Què proposa el programa electoral d’Aliança Catalana per a les eleccions catalanes?

VilaWeb
Redacció
04.05.2024 - 22:29
Actualització: 05.05.2024 - 01:15

Aliança Catalana és un dels partits nous i poc coneguts fins ara que es presenta a aquestes eleccions. És una formació racista, d’extrema dreta, que fa servir l’independentisme com a manera de penetrar en la societat catalana.

En aquest sentit, en no poder-se contrastar el que escriuen amb la realitat del que farien si entressin al parlament, cal recordar coses que no apareixen en el text, però que han estat anunciades pels seus líders. Per exemple Sílvia Orriols s’ha manifestat contra l’avortament legal i proposa que només sigui possible avortar en cas de malformació del fetus o perill per la vida de la mare o ha defensat obertament les afinitats del seu partit amb Vox, reconeixent en públic que Aliança Catalana la votaran molts seguidors del partit de l’ultradreta espanyola. Un altre dels líders del partit, Jordi Aragonès, ha expressat amb entusiasme en diverses ocasions el seu suport als grups d’extrema dreta europea, com ara l’AfD alemanya o el partit de Le Pen -sense importar-li, tot i manifestar-se com “nacionalista català”, la política anticatalana que aquest partit porta a terme a Perpinyà.

El programa electoral d’Aliança Catalana per a les eleccions de Catalunya és molt abstracte i poc treballat i proposa mesures sobretot centrades en la immigració i la seguretat. El partit parla sense fonament, com fa tota l’extrema dreta europea, d’una “allau migratòria” i proposa una moratòria en immigració i tancar les fronteres als immigrants econòmics. També parlen, concretament, de “deportar els immigrants delinqüents i repatriar els immigrants il·legals” i que els menors no acompanyats hagin de tornar als seus països amb les seves famílies.

El partit de Sílvia Orriols també proposa de promoure una política migratòria restrictiva fins que el nivell de desocupació baixi i els salaris augmentin a nivells europeus. Proposen la “integració dels immigrants legals a la llengua i cultura catalanes” i el fet de cercar la cooperació internacional d’estats i organitzacions no governamentals per a crear zones segures a l’Àfrica i el Llevant. Llocs que puguin acollir i protegir bona part dels sol·licitants d’asil als continents en conflicte mateixos.

Una part important del programa també és dedicada, com és habitual en l’extrema dreta, a les mesures sobre seguretat. Per exemple proposa augmentar la presència policíaca en el que anomena “zones problemàtiques” i augmentar el nombre d’agents. Sobre la justícia, proposen de crear jutjats especials habilitats per a fer judicis ràpids, imposar penes de presó d’un any a tres a qui hagi estat condemnat abans per tres delictes de furt sense tenir en compte la suma del valor dels béns sostrets i adoptar una mesura cautelar de desallotjament immediat en un termini de 48 hores quan l’ocupant d’una casa no pugui aportar un títol de possessió legítim, quan l’ocupació impliqui posar en perill l’habitatge o quan causi problemes de convivència veïnal. També volen prohibir d’anar amb el rostre tapat per la via pública, com ara amb burca o amb casc.

Sobre les presons, volen que els treballadors penitenciaris siguin reconeguts com a agents de l’autoritat i aturar el pla de l’Estratègia Nacional d’Obertalitat Penitenciària.

Sobre educació, proposen un catàleg de mesures molt reaccionàries. En tot el capítol no hi ha cap referència al sistema escolar públic ni a la seva millora i sí que s’introdueixen elements de suport i promoció de les escoles privades, com la implementació d’un voucher escolar per a que tothom, pagant la Generalitat, pugui optar entre anar a l’escola pública o la privada. En general el programa ofereix una visió catastrofista del sistema d’ensenyament, insistint en qüestions com ara reforçar la disciplina, dotar els professors d’autoritat o discutir el treball per projectes i les competències.

molt que el castellà sigui optatiu a les escoles, que s’hagi de fer un examen per a obtenir el títol del C1 de català quan s’acabi l’ESO i enviar inspectors i trobar sistemes per a assegurar que el cos de docents imparteixi les lliçons en català. Sobre les universitats, volen modular el volum d’oferta i el cost de les matrícules partint dels expedients acadèmics dels estudiants i també de la demanda laboral.

Sobre la natalitat, proposen de substituir l’actual Secretaria d’Afers Socials i Família per una Secretaria de Foment de la Natalitat i Família. Segons el programa, les tasques d’aquesta secretaria han d’anar de procurar que els habitatges de promocions oficials tinguin en compte també les famílies nombroses amb pisos més grans fins a promoure que les condicions laborals dels treballadors de la Generalitat siguin amables amb la conciliació laboral i familiar. Proposen la redacció d’un llibre d’estil de compliment obligatori per a TV3 i Catalunya Ràdio amb instruccions per a capgirar allò que consideren “l’actual línia editorial antifamília i antinatalitat”. També proposen rebaixes de l’IRPF a les famílies segons el nombre de fills.

Sobre la independència, parlen de manera molt poc concreta de fer una declaració unilateral i prendre el control del territori en cas de majoria absoluta al parlament. Mentrestant, proposen de treballar per tenir el país preparat per a la secessió: establir contactes internacionals amb uns altres estats, donar imatge de país sobirà diferent d’Espanya, reduir el deute de la Generalitat, augmentar la sobirania energètica, millorar la sobirania alimentària, promoure la independència financera i fomentar que el teixit empresarial i productiu sigui en mans catalanes.

Sobre el català, volen actualitzar la llei de política lingüística de la Generalitat, oferir avantatges fiscals a les empreses i particulars que acreditin l’ús del català i exigir un examen de català per a aconseguir un permís de treball. També volen recuperar els accents diacrítics.

Sobre l’economia, proposen una rebaixa d’imposts generalitzada: reduir el nombre de trams de l’IRPF i deflactar-lo, reduir les quotes d’autònoms i suprimir imposts “contraris a l’estalvi”, com ara el de successions i el del patrimoni. També volen crear zones econòmiques especials amb una fiscalitat baixa, sobretot del sector primari, a les parts del territori amb risc de despoblament. Entre més qüestions, volen augmentar la força de què disposa l’Institut Català de Finances per convertir-lo “en un pilar del nacionalisme industrial”. Volen que presti diners a les empreses catalanes que en comprin unes altres amb l’objectiu de traslladar la producció al Principat.

D’habitatge, proposen d’eliminar l’impost sobre les transmissions patrimonials en la compra del primer habitatge i reduir-lo en la resta de casos, i també tombar la llei de limitació de preus del lloguer.

 

Podeu llegir-ne el programa íntegre.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor