Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Tot just ahir la CUP i Junts pel Sí van començar la fase negociadora de debò. Ara hi ha quatre espais de treball on es farà feina per arribar a acords, si són possibles, sobre el pla de xoc social, sobre la manera d’avançar en el procés d’independència, sobre les formes de desobediència a l’estat espanyol que caldrà estructurar i una darrera, la més complicada de totes, sobre allò que els negociadors anomenen ‘disseny institucional’ i que tots sabem què vol dir.

Fins ara hi havia hagut reunions informals o parcials, moltes preses de contacte entre els uns i els altres. Però encara no podíem parlar pròpiament de negociació. Ara sí que sembla, segons que expliquen discretament, que hem entrat en el període clau. I si és així cal ser conscients de dues coses: que hi ha dies per a arribar a acords, que no cal córrer, ni precipitar-se, ni alarmar-se, però també que aquesta és l’única oportunitat que hi haurà.

Avui, aquest vespre, la CUP trencarà la discreció i farà un acte públic en què set dels seus diputats explicaran la proposta inicial que duen a les negociacions. Em diuen que d’entrada més val que no n’esperem grans concrecions, perquè ells mateixos són conscients que el debat tot just acaba de començar. Tanmateix, caldrà observar on marquen les línies roges, on dibuixen amb més intensitat el seu perfil. Si se’ls nota la prudència o no. En definitiva, petits detalls que podrien aportar una mica de llum enmig d’aquest silenci que, molt professionalment, s’han imposat tots. (Els lectors de VilaWeb podran seguir l’acte en directe, en vídeo, a partir de les set del vespre.)

Tot plegat em fa recordar que fa anys Jacques Delors va triomfar amb un argument polític, aleshores insòlit però que va fer molta fortuna. En un moment de dubtes intensos sobre la construcció europea, Delors va gosar preguntar quin cost tindria la no-Europa. I va convèncer. Crec que és un bon model, que ara la CUP i Junts pel Sí s’haurien d’aplicar a ells mateixos obsessivament, mentre seuen a les taules on es juga el nostre futur: que es pregunten una vegada i una altra quin és el preu del no-acord. Quin és el preu per a ells, per als uns i per als altres, però també i sobretot quin és el preu que tindria un no-acord per a tots.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.