:afebleix, i mentre l’estirem per aquí i per allà, una biga enorme l’està començant a substituir…. i aquesta no la podrem tombar, si no evitem abans que es fermí be al terra..

“En 2013, bajo la administración de Obama, DARPA lanzó la Iniciativa BRAIN; BRAIN es un acrónimo de Brain Research Through Advancing Innovative Neurotechnologies®. Este programa implica el desarrollo de tecnologías de interfaz cerebro-computadora para el ejército, particularmente sistemas inyectables no invasivos que causan un daño mínimo al tejido cerebral cuando se extraen. Supuestamente, esta tecnología se usaría para curar a soldados heridos con lesiones cerebrales traumáticas, el control cerebral directo de las prótesis e incluso nuevas habilidades como controlar drones con la mente.

Se han propuesto varios métodos para lograr esto, que incluyen optogenética, magnetogenética, ultrasonido, electrodos implantados y estimulación electromagnética transcraneal. En todos los casos, el objetivo es obtener la capacidad de lectura o lectura y escritura de las neuronas, ya sea estimulándolas y sondeándolas o haciéndolas especialmente sensibles a la estimulación y al sondeo.

Sin embargo, la noción del uso generalizado de la tecnología BCI, como el dispositivo Neuralink de Elon Musk, plantea muchas preocupaciones sobre la privacidad y la autonomía personal. Leer de las neuronas ya es bastante problemático por sí solo. Las interfaces inalámbricas cerebro-computadora pueden interactuar con la infraestructura GSM inalámbrica actual o futura, creando problemas de seguridad de datos neurológicos. Un pirata informático u otro actor malintencionado puede comprometer dichas redes para obtener datos del cerebro de las personas y luego explotarlos con fines nefastos.

Sin embargo, un dispositivo capaz de escribir en neuronas humanas, no solo leer de ellas, presenta otro conjunto de preocupaciones éticas aún más serias. Una BCI que sea capaz de alterar el contenido de la mente con propósitos inocuos, como proyectar una pantalla en el centro visual de su cerebro o enviar audio a la corteza auditiva, también sería teóricamente capaz de alterar el estado de ánimo y la personalidad, o quizás incluso subyugando la voluntad misma de alguien, haciéndolo completamente obediente a la autoridad. Esta tecnología sería el sueño húmedo de un tirano. Imagínese soldados que dispararían a sus propios compatriotas sin dudarlo, o siervos indefensos que se contentan con vivir literalmente en perreras.

Las ICC podrían usarse para alterar sin escrúpulos las percepciones de cosas básicas como emociones y valores, cambiando los umbrales de saciedad, felicidad, ira, disgusto, etc. de las personas. Esto no es intrascendente. Un BCI podría alterar todo el régimen de comportamiento de una persona, incluidas cosas como suprimir su apetito o deseo de prácticamente cualquier cosa en la Jerarquía de necesidades de Maslow.

Todo es posible cuando tienes acceso directo al cerebro de alguien y su contenido. Alguien que es obeso podría sentirse disgustado al ver la comida. Alguien que es célibe involuntariamente podría tener su libido inhabilitada, por lo que ni siquiera desea tener relaciones sexuales para empezar. Alguien que es racista podría verse obligado a sentir placer por convivir con personas de otras razas. Alguien que sea violento podría verse obligado a ser manso y sumiso. Estas cosas pueden sonar bien para ti si eres un tirano, pero para la gente normal, la idea de que la autonomía personal sea anulada hasta tal punto es espantosa.

Para los ricos, los cordones neuronales serían una bendición inigualable, dándoles la oportunidad de mejorar su inteligencia con neuroprótesis (es decir, un “exocortex”) y de entregar órdenes irresistibles directamente a las mentes de sus sirvientes con BCI aumentado, incluso física o sexualmente. órdenes abusivas que normalmente rechazarían.

Si la vacuna es un método para introducir subrepticiamente un BCI inyectable en millones de personas sin su conocimiento o consentimiento, entonces lo que estamos presenciando es el surgimiento de un régimen tiránico como nunca antes se había visto en la faz de este planeta, uno que tiene la plena intención para despojar a cada hombre, mujer y niño de nuestro libre albedrío.

Nuestros defectos son los que nos hacen humanos. Una utopía a la que se llega quitando el libre albedrío de las personas no es una utopía en absoluto. Es una pesadilla monomaníaca. Además, las personas que nos gobiernan son del tipo de la Tríada Oscura a quienes no se les puede confiar tal poder. Imagínese ser golpeado y agredido sexualmente por un psicópata rico y poderoso y verse obligado a sonreír y reírse porque su cordón neural no le da más remedio que obedecer a su maestro.

Las élites están avanzando con esta tecnología sin dar a las personas ningún espacio para cuestionar las ramificaciones sociales o éticas, o para establecer marcos regulatorios que aseguren que nuestra agencia personal y nuestra autonomía no sean anuladas por estos dispositivos. Lo hacen porque sueñan en secreto con un futuro en el que pueden tratarte peor que un animal y ni siquiera puedes defenderte. Si se permite que este plan maligno continúe, significará el fin de la humanidad tal como la conocemos.”

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
20.12.2021  ·  08:43

Com diu l’estimat Lluís Llach: “Que tinguem sort…” perque de coratge en tenim ben poc i botiflers per donar i vendre. Salut.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
20.12.2021  ·  09:19

Gràcies Lluís, la gent hi som. No ho dubteu, quan calgui ocuparem els carrers. Prioritari crear una plataforma transversal unitària.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
20.12.2021  ·  10:09

“Venim del Nord, venim del Sud….” Gràcies, LLuís! En poques paraules, quanta emoció i dignitat continguda! Però…., em permets un suggeriment? Potser caldria, hui, complementar-ho amb altres paraules: ” Venim de dretes, venim d’esquerres, d’Espanya endins, del mar ençà….”? Perquè et trobes amb persones que continuen preferint ser cua de lleó.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
20.12.2021  ·  10:30

No és això companys, no és això…
Tenim persones excel·lents davant dient-nos som-hi i encara hi ha algú que s’atreveix a dubtar, desanimar-se…
Fem-ho mirar, això és malaltia i necessitem un bon terapeuta que ens ensenyi a viure des de l’Amor i no pas des de la crítica inútil…
i parlo de la meva experiència del dia a dia sentint independentistes derrotats…
quina llàstima!!!!!!!!!!!!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.12.2021  ·  10:56

Rosa Parks l’1 de desembre del 1955, a la localitat de Montgomery (Alabama), va refusar d’obeir l’ordre de James Blake, un conductor d’autobús, d’asseure’s a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs (un mandat de les lleis Jim Crow). Parks va seure a la primera filera de la part posterior de l’autobús, a la secció específicament indicada per als blancs. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta, a més de desobeir un encarregat oficial. 9 anys després d’aquells fets Lindon B. Johnson va signar el dia dos de juliol de 1964 la Llei de Drets Civils, impulsada per John F. Kennedy. Des d’aleshores, fa 57 anys, els negres americans tenen els mateixos drets que el blancs. Durant aquests anys hem constatat que l’atropellament de la dignitat, llibertat i drets dels afroamericans ha estat una constant perquè la inèrcia d’una societat xenòfoba, racista i ultraconservadora en un marc ultraliberal és difícil d’aturar, però el fet és que un negre pot fer asseure’s un blanc al banc dels acusats. La transició espanyola va ser una farsa, els polítics d’aquell moment ho sabien. Per exemple, Miquel Roca Junyent, un dels pares de la constitució, sabia perfectament aleshores el pa que s’hi duia, sabia el frau i l’engany i ho sabien els líders que van acceptar aquella constitució i varen acceptar la imposició de la monarquia franquista. I Llach cantava al 1976 “no és això companys, no és això” i ho torna a cantar ara, després de 45 anys que els tribunals ens empresonen, ens prenen el patrimoni retorçant i contravenint la llei amb lectures i interpretacions psicodèliques, intervenen la democràcia modificant lleis aprovades al nostre Parlament i retirant polítics dels seus càrrecs. Els molesta que existim, com fa 45 o 400 anys però són ells qui ens asseuen al banc dels acusats, nosaltres no podem i els nostres polítics neoautonomistes i estafadors ho saben com fa 45 anys. No és això companys, no és això.

Pepi Oller
Pepi Oller
20.12.2021  ·  11:19

Avui el meu comentari l’he expressat en un article al meu bloc

https://blocs.mesvilaweb.cat/pepioller/lluis-llach-i-nosaltres/

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
20.12.2021  ·  13:19

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita
per l’avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d’un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat.
No esperem que l’arbre doni fruits
sense podar-lo.
L’hem de treballar,
l’hem d’anar a regar,
encara que l’ossada ens faci mal.

No somnien passats,
que el vent s’ha emportat
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant,
cal que neixin flors a cada instant.

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols
que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d’equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra
amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant

Daniel Mir
Daniel Mir
20.12.2021  ·  14:30

Per sort no ha calgut, com en altre temps, rememorar les Campanades a Mort.
O si calia?

Roser Caminals
Roser Caminals
20.12.2021  ·  15:49

Lluís Llach és l’antídot contra el desànim i el derrotisme. Escoltem-lo i seguim-lo.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €