Això que reverbera en el “no” tripartit a Sánchez és el Primer d’Octubre que no es pot apagar

Els polítics professionals no poden fer res contra la força històrica del Primer d'Octubre i les circumstàncies que entre tots vam crear el 2017

Vicent Partal
Vicent Partal
28.04.2022 - 21:50
Actualització: 28.04.2022 - 21:29
VilaWeb
La diputada d'ERC Montse Bassa mostra el seu telèfon, parlant de l'espionatge, al congrés espanyol (fotografia: Juan Carlos Hidalgo).

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ahir, per primera vegada d’ençà de la moció de censura contra Mariano Rajoy, els tres partits independentistes catalans van votar units al parlament espanyol contra el govern del país veí. Això que durant tant de temps tanta gent reclamava ja ha passat i hem pogut veure els diputats d’ERC, Junts i la CUP per primera volta votant units a Madrid, amb la intenció de tombar una llei del govern socialista i castigar l’executiu. A efectes pràctics, al final no va passar res, perquè el PDECat i Bildu van salvar el coll de Pedro Sánchez. Però el gest, i sobretot el fet que s’hagen escaigut finalment les circumstàncies per a fer possible aquest gest, crec que no és cap fet menor, que es puga negligir així com així.

M’explique. Allò que em sembla remarcable i interessant és que, malgrat tot, finalment ha acabat havent-hi unes circumstàncies que han possibilitat aquesta unanimitat i que, per tant, han apartat els tres partits –i molt particularment Esquerra Republicana– del seguidisme i la subordinació als socialistes espanyols que s’anava practicant del 2018 ençà.

I dic que això em sembla important perquè amb els anys he après a creure més en la força que naix de les circumstàncies que no pas en la voluntat de les persones. El fabulós Martí Luter de Lucien Febvre, potser el millor llibre que he llegit en la meua vida, ho explica d’una manera insuperable, en aquella escena en què el pare de la reforma confessa al seu amic Mathesius que canviarà el món actuant “com un cavall cec que no sap on el mena el seu amo”. I no podré oblidar mai el meu estupor quan vaig veure caure el mur de Berlín i encara més quan em vaig adonar que havia passat per un error del cap de premsa del govern de la RDA, pressionat –pobre home– com estava per les circumstàncies que feia mesos que canviaven el seu país.

La prova és que, durant tots aquests anys, no ha servit de res la crida constant i insistent a la unitat de l’independentisme, però, en canvi, heus ací que l’espionatge amb el programari Pegasus ho ha aconseguit. I per què?

Moltes voltes hem dit, i de vegades semblava que ho dèiem gairebé ritualment, que en aquest país el Primer d’Octubre ho havia canviat tot i per sempre. Fins i tot en els moments més foscs i difícils d’aquests darrers cinc anys, la certesa que això és així a mi, com a mínim a mi, m’ha servit per a mantenir la calma i la confiança en la victòria. Perquè he estat i sóc conscient que tot allò que vam fer aleshores i les circumstàncies que aquells dies vam projectar cap al futur tenen i tindran durant dècades un impacte estructural prou gran per a acabar arrossegant i passant per damunt fins i tot de les voluntats personals o els interessos de partit.

El Catalangate i l’enorme crisi que desencadena, per exemple, no es pot explicar si no és perquè vam fer el 9-N i la Via Catalana, perquè Junts pel Sí va guanyar, perquè vam fer el referèndum d’autodeterminació i vam proclamar la independència, per la manera com vam reaccionar a les condemnes del Suprem i a l’exili i pel que el Tsunami Democràtic va demostrar que érem capaços de fer.

I parle d’això i us propose de mirar això: en definitiva, són les conseqüències de tot allò que vam fer en aquell moment que reverberen ara –fins i tot en el supòsit que els polítics no ho entenguen o no ho vulguen entendre. I contra aquesta força imparable de la història, el voluntarisme dels polítics professionals hi té poca cosa a fer. La prova? Doncs heus-los ací votant tots junts, votant que no i votant amb la voluntat de fer mal a Pedro Sánchez…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Marià Puig
Marià Puig
28.04.2022  ·  22:12

Res més a dir.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
28.04.2022  ·  22:22

ERC ha votat en contra per que necessita poder ser dins dels que s’autoanomenen partits independentistes.
Tot el que fa és llepar el cul a Madrit i necessitava un respir.
Un cop el gobierno ha tingut garantit els vots per guanyar, ha donat permís a ERC a votar en contra, en plan premi al seu bon comportament.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
28.04.2022  ·  22:34

Vicent, una flor no fa estiu. Jo no tinc el teu optimisme. Dubto molt que a partir d’ara els tres partits que esmentes vagin a totes per la independència ni estiguin disposats a ensorrar el govern espanyol.

Josep Almar
Josep Almar
28.04.2022  ·  22:34

M’agradaria pensar que, efectivament és un canvi definitiu. No obstant, penso que Madrid els tornarà a entabanar i seguirem igual. M’agradaria tant equivocar-me…

Miquel Àngel Fos
Miquel Àngel Fos
28.04.2022  ·  22:36

Perdona Vicent però et veig molt optimista! Una flor no fa estiu. Ja veurem quan triga ERC en tornar “a las andadas”.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
28.04.2022  ·  22:39

Vicent, El fet que esmentes sobre la unitat dels tres partits de forma unitària, per a mi vol dir ben poc. La unitat dels partits independentistes ha de tenir continuïtat perseverança i, sobretot,patriotisme. No parlo perquè si, quan penso que en qualsevol altra ocasió es trencarà aquesta unitat. Ja ha passat, manta vegada, que la unitat se l’han passat per l’entrecuix i no dubto que aquesta condició tan negativa es pot repetir. l’empirisme juga, malauradament a favor del meu raonament. Què més voldria jo que equivocar-me, però hi ha un fet que cal tenir molt present, i és, per exemple el gran canvi a pitjor que ha fet ERC. En vida del malaurat Heribert Barrera, ERC era un partit independentista o, al menys ell ho era. Amb en Junqueras i l’Aragonès el partit s’ha convertit en no sé què, però el patriotisme no el veig per cap banda i, així no es va enlloc. Jo i molta gent estem molt decebuts amb tots els partits, i si no es crea una llei electoral basada en llistes obertes, els vividors de la política seguiran infectant la política i el país. El nostre país.

Quim Calvo
Quim Calvo
28.04.2022  ·  22:44

Gràcies per l’escrit. Hagués agraït una referència a banda, sobre el paper galdós de Bildu, ajudant al govern socialista a pesar de que Iñárritu i Otegui també han estat espiats amb el Pegasus.

Josep Usó
Josep Usó
28.04.2022  ·  22:48

Certament és un canvi; però que no suposa res important, de moment. Bildu garantia l’aprovació de la llei malgrat el vot d’ERC. El que sí que pense és que les circumstàncies faran inviable la continuació de la relació de submissió d’esquerra amb el Psoe. Perquè el CatalanGate anirà creixent i arrossegant una bona part de l’Estat Espanyol a l’abisme. I d’això, sembla clar que cap polític professional dels presumptament implicats n’és conscient, ara mateix.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
28.04.2022  ·  22:54

Certament l’octubre del 17 es van cometre molts errors, i no varem arribar on volíem. Però és igualment cert que, gràcies a allò, Espanya, seguint les seves inèrcies estructurals, s’ha vist obligada a cometre molts errors. I hem possibilitat el xoc de la “justícia” espanyola ( d’Espanya, en definitiva) amb la justícia Europea, que encara està per arribar. Però arribarà. Dependrà de nosaltres el saber-ho aprofitar.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
28.04.2022  ·  23:02

Jo no vrig gens clar que ERC vulgui fer mal al PSOE. Avui és una anècdota circunstancial pactada amb Bildu per fer veure que està enfadada i res més.

Joan Fargas
Joan Fargas
28.04.2022  ·  23:04

D’acord amb en Jordi Pedemonte

Anna Linares
Anna Linares
28.04.2022  ·  23:05

Jo recomano que llegiu el llibre de Gonzalo Boye “Se llama Càncer” i veureu les coses d’una altre manera,passaran coses molt grosses diu, però hem de tenir paciència, i si, estic molt d’acord amb l’editorial d’avui, les circumstàncies ens portaran tar o d’hora a la independencia!

Xavier Clèries
Xavier Clèries
28.04.2022  ·  23:05

S’ha d’aprofitar el moment i mirar de fer més mal a aquest estat corrupte fins el moll de l’ós.

Jaume Riu
Jaume Riu
28.04.2022  ·  23:09

ÉS O NO ÉS EL CAP D’ESTAT?
Ahir parlava jo del descontrol d’Estat que s’observava en només tres dies d’aquesta setmana convulsa pel regne d’Espanya i avui, que ja és dijous, en el quart dia de la setmana el descontrol augmenta no pel que fan ells, sinó pel què els hi fan a ells. No pel què diuen sinó pel que no diuen.
Es pensaven que havien apagat l’incendi de l’1-O de 2017 però, com diu Vicent Patal, ningú preveia que avui votarien al Congrés la CUP, Junts i ERC, amb la mateixa intenció contra Suàrez, llençant un torpede que impacta directament en el govern de Madrid i no l’enfonsa, però el forada.
I avui també llegim que Gonzalo Boye albira que ens espera una sorpresa quan se sàpiga qui va pagar la factura de Pegasus.
Per cert, aquesta setmana, del Cap d’Estat només es té notícia de la declaració (sic) del seu patrimoni, que la Casa del Rei ha comunicat als partits constitucionalistes, però ni una paraula per explicar a la població què en pensa ell d’aquesta crisi de l’espionatge que cada dia canvia de culpable. El rei, és o no és el Cap d’Estat?
Quan parli el rei, si ho fa, m’espero que es posarà de la banda del delinqüent, com va fer aquell 3-O de 2017, i la gent ho veurà tan clar com aquell dia.
Ah, i a Bildu ja se li veuen les orelles…

Lluí Mor
Lluí Mor
28.04.2022  ·  23:16

Senyor Partal, com que voste sempre diu el que pensa, jo també i assumeixo les consequencies.
Voste, podria passar per un sommiatruites, però no, voste te capacitat contrastade de, en les seves editorials aplanar el terreny d’una forma reptiliana per aumentar la seva parroquia de feligresos, i, no és una critica, el que subscriu, acabe de renovar la cuoata al seu digital i no tinc la minima intenció de deixar de fer-ho.
Ara bé, hi ha dies que se li veu el llauto, com avui, això és normal, ens passa a tots.
Per acabar, sobretot, sobretot, li demano que no torni amb la pendent ferroviaria de l’estat ÑOL, no sé si ho podria aguantar.
Grácies per la finestra.
Lluís Mor

joan rovira
joan rovira
28.04.2022  ·  23:20

Un altre punt de vista plausible, venen eleccions municipals i cal dissimular. Si fos el que l’editorial interpreta, no haurien anat mai al “congreso” i estarien descodificant el format colonial a Catalunya.

No només això, sinó que posa de manifest el que cada cop més ciutadans perceben que el pacte entre els partits espanyols i els colonials perifèrics es manté actiu fins i tot en l’etapa colonial actual.

El Primer d’Octubre és imparable perquè posa al descobert els més patètics que no representen de cap manera al conjunt del bosc que arrela i balanceja harmoniosament flexible a l’embat de l’esperit.

PS. El dia que els diferents intermediaris colonials siguin polítics, periodistes o de qualsevol professió s’organitzin dintre o fora dels col.egis respectius, actualment intermediaris del poder colonial, serà creïble el seu missatge d’acatar la veu del poble del Primer d’Octubre que malda per a descolonitzar-se d’aquests tres grans àmbits de sotmetiment individual i col.lectiu:

A. Les institucions autonòmiques -generalitat i parlament-
*No controlen immigració ni fronteres.
*Tampoc infraestructures: ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils i ni rodalies.
*No aturen l’espoli fiscal astronòmic. Només gestiona les despeses ordinàries.

B. Els ciutadans colonials
*Voten l’escenari oficial -institucions autonòmiques- que només gestionen.
*No voten l’escenari paral•lel -DIBA, AMB, CZF, Turisme, Fira, BR, TMB, etc.- on adopten els interessos dels lobbys internacionals, espanyols i catalans.

C. Els intermediaris del format colonial
*Col•legis professionals -Periodisme, Advocacia, Economistes, Enginyers, Arquitectes, Aparelladors, Metges, Ensenyament, etc.-
*Universitats i departaments universitaris, sindicats, etc.
*Foment i tota mena de cercles a redós dels negocis del BOE.

Llavors, la descolonització avançarà de manera organitzada, tant dins com fora del format colonial, perquè la independència és la revolució necessària per a bastir, basada en la democràcia de rendir comptes, dels drets socials i dels deures ciutadans, la República del demos català.

Núria Florensa
Núria Florensa
29.04.2022  ·  00:03

Bona reflexió, però no ens enganyem ERC ha pactat amb Bildu per ells vota No i 5 membres de Bildu han votat Sí.
Un pacte per netejar la cara a ERC. No cola 😡

Miquel Amorós
Miquel Amorós
29.04.2022  ·  00:28

El Catalangate afavorirà les sentències d’Europa.
La pressió és positiva.
Us recordeu de l’argument de la corrupció judicial sistémica?

Oriol Martí
Oriol Martí
29.04.2022  ·  00:59

Gràcies Vicent. Molt bó. Recordo aquells editorials que vas dedicar a la qüestió dels diferents temps que es mouen en el esdevenir del procés històric. Citant a Lucien Febvre, m’ho has recordat molt vivament. Pierre Vilar,que digué moltes coses sobre això, pero molt especialment Fernand Braudel. Es la força inevitable dels diferents encreuaments entre les dinàmiques de les estructures i l’acció humana concreta, que de retop, es troba confrontada a aquestes dinàmiques que hi eren i sovint no percebem….
Moltes mercès,
Oriol Martí
..

Ramon Perera
Ramon Perera
29.04.2022  ·  01:05

– La votació conjunta d’ERC, Junts i la CUP ha estat una acció reactiva, la resposta a una acció de l’estat espanyol. No ha estat una iniciativa pròpia per acostar-nos a la independència.

– L’ús d’una eina d’espionatge d’alta tecnologia per combatre l’independentisme català confirma que l’estat espanyol no gosa emprar a fons la violència física. Malgrat tot, la que sí que va haver-hi l’1 d’octubre fou de baixa intensitat i d’extensió limitada, en el temps i en l’espai.

– La independència no es farà sense un poder principal català de facto que tingui aquesta prioritat. Lo que no sé és si aquest poder pot arribar a sorgir d’unes eleccions ‘a l’espanyola’ o bé es pot constituir d’una altra manera.

PS. Atenció a això de Bildu que diu Núria Florensa [00:03]

Lluís Paloma
Lluís Paloma
29.04.2022  ·  02:49

Tot això no ens ha de fer perdre de vista que aquests tres partits porten quatre anys posant-se pel mig de les aspiracions de milions de catalans. Ara han actuat perquè se’ls ha tocat directament el voraviu. Però continuo insistint que els hem de fer fora de la Generalitat. Si de cas, el que sí tenim en positiu és que som milions els que ja hem trencat mentalment amb la monarquia bananera, i no pararem fins a sortir-nos-en.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
29.04.2022  ·  04:45

Molt d’ acord amb tu, Vicent. Jo he notat un canvi al Canadà, pel que fa a tenir interés per la situació de Catalunya, tal com comentava fa uns dies. Catalunya torna a ser a les notícies, com va passar després de l’1 d’octubre de 2017. A més, la investigació del CatalanGate la fa el Citizen Lab que es troba a la prestigiosa Munk School que és part de la Universitat de Toronto. Això ha fet que, sobretot a Toronto, se’n parli molt, amb tothom molt escandalitzat, i, no cal dir, se’n parla molt a les universitats, les quals sempre fugen d’estudi quan es tracta de Catalunya. Ho sé perquè fa molts anys que treballo en una universitat de la ciutat, i vaig estudiar i visc a 2 minuts d’una altra, la Universitat de Toronto (visc a 5 minuts de la Munk School), i hi conec molta gent.
El CatalanGate ha creat unes magnífiques circumstàncies per retornar al Primer d’Octubre i fer realitat el resultat que vàrem tenir a les urnes.

Carles Blas
Carles Blas
29.04.2022  ·  05:29

I jo em demano, si feien servir Pegasus a dins i fora de l’estat per espiar fins i tot la dona de fer feines, a ningú se li passa pel cap que l’hauran fet servir per fer-ho amb els que a Suïssa, Règne Unit i altres llocs estaven mirant les “presumptes” malifetes de l’emerit?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
29.04.2022  ·  06:12

Venen les municipals i erc ha de fer veure que no don les minyones del psoe.colau. Pur teatre, pura indignitat

Josep Segura
Josep Segura
29.04.2022  ·  06:34

M’alegra de constatar en molts comentaris que, malgrat tot, molta gent no s’ha empassat el gripau d’aquesta operació de màrqueting by ERC i el seu soci de negocis Bildu.

Imma Presseguer
Imma Presseguer
29.04.2022  ·  06:43

Totalment d’acord amb el Sr Loius Mor.

Joan López
Joan López
29.04.2022  ·  06:54

Ha calgut un espionatge massiu i unas respostes vuides,per tornar per unes hores l’unitat,doncs molt bè. I ara què? crec que ha sigut teatre del mes dolent,pactat amb bildu. ERC no podia fer altre cosa,per no perdre mes votants.
Vinga a regalar rosas i llibres i tornar al buenisme.
Mira que es facil negociar amb els catalans(govern) i Sànchez no ho veu……

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
29.04.2022  ·  07:15

Me sap greu però no ho veig del tot així Vicent. Veig un malabarisme de ERC aprofitant la crossa de Bildu per fer un gest innocu que no li ha suposat res a Pedro Sánchez.
Tant de bo m’equivoqui però em sembla pur maquillatge.

Albert Ventura
Albert Ventura
29.04.2022  ·  07:37

Home Partal, no em digui que s’ha empassat tota aquesta comedia. Era la millor solucio per tothom, els “independentistes” feien una rebequeria per congraciar-se amb el seu electorat, els psoe tirava endavant el seu projecte sense problema i els de Bildu feien punts per que veiessim que son uns “pentiti” en tota regla, aixi tots contents, llastima que tot esta mes trucat que un joc de trilers. On es la boleta?.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
29.04.2022  ·  08:00

Sr. Partal. Tothom sap que ER va votar en conta perquè ja feia Bildu aquest paperot. el que no entenc és que vostè intenti blanquejar ER.
I com assenyalar algú de la sala, cap comentari sobre Bildu que de fa temps fa el mateix camí que ER.

Antoni Roca
Antoni Roca
29.04.2022  ·  08:00

Si ERC no hagués tingut la seguretat que els bascos donarien suport al govern espanyol, no crec que hagués gosat votar en contra.

Albert Miret
Albert Miret
29.04.2022  ·  08:10

Madrid, en aquesta setmana en què el covard de president espanyol ha estat amagat pel món, l’ha aprofitat anat a repartir -com sempre que té un problema-, diners que no són mai seus i títols honoris causa a les persones infiltrades a la Unió Europea perquè emblanqueixin el crim polític que ha estat cometent durant anys. Per això, passats dos dies del descobriment de Pegasus, la Unió Europea ja va fer públic que no faria cap investigació, cosa que ens va deixar a tots estupefactes perquè la investigació sobre un cas criminal com aquest, no és una cosa opcional sinó obligatòria per mantenir l’últim prestigi democràtic que li queda a la Unió.
Ara, en un atac d’homenet posa el seu càrrec a disposició de la Margarita Robles, segurament com a resposta a la seva amenaça de cantar més que el gall a les sis del matí.
Així funciona la política espanyola sense cap projecte beneficiós per ningú més que pel poder dictatorial d’un estat que a banda de mantenir com a únic programa la”puta unió exclusivament econòmica” en la que uns posem i ells treuen, sense pressa, però sense pausa cada any vint mil milions d’euros que són nostres i guanyats amb el NOSTRE treball i que els hem de deixar prendre dels nostres fills. Aquesta cosa que en diuen país, és com una pel·lícula en viu de la màfia siciliana de fa cinquanta anys… I la UE què? narinant, narinant, narinant! Colla de podrits!

Miquel Cribillers
Miquel Cribillers
29.04.2022  ·  08:14

Totalment d’acord amb en Jordi Pedemonte, fins hi tot jo hi afegiria a JxC i la CUP.

Salvador Molins
Salvador Molins
29.04.2022  ·  08:23

Pur teatre.
Hem de foragitar aquests partits.

I lleials al 1r d’octubre disposar-nos per una Via Bàltica, tots junts amb un sol capdevanter, i per completar la DUI del 27 d’octubre de 2017.

Hem d’abandonar el posat d’enterrament de tercera i omplir-nos de moral de victòria, fruit de la determinació, l’empoderament, la lluita i la tasca per a la Independència.

Fem fort el CxR i no ens aturem.

Hem de completar el Procés de Recuperació de la nostra Independència, deixem de lamentar-nos, deixem de fer el ploramiques.

No vam decidir i vam guanyar?

Doncs complim-ne el Mandat: Edificar tothora la ja incipient República Catalana Independent.

La lluita per la Llengua i la lluita per a la independència són inseparables.

Les normes de Castelló i tots els defensors de la Llengua del País Valencià ens donen exemple d’encert, de dignitat i de persistèn cia.

Així sia!

ANTONI PUNTÍ
ANTONI PUNTÍ
29.04.2022  ·  08:26

No et facis ilusions amb els partits….

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
29.04.2022  ·  08:31

Es veu que els uixers del Congreso, es peten de riure amb els catalans que ens representen.
Pobra dona, aixecant el mòbil¡¡ la vaig veure a la tele i no em podia amagar de vergonya.
Avui, editorial ben galdós….

Pep Agulló
Pep Agulló
29.04.2022  ·  08:55

L’EDITORIAL DIU EL QUE DIU…

No us ho agafeu per la punta que crema. Ningú diu que l’afer Pegasus, que ha suposat una unitat de votació de càstig a Sánchez, per part d’ ERC, Junts i la CUP, signifiqui a partir d’ara un canvi d’estratègies dels partits que es diuen independentistes, justament perquè no les variaran, cal destacar aquest canvi notable fortuït.

Allò de les voluntats renyides entorn de formar la unitat de l’independentisme, un episodi d’escoltes antidemocràtiques per part de l’Estat, com si d’una força gravitacional es tractés, uneix als partits per damunt del caïnisme… I aquesta deformació de l’espai-temps, si em permeteu, que genera aquestes ones gravitacionals ve de l’1-O. D’on si no?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
29.04.2022  ·  09:08

Una flor no fa estiu. El partidisme polític, els partits, són el problema. Per què no fan tots pinya i van junts fins lograr la independència? I deprés, amos de casa nostra, que cadascú treballe pel país conforme al seu millor paré i possibilitats. Mentre no ho facen, mai serem independents. Tant els costa?

Dolors Taulats
Dolors Taulats
29.04.2022  ·  09:25

Tot és un pur teatre de part d’ER i de Bildu… Jo votaré que sí i tot quedarà igual i tu votes que no i dones peixet als electors que t’estan fugint a milers a causa de la teva connivència amb Sánchez. I així va tot. No cal fer-se gaires il·lusions…

Sergi Etxarri
Sergi Etxarri
29.04.2022  ·  09:51

M’agrada la idea però no la veig clara del tot. Si PDCAT i/o BILDU no haguessin avançat el seu vot favorable (pactat o no amb ERC, no ho sé), ERC hauria votat NO?. Es trist, però segueixo veient la mateixa gesticulació buida per part dels partits indepes.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
29.04.2022  ·  10:04

Vicent Partal, si et presentessis a unes eleccions jo t’hauria de votar, perquè representes amb molta fidelitat el meu pensament i, fins i tot, el meu sentiment. Però no me’n puc estar de dir, després de llegir l’editorial d’avui i d’altres que has fet, SANTA INOCÈNCIA. Certament el cas de l’espionatge és massa gros, però no tant per posar a l’estat espanyol entre l’espasa i la paret, perquè Europa, jo ho veuràs, no serà tan exigent amb un estat –atenció- del que no vol canvis, i els partits independentistes, particularment ERC, han de fer un número prou lluït perquè tots veiem que estan molt enfadats. Deixa passar uns dies, potser unes setmanes i veuràs com tot torna a la llera natural perquè, no ho oblidem, hi ha hagut un pacte pels indults i, malgrat tantes coses com han passat, a les institucions, al poder hi ha les mateixes cares.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
29.04.2022  ·  10:10

Com altres lectors assenyalen, considero que Bildu té un paper molt important en aquest afer. Quan en parlarem de les implicacions d’aquest partit?

Ignasi Raventós
Ignasi Raventós
29.04.2022  ·  10:12

Felicitats per el nou disseny de Vilaweb, net i clar. M’agrada molt.

Jordi Compte
Jordi Compte
29.04.2022  ·  10:16

No confio en res en ERC, el escolanet té tanta por de tornar a la presó que es baixarà els pantalons tantes vegades com calgui

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
29.04.2022  ·  10:18

D’acord amb els comentaris de Joan Rovira, Albert Miret i Jordi Pedemonte.

Encara que hagin votat NO aixó es una comèdia com molts veiem.
En el fons els polítics que tenim son uns covards plens de por pel que els pot passar a nivell personal. Aquesta covardia els fa traïdors a la causa que diuen defensar : Indepèndencia de Catalunya .

Jaume Palau
Jaume Palau
29.04.2022  ·  10:20

Si be es cert, sobre el paper, el que deieu amic Partal, sobretot pel que va significar el 1 d’octubre, al meu entendre no ho es tant el que va passar ahir en la votació, ja que Bildu va d’cord amb ER, i queda clar que hi va haver l’acord de fer-ho tal com va succeir, perque tot quedés igual. La força del 1 d’octubre s’ha de demostrar una i altre vegada, i aquesta força únicament es la de la unitat de veritat, no la de conveniencia partidista. Ahir es va perdre una altre ocasió, i si algú va guanyar un llençol no va ser precisament l’independentisme català.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
29.04.2022  ·  10:32

Tant de bo que ara anesin tots més junts. Aquest és un primer pas però ara crec que la unitat independentista hauria de fer un esforç per anar plegats per enfonsar el govern central

Josep Soler
Josep Soler
29.04.2022  ·  11:35

En alguns aspectes es pot compartit l’optimisme del Vicent però la cosa no vindrà tant (en tot cas si veuran obligats) per aquesta unitat de l’independentisme que tots desitjaríem.
Soc dels que creu que mentre dins d’ERC i quedi un petit vestigi d’aquest junquerisme actual, i la CUP no faci els deures com a partit seriós, aquest nostre independentisme es mantindrà tant fràgil, que confiar-hi, no ens farà cap be.
Els canvis es produiran a traves d’altres organitzacions com el CxR i fonamentalment per l’escàndol exterior que probablement anirà a mes.
Aquest serà el motiu que aquests funcionaris de “esperar a cap de mes per cobrar” com la Sra. Ursula von der Leyen i d’altres es decideixin a fer alguna cosa mes, que no sigui la de no fer res.
Tal com ho explica el Sr. Gonzalo Boye en aquest article:

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-comenca_749073_102.html

la cosa pinta com pinta i els d’aquí -potser per primera vegada- tenen mala peça al taler.

teresa labourdette
teresa labourdette
29.04.2022  ·  11:36

SANTA INNOCÈNCIA. L’estratègia independentista de veritat seria el trencament amb el Congreso, Diputació, ajuntaments. Tot la resta és comèdia. Ja no espero res més ni d’ERC,ni de Junts ni de la,CUP

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
29.04.2022  ·  12:42

Em sembla evident que ha estat una comèdia electoralista de ERC i amics. Però tanmateix el cert és que s’han vist obligats a fer-la aquesta comèdia. I em sembla que és això el que en Partal vol subratllar. Ja veurem que passa després i no soc gaire optimista sobre això: seguirem jugant al peix al cove i a la puta i la ramoneta i fent política “pragmàtica”.

Però em sembla evident que hi ha i hi haurà un abans i un després de l’octubre del 17. Des de aleshores, no ens enganyem, l’España neofranquista de la transició i la España unida està tocada de mort. Trigarà més o menys però el mar de contradiccions i absurditats de tota mena on s’ha ficat España (mar molt tempestuós) només pot tenir un mal final per a ella.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
29.04.2022  ·  12:46

La Sra. Florensa i el Sr. Pedemonte tenen una visió més realista, ai las!

Amb aquesta votació ER i les seves bases (encara en té de bases!!) diran que “ho veieu que som independentistes?”
I au! a tornar-los a votar.

Es clar que, mirant les enquestes, veig que la gent vota ER en qualsevol cas i de qualsevol manera.

Quina llàstima tot plegat!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
29.04.2022  ·  12:58

No sembla haver afectat massa la Moncloa. Caldrà estar atents a nous posicionaments. La resposta de Sánchez és més del mateix, una democràcia buida.

Rubèn F.Pola
Rubèn F.Pola
29.04.2022  ·  14:01

Comparteixo l’escepticisme dels companys de fòrum. La unitat estratègica és condició necessària (però no suficient) per assolir un objectiu tan colossal i gegantí com és independitzar-se d’Espanya. Només amb unitat (i encara) ho aconseguirem, però aquesta unitat no és possible ni a curt ni a mig termini perquè hi ha aquí i ara dues forces, que són més fortes que “la força que naix de les circumstàncies”, que ho impedeixen. Una és el pes de la motxilla històrica. ERC sempre ha considerat una injustícia poètica que el partit que lideri el Procés i eventualment guanyi la presidència de la Primera República catalana sigui precisament l’últim que s’ha pujat al carro independentista. Per això Esquerra ha boicotejat activament el lideratge de Mas, de Puigdemont i de Torra. D’aquí ve també el canvi copernicà d’estratègia arran del fracàs de la DUI. Primer l’hegemonia; la independència pot esperar. A la CUP també li pesa aquesta motxilla. La saba és nova, però l’arbre és vell. Primer la revolució; la independència pot esperar. (Llegiu l’entrevista a Albert Botran d’Andreu Barnils del dia 21.) L’altra força és el camp magnètic, poderosíssim, de l’eix ideològic. La unitat de l’independentisme és, en un futur previsible, impossible perquè a Catalunya l’eix ideològic mana més, molt més, moltíssim més, que l’eix nacional. Caldrà molta força, molta cera i molta corda per deslliurar ERC dels cants de sirena de l’esquerra ibèrica. Fins que no hi hagi un canvi de paradigma, fins que la política catalana no s’articuli entorn de l’eix nacional, no hi haurà independència (ni revolució). ¿L’afer Pegasus propiciarà aquest canvi de paradigma? Ho dubto. Si la violència policial i la violència judicial no l’han propiciat, tampoc no ho farà l’espionatge, la violència política.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
29.04.2022  ·  14:38

Molt d’acord amb l’editorial.
Com diu Pep Agulló: “No us ho agafeu per la punta que crema”.
La superfície és aquesta unitat d’acció a la que s’han vist abocats els partits, però més enllà del fet concret hi ha els corrents profunds dels que aquest episodi es una juspira més que ens indica per on es mouen i cap on arrosseguen. Ho expressa molt bé Oriol Martí al seu comentari.
Vull agrair també la referència que fa Anna Linares del llibre de Boye i la informació servida per Shaudin Melgar, que és d’aquestes de primera mà que no apareixen als mitjans però que omplen de goig.

Carme Peratilla
Carme Peratilla
29.04.2022  ·  14:45

Jo no li dono pas cap importància a aquest fet puntual i en algun (o tots) els casos, per quedar bé de cara ala galeria.
Ja m’agradaria creure que avancem si més no en unitat, però molt em temo que ha estat una qüestió menor.

Jose Manuel Cubino
Jose Manuel Cubino
29.04.2022  ·  15:14

Jo no m’en refio gaire. ER te un contacte estret amb Bildu, i per tant ja sabía q els bascos salvarien en Perro Sánchez.
Si no fos aixi estic segur q ER hagues votat a favor del Govern de Madrid.
I en quant a Junts, encara no ha trencat el pacte amb el PPSOE a la Diputació de Barcelona, amb la qual cosa dona per bo l’espionatge
Això no obsta per dir q el poble de Catalunya els Hi passara per sobre

Roser Caminals
Roser Caminals
29.04.2022  ·  15:23

La unitat em sembla tàctica i, per tant, efímera. ERC necessita vots. Sí que estic d’acord, però, que les circumstàncies són les que faran ressorgir el momentum.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
29.04.2022  ·  16:51

D’acord amb el fons de l’editorial. Malgrat els errors, covardies i ineficiències dels partits cara a la Independència, sobretot d’ERC, l’estat espanyol i els seus ressorts de poder és com l’escorpí: seguirà picant fins a inocular-se el verí a sí mateix. Caldrà tornar a vertebrar el poble per a aprofitar-ho.
Per cert, no tinc clar que ERC fos independentista a l’època d’Eribert Barrera. Recordo paraules seves de cap als anys 70 on es definia com a federalista, màxim confederalista.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
29.04.2022  ·  19:14

Efectivament Vicent, d’acord. Però ERC va votar “no” amb els altres partits independentistes catalans, sabent que Bildu votaria “si”. Ara això li permet seguir al costat del PSOE la resta de la legislatura com si res hagués passat. Ho veurem!

ramon Feixas
ramon Feixas
29.04.2022  ·  19:29

Es curiós que, davant de la oportunitat que té Catalunya pel retrat que s’ha fet com espia l’Estat Espanyol, es valori el tema d’acord amb les simpaties o antipaties partidistes. (curiós?).
És que hi ha un pam de net a política de de totes les anomenades democràcies del capitalisme? No estem barrejant gossos amb peres? Si tots votem individus (líders ) que negociaran el vot per tots i cadascú dels electes del grup a canvi de favors PARTIDISTES, què podem esperar dels càrrecs?
Si no existeix posta en comú i valoració d eles solucions pel col·lectiu sinó qui arrasa a qui, ningú pot preteneu i r que els polítics es comportin amb valors democràtics. Si algun ho dura menys que un caramel a porta d’una escola. Ho prohibeix expressament els sistema competitiu de la religió capitalista.
Aleshores potser veure la realitat nacional de Catalunya, potser cal no barrejar-ho amb aquest depredador circ que ela políítica, que amb cinisme anomenen democràcia.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
29.04.2022  ·  19:44

L’esperit de 1-O més viu que mai.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
29.04.2022  ·  20:40

No tot s’hi val per a obtenir subscriptors, Sr. Partal.

magi sendra
magi sendra
29.04.2022  ·  21:29

millor no s pot dir Sr Pedemonte

Belén Solé
Belén Solé
29.04.2022  ·  21:36

Jo no crec que l’editorial d’avui sigui ingenu, ni tampoc que tingui cap finalitat amagada. Simplement és fruit d’una mirada llarga sobre la nostra lluita per la llibertat. I crec que ens cal molt aquesta mirada.

Pere Planella
Pere Planella
29.04.2022  ·  21:48

Dons jo estic molt decebut amb el PdCAT i aquí ningú en parla, el partit d’en ex president que si fos una mica conseqüent el que hauria de fer és estripar el carnet, el dia que tornem a votar recordeu els botiflers .

Jesús Albiol
Jesús Albiol
30.04.2022  ·  00:00

Tot i l’escepticisme envers ERC i el possible “acord” amb Boldú per no deixar penjat al PSOE, crec que hi ha una cosa de fons a l’article que cal reconèixer: ERC volia votar amb ells al Congreso … però no ho ha pogut fer, i no ho haguera fet de cap de les maneres perquè hagués estat la seua sentència de mort com a partit polític. Hi ha uns mínims no escrits derivats del procés i l1-O que forcen als independentistes i sobiranistes a no creuar certs límits.
I qui millor si dibuixa on són és la pròpia actuació errònia de l’Estat.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €