L’ala més ultra fa servir l’amnistia per empènyer el CGPJ cap a l’abisme

El PP ha avisat que farà tot allò que pugui per torpedinar la llei d’amnistia, encara que impliqui acabar d’enfangar les institucions espanyoles. En aquest sentit, l’ala més dura del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –vuit vocals vinculats a la formació d’Alberto Núñez Feijóo– han forçat avui un ple extraordinari (19.00) perquè l’òrgan de govern dels jutges s’oposi públicament a l’amnistia.

És la primera volta en la història de la democràcia espanyola que el CGPJ delibera si fa una declaració institucional contra una llei que encara no existeix. El text legal encara es negocia –el PSOE i Junts discuteixen serrells perquè discrepen de l’abast– i no se’n sap absolutament res del contingut, més enllà d’algunes filtracions periodístiques poc concretes.

La maniobra de l’ala ultra arriba en ple incendi de la judicatura, que considera que l’amnistia és una intromissió il·legítima en les seves competències. Aquesta setmana, la principal associació de jutges, la conservadora APM, va emetre un comunicat duríssim contra les negociacions del PSOE amb l’independentisme. “Volen fer ara un pas més i situar-nos en el començament del final de la nostra democràcia. Trencar les regles de la constitució i fer miques l’estat de dret”, deia.

Comunicado de la @juecesAPM

La APM en defensa del Estado de derecho. pic.twitter.com/E7d3bak7UI

— APM Nacional (@juecesAPM) November 1, 2023

La bilis de l’ala dura

El president del CGPJ, Vicente Guilarte, va acceptar dijous de convocar el ple extraordinari, però els vocals del PP ja han condicionat el debat fent públic un comunicat contra l’amnistia. L’ala dura diu que l’amnistia implica una degradació, “si no l’abolició de l’estat de dret d’Espanya”, i assenyalen que la mesura implicarà un perjudici real en els interessos de l’estat.

Els responsables de la maniobra dins l’òrgan de govern dels jutges són: Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona. En aquesta trinxera ultraconservadora i reaccionària hi ha subordinats directes de Gènova, reservistes de l’exèrcit, apologetes de la monarquia i membres de l’Opus Dei.

Es tirarà per l’abisme, el CGPJ?

El resultat de la votació serà molt ajustat. El CGPJ fa gairebé cinc anys que té el mandat caducat i dels vint-i-un membres nomenats el 2013 tan sols en resten setze. Rafael Fernández i Rafael Mozo es van jubilar; Victoria Cinto es va morir l’estiu passat; i Concepción Sáez i Carlos Lesmes van plegar.

El bloc ultra té garantits els vots de la meitat del plenari (8), però en necessita un més per a aprovar la declaració (9). Divendres, fonts jurídiques deien que el bloc pròxim al PSOE i a Sumar –format per 6 vocals– no es fracturaria i hi votaria en contra perquè considerava que l’òrgan no havia de fer pronunciaments polítics. Això deixava un resultat provisional de 8 a 6 favorable al PP, però insuficient per a aprovar la declaració.

Tanmateix, ahir, el vocal Álvaro Cuesta va fer un comunicat en què reclamava que se suspengués el ple perquè el considerava il·legal. En aquest sentit, va advertir el president del CGPJ, Vicente Guilarte, que no hi participaria si finalment es feia. “No seré jo qui contribueixi a la indignitat i desprestigi”, va dir, i va lamentar que el bloc ultra volgués aprofitar la majoria a l’òrgan per fer de contrapoder al govern espanyol. Sense el vot de Cuesta, el ple canvia de quòrum i amb el resultat provisional de 8 a favor i 5 en contra, els afins del PP no necessiten més suports per a aprovar la declaració.

Així doncs, el salt a l’abisme del CGPJ dependrà dels vots del president Vicente Guilarte, i del vocal Wenceslao Olea –encarregat de la Comissió Disciplinària, que té la potestat de sancionar els jutges. Tots dos han expressat més d’una vegada l’afinitat al PP, però no és clar que aquesta volta es dobleguin a les seves pretensions. Alguns mitjans madrilenys especulaven divendres que era possible que no es mullessin i s’abstinguessin. I, així, deixar morir la iniciativa dels ultres. Tanmateix, si Cuesta no es presenta al ple, l’abstenció de Guilarte i Olea serà una catifa vermella perquè s’aprovi la declaració.