04.09.2023 - 19:50
El mes d’agost, en termes laborals, acostuma a ser diferent de la resta de l’any, per les vacances. La concentració en un mes continua essent massa alta, del punt de vista de les necessitats de l’economia. Mentre això sigui així, el pic de l’estiu sempre tindrà unes dades en el mercat laboral que solen ser trencadores. I no penseu pas que sigui l’hoteleria que mogui les peces del mercat, pel fet que s’acaba la temporada alta. De fet, durant el mes, s’han donat de baixa només 2.000 persones en aquest sector, cosa que significa un 0,6%. Per tant, no té cap influencia en els alts i baixos que hi ha durant el mes.
En uns altres sectors, en canvi, sí que és tradicional que a l’estiu baixi l’afiliació a la Seguretat Social, com és el cas de l’educació. Pensem, per exemple, que en aquest sector al maig hi havia a Catalunya 193.000 persones donades d’alta i a l’agost han baixat a 147.000. És un 24%, un percentatge que té difícil explicació, sobretot després de la reforma laboral. Amb el començament del curs, les xifres es redreçaran, però…
De fet, l’educació sempre ha estat un sector marcat per l’estacionalitat. Es contracta a partir del setembre i es prescindeix de diverses classes de treballadors a partir del juny per evitar de pagar-los les vacances d’estiu. Fins a l’arribada de la reforma laboral del 2021, aquest flux es produïa amb els contractes d’obra i servei, i quan van desaparèixer s’ha traslladat als contractes fixos discontinus.
Gent del sector em comenta que quan arriben aquestes dates hi ha una part de docents, sobretot en centres privats, que es troben sense feina i persones que fan substitucions. Sembla que és una pràctica molt habitual a l’ensenyament concertat i pretén d’evitar el pagament de les vacances als docents substituts, perquè l’administració deixa de pagar la substitució en el període estival. És una irregularitat i em diuen que el govern espanyol ja hi està a sobre. Tant de bo!
I el cas irregular de l’educació es nota més a l’agost, perquè la baixada d’aquesta xifra no és compensada per augments en uns altres sectors, com sí que passa els mesos anteriors, perquè tots són situats en el cistell dels serveis. Per aquest motiu és quan destaca més, car no queda camuflada. Val a dir que a tot l’estat la baixada dels afiliats a l’educació en aquests tres mesos també ha estat molt important: 230.000 persones, és a dir, un 19%.
A l’agost també s’acaben molts contractes. Per exemple, de treballadors d’activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment al final dels mesos més forts de l’estiu. Enguany, en termes relatius d’afiliats, és l’activitat que més ha baixat durant el mes. Entre el juliol i l’agost, ha baixat més d’un 10%. Per tot plegat, podríem dir que aquest agost, històricament, ha estat “normal”, però molt accentuat. La desocupació ha augmentat de 7.500 persones i les afiliacions han baixat de més de 60.000. Una xifra que és la tercera part de la de tot l’estat espanyol (185.000).
I això sí que és diferent respecte dels altres estius. A l’agost, Catalunya ha estat la comunitat amb un creixement de desocupats més alt i la que ha tingut un nombre de baixes en les afiliacions més important. Això fa que ens hàgim de preguntar si ha estat prou “normal” o senzillament dolent.
La contractació també ha estat fluixa. Durant el mes d’agost s’han formalitzat 167.600 contractes laborals amb lloc de treball a Catalunya, dels quals el 41,5% han estat indefinits. Respecte del mes anterior, la contractació global s’ha reduït d’un 31,5%. I compte!, la indefinida ha tingut un descens lleugerament més acusat (-33,7%) que la temporal (-29,9%). Cal dir que el 32,9% dels contractes indefinits de l’agost són per a prestar serveis fixos discontinus, proporció que és 4,9 punts inferiors a la del mes anterior.
Si observem d’ençà de començament d’any, respecte del mateix període del 2022, la contractació acumulada total ha disminuït d’un 14,7%, principalment a causa del fort descens de la contractació temporal (-22,7%), tot i que la contractació indefinida també té un lleu descens (-2,6%). La baixada dels indefinits en el global dels vuit mesos pot fer pensar.
Quant a les afiliacions a la Seguretat Social, la nota del Departament de Treball lleva importància a la davallada de l’agost. Afirma que, d’acord amb els registres de la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions a Catalunya durant el mes d’agost ha estat de 3,69 milions i esdevé la xifra més alta en un mes d’agost, d’ençà del començament de la sèrie històrica disponible, el 2004. Sí, això és positiu. Però, intermensualment, s’observa una davallada de l’1,6% en les afiliacions, que segons Treball és una evolució habitual en aquest període de l’any i força similar a la de 2021 (-1,4%) i 2022 (-1,6%).
Em resulta curiós d’observar que, com fa el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, el Departament de Treball pràcticament no analitza què ha passat el mes d’agost respecte del juliol, sinó solament respecte de l’agost de l’any passat. Comenta, per exemple, que, quant a l’evolució interanual, es va mantenint el creixement, entorn del 2,8%-3% a Catalunya. En concret, a l’agost s’ha situat en el 2,8%, gairebé amb la mateixa intensitat que a tot l’estat espanyol (2,76%). I recorda, que, en termes absoluts, l’augment d’afiliacions a Catalunya és de 100.636.
M’ha interessat la valoració que ha fet aquest migdia el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, en una conferència de premsa sobre la desocupació. Ha destacat el pitjor comportament de la desocupació registrada i l’afiliació a la Seguretat Social a Catalunya, en què es mantenen els indicadors més baixos que al conjunt de l’estat, perquè la reducció interanual és la meitat i una tercera part de l’augment de la desocupació l’aporta Catalunya. “L’increment de l’atur el mes d’agost demostra que no només amb una reforma laboral es canvia l’estacionalitat dels fluxos econòmics d’un país, els quals condicionen la demanda i l’activitat empresarial, i per tant la contractació laboral per una menor necessitat de força del treball”.
Seguidament, ha parlat de ficció estatística per la paradoxa a Espanya del comportament del mercat de treball: “Reduïm l’atur interanual mentre incrementem els demandants d’ocupació, la qual cosa és inversament proporcional al que passava abans de la reforma laboral, amb els canvis que ha comportat i pel fet que no es computin els fixos discontinus en situació d’inactivitat laboral.”
Em sembla una bona reflexió, que ens hauria de fer pensar una mica a tots. La reforma laboral s’ha venut d’ençà del principi com la solució de tots els mals que té el mercat laboral d’aquest país, sobretot la temporalitat. I no és així. Una cosa és la semàntica i una altra el fons de la qüestió. Només cal pensar en la importància que han adquirit els contractes fixos discontinus que esmenta Ginesta i l’emmascarament de la realitat que impliquen.
