22.07.2022 - 21:40
Senyora alcaldessa,
Li escric perquè molts veïns d’aquest barri, la dreta de l’Eixample, estem preocupats i en parlem molt, de l’ignominiós nom de la plaça de Tetuan.
Fou anomenada així el 1863 en record de la batalla de Tetuan (febrer del 1860), quan l’exèrcit espanyol, comandat pel general O’Donnell, va llançar a l’atac al batalló de voluntaris catalans que formava part de la divisió de reserva comandada pel general Prim. Arran d’aquesta feta, es conquerí la ciutat de Tetuan, que va ser tornada al cap de dos anys al Marroc. Gairebé mig segle més tard, el 1913, Tetuan va tornar a ser ocupada per l’exèrcit espanyol i va esdevenir la capital del protectorat del nord del Marroc fins a l’acord d’independència del 1956. Cal destacar que Tetuan –Tittāwīn, en amazic– vol dir ulls o fonts, i, si es mira la plaça, es pot veure que realment té forma d’ull.
Precisament per commemorar aquest episodi bèl·lic, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs, el 1874, per homenatjar els voluntaris catalans. El monument, però, no es va arribar a construir mai.
A la meva família, el meu oncle avi va desertar a Cuba perquè el seu pare no tenia diners per als militars. Sense diners, et massacraven, al Marroc.
Creiem que és hora de canviar-li el nom. I tots pensem en “plaça de Muriel Casals”.
Muriel va néixer el 1945 a Avinyó, on els pares s’havien hagut d’exiliar. La seva germana era la periodista Montserrat Casals. De ben petita, al final del 1945, la seva família es va establir a Sabadell, d’on era originari el pare i on va viure l’avi, l’advocat i polític Gabriel Casals.
El 1969 es va llicenciar per la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1981 amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Era professora emèrita del Departament d’Economia i d’Història Econòmica de la UAB, de què també havia estat vice-rectora de relacions internacionals i cooperació entre els anys 2002 i 2005. Allà la vaig conèixer, a divuit anys. Els seus temes d’interès van ser les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l’economia europea. Casals també va ser representant de la UAB a la Xarxa Vives d’Universitats del 2002 al 2009 i féu estades en universitats britàniques, com ara la London School of Economics i la Universitat de Gal·les, a Bangor.
Siguem positius i mirem tot allò de bo que ens dóna el país.
Per primer cop, una plaça de la nostra ciutat pot esborrar un nom que no ens pertany i ser dedicada a una dona extraordinària.
Amb respecte,
Ventura Pons.