21.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 21.10.2023 - 22:02
Bloomberg · Agnieszka de Sousa
Siguin pa o cebes, el menjar té el poder de fer o desfer el lideratge d’un país. Com assegurar els productes bàsics es perfila com un afer fonamental en les eleccions de tot el món, amb la guerra d’Ucraïna i ara al Llevant.
Començant per Nova Zelanda i Polònia la setmana passada, almenys un quart de la població mundial és cridat a les urnes en els vuit mesos vinents. Aquests països seran seguits per l’Argentina, els Països Baixos i Egipte. Després serà el torn d’Indonèsia i l’Índia el 2024. Entre aquests països es troben alguns dels proveïdors principals de tots els aliments, de l’arròs i l’oli de palma, a la llet i la soja. Uns altres són llocs estratègics per al flux dels productes bàsics, com ara el blat.
Els polítics tenen en compte dues figures fonamentals: els consumidors i els productors. Alguns governs que pretenen de mantenir-se en el poder restringeixen les exportacions d’aliments, proposen mesures per a protegir les comunitats rurals o frenen el ritme de les polítiques climàtiques que poden perjudicar els agricultors.
L’alimentació és solament una de les qüestions que es discuteixen en els processos electorals, però té repercussions mundials. La política amenaça d’alterar el comerç mundial, els preus i les economies de les nacions que depenen de les importacions. Alhora, les inclemències de l’oratge han devastat terres agrícoles dels Estats Units a la Xina.
Després hi ha la guerra. Abans de la invasió russa, Ucraïna exportava més gra que tota la Unió Europea junta i subministrava la meitat de l’oli de gira-sol a escala mundial. El conflicte entre Hamàs i Israel va fer pujar el preu del petroli, fet que pot tenir un efecte cascada en la producció d’aliments. Ara mateix, Israel es prepara per a una guerra terrestre després de jurar d’eradicar els milicians amb suport de l’Iran.
“Som en un món on tothom atén els assumptes nacionals”, diu Tim Benton, director d’investigació a la Chatham House de Londres, especialitzat en seguretat alimentària. “Aquest món de proteccionisme impulsat per les eleccions i la polarització i la política centrada cap a l’interior pot tenir un paper important en el futur.”
Els polítics tenen motius per estar nerviosos. Els augments del preu dels aliments poden desencadenar protestes arreu del món. El 2011, van contribuir als alçaments de la Primavera Àrab a Egipte i més indrets del Llevant, una regió novament en crisi. Alhora, els bancs centrals i els governs de tot arreu lluiten per contenir els costs dels aliments.
La política climàtica s’ha convertit en una línia divisòria entre l’esquerra i la dreta. A Europa i Amèrica, la intersecció entre el canvi climàtic, la globalització i la protecció de la producció local s’afegeix a la ressurgència de partits més radicals, segons l’empresa d’intel·ligència Verisk Maplecroft.
“Quan es parla d’eleccions molt polaritzades i ajustades, aquesta mena de campanyes temàtiques per a grups específics poden marcar la diferència entre la victòria i la derrota”, diu Jimena Blanco, analista principal de la companyia.
Aquests són alguns dels països a vigilar:
Control de les emissions
Nova Zelanda, l’exportador més gran de llet del món, va prometre de reduir l’impacte devastador de l’agricultura en el medi, però els agricultors no estan contents perquè gravar imposts a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle provinents de les vaques amenaça el seu negoci.
Abans de les eleccions del 14 d’octubre, el govern va ajornar la implantació de l’anomenada tarifació d’emissions fins a gairebé el final del 2025. El partit principal de l’oposició vol ajornar-la fins el 2030.
Als Països Baixos, el segon exportador més important d’aliments del món, els agricultors s’han convertit en una força política abans de les eleccions del novembre. L’objectiu de reduir a la meitat les emissions de nitrogen abans del 2030 va causar protestes, i el Moviment Agrari-Ciutadà ha esdevingut el partit més gran a la cambra alta holandesa i el quart als sondatges. Arran d’aquesta resposta social, la coalició governamental va retirar l’objectiu d’emissions.
Disputa pels cereals
Els costs i la producció d’aliments han estat qüestions clau en l’amarga campanya política a Polònia abans de les eleccions del 15 d’octubre. En els darrers comicis, gairebé dos terços dels agricultors havien donat suport al partit nacionalista Llei i Justícia, que ara provava d’assegurar el tercer mandat. La guerra d’Ucraïna, l’augment de costs i la sequera han fet que aquest grup sigui crucial per a la governabilitat.
Per calmar els agricultors inquiets, el govern polonès va desafiar la Unió Europea i va estendre l’embargament als cereals ucraïnesos. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va presentar una queixa a l’Organització Mundial del Comerç i va qüestionar la solidaritat de Polònia.
Llei i Justícia, que havia lluitat per protegir un avantatge estret als sondatges enfront del seu oponent més europeista i liberal, també havia atret els agricultors amb promeses de fer que els supermercats oferissin més menjar local.
El cap de l’oposició, Donald Tusk, antic primer ministre polonès i antic president del Consell Europeu, va provar de tranquil·litzar el dirigent radical dels agricultors. En una conferència de premsa el mes passat, van parlar davant un camp de cols i van dir que arribarien a un acord amb la UE sobre la prohibició de les importacions de gra ucraïnès.
Alliberar els agricultors
Les eleccions presidencials a l’Argentina són avui, 22 d’octubre. El país és un dels principals subministradors mundials de carn, farina de soja i blat de moro per a alimentar el bestiar d’uns altres països. Però els agricultors no han pogut aprofitar totalment el potencial de les terres a causa d’anys d’imposts a les exportacions per augmentar els ingressos i els esforços per a frenar la inflació, que encara supera el 100%.
El candidat Javier Milei, que arriba als comicis encapçalant els sondatges, té previst d’optar per un augment de les exportacions i desmantellar les polítiques que han frenat la inversió agrícola. Milei ha promès d’abolir els imposts a les exportacions i les quotes, a més d’eliminar la intervenció directa de l’estat en els preus dels aliments. Tot això, a més de la política polèmica de canviar la moneda de l’Argentina pel dòlar nord-americà.
Importacions crucials
Egipte, que és un dels importadors principals de blat del món, coneix més bé que moltes altres nacions el poder del menjar en la política. L’augment del preu del blat va contribuir al descontentament que va fer caure els governs de la regió fa poc més d’una dècada amb la Primavera Àrab.
Avui, aquesta dependència, juntament amb la manca de dòlars necessaris per a comprar més menjar i l’augment de la inflació, fan que la nació passi per la pitjor crisi econòmica en anys. Ara també hi ha la qüestió de la guerra al seu costat. És tot un desafiament per al president, Abd al-Fattah al-Sisi, que provarà d’aconseguir un altre mandat en les eleccions del desembre.
El govern del Caire busca maneres de reduir els preus dels béns de consum, especialment dels productes bàsics. Ja ha prohibit temporalment les exportacions de cebes per controlar-ne el preu i treballa amb el banc central per garantir la disponibilitat de dòlars, amb l’objectiu de reduir els costs.
L’amenaça de la fam
El menjar és una qüestió delicada a l’Índia, un país on els partits polítics que governen han arribat a perdre eleccions per no poder controlar el preu de les cebes. Els preus estables són fonamentals per al primer ministre, Narendra Modi, que provarà d’assolir un tercer mandat l’any vinent.
La inflació va tornar als nivells que recomana el banc central del país al setembre, gràcies a una reducció dels costs del menjar. En canvi, els preus dels aliments bàsics com ara els cereals, els llegums i les espècies encara són alts en comparació amb l’any anterior.
El govern considera d’augmentar el suport econòmic als petits agricultors, la seva base electoral. Ha restringit els enviaments de blat, podria abolir els aranzels a les importacions i és previst que limiti les exportacions de sucre, atès que la sequera va assecar els cultius.
Menjar contra combustible
El Partit Democràtic d’Indonèsia, que encapçala el president Joko Widodo, ha destacat la seguretat alimentària com a prioritat, mentre el país prova de reduir la dependència de les importacions d’aliments. La formulació d’aquestes polítiques fa poc ha estat sacsejada per un escàndol de corrupció que ha costat la feina al ministre d’Agricultura. El país ha de fer eleccions el febrer, abans que Widodo acabi el segon i últim mandat a l’octubre.
El món del comerç i del clima es miren l’oli de palma. Indonèsia en produeix més que ningú i ha dirigit aquesta matèria primera cap als biocombustibles, en un intent de reduir la factura d’importació de gasoil.
La producció d’aquesta matèria primera també és una de les causes principals de desforestació. Tot i que Indonèsia ha mirat de posar-hi remei durant un temps, l’aplicació ha estat irregular i la investigació ha demostrat que les consideracions electorals sovint dissuadeixen les autoritats d’enfrontar-se als agricultors. Amb la pressa per a garantir vots, hi ha risc que els polítics facin els ulls grossos davant l’eliminació de terres.
Article elaborat amb l’assessorament d’Agnieszka Barteczko, Cagan Koc, Anuradha Raghu, Pratik Parija, Tracy Withers, Michael Ovaska, Jody Megson, Michael Gunn, Mirette Magdy, Jonathan Gilbert, Patrick Gillespie i Megan Durisin.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
