La credibilitat de l’acord PSOE-ERC la veurem demà mateix

«El cas del president Torra serà l’autèntica pedra de toc de la credibilitat d’aquest acord»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.01.2020 - 09:19
Actualització: 03.01.2020 - 10:19
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Finalment sabem què diu l’acord signat entre el PSOE i ERC, aquest acord que té la conseqüència immediata de facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. I la lectura que en faig d’entrada és que és més interessant que no esperava.

És un acord que té moltes ambigüitats de tota mena, un acord amb clarobscurs. La principal ambigüitat és que no incorpora el dret d’autodeterminació. Però per una altra banda tampoc no incorpora el respecte a la constitució espanyola com a únic marc dins el qual es pot parlar, sinó que remet genèricament al ‘respecte als instruments i als principis que regeixen l’ordenament jurídic democràtic’. Aquest text recorda el que es va aconseguir amb la Declaració de Pedralbes.

L’ambigüitat principal, doncs, és la indefinició del subjecte a tractar. Ara, és positiu que el PSOE reconega que hi ha un problema polític i sobretot que assumesca que cal ‘superar-ne la judicialització’. I és especialment important que el PSOE deixe escrit que, ‘com qualsevol conflicte d’aquesta naturalesa, només es pot resoldre amb processos democràtics, amb el diàleg, la negociació i l’acord’. Per això faríem mal fet de no valorar d’una manera molt especial que aquesta redacció és una esmena a la totalitat d’allò que el PSOE i el PSC han fet aquests darrers anys: Iceta duent papers amb Ciutadans i el PP al Constitucional o fent crits al parlament i Sánchez anant a Brussel·les de bracet de Rajoy a vendre el 155 i la repressió.

Amb el text presentat avui, aquestes actituds es desacrediten completament i s’han d’acabar avui mateix. Ara –i aquesta és la part que suscita més dubtes–, la gran pregunta és si tenen credibilitat precisament Sánchez i Iceta per a fer un tomb copernicà i que aquest tomb siga creïble. O si una volta tinguen la investidura a la butxaca simplement s’haurà acabat tot.

Aquest és el risc de l’acord. I això no ho sabrem fins que no hagen passat uns quants dies. Per tant, ens arrisquem tots plegats a una aixecada de camisa històrica. ERC en primer lloc. Tanmateix, sobre això hi ha un parell de detalls que crec que són importants i que ben prompte ens diran amb certitud a quina realitat ens encarem. El primer és que la primera reunió de la taula de governs serà quinze dies després de la constitució del govern. No es podrà dilatar més, doncs. El segon arribarà més aviat encara: demà mateix.

Perquè demà la Junta Electoral espanyola és més que probable que inhabilite la condició de diputat del president de la Generalitat, Quim Torra, i que suspenga els drets de diputat europeu d’Oriol Junqueras. I el PSOE i el PSC, si són coherents amb això que ha signat avui, no tenen cap més remei que oposar-se frontalment a aquestes mesures i denunciar-les. I no solament amb declaracions públiques, sinó també amb el seu comportament, votant, al parlament.

Em fa l’efecte que el cas del president Torra serà l’autèntica pedra de toc de la credibilitat d’aquest acord. La JEC l’inhabilitarà com a diputat, però el parlament sap que pot reaccionar-hi defensant que el president continua essent el president perquè no hi ha cap sentència judicial ferma contra ell i perquè, si bé ha de ser diputat per a ser president, no és clar si una volta és president ha de continuar essent diputat. El parlament, en definitiva, té vies raonables d’enfrontament i desobediència, si ho voleu dir així, respecte de la JEC. I, en vista de l’acord signat, no tinc cap dubte que el PSC té l’obligació d’unir els seus vots als de la majoria independentista i els comuns, denunciant la maniobra del poder judicial i defensant la institució de la Generalitat i el president. Altrament, aquest acord perdrà tota la credibilitat hores després de ser signat.

Si el PSC votàs amb Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els comuns en defensa del president Torra, aleshores sí que començaria a creure que entrem de debò en una etapa nova. I si passàs això el president Torra, crec, hauria de seure en aquesta taula de negociació bilateral sempre que hi segués també el president Sánchez. I en aquesta taula el govern de Catalunya, unit, hauria d’exigir l’exercici de l’autodeterminació. Dic que Torra hauria de seure-hi, entre més motius, perquè la imatge seria molt poderosa, aquesta vegada sí. Imagineu l’impacte d’un president que l’estat profund ha intentat de destituir encapçalant la delegació negociadora i encaixant les mans amb el president del govern espanyol. I imagineu tot allò que podria arribar a desencadenar a Madrid…

Per això us demane que em permeteu una darrera reflexió. Ahir us explicava que un moviment independentista no reforça mai el govern del qual es vol independitzar i d’això en feia un argument per a dir que no era positiu de donar els vots a la investidura de Sánchez. Vist el text de l’acord, crec que la situació pot anar més enllà que no era previsible i que potser –només dic potser– es va obrint una possible eixida negociada a la situació. I em sembla raonable d’explorar si aquesta via pot menar a un referèndum d’autodeterminació o de validació del que es va fer el Primer d’Octubre. I com que ja es veu que el PSOE passarà grans dificultats a Espanya a conseqüència d’aquest acord, també em sembla raonable d’explorar si la crisi de l’estat espanyol creix exponencialment, cosa que crec que significaria, al capdavall, que no s’ha reforçat Sánchez, sinó que s’ha fet esclatar el polvorí. Si aquesta via fracassa pel PSOE, la unilateralitat encara serà més justificada.

Siga com siga, ja ho sabeu: jo sempre dic què pense i si es demostra que vaig equivocat no em reca gens de rectificar. Ni avui ni demà.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Anna Maria Niño
Anna Maria Niño
02.01.2020  ·  21:46

Continuo pensant que la gent no estudia història. No em crec res. Tot serà una cortina de fum per anar marejant la perdiu i anar passant el temps. M’agradaria molt equivocar-me, però en aquests moments no tinc gaire fe.

Núria Coma
Núria Coma
02.01.2020  ·  21:54

Tant de bo tingués la capacitat de creure ni que fos 5 minuts, que un cop Sánchez sigui president, cumplirà quelcom del què ha signat, i tant de bo la tingués també per a creure que el PSC votarà coherent al Parlament.
Em sap greu, aquesta vegada no coincideixo gens amb l’editorial, hem vist massa vegades la poca credibilitat del PSOE i la nul-•la de Sánchez, i ara per ara això és l’únic que em sembla realista creure.

Antoni Gordó
Antoni Gordó
02.01.2020  ·  21:55

Crec que qui ha fet un gir copèrnic en les seves opinió es vosté senyor director.

No sé on ha vist el que diu que ha vist al comunicat.

El que jo interpreto és que el document diu que hi haurà una votació de la ciutadania, s’entén si ha acord i només hi haurà acord per part del PSOE si l’acord és una millora autonòmica.
Mai anirà més enllà i es servirà d’ERC mentre li sigui útil

De moment el que ha aconseguit aquest acord és dividir els moviments d’acció popular independentista i la seva debilitació i vostè amb la seva opinió d’avui, hi ha contribuit.

De res ens servirà que dins d’un temps reconegui que s’ha equivocat.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
02.01.2020  ·  21:57

Gràcies Vicent com cada vespre però jo no hi se pas veure el positivisme que hi veu vosté però tan de bo estigui equivocada.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
02.01.2020  ·  22:00

Sr. Partal som.molts i moltes els inles que no ens regirm d’aquest acord.

És cert que demà mateix veurem quan val i que val.

Per tant, esperarem a demà per opinar a favor o en contra.

Tot i voler ser optimista, tinc molts, molts dubtes.

Massa vegades, al llarg dels anys, des de Ñ, ens han engalipat, oi?

Josep Usó
Josep Usó
02.01.2020  ·  22:04

No crec que el PSOE vote en contra de la pèrdua de condició de diputat del president Torra. Ací, diran allò de “respecte a les decisions judicials” encara que la JEC siga un òrgan administratiu i prou. Malgrat tot, quan tinguen la investidura al sac, se’n desdiran de tot el què han dit o promès. Com quan a la OTAN, o com aquell “apoyaré el estatuto que salga…”. En tot cas, no hi ha res més a fer que esperar fins a demà. D’altra banda, serà un govern molt feble. En minoria i recolzat pels “separatistes”.

Juan Antonio Grau
Juan Antonio Grau
02.01.2020  ·  22:08

Niño. Tota la raó. Diuen en castellà: “más de lo mismo”. I seguirem amb el cap cot…com sempre i per sempre.

Josep Almar
Josep Almar
02.01.2020  ·  22:15

Només compliran per imposició d’EU i si EU no imposa, com han fet sempre, no cumpliran.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
02.01.2020  ·  22:18

Es veia venir, dupto molt de la veracitat d’aquest acord el Sánchez quan tingui el cul a la poltrona ens enviarà una gran butifarrada i tal dia farà un any. President la D U I ja !!

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
02.01.2020  ·  22:18

Em sumo cent x cent al comentari del Sr. Antoni Gordó.

Altrament, PSOE-PSC són i seran sempre els del 155, i amb aquesta gent no s’hauria ni de pensar a parlar.

I no Sr. Partal, aquest acord és fem com Femer Republicana. I aquesta tarda mateix l’Elizenda Paluzie se les ha tingut amb el sicari Rufian.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
02.01.2020  ·  22:19

Sr. Partal, no ha analitzat unes quantes senyals més, que precisament porten a deduir el contrari de la confiança que vostè té. S’ha votat l’acord sense tenir la lletra del text a la mà. Molta confiança no dóna això, no?. L’ambigüitat del text precisament permet totes les interpretacions, com les que hi ha hagut fins ara, que nosaltres som els colpistes i els que volem enfonsar la democràcia i la llei és la “seva llei”. Què no alliberin Junqueras, s’accepti la inhabilitació de Torra i no qüestionin la sentència està cantat i el PSOE no dirà res. S’amagarà darrera l’excusa de la independència judicial i la separació de poders.

L’únic dubte que em queda és quina cara posaran a ER quan es demostri que han sigut uns passarells, un cop més. Tot i això, desitjo que es compleixi la seva darrera especulació, que vist l’ambient que es respira a espanya, aquest acord sigui el detonant que faci saltar el polvorí i es destrossin entre ells.

francesc felip
francesc felip
02.01.2020  ·  22:19

El PSOE ha format part del 155. Ha tolerat, engrescat i participat en la difamació, menyspreu, mentides i mofa del moviment independentista, amb un judici infame, presoners i exiliats polítics i una premsa subvencionada que fa caure la cara de vergonya a qualsevol. Ara canviaran de parer com una truita ?. Tan si ho fan com si no, no son de fiar. En absolut.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
02.01.2020  ·  22:20

Per desgracia crec que la cosa anira aix’i, dema la JEC no inhabilitara el Sr Torra – i si l-inhabilita el PSOE fara el moviment indicat pel Sr. Partal, pero, ai las, quan en Sanchez ja estiga investit, el TS si que confirmara la inhabilitacio del Sr. Torra que ja va dictar el TSJC. Dema semblara que la cosa pot esser important, pero llevors quedara que l,unica cosa que s,haura aconseguit haura estat legitimar el PSOE als ulls de bona part de la poblacio de Catalunya que ara el te proscrit. Aquest moviment retrassara 10 anys la independencia de Catalunya. Voldria equivocar-me pero no veig on m,he d,agafar per poder pensar que vaig errat.

Josep Vila
Josep Vila
02.01.2020  ·  22:20

Quan ERC va fer el tripartit, fent president el Montilla amb un govern d’esquerres format per la pròpia ERC amb el PSC i ICV, els republicans, liderats per en Carod Rovira, ho van argumentar dient que era per portar les esquerres catalanes i en particular el PSC a posicions sobiranistes…
Fracàs absolut, avui els socialistes són més espanyolistes que mai. Ara, investint el Sánchez, serà malauradament una altra fracàs. I tan de bo m’equivoquès. A ERC li continua pesant mès la ideologia que la independència.

Antoni Soy
Antoni Soy
02.01.2020  ·  22:22

Per mi segon editorial molt decepcionant en pocs dies.
No és pot donar ni aire a l’estat que vol impedir que t’independitzis. Se’l ha de posar contínuament i continuadament contra les cordes. I això és el que es deia a l’editorial d’ahir, no?
Massa equilibris, per mi incomprensibles.

Ramon Perera
Ramon Perera
02.01.2020  ·  22:22

A mi m’agrada pensar en termes d’estratègia. Efectivament, és molt probable que el PSOE no faci honor al pacte que ha signat, però el partit no s’acaba aquí i seguirem tenint diverses vies per seguir jugant.
Si Espanya vol tenir un govern fort, haurà de convocar noves eleccions. I ERC haurà fet el ridícul. Serà el moment de reforçar altres possiblitats…

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
02.01.2020  ·  22:25

Tal com he dit altres vegades als xats de VilaWeb, em fa l’efecte que està prenent forma el somni humit d’ERC, que no és altra que un 3r tripartit amb PPSC i Comuns a la Generalitat, amb la diferència que vol ser ERC qui mani.
Talment com la Colau amb PPSC que malgrat ser alcaldesa qui mana de debò és en Collboni.
Si inhabiliten el MHP Quim Torra, ERC no mourà ni un dit.

Antoni Oller
Antoni Oller
02.01.2020  ·  22:26

M’ha agradat llegir les paraules “demà mateix”, perquè representen la possibilitat d’una prova del cotó fluix sobre les reals intencions d’ERC: demà pot fàcilment passar que el Parlament no pugui defensar Torra perquè el PSOE vota el mateix que l’unionisme, per enèsima vegada. Davant aquesta probable tessitura, jo no tinc cap dubte que ERC investirà Sánchez com si no hagués passat res, i per tant mostrarà a la llum pública les seves reals intencions: la hegemonia neo-pujolista a les engrunes de la generalitat. Sort que aquesta prova d’un cotó fluix que quedarà pobret més negre que el carbó, serà abans de les properes eleccions a la Generalitat, on tot-hom que vulgui pensar sense apriorismes tindrà material per fer-ho. Llavors, en la precampanya, qui passarà la prova del cotó fluix seran vostès, la premsa suposadament independentista.

Jaume Gras
Jaume Gras
02.01.2020  ·  22:28

Amb tot els respectes….heu dinat molt bé aquests dies i esteu molt optimistes…..Això serà un segon apoyaré en el que hi han volgut caure, altre cop els nois d’ERC…tan agermanats amb els seus veïns de classe de Rubí, Sant Vicenç dels Horts, Cornellà i Santa Coloma…molts dels quals no dubten ni dubtaran a fer el que calgui – sense gaire esforç això sí- per veuren’s aminorats del tot. Sioux total. Molt agermenament amb aquests , sense importar-lis un pepino el que serà d’aquí pocs anys la resta dels seus votants de més enllà de Tabarnia. Vull equivocar-me, però…..ja tinc una edat. Això que dic no fa més bons als administradors del guetto anteriors…que com aquests…no volien problemes seriosos i “sobretot” que no es dividís la societat…. Bravo!!!. Molt bon any…..i molta sort….

DANI FRANCH
DANI FRANCH
02.01.2020  ·  22:30

Decebedora editorial, el director ens vol vendre fum, els governs de spain, mai compleixen, ja fa anys que ho sabem, el paper de erc en el tema de la investidura, és repugnant, perquè s’investex a un president de spain, a canvi de res, a canvi de fum o a canvi de sous, cadires o interessos de partit, que haguem passat de l’1 d’octubre a la situació d’ara, és per plorar, aquest poble no vol ser independent, siguem realistes.

Albert Martín
Albert Martín
02.01.2020  ·  22:33

Ja comencem a esbiaixar les coses? El que decideixin la JEC i el TS està més enllà del poder del govern espanyol. Un dels pactes que espero estiguin entre els secrets ha de ser, pel propi interès de les esquerres espanyoles, anar canviant la cúpula del poder judicial i el TC en la mida que es pugui i es presenti l’ocasió (jubilacions, nous barems de mèrits, etc.) Això porta anys (igual que Aznar ho va anar fent durant els seus 8 anys). I conseguir el efecto sin que se note el cuidado.

Els qui encara estiguin per l’unilateralisme, que avisin quan considerin que són més forts que quan el desastre d’octubre’17.

Victor Serra
Victor Serra
02.01.2020  ·  22:33

Doncs jo estic totalment d’acord amb l’editorial d’avui. Avui no acaba res, sino que tot comença, i veurem fins on arriba. L’hora de demanar responsabilitats serà més endavant en finció dels resultats i del que hagi fet cadascú. Si el PSOE no cumpleix, no serà una aixecada de camisa, perquè, en primer lloc, ja hem perdut tots la innocència. I en segon lloc, el que faran serà fer-se un Harakiri, ells i l’Estat espanyol. Deixarien en mal lloc als Comuns, i també depenen dels vots del PNB i Bildu. Massa gent per enganyar i sortir-ne ben parat.

Joan Ventura
Joan Ventura
02.01.2020  ·  22:33

Sr Partal creu vostè que un dels firmans del 155,que que va ajudar a Rajoy,que no fa gaires días volia portar al nostra President per tancar-lo a la
preso,que a fet declaracions per eliminar el Català de las escolas,i tantas altres fera tot lo que diu,jo no mel crec,i Iceta votarà a favor de la
proposta,Sr Partal soc molt gran i ja no crec am contes de fades

Jordi Torres
Jordi Torres
02.01.2020  ·  22:34

Discrepo de l’editorial totalment. El poder mai fa girs copernicans si un poder més gran no li obliga, i la capacitat d’influència d’ERC al govern espanyol és ínfima. ERC s’ha convertit en el tonto útil. Quan al govern del PSOE més li convingui, trencarà el pacte i ho farà de forma sagnant i humiliant per ERC. Així aconseguirà un bon tram de legislatura i, sobretot, afeblir el principal partit independentista i dividir l’independentisme en general.

Tan de bó tot aquest procés sigui tan ràpid com augura el Sr. Partal.

Berta Carulla
Berta Carulla
02.01.2020  ·  22:35

El sr. Partal és un patriota, demostra en aquests moments tan crítics.
M’agrada moltíssim aquest editorial. Seguim..

Jaume Bosch
Jaume Bosch
02.01.2020  ·  22:38

No ens enganyem més tots sols, si us plau, són ejpañoles, per la mort de Déu!.
Història, història i història.
No canviaran mai.

DIDAC MIRO
DIDAC MIRO
02.01.2020  ·  22:42

Talment com diu el vell refrany: “Prometer hasta meter y después de haber metido olvidar lo prometido”
Si no hi ha altra documentació desconeguda, la historia del caballer Psoe està cantada. Com voldria equivocar-me!

Gemma R.
Gemma R.
02.01.2020  ·  22:43

Dit d’ una altra manera, veurem la versió 2.0 de Quixot i Sancho Panza (Sánchez i Iceta) contra els Espinosa de los Monteros, Abascales, Lambanes, Arrimadas, García Pages, Casados, Aznares, González, Marchenas i els de la cabra? O això o una aixecada de camisa històrica?Ostres, avui no sé què dir.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
02.01.2020  ·  22:48

S’ha de ser beneït per creure’s el cumpliment de cap acord amb el PSOE: un cop investit Sánchez president s’acabarà tot.
I és una vergonya el menysteniment en tota aquesta pantomima envers el MH President de la Generalitat Torra (ni que sigui vicari/putatiu) i més indigne encara com s’ha ningunejat el MH President Puigdemont (el legítim).
El PPSOE va destituir amb el 155 el MHP Puigdemont i després va impedir la seva restitució -amb l’imprescindible col·laboració del Molt deshonorable president Torrent el 30 de gener de 2018.
Seure a parlar ara amb el PSOE sense posar primer les coses a lloc és donar carta de naturalesa a la repressió (exili o presó).
Si nosaltres (el nostre Parlament, els nostres partits, associacions, ciutadans, etc.) no tenim memòria de qui és el nostre legítim President i quin és el poder del nostre Parlament,
Com volem que ens respectin a Espanya?
Aquest acord no portarà enlloc però m’importa poc, el què realment m’amoïna és que el pas del temps perpetua i consolida el 155 en els nostres polítics, però tots ells haurien de recordar que quan vam votar el 21D l’objectiu era restituir el legítim govern i el legítim President. Aquest era el mandat.
La resta és una indignitat -per part nostre per descomptat.
(I si a Espanya han de votar 5 vegades en 4 anys no és el nostre problema i si guanya la dreta ídem)

Joan Guasch
Joan Guasch
02.01.2020  ·  22:49

Ja fa dies que amb el meu entorn debato sobre la idoneïtat o no del pacte i què passaria si sí o si no. Reconec que la meva humil opinió ha anat oscil·lant del no a tot a un bé, veurem. En primer lloc coincideixo amb les opinions que em precedeixen: el PSOE és un partit espanyol i, com a tal, la seva credibilitat i fiabilitat és zero. Segonament, quan vaig llegir allò de la consulta vaig tenir clara l’ensarronada car, si només es voten milloretes estatutàries, què votarem els que volem la independència? Sí i qui dies passa anys empeny o no i ens quedarem com estem? Pff! Però, tercer raonament: veient els atacs de nervis que provoca la presència d’ERC en una taula de negociació, com a mínim tenim l’oportunitat de desestabilitzar una mica més aquesta estructura profunda de l’Estat. És més, si algú sabés filtrar alguna insinuació sobre hipotètiques clàusules ocultes del pacte… potser encara ens divertiríem i tot!

Joan Guasch Torné

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
02.01.2020  ·  22:51

Vade retro, Satanás. Aquest maligne àngel caigut ha emmetzinat la ment de ER obnubilant-los amb promeses de poltrones, poder, diners, homenatges, condecoracions i jubilacions daurades. Seria una gran sorpresa, al menys per a mí, de veure que aquesta obsessió negociadora sense garanties d’ER acaba amb algun benefici, a la llarga, per a Catalunya. Els de l’altra banda de la taula no em mereixen cap classe de confiança si no els tens, ja d’antuvi, ben atrapats.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
02.01.2020  ·  22:54

“Ara –i aquesta és la part que suscita més dubtes–, la gran pregunta és si tenen credibilitat precisament Sánchez i Iceta per a fer un tomb copernicà i que aquest tomb siga creïble. O si una volta tinguen la investidura a la butxaca simplement s’haurà acabat tot.”

Sr. Partal, no insulte usted a mi inteligencia.

Vamos a ver.

El PSOE y su lacayo sucursalista el Sr. Iceta ¿aplicaron el 155 sí o no? Cerraron los ojos y aprobaron las hostias que cayeron a la ciudadanía catalana que quería votar el 1-0 ¿Sí o no?

Usted ¿por qué cree que ahora el PSOE se encuentra en la tesitura de tener que mendigar la abstención de ERC?

Sr. Partal, no me haga creer que es usted idiota (sentido griego), si lo hacen es por mera cuestión aritmética.

Si usted cree que la aritmética puede cambiar radicalmente el psique (es decir las convicciones), se equivoca, la aritmética es tan fría como lo del “peix al cove”, solo que esta vez es Sánchez el que lo practica.

El PSOE, aunque sea el del lunático Pedro Sánchez, se debe a sus barones que comen, beben, mean y defecan (es decir lo habitual en todo ser humano) sobre el fundamento del régimen del 78.

Sinceramente, Sr. Partal, ¿Cree usted que Pedro Sánchez ha llegado al Portal de Navidad de 2019 para anunciarnos que va a regenerar el régimen del 78 solo porque requiere de la abstención de ERC?

En fin …

Seguimos mareando la perdiz y seguimos mareando al suscriptor (que es quien mantiene al periódico).

Entiendo su teoría de polvorón navideño 2019 pero, de verdad, insisto, desde su tribuna del cuarto poder, déjese de mantecadas y ponga el dedo en la llaga que más duele: ERC ha optado por pasarse por el forro de sus cojones (que se me disculpe la ligereza del lenguaje) la cuestión de la independencia y pasa, ahora, a la carrera de sentarse, con el beneplácito del PSOE, del Sr. Iceta e incluso de la extinta Sra. Arrimadas, en el sillón de MHP de la Generalitat de Catalunya.

¿Por qué?

Porque ERC es, ahora, pujolista, el peix al cove, que consistía en mantener la maquinaria del partido perfectamente engrasada contando a sus bases una cosa y a la Corte del Reino otra, la contraria. ¿Cuál de las dos prevalecía? Obviamente, la segunda.

Todo lo demás son cantos de cisne.

Haga usted lo que quiera, Sr. Partal, yo haré no lo que me convenga, pero que sepa que le leeré, como siempre le he leído, con un ojo hipercrítico, y más aún, ahora.

No es tiempo de marear perdiz.

ROBERT VALLRIBERA
ROBERT VALLRIBERA
02.01.2020  ·  22:55

I els ferits de tot tipus, la gent enmpresonada, els exilats, la grandiosa quantitat de energia gastada, els diners generosamant recollits, les perdues de temps, i les il.lusions de tota la gent,…? D’aixo res de res. Es millor la violencia dels enemics que l’engany dels politics.
Avui es un dia trist per Catalunya i personalment per a mi, mai he pensat que voste pot dir una cosa com ha fet. Bona nit Sr. Partal.

Robert Vallribera

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
02.01.2020  ·  22:55

No em crec gens ni al PPSOE ni a Esquerra Autonomista de Catalunya. Una cosa serà el que hagin signat de cara a la galeria i l’altra el que hagin acordat d’amagat. Amb Esquerra l’únic camí possible és un possible estatut, i qui dies passa anys empeny. O és que Esquerra s’ha tornat independentista de sobte ? El senyor Rufián ho va dir no fa gaire temps molt clar el que era. Aviat obliden !
Segur que Caixabank i altres si que el coneixen l’acord real, no el de paper mullat.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.01.2020  ·  22:57

PERÒ VA D’AIXÒ
Clara Ponsatí ho deia fa uns dies.
Costa d’entendre l’avantatge de facilitar el govern del regne d’Espanya quan l’objectiu era recuperar els Drets Humans Fonamentals, de recuperar la Llibertat d’expressió, de recuperar la legalitat republicana, de recuperar la confiança en la Justícia independent, d’aconseguir una gestió econòmica amb objectius socials, sense bosses de pobresa, naturalment sense rei, sense forces armades, sense fronteres i amb lliure circulació de les persones en un estat català independent en forma de república.
De fet, quan parla Clara Ponsatí no entra en detalls, però va d’això.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
02.01.2020  ·  23:01

Vicente Partal…. Su intento de salvar una cobarde izquierda española sumisa desde siempre a la peor España franquista es puro infantilismo

El cinismo de esta izquierda lo hemos visto todos… Es la expresión de un modo de ser muy concreto que se llama autoritarismo …

Lo penoso es la ignorancia que hay en España…

Han pasado 80 años desde que Wilhelm Reich en “Psicología de masa del fascismo” reconoció que el fascismo podía estar dentro hasta el mismo partido comunismo…

Algo imposible de entender todavía hoy en España tanto es su atrazo

Vicent Tur
Vicent Tur
02.01.2020  ·  23:06

Vicent, crec que avui t’has equivocat.

Fa molt de temps que els d’ERC queden retratats, però aquesta volta hi quedaran com no hi han quedat mai.

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
02.01.2020  ·  23:07

Considero que s’ha d’estar molt imbuït de l’esperit nadalenc per esperar d’aquest PSOE que ens ha tancat a la presó, que s’ha manifestat fa quatre dies amb tots el fatxes haguts i per haver arribi a pactar quelcom que no sigui un insult per als catalans independentistes. Per part del senyor Aragonès un discurs a la defensiva i un pacte de partit que ara ens vol fer empassar com un servei al país.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
02.01.2020  ·  23:07

El PSOE no complirà. Espanya no compleix mai el que pacta amb Catalunya, tant és qui governi a Madrid: PP i PSOE fan el mateix.

Francesc Xavier Gómez
Francesc Xavier Gómez
02.01.2020  ·  23:07

Probablement no sóc una persona amb una gran cultura política. Probablement desconec el rerafons de l’exercici del poder. Al capdavall, només sóc un simple ciutadà que amb prou feines va fent dia a dia. Probablement per aquest motiu no sé copsar els aspectes positius que es poden derivar d’ajudar algú que ha fet tot el que ha pogut i més per a destrossar el teu projecte polític i per a desgraciar la vida de tantes persones innocents privant-los, injustament, de la seva llibertat.

No puc afegir-hi res més. Avui és ERC, al 2003-2004 també (Carod i Maragall i Zapatero), i en altres èpoques va ser CiU, encara que en un altre context. I el nostre país, què en treu a canvi d’ajudar el govern espanyol de torn? Ni poder polític, ni respecte institucional, ni guanys econòmics. De moment, podem esperar els insults habituals i, possiblement, el ridicul espectacular de la nostra classe política un cop s’hagi deixat prendre el pèl un altre cop.

Això sí, els x diputats dels uns o dels altres s’asseguraran uns mesos o uns anys d’un sou substancial. Davant d’això, tant se val si hi ha presos, exiliats, represaliats o ferits, oi? Perquè sovint les grans estratègies polítiques només tenen aquest objectiu tan simple, assegurar la paga mensual.

En qualsevol cas, sempre he pensat que els polítics són un reflex del seu país i de la seva societat. Si en tenim aquests, de polítics, serà perquè, ni com a país ni com a societat, no ens en mereixem de millors.

Albert Que
Albert Que
02.01.2020  ·  23:11

En Vicent sempre és positiu però jo en el pacte PSOE-ERC hi veig “jo ara et voto perquè tinguis el gobierno i a tu m’ajudes a fer fora Torra perquè jo pugui tenir el govern”. Torra inhabilitat, Puigdemont a l’exili i eleccions aviat. El PSOE no ha de fer res a contracor i ERC guanya el que fa dècades que somnien (que per això ha sigut una negociació entre partits i no entre governs)

Carme Garcia
Carme Garcia
02.01.2020  ·  23:20

El que fa avui Sr. Partal es blanqurjar la traició de ER.
Veig que li donna aquest gir perquè sembli que Er ha sigut traida si el PSOE no compleix, però qui realment traeix es ER al seus votants i a la resta d’independentistes que no els hem votat.

JAUME SIMON
JAUME SIMON
02.01.2020  ·  23:20

…i si ens han enganyat que farem?

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
02.01.2020  ·  23:21

Jo, la veritat, què voleu que us digui. Tant la Ciència de la Conducta com la simple experiència demostren que el comportament que és predictiu, de fiar, sincer, és el que es dona en circumstàncies on no pesa cap determinant important sobre la persona i la persona és relativament lliure d’escollir. Sota l’amenaça, la necessitat o el desig, es pot mentir molt, prometre l’oro i el moro, jurar sobre lo més sagrat, etc. perquè aquesta conducta de falsedat és apropiada per a aconseguir allò que es desitja. I un cop aconseguit, “tururut germà” (com deia ma mare). Per postres, en el cas del PSOE i d’en Sánchez, tenim constància, molt i molt consistent, de que no tenen paraula, que actuen només segons la correlació de forces, sense cap coherència, sense la més mínima ètica, contradient avui el que es va afirmar ahir i que canviarà de nou demà si cal. Tu mateix ho has escrit un munt de vegades, això, Vicent… I vas estar molt encertat l’altre dia quan defensaves que s’hagués hagut d’esperar fins al dia 13 per a constatar si n’Oriol anava o no a Estrasburg, que això si que és un acte mesurable i no pas simples paraules. Per això, que voleu que us digui, no trobo aquest editorial del tot pertinent, fins i tot intentant posar-hi perspectiva. I consti que és l’excepció, doncs en general, i sovint en deixo constància en forma de comentari, trobo les teves anàlisis d’antologia. I tant de bo m’equivoqués, és clar. Si fos així, tampoc em recaria gens reconèixer-ho. Paraula.

Josep Manuel
Josep Manuel
02.01.2020  ·  23:24

He llegit l’article varies vegades abans d’opinar, i crec entendre per on va el pensament d’en Partal. Encara que les actituts dels socialistes han estat sempre contraries als nostres interessos i que la decisió d’ERC sigui més que questionable i sospitosa. La questio és esperar i veure. I amb això estic d’acord amb ell.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
02.01.2020  ·  23:25

Llegit amb atenció penso: és un xec en blanc, i punt. Temps al temps.

Carles Blanc
Carles Blanc
02.01.2020  ·  23:35

Esperem a veure què passa i no llancem el carro del sr Partal pel pedregar … que, d’altra banda, ell només dóna la seva opinió … ni més ni menys que com tots nosaltres.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
02.01.2020  ·  23:51

Des de l’endemà de les eleccions, i diria que des d’abans ja era esceptic i descregut.

El Pacte real és PsoE-C’s-PP amb l’abstenció de Vox i tota la resta votant en contra.

En votar la darrera vegada em vaig acomiadar amb un “Fins la primavera….”.

Servidor, com és marcià i no entén d’eixes coses de la política, no creu en el que diuen els mitjans, però sí seguisc les evolucions de la borsa. _I haig de dir que hi ha una inflació bursària per damunt d’un 30 % del valor real de les accions, obligacions, etc….que eixe sí que és “l’estat profund” del sistema.

Amb totes les promeses esbombades, la borsa hi hauria d’haver decrescut un 5 o 6 %, però, per contra, s’ha inflat.

El poder econòmic i real està més content que un gínjol. El què a qualsevol marcià deixa perplex.

Per tant, crec que tot això és una posada en escena on eixiran pelats tots els que ara recolzen el psoe, tret de vascos i navarresos que tenen el peix comprat i España li’l ven des de l’Abraçada de Bergara.

Pobres votants del psoE, pobres quadres i votants d’ERC, pobres votants i quadres dels podem(os) i pobres votants i quadres de Comuns (no vàters)…pobres votants i quadres de Compromís.

PS: en fi, acarxofeu-vos a les butaques que ALL THAT JAZZ….has just started

https://www.youtube.com/watch?v=J5YRfCdeyOc&list=PLkexloMG7_I5KNt_33umkqcMxwvEyGWPm&index=2

Joan Vives
Joan Vives
02.01.2020  ·  23:57

Sóc home més aviat gran, o potser no tant. Aquests darrers anys, la naturalesa de les meves activitats m’ha posat en un contacte més estret que no m’era habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, se’n s’ha escrit molt: em refereixo als periodistes. N’he conegut potser pocs, alguns privadament, i si em vagués en podria explicar unes quantes històries que farien somriure a alguns i plorar a uns altres. Res no m’exaspera més, a mi i a qualsevol, que una resistència passiva. Dic això, perquè, segueixo des de fa temps Vilaweb i la gent que hi treballa. No és que hagi tingut contacte amb tots ells personalment, però si que els he llegit quotidianament. Amb Vilaweb he après moltes coses, entre d’altres, a ser conseqüent amb allò que prediques. I, és veritat, que hi ha hagut, en els darrers, anys, moments, en els que no he acabat de veure clar alguns dels arguments positivistes que s’ha argumentat des de la direcció del diari. Però no he fet gaire cabal. Però, ahir, em vaig començar a preocupar. Així com l diari Ara hi havia un editorial que, semblava, escrita per la mateixa Secretaria Nacional de ERC, Vilaweb restava en silenci. Aquest matí, llegint la editorial de VP, m’entraven tots els dubtes, i ara al llegir el d’avui n’he sortit. Ja no en tinc. La meva única resposta és: Preferiria no fer-ho (Investir ningú). Ho dic sobretot amb aquella dolcesa que desarmava, sinó que, per entendre’ns, fins i tot hauria d’acovardir als més convençuts. Perquè ara com ara considero que és una mena de covard qui permet tranquil·lament que un lector seu, de Vilaweb, hagi de ser una persona desinformada, que ja coneix el contingut, ni els detalls, d’un pacte no desitjat i que, d’un dia pel l’altre, ja no val allò que s’ha defensat, si no, que al contrari, allò que, fins ahir mateix, era absolutament inconcebible.
Què ha passat? Tot és una mica inexplicable, però per a mi, absolutament explicable: Estem sols, absolutament sols a l’univers.
Ni nosaltres mateixos ens ho creiem. Ni VP s’ho creu. I mentrestant, els Jordis a la presó, la Carme la presó, i els que hi entraran en en el proper any, perquè això no hi ha qui ho aturi… Em sap greu pel diari, però, avui mateix deixo de confiar-hi… i veig clar que els seus periodistes pinten més aviat poc… per no dir altre cosa. Estic trist, i decebut, sobretot, perquè desprès d’haver-hi confiat tants anys, ara mateix s’ensorren tots… en el fang. I si, per ventura, demà, inhabilitant el president de la Generalitat, ja estarà tot dit: Preferiria no contribuir a res que fes possible una estabilitat d’ñ a qui sabem que no podem confiar en res, en res, en res… i per a res. Bona nit i adeu-siau Vilaweb.

Joan Benet
Joan Benet
02.01.2020  ·  23:57

1.- No sóc partidari de l’estratègia que està seguint ERC però com que tampoc sóc votant seu, no els puc exigir que facin el que m’agradaria. Suposo que si decep els seus votants o els resultats no l’acompanyen, a les properes eleccions ho pagarà. Espero…
2.- Potser hauríem de ser tots una mica més prudents en el nostres vaticinis. Estem trepitjant terra ignota i es fa difícil de saber quines decisions poden ser errors o encerts. Jo vull la independència de Catalunya i faig tot el que puc per aconseguir-la. Però ni tinc una bola de vidre ni el do d’encertar-la sempre (per una mera qüestió estadística, és molt difícil que algú estigui en possessió de tots els encerts o de totes les equivocacions). Així que, mentre jo vaig fent la meva, ja em sembla bé que d’altres provin altres opcions. Mai es sap…
3.- Una de les coses atractives que té el moviment independentista, és que deixa clar que aspirem a un país millor. Una societat millor. Més justa, més respectuosa, més avançada. I durant molts anys així ha semblat. El foc creuat, les rancúnies, la supèrbia i els egos de primadonna histèrica desfermats darrerament han agafat unes dimensions que, francament, foten venir ganes d’emigrar a Nova Zelanda. No es pot dir que, ara que per primer cop en 2 anys hi ha bones noticies, estiguem donant un espectacle gaire edificant (Ja sé que és una tempesta en un got d’aigua, la majoria de la població està callada; però si els que criden poguessin baixar una mica els decibels, crec que seria d’agrair)

Belén Solé
Belén Solé
03.01.2020  ·  00:13

A mi el que em semblaria genial és que després de tanta història els diputats de Bildu votessin que no. El Pedro Sànchez ho tindria ben merescut, per covard.

Joan Pagès
Joan Pagès
03.01.2020  ·  00:16

Molt bé les reflexions en general. Però jo considero que els espanyols ja han donat prou proves de la seva deslleialtat, i es passaran pel folre aquest pacte i qualsevol altre. No s’hi passen les resolucions del TJUE ?

Artur Martí
Artur Martí
03.01.2020  ·  00:16

A veure, ERC investirà a en Sánchez i al cap d’unes 3 setmanes, la primera reunió de la taula de governs no és podrà celebrar

Lluís Vandellós
Lluís Vandellós
03.01.2020  ·  00:18

En la línia de tots els comentaris que he llegit, no n’espero res d’aquest acord, tret d’una cosa: la més que probable caiguda en picat d’ERC després de comprobar cap a on ens portarà la seva política una vegada siguin el “partit egemonic” que tantes ganes tenen de ser.
Un cop estiguin investits, els socialistes deixaran les vaguetats que ara sembla que potser ..etc… i tornaran a lo de sempre.
Potser caldrà travessar aquest desert perquè ens adonem del que tenim, els partrits que ens governen, i del que ens cal, tot un altre cosa.
De tot plegat només espero que ERC segueixi el camí de Convergència i inicii la seva descomposició.

Li (Linus) Fontrodona
Li (Linus) Fontrodona
03.01.2020  ·  00:24

No, Vicent, si us plau ! Que ser positius i tenir esperança no ens torni tots babaus ! Això d’ER és la vergonyosa claudicació de sempre (de fa nou segles, si més no: el quart Ramon Berenguer i el primer Jaume ja feien el mateix paperot i la vessaven igualment en tractar amb els castellans). Més val que ens hi posem fulles.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
03.01.2020  ·  00:28

Pactar amb el partit del GAL, del 155, el que va enviar policia i guàrdia civil a estomacar, estirar dels cabells, trepitjar joves, rebentar ulls i testicles……
No Vicent, no. Toca fer una segona transició i apuntalar el règim que ens reprimeix i ens expolia?
Açò ja ho hem passat.

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
03.01.2020  ·  00:31

Malauradament no sóc gens positiva ni favorable a l’ acord. No hi veig per enlloc el benefici per a nosaltres. S’ està blanquejant al PSOE, donant-li oxígen i temps perque revifi, enlloc de deixar que s’estimbi Espanya i que no pugui formar govern fins que realment no reconegui el problema amb Cat i accepti el dret d’ autodeterminació.No compliran res, però és que tampoc s’ ha promès gran cosa. El dret d’ autodeterminació no hi és, la fi de la repressió.. permeteu-me que ho dubti molt i molt. Junqueres segueix a la presó molts dies després de la sentència del TJUE. El President Torra apunt d’ ésser inhabilitat.
Aquesta negociació ha dividit l’ independentisme encara més. Una taula de negociació real hauria d’ incloure TOTS els partits independentistes, si més no, els de suport majoritari.
Fins que no fem un front comú per lluitar units des d’ aquí. Fins que no canviem el nostre xip mental de pensar que el PSOE és el ” menys dolent” i entenguem que tots els partits espanyols són el mateix pel que fa a Catalunya. Fins que els partits independentistes no actuin amb interesos d’ estat més que de partit.. no serà possible ser creíbles a Europa i arribar a la independència.

Ricard Roca
Ricard Roca
03.01.2020  ·  00:32

Crec que al PSC no m’hi han prou per votar a favor de Torra, llavors o demà tot salta pels aires o el PSC busca una via del mig ambigua i descafeïnada …

Lluis Molist
Lluis Molist
03.01.2020  ·  00:43

Jo voldria resumir TOT lo dit fins ara i aqui (Editorial inclosa)………..Això d’ER es la culminació amb traïdoria, de tots els pals a la roda que han anat posat des-de l’inici del Procés. Ras i Curt. I per dir-ho de forma grollera………….dic: ENS HEU VENUT PER UN PLAT DE CIGRONS…!!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
03.01.2020  ·  00:44

Berta Carulla

El Sr. Partal és un patriota, demostra en aquests moments tan crítics. Seguim..

I jo afageixo

la jugada dels Srs Rufián i Tardà es MOLT arriscada.. Però si surt be, ens carreguem Ni Mes Ni Menys que el Bloc del 155

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
03.01.2020  ·  00:51

PDOE = GAL.
PSC = Borrell. “Catalunya és una infecció”
ERC = Puigdemont no ha de pintar res”

Teresa Pou
Teresa Pou
03.01.2020  ·  00:58

Vicent , jo veig que el poble esta com estabornit , o ens anem cap un retorn a una autonomia trista i de poca empenta o fem esclatar el Estado . De totes maneres crec que si han arribat a un acord , alguna cosa fosca hi ha , no oblidem que es un acord de partits , per tant aquí volen excloure algú que cap de les dues parts volen de cap manera. ….. i aquí ho deixo …..

Joan Ortí
Joan Ortí
03.01.2020  ·  01:15

Dels 62 comentaris que hi ha fins ara, uns 57 crec, estant en desacord amb la editorial; es força significatiu estadísticament parlant. Per tant Partal, sembla que avui no l’has encertat.
El socialisme català fa molt temps que va desaparèixer; fins al punt que ens els darrers anys s’ha convertit en un altaveu de la dreta mes rància!
Entenc per tant els 57 comentaris en desacord de la editorial a partir d’aquesta realitat i signaria els 57 comentaris; perquè és una evidència tot el que ha passat, el PSC ha col·laborat amb la dreta i amb el PSOE per tirar endavant el 155, son factors i circumstancies determinants per entendre els 57 comentaris en desacord amb la editorial. Però en les darreres dues setmanes, el PSC està fent uns canvis com a mínim formals, ja no és aquell que crida en el Parlament a favor de les propostes de C’s, i en el seu congrés diu que Catalunya es una Nació, i creu amb la immersiu lingüística; (de fet l’antic PSC sempre havia dit que Catalunya era una Nació).
Però hi ha un fet molt rellevant, en les darreres eleccions espanyoles tothom ha vist les orelles del llop i per això les coses han de ser diferents, (encara que no ens ho puguem creure), i aquesta fugida cap endavant si voleu partidista, és fa, perquè si no es fa, prendríem mal tots plegats! (Catalunya, Espanya i Europa). Unes noves eleccions espanyoles representaria que vox trauria 100 diputats i el panorama és fàcil de visualitzar, un tripartit feixista!
Però sempre ens queda declarar la independència unilateralment i s’ha acabat el bròquil!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
03.01.2020  ·  01:17

M’afegeixo a l’escepticisme. Crec que més aviat el text és el típic de negociació a la desesperada, una cosa que ni és ni deixa de ser sinó tot el contrari o potser sí o no… Ho compararia amb el fet freqüent entre enginyers de mescla àudio que quan han de mesclar un tema han de fer diversos intents perquè a cada nou que fan s’adonen que tal detall important no se sent. I la tria s’ha de fer un altre dia amb les orelles fresques. Doncs això és igual. Demà Sánchez ni farà cas del que ha signat, i ERC farà un ridícul total, ridícul que durà a abstenir-se igualment a la sessió d’investidura, malgrat les evidències. Mal enginyer de mescla és ERC…
I mentre, un avançament electoral és cada cop més possible a Catalunya. Unes eleccions de mal resoldre, doncs cap dels partits no té prou “punch”.

Albert Ventura
Albert Ventura
03.01.2020  ·  01:53

Nomes falta veure al senyor Rufian baixant de l’avio al Prat i agitant un paper amb l’acord al que s’ha arribat. Deja vu.

David Bertran
David Bertran
03.01.2020  ·  02:51

Pot ser que siguem tant innocents? Com que no ho veig possible, ser tant babaus, no em queda cap altra opcio que pensar que la traicio es paga… i es paga be. Si nomes mires l’Aragones anant a casaments de l’IBEX, amb aixo, ja no hauria de caler cap mes comentari. Si hi va, es perque l’interessa quedar be amb ells. Per tant, aixo ja l’inhabilita per lluitar per la independencia. Simple pero rotund. I aixi tots…

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
03.01.2020  ·  03:44

Aquesta vegada, Vicent, sento dir que em sembla que no l’encertes. Aviat ho sabrem.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
03.01.2020  ·  04:55

Tinc els meus dubtes. Després de escoltar dia rera dia al Sr Iceta, després de veure el Sr. Sánchez actuar abans i després de ser investit per primera vegada , serà un canvi tan radical, tan radical impossible de creure. O podria ser un miracle? Sánchez cau del caball i com un altre Sant Pau enlloc de perseguir als catalans ens ve a salvar! Miracle!

Joan López
Joan López
03.01.2020  ·  05:29

Parlo amb gent independentista i tothom pensa el mateix, ERC hens ha deixat tirats.
Son ells que no han volgut saber res d’unitat,i la jugada es insivilitzar a Puigdemont. Sànchez lo volía portar a Ñ com un sheriff i a erc li fà nosa. Aquesta es la jugada. Ja veurem com respon el poble

josep maria sellares
josep maria sellares
03.01.2020  ·  06:53

Com sempre els comentaris de la majoria de subscriptors es el mes interessant de l’editorial. A mes avui sembla que han desaparegut els aduladors habituals.
Potser “l’editorial d’urgencia” es va fer amb massa urgencia i precipitacio i sense llegir ni analitzar detingudament el text de l’acord.
Dir “el que pense” sense PENSAR es un insult a tots els lectors i subscriptors. Espero que “n’assumisca les conseqüencies”. Ja tinc les crispetes preparades.
Fa dos anys vaig deixar de ser subscriptor de Vilaweb perque no em va agradar la seva “covardia”. Pero mai vaig deixar de llegir-lo. L’any que ha acabat ara em vaig tornar a fer subscriptor i espero no haver-me equivocat un altre cop.
Imitant el titol de l’editorial diria que “la credibilitat del Sr. Partal la veurem avui mateix”.
Josep Maria

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
03.01.2020  ·  06:58

Acord de mercenaris traïdors. Intentar buscar un alè d ´esperança és posar-se al seu costat. Les coses clares, som grandets. ERC ha mirat els seus interessos i no els d´aquesta terra. Sapiguem correspondre amb el vot. Salut .

Mercè ariza
Mercè ariza
03.01.2020  ·  07:03

Si las reunions ErC amb el PSoE per parlar de interesos partidistes ja va ser un despropòsit doncs el que pertoca es parlar entre presidents ,no pas entre partits , tot lo demés era previsible un joc de disbarats res de lo que han signat es fará perqué el Sanchez ja té el que volia.Temps al temps.Estiguem alerta.no ens deixem enredar.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
03.01.2020  ·  07:18

My God! Les 7 del matí i ja hi ha 70 comentaris. Diuen que els que no tenim fe, no comprem loteria ni ens molen els jocs d’atzar és perquè la zona del cervell on es magatzemen aquests algorismes estan verges, a zeros binaris com un disc dur sense formatejar. Bé, doncs em quedo en lo de: “aixecada de camisa monumental”. Salut

Albert Miret
Albert Miret
03.01.2020  ·  07:44

Avui, dissortadament no estem d’acord Vicent. He sentit en llegir l’acord com ERC signava una pau vergonyant com els arapahoes o els cherokees la signaven amb els EUA, assumint que el poder que els havia estat ocupant, espoliant, matant i expulsant del seu territori, els feia el gran favor d’empresonar-los en una reserva folklòrica des d’on no es podrien defensar mai més. ERC ha signat en secret i d’amagat del govern legítim de la Generalitat un acord amb un enemic volàtil, insegur i inconscient que no implica en absolut a la majoria de catalans independentistes, i quina ambigüitat assegura tots els incompliments possibles d’Espanya… com sempre. Els acords fets amb presses i no consensuats amb ningú, només obliguen als quatre que els signen i a ningú més i el 90% de vegades no serveixen per a res, doncs fracassen l’endemà mateix. Després de segles d’injustícia, la validesa d’un paperet signat per un soldat amb l’enemic en un racó fosc evidentment a casa de l’enemic en secret de tothom, té tanta validesa com un tros de paper higiènic volant al vent. Només cal observar la cara de judes del soldat Rufián després d’haver pactat la SEVA rendició simulant una autoritat que mai ha tingut per als catalans. Aquest acord només servirà per a legalitzar al triler que fins avui ens ha estat estafant a gust, perquè ho continuï fent tranquil·lament. Els catalans independentistes no ens hem de doblegar per això, sinó que hem de continuar la lluita fins al final. Això només és una pedra a la sabata resultat de les guerretes estúpides entre polítics incapacitats per a dur a terme dignament la seva professió.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
03.01.2020  ·  07:55

Hem sap greu, avui no veure’m res, avui la JEC decidira pero no diran res fins desprès del pacte i llavors ja estara tot cuit; o això no entraba en la negociacio? Quan els partits van donar suport al President per la seva inhabilitacio?, Recordeu els 30 de gener? Dons això aquest es el pacte. Hem sap molt greu.

Josep Viñas
Josep Viñas
03.01.2020  ·  08:03

Vicent, el to del teu editorial -si l’he interpretat bé-, és molt conciliador, molt en la direcció de fer-los confiança un cop més.
No n’estic gens d’acord.
Em pregunto: quantes vegades hem de salvar els governs de Madrid?
Ara que l’estat es troba arraconat per tots els cantons i no saben per on tirar, arriba ERC, amb gent a la presó omplint penes altíssimes i exiliats que no saben si mai podran retornar a casa, i els salva el cul.
Només els catalans som capaços de reaccionar d’aquesta manera davant del dolor i la repressió!

Ricard Portabella
Ricard Portabella
03.01.2020  ·  08:05

Em sembla una anàlisi molt encertada. No entenc tanta tinta vessada per dir que no ens hem de refiar. Ningú se’n refia. Això no treu que es pugui fer aquesta prova, que en poc temps mostrarà que és el que pot donar de si. El perill que hi pugui haver vindrà de no voler reconèixer que l’artefacte no funciona, si les proves van en aquesta línia. Però d’això en parlarem quan arribi el moment.

Josep Francesc Pèrez
Josep Francesc Pèrez
03.01.2020  ·  08:40

Sr. Partal, com sempre tocant de peus a terra. Chapeau!

Josep Salart
Josep Salart
03.01.2020  ·  08:41

AVUI DECIDEIXO NO RENOVAR MES LA SUBSCRIPCIÓ A VILAWEB.

BON DIA A TOTHOM

Júlia Laforga
Júlia Laforga
03.01.2020  ·  08:41

Doncs jo no hi sé veure la utilitat al fet d’esperar si aquest pacte és paper mullat signat mentre pixa la boira. On ens situa si ho és?

1. L’estat espanyol posat en evidència per les seves profundes contradiccions i incapaç de formar govern? Pensava que ja hi erem ara.

2. I si això s’agreuja una mica més, què? ER agafarà el toro per les banyes i es posarà d’acord amb JxC i la CUP i faran la DIU? Ja ho pidrien fer ara

3. Aprofitaran l’ocasió, faran un tripartit ERCPSC i ampliaran què? El temps d’espera fins que al mòssen li sembli que ha arribat l’hora i la Colau i l’Iceta estiguin prou desesperats per a comprar l’invent

Home, em sembla molta volta per arribar on som ara, si no és que mentres tant hem aconseguit esborra del mapa algú altre

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
03.01.2020  ·  08:51

Aquest editorial n’ha estat, per a mi, la cirereta. Ja en tinc prou, vilaweb. No amb els meus diners.

Marià Puig
Marià Puig
03.01.2020  ·  08:51

Digueu-me Maquiavèl·lic, mes em fa sospitar que el fet de que estiguin tant enfadades les dretes i barons, no sigui per que ens creguem que, si es dolent per a ells es molt bo per a nosaltres. Estic tant escarmentat………..

josep soler
josep soler
03.01.2020  ·  08:55

Si tenen credibilitat les promeses del PSOE, sí que ho sabem. No ens cal esperar uns dies.
Les promeses del PSOE només se les creu ERC i els opinadors de TV3.

Pep Agulló
Pep Agulló
03.01.2020  ·  09:11

RAONABLE NO HO ÉS PAS

Apostar per l’infima probabilitat matemàtica que pugui haver-hi una sortida favorable a l’independentisme amb aquest pacte, no és raonable. És pedagògicament clarificador per mostrar que fins i tot intentant buscar la part positiva, la realitat no pot ser més miserable. Investir a Sánchez és renunciar a la lluita del 1-O i tot el que significa. Perquè això va de política i no de teoria de jocs…

Jordi Tubella
Jordi Tubella
03.01.2020  ·  09:26

Amb aquest editorial, Vicent, heu aconseguit despertat-nos a tots plegats. Quantes vegades havíem saltat tanta gent davant d’una de les teves opinions? Això vol dir que és un tema importantíssim i que ens empipa molt el que s’ha fet. La immensa majoria dels subscriptors de Vilaweb estem equivocats? No pot ser, l’estadística funciona. I això és així perquè ja tenim força experiència en els esdeveniments ocorreguts en els darrers anys com per saber exactament què passarà a partir d’ara.

Primer de tot calia fer un acord en l’àmbit independentista. En aquest tema cal anar plegats i en el tema social que cadascú que faci la seva. Ara comencem a tenir petites victòries que ens il.lusionen molt, però són això, petites voictòries davant la gran batalla, on anem encara per darrera. No era el moment de donar aire. És una errada terrible. Això ens fa recular molt més temps. I tot per la rancúnia i l’enveja i l’ànsia de poder d’uns quants dirigents, quan hi ha ntanta ngent a la base que estem disposats a molt més del que es pensen.

En fi, vergonya és el que em produeix tot plegat. Tanmateix, sóc optimista com tu, Vicent, però perquè sé que la gent tenim força, no per aquests polítics que no es mereixen cap confiança.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
03.01.2020  ·  09:33

ERC espera ocupar el lloc de Torra. Llavors les negociacions les farà un Govern d’ERC. Està tot apamat.

David Badia
David Badia
03.01.2020  ·  09:39

Si algu no esta d’acord amb ERC , en les properes eleccions votar Junts per Catalunya, aqui pau i despres gloria.

JOSEP GARCIA
JOSEP GARCIA
03.01.2020  ·  09:44

Vui creure em ERC i si a fet aquet pas de negociació li em de donar aquet marge de confiança, com diu en Vicents podria ser una aixacada de camisa, pro tambe el PSOE que vagi em compte, perque la resta de partits Espanyolistas no trigaran gaire semanas en volguer presentar el congres un vot de sensura contra el govern den Sanchez i un altre vegada tindrá que dependre dels vots de ERC perque no prosperi, per tant que el PSOE compleixi els pactes per que si no compleix u tindrá futut per governar.

Ramon Sans
Ramon Sans
03.01.2020  ·  09:46

Gracias por el artículo, se regala el beneficio de la duda , esperando que salga algo positivo de ese pacto, ahora a ERC debe demostrar resultados.

¿QUIEN ES PERE ARAGONÉS Y ELSA ARTADI? , a E.Artadi la han separado de la Generalitat muy dignamente , pero a Aragonés lo han promocionado ¿porqué? https://www.elespanol.com/espana/20180615/bermudez-castro-artadi-aragones-implantacion-155-cataluna/315218861_0.html

Reflexionemos , VALOREMOS EL VOTO , PONGAMOS UNA NOTA EN LA NEVERA PARA AGRADECER O HACER PAGAR …. SEGÚN LO QUE HAGAN NUESTROS POLÍTICOS… VOTAREMOS.

HOY es evidente que lo que movilizó a la gente después de la sentencia fué el espejismo de la UNIDAD DE ACCIÓN INDEPENDENTISTA , no el Tsunami , no los CDR , no los dep Picnic per la R. … TOD@S A LA VEZ CON EL PARAGUAS DE LA UNIDAD DE ACCIÓN … AHORA con ese espectáculo de ERC , LO TENEMOS TOD@S MUY DIFICIL , SI NO HAY RESULTADOS , se puede morir ERC y que la entierren.. y TODA LA RESISTENCIA AL ESTADO .

Salvo que alguien coja el liderazgo indy y SOCIAL de centro izquierdas … lo cual es relativamente facil … OJO.

david graupere
david graupere
03.01.2020  ·  09:51

No hauria de fer cap previsió possibilista, perquè sempre s’ha torçat fins i tot quan un president espanyol s’ha compromès en públic a respectar un estatut aprovat al parlament català.

Hi ha una dita àraba que diu: si m’enganyes un cop, vergonya per a tu; si m’enganyes dos cops, vergonya per a mi.

Fer una consulta sobre si volem fer o no un referèndum seria tot un èxit però com que s’ha de demanar el parer d’allò que s’ha acordat, si s’acorda res, és tot un bluf. Un bluf històric. Una fugida endavant, una manca absoluta de lideratge i de dir les coses pel seu nom. No es pot resoldre res per mitjà de l’ambigüitat, no res.

jordi Rovira
jordi Rovira
03.01.2020  ·  10:12

Cap comentari a un article molt bo. Sobretot per aquesta picabaralla induïda però picada entre dos opcions polítiques que dins l’independentisme pugnen en un moment en el que el mateix procés desdibuixa més d’un pretès límit. Vés que no sigui aquest l’objectiu últim de tot plegat! Em refereixo doncs a l’experiment d’un nou ventall de propostes polítiques per un pais nou. Que el nou regeneri al vell, sent el vell qui fa de nou?

Jaume Sans
Jaume Sans
03.01.2020  ·  10:17

Pel nivell de comentaris (quantitat i continguts) es evident que hi ha (com a minim) dues visions de la jugada. A mi m’agradaria ser tan optimista com l’amic Vicent, però no puc. Ja fa temps que penso que la única alternativa que tenim per alliberar-nos es diu Carles Puigdemont i el Consell per la República. I també els Consells Locals (dels que per cert no veig massa referències a la premsa, incloïnt-hi Vilaweb). Que el 2020 ens sigui més favorable.

ILDEFONS VIDAL
ILDEFONS VIDAL
03.01.2020  ·  10:22

Potser m’ha passat per alt.
Fa dies que estic pendent de que algú expliqui el perquè del canvi d’expressió facial d’en Rufian, d’ençà que va començar a parlar amb el PSOE.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
03.01.2020  ·  10:23

L’acord que ha signat ERC amb el PSOE no té cap mena d’estructura, és totalment obert i no contempla cap límit. Això és una arma de doble fil ja que, si bé es pot argumentar que està obert a parlar-hi de tot, també es pot argumentar que no es pot parlar d’amnistia i autodeterminació -elements fonamentals i irrenunciables- perquè l’acord no ho contempla explícitament. Arribats aquest punt la confiança només es pot recolzar en l’experiència prèvia i quina és l’experiència que tenim els catalans -des de fa segles- amb els governs de Madrid?. Què pretén el PSOE?, simplement la investidura de Sánchez. El preu que paga és un acord sense contingut que els barons del seu partit ja s’encarregaran que no tingui recorregut, o potser algú creu que Javier Lambán (Aragó), Miguel Ángel Revilla (Cantabria), Emiliano Garcia Page (Castilla-La Mancha) o Guillermo Fernandez Vara (Extremadura) sense parlar dels andalusos o dels que diuen que no compten però sí que compten com Bono, Ibarra, Guerra o Gonzalez restaran quiets si els seus companys s’atreveixen a parlar amb els catalans, bilateralment, d’un referèndum d’autodeterminació?. La pressió seria enorme, també de part de la dreta, naturalment. Insuportable per Sánchez. Mirem ara ERC, què pretén amb aquest acord?, hi ha dues possibilitats. La primera és que finalment el Govern de l’estat s’avingui a portar el “problema català” al terreny de la política, el “desjudialitzi” i ERC es presenti a la societat catalana com l’autèntic timoner del procés, ampliant la base de l’independentisme en l’àrea metropolitana. Podríem definir aquesta possibilitat com a INGENUÏTAT, primer perquè en aquest país -com tothom sap i ens ha explicat molt bé en Partal- la judicialització de la política ha entrat en pendent ferroviària i l’estament judicial és un contrapoder no neutral que forma la part més rància de l’estat, de “Santiago y cierra España”, segon perquè Sánchez, com ja he dit, no suportaria la pressió entre tantes raons perquè en aquesta legislatura haurà de governar amb minoria i tercer és ingenu creure que amplies la base de l’independentisme cedint i rebaixant plantejaments, ja es va veure què va passar amb el tripartit i amb l’Estatut. La segona possibilitat és que ERC pretengui llençar a l’arena d’aquesta negociació a Torra (JuntsxCat) sabent que no en traurà res, que perdrà i que ens aboca a una consulta que no contempli la independència. Aquesta segona possibilitat la podríem definir com ensorrar JuntsxCat. Jo no tinc la confiança que mostra en Vicent Partal al final de l’Editorial. Crec que l’Oriol Junqueras no anirà a Brussel·les, no el deixaran i que Torra serà inhabilitat. Algú ara em podria preguntar quina sortida hi veig. Per superar la situació actual ens calen nous polítics que posin el país davant del partit, ens cal unitat, ens cal una lluita interna encaminada ha fer defallir l’estat del què ens volem independitzar i una lluita externa (Consell per la República, UE) que faci guanyar confiança als països europeus que la independència de Catalunya és un bon negoci per tots.

Joan Begue
Joan Begue
03.01.2020  ·  10:51

Avui sembla que hi gent que no ha dormit, avui va de record,
Jo no sóc favorable a investir al Sr. Sánchez per això ja parteixo d’una posició de joc, per a mí si que es un joc, polític, pero un joc que participa
Tothom vulgui o no participar.
Els esdeveniments es precipitant dia rere dia i avui és blanc i demà no tant.
Per això per no acabar fora de joc avans d’estirar la pota, ens ho hem de prendre com cal sense fer gaire mal ni a nosaltres ni a l’entorn.
Jo vull un món millor i tant que sí i tots vostès segur que el volen també, que això és la finalitat del joc i no altre.
Jo en sento satisfet en poder conèixer la visió del joc que presenta el diari, puc estar més d’acord o no.
De segur que tothom té el seu punt de vista i en V. Partal el seu dessitg també, però com que defe n’hem de tenir a falta de clarividència, i fins ara el director de VW es un professional del periodisme i no un pitoniso, pot tenir interpretacions diferents als altres jugadors, i tant que les pot tenir, faltaría plus.
Però jo que sóc persona sense el do de la clarividència me congratulo de valorar la dignitat i la professionalitat d’aquest Senyor.
Per conseguir la República d’Ítaca hem d’aprendre i patir. Per això és tant important anar-hi, per l’esforç.
Visca l’Unitat i la República

JOSEP OLIVERAS
JOSEP OLIVERAS
03.01.2020  ·  10:53

Tot al seu temps no hen crec res que vingui de la part del PSOE i menys del botifler del PEDRO SANCHEZ, de fet aquesta legislatura pot ser molt curta en el temps i durará el just per poder aprobar els PGE de Ñ, i poca cosa mes. La resta tot paper mullat en primer lloç ja en vistas a una possible repensada per part d’ERC, la JEC no donará el veredicte de inhabilitar a TORRA fins després de la investidura del govern de PEDRO SANCHEZ i dubto i molt que es faci la taula acordada i si es fa no s’arrivara a cap acord perque la legislatura s’acavara abans i ERC quedará marcada..
L’altre cosa es especular que li ha promes el PSOE a ERC en cas de que la JEC es carregui al TORRA i consecuenment s’ha adelantin les eleccions al PARLAMENT i ERC volguji gunyar-les si com sigui pactant amb el PSC la investidura de PERE ARAGONES com a nou PRESIDENT de la GENERALITAT i d’aquesta manera mirar de anar retardant tote mesure encarade a tirart endevant amb la independencia de CATALUNYA i seguint CATALUNYA autonómica com fins ara.

RAFAEL PASTOR
RAFAEL PASTOR
03.01.2020  ·  10:55

No, no estic d’acord amb la major part de l’article, amb tots els meus respectes pel Sr. Partal i les seues, normalment, excel·lents reflexions. Tot el que exposa, portat a la realitat, suposarà Un desgast de la imatge de Sánchez i del PSOE enorme i unes pressions difícilment suportables. Aquest és un cost i una càrrega que el PSOE no asumirà i no pot asumir, perquè la seua situació i la seua pròpia base no li ho permet, i no ho dic només pel pes de la dreta i l’ultradreta a la resta de l’estat espanyol, ho dic també per la pròpia ideologia implícita al PSOE. Els propis barons i exbarons del PSOE, per ficar un exemple rellevant, han fet tot tipus de declaracions rebutjant qualsevol pacte o decissió que pogués afavorir, ni que fos mínimament, el procés, tot el contrari, perqué molts d’ells han demostrat autèntic odi cap al catalanisme.

Confie en ERC, no per la disfressa actual d’ovella del PSOE, més bé perquè l’alternativa o alternatives són molt més dolentes, i perquè ERC és un partit amb experiència històrica i sap, ha de saber, que i qui té davant.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
03.01.2020  ·  11:06

En castellà, que m’expresso millor. Sr. Partal, me siento insultado por su editorial de hoy. Usted es una persona inteligente, con un conocimiento de la historia de Cataluña, libresco y de primera mano, como muy pocos más. Y, desde luego, no es usted un ingenuo ni un crédulo; un pardillo, vamos. Desde hace bastante tiempo, su tendencia benévola -en el sentido de críticas muy tenues e indirectas- hacia la nueva política de ERC la achacaba a un propósito de no romper amarras con ellos y de proteger la difícil unidad de las fuerzas políticas intependentistas. Pero lo de hoy es un paso cualitativo; se trata de un blanqueo en toda regla. ¿Cómo puede usted escribir: “Vist el text de l’acord, crec que la situació pot anar més enllà que no era previsible i que potser –només dic potser– es va obrint una possible eixida negociada a la situació? O, insólito: “la gran pregunta és si tenen credibilitat precisament Sánchez i Iceta per a fer un tomb copernicà i que aquest tomb siga creïble.” Si esa es la gran pregunta, cómo serán las pequeñas; ahora, Iceta se nos ha hecho demócrata. Potser.
Considerar que el hecho de que no se cite la constitución del 78 o que se hable de un ‘conflicto político’ no es más que la palabrería al uso de la casta política profesional española y supone un avance real en el proceso hacia la independencia, es de una candidez que no se puede creer. El cambio de rumbo de ERC -la vuelta táctica al autonomismo- es legítimo y fruto de un análisis de coyuntura no incoherente. Pero yo creía que Vilaweb era otra cosa.

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
03.01.2020  ·  11:06

No compartesc la cultura “democràtica” que davant una opinió contrària amenaça amb plegar, un diari ha d’arreplegar opinions diverses i discrepants perquè del contrasts polític naix la capacitat d’argumentar i decidir el que millor convinga… L’aposta d’ERC és molt arriscada, inclús temerària… Tot sabem que, des del PSOE, amb l’ajut de l’entramat profund de l’estat (jutges, policies, militars, Ibex-35…), les extremes dretes (pp, vox, ciudadanos i els barons socialistes) els intentaran enganyar per davant, per darrere i pels dos costats; forçar unes altre eleccions, les terceres, ajudaria a trobar alguna solució viable? Ho dubte perquè potser hi hauria la possibilitat que guanyara l’extrema dreta… Això serviria perquè des de la UE ens ajudaren més? Ho dubte… Però si el Govern del PSOE depén d’ERC, els partits independentistes podrien decidir exercir la llibertat d’expressió i parlar sempre en català al Congrés i al Senat i si no els deixen, fer caure aquest Govern espanyol, poden exigir un altre model fiscal i si no fer-lo caure, poden exigir la llibertat immediata de totes les preses i presos polítics i el retorn de les persones exiliades, poden exigir l’exercici del dret a l’autodeterminació, etcètera… Si ERC ho encerta i podem avançar, ens beneficiarem tota la ciutadania de Catalunya (i inclús dels Països Catalans, si més no, poder expressar-se en el català del PV), si fracassen, impulsarà més el moviment independentista, votant a favor de la CUP i de Junts per Catalunya… Jo no aconseguesc veure-ho de manera tan apocalíptica i crec que els epítets, amb eufemisme o sense, de tractar de “traïdor” o “venut” al que no pensa com tu, em sembla predemocràtic… Si substituïm l’argumentació racional pel fetge o l’estomac, no eixirem mai del pedregar. Vicent Partal pot equivocar-se i, si erra, s’esmenarà. No existeix ningú que siga infal·lible, a no ser que es crega papa de Roma. Els qui es consideren en possessió de la veritat absoluta, fan por… L’escepticisme és saludable i higiènic, tant dels que pensen que no s’ha de pactar res ni parlar mai amb l’estat com els que consideren el contrari.

Robert Mora
Robert Mora
03.01.2020  ·  11:20

La qüestió de fons és que ER no està pactant en un MARC estatal autonomista sinó en un MARC independentista. Eixe és el gran canvi que s’ha produït. En un marc autonomista es pot pactar amb el partit PSOE i contra els altres partits de dreta de l’estat sense cap problema ni cap distorsio.
Pactar amb el PSOE en el NOU MARC d’assolir la independència sortit de l’1 d’octubre ÉS PACTAR directament amb el règim del 78 del qual el PSOE és la clau de volta sobre el que és sosté tot l’edifici, i que per tant abans O despres rebrà el suport de la resta de partits nacionals espanyols per més que ara bramen en la seua contra, perquè el que està en joc no és la hegeminia ideològica en l’eix social sinó la “nació espanyola”.
No podem obviar aquest canvi de paradigma perquè fer-ho és caure en el parany teòric de l’Espanya autonòmica. Una de les assignatures més importants que tenim des del punt de vista simbòlic és EXPLICITAR i fer visible aquest nou marc mental que ni de conya està interioritzat en les ments. No ja les espanyoles, sinó ni tan sol la dels independentistes actius.
Pactar amb el PSOE és pactar amb el massís espanyol, des de Podemos a Vox. Així de bèstia, però així de clar. I si al remat es fa (que s’ha fet) cal ser MOLT conscient de les privacions que es poden derivar.
Salutacions a tots.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.01.2020  ·  11:20

Per mí el més preocupant no és tant l’acord en sí com els motius pels quals ERC el signa.

Entenc que ERC el signa per dos motius, un de positiu i un de negatiu. El motiu positiu és que es pensen que tindran al PSOE lligat de mans i peus per obligar-lo a complir amb escreix donat que creuen que els seguirà necessitant per aprovar qualsevol cosa al congreso. El motiu negatiu és que no es veuen capaços d’aconseguir un acord millor.

Si els tindran lligats de mans i peus ja es veurà i aviat. Una vegada Sánchez sigui president, sense cap possiblitat de moció de censura, és perfectament capaç de govenrar en minoria. Quan necessiti legislar contra Catalunya sempre podrà comptar amb els vots del PP.

El més greu és el fet que no es vegin capaços d’aconseguir un acord millor i això és molt i molt seriós. ERC no han estat capaços de dissenyar una via unilateral que condueixi inexorablement cap a la independència. Per això no es veuen capaços d’aconseguir un acord millor.

Aquest acord només pot acabar malament perquè és un acord entre partits i no un acord entre estats. O acaba malament per a Sánchez o acaba malament per a ERC. Si ERC aconsegueix res de substancial, el PP i els poders fàctics maniobraran per aconseguir que el PSOE defenestri Sánchez, trenqui l’acord i faci un govern de coalició amb el PP. Si ERC no aconsegueix res de substancial, a les properes eleccions catalanes s’enfonsarà.

D’una manera o altre, aquest acord només representa perdre uns pocs mesos més. Més d’hora que tard el moviment independentista català s’adonarà de que la única forma d’assolir la llibertat és posar damunt de la taula un pla clar i efectiu que ens dugui inexorablement a la independència i de forma unilateral.

Només llavors serà possible assolir un acord entre Catalunya i Espanya on, a canvi de que Catalunya aparqui el pla d’independència unilateral, Espanya reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya i eccepti un referèndum acordat en el que es decideixi entre la independència i una oferta temptadora de pacte discal o federalisme o quelsevol enganyifa que els passi pel cap a veure si perdem el referèndum.

Beatriu Piera
Beatriu Piera
03.01.2020  ·  11:30

La veritat és que em costa molt d’entendre l’agressivitat de tants comentaris contra l’editorial d’avui si no és pensant que és provocada per l’enuig de la humiliació a que ER ha sotmès al poble català que no pas pel punt de vista del sr. Partal.

Estic d’acord amb tots vostès en el sentiment denuig, de rebuig a aquesta baixada de pantalons. Estic farta que humiliin el meu poble i cansada de personatges nefastos com el Rufian, el Nuet, el Bel o el Bonvehi que em provoquen els pitjors sentiments de traïció. Però també haig de dir que el sr Partal ha tingut sempre i continua tenint una visió panoràmica i global que molt pocs periodistes d’arreu del món tenen. I jo me’l continuaré llegint atentament sempre que pugui.
A mi sí que m’ha aportat un punt de vista esperançador, les coses requereixen temps, i si llegim aquest article unit amb el d’ahir, el fil te molt sentit.
La traïció i la mentida poden ser la nostra arma avui. I no parlo dels polítics, sinó de nosaltres, el poble que hem de reaccionar.

Anton Alabau
Anton Alabau
03.01.2020  ·  11:34

És un acord de tanta ambigüitat que fins hi tot hi caben falses esperances. Tan de bo m’equivoqui, ho sabrem ben aviat.
Però el PSOE i en Pedro Sánchez en particular han estat els nostres botxins exercint una repugnant violència política i dialèctica, ademés de recolzar la violència judicial i policial sense complexes. Han infligit massa dolor a massa gent; la ferida resta oberta i els Esquerranos a sobre posant el dit a la nafra.
Tot per mantenir indignament la cadira a costa de la gent i de prostituir el programa electoral que els ha dut a ser on són. Poster fins i tot ens vendran com a gran fita que ens tornin a canviar el nom de l’aeroport, ara de President Josep Tarradellas a Presidiari Oriol Junqueras.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
03.01.2020  ·  11:36

Tot i que el plantejament del director em genera moltes suspicàcies, crec que ell té una credibilitat. Més enllà d’això, jo, al contrari que molts lectors opino que sí que ens hem d’asseure a negociar, però no per bonisme, sinó perquè és natural. Inclús en conflictes molt sagnants, algú en algun moment i amb mediació, s’ha assegut a negociar amb l’enemic. El problema no és asseure’s, ni tampoc que l’enemic no vulgui asseure’s (hi ha un moment en què s’hi acaba veient obligat i donat el cas que no, es podria apel·lar al “remedial right to secession”).
El problema és asseure’s sense saber quina és la postura negociadora. En aquest sentit trobo aberrant que haguem naturalitzat que ERC, amb el vist i plau interessat de JxCat, “negociï” per compte propi (els que reclamaven unitat estratègica on són?) i sense cap mandat popular concret. És aquí on a mi m’agradaria desafiar el mite de la pulcritud del poble. Com a qualsevol ens hem tingut encerts i desencerts i d’aquest últims els més evident és què ens hem deixat fer: no hem retut comptes, hem deixat de ser proposicionals i ens hem desmobilitzat.

Per tant hem donat el nostre consentiment implícit a la nostra classe política per a prostituir el projecte d’independència amb mentides i retòrica buida, renunciar a la unilateralitat i banalitzar la desobediència civil diluint-la en debats estèrils sobre crema de contenidors. Hem donat per bona la famosa màxima de “una solució política i negociada al conflicte.”

Tanmateix, això és només una teoria meva i fóra bo que com a poble poguéssim arribar a un consens sobre si això és així o no. Aquí és on em remeto a la pregunta, lleugerament reformulada, que ja vaig deixar a l’editorial d’ahir: com veu la nostra classe política la “solució” al problema? Volen oblidar-se del malson amb una versió 3.0 del “Llibertat, amnistia, i estatut d’autonomia” o volen fer una sèrie de referèndums d’autodeterminació vinculants i bastir un projecte ben parit i seriós pel “sí” ?

Resoldre això ens forçaria a dirimir si acceptem el seu lideratge i la seva “estratègia” a exigir-los, ja sigui pressionant-los per a la unilateralitat o bé concretant-los amb detall què és el que volem que negociïn per nosaltres. I aleshores em sobrevé una altra pregunta: som prou madurs per a exigir, COSTI EL QUE COSTI, als nostres polítics que negociïn sobre l’autodeterminació COSTI EL QUE COSTI? O inclús: realment volem la independència plena, COSTI EL QUE COSTI?

Aquestes preguntes són cabdals, però ni ens les fem els uns als altres, ni tenim coratge per a contestar-les. Uns es passen el dia fuetejant el processisme de la Catalunya autònomica, uns altres s’aferren a éssers entronitzats com Junqueras o Puigdemont, o inclús Boye, uns altres parlen d’unilateralitat, uns altres de consens social, d’altres de traïció dels polítics…

Alguns de nosaltres, des de la humilitat del que vol comprendre i de qui sap que tothom té una part de raó, intentem esbrinar què coi passa seguint aquestes premisses: 1) ser intel·lectualment honestos, 2) no sobrevalorar ni idealitzar ningú ni cap idea, 3) no ser completament destructius, 4) ser autocrítics.

Potser el dia que ens diguem les veritats podrem plantejar, des de la fermesa i la convicció, com juguem les cartes en una investidura, asseure en una taula negociadora o inclús afrontar directament un conflicte obert amb l’Estat. Fins llavors, resarem perquè Espanya segueixi ampliant base per mitjà de l’autodestrucció.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
03.01.2020  ·  12:08

He fet l’exercici de llegir l’acord amb mentalitat unionista. Impecable. No surt ni una coma del discurs del candidat Sànchez, en campanya electoral !!! L’ambigüitat desapareix del tot amb el color del cristall espanyol.
Qué ens volen vendre? Que no parlen de Constitució? L’ordenament jurídic democràtic, què vol dir? El respecte entre Institucions, no significa autonomía? Qualsevol lector, no ja unionista, sino neutral (i penso més enllà dels Pirineus), veurà el mateix.
En la infumable (amb tot el respecte i amb perdó) editorial d’avui, el director vol veure el contrari i, partint d’aquesta errònia visió, ens explica una mena de conte de la lletera surrealista. Com no és ignorància, ni ingenüitat, ni manca de visió històrica… he hagut de comprovar dos cops que qui signava l’article no era en Pere Aragonès…

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
03.01.2020  ·  12:50

Ai làs! ni tan sols si el MH Torra no és inquitat significaria que va pel bon camí
Fer (o fer fer) una cosa / amenaça i després no complir només significa una cosa: ‘res de canviat’

És una cosa / manera de fer facil i molt usada
amenacar d’un cosa que saps que no la compliràs i dsprés no complir-la, per fer creure que has fet un pas endavant és (seria) pura tàctica i no canviar res de positiu

Teo
DelNord (C-N)

Salut Carbonell
Salut Carbonell
03.01.2020  ·  12:56

Avui tinc almenys un pessic d’optimisme veient que hem conseguit el record de comentaris. Tots sense excepció enriqueixen el debat i una majoria aclaparadora està contre el pacte PSOE/ER (anteriorment ERC).
Jo em permeto de cosignar, amb el permís implícit dels seus autors, el de la Beatriu Piera a les 11.30 i el de l’Eduard Semarra a les 11.36.
Bon Any a VW, els lectors i subscriptors.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
03.01.2020  ·  13:07

Aquest últim trimestre, el Sr. Partal ha fet un gir cap a ERC, lentament i inexorable. L’editorial d’avui només oficialitza una tendència que ja es veia de fa temps.
Em sap greu. Molt i molt greu. La meva confiança en l’honestedad intelectual del Sr. Partal avui ha quedat molt tocada.
O el Sr. Partal sap més del que diu o això és una traició (gran com l’alçada d’un campanar) a tots els que es troben en l’exili.
I aixì ens desmobilitzen, ens roben l’entusiasme i ens divideixen (encara més).
Ara, meditem tots perqué cada cop que surten previsions de vot ERC guanya i/o progressa.

David Mascarella
David Mascarella
03.01.2020  ·  13:08

QUINA SACSEJADA

Caram Partal, ha tingut la “valentia” de dir el què pensa i a vegades això té conseqüències segons a quins llocs. alguna baixa, opinió majoritària al fòrum, i afortunadament es manté el respecte cap a vostè i no rep insults directament.

Que ningú s’enganyi creient que l’opinió majoritària aquí sigui representativa de la població, o de l’independentisme, perquè si fos veritat no ens caldria el debat: ja seriem independents, Com? això que tots esperem és el que ningú d’ells sap explicar.

Si ningú pot mostrar evidències de les seves raons, tampoc ningú hauria de ser tan intolerant i ingenu per pretendre desautoritzar (sense cap atribut) als altres. Sobretot si han estat elegits per una majoria (hi ha qui insulta també als votants)

Felicitar al Director per portar el debat una mica més enllà, entrant en la complexitat tan gran del repte.

Xavier Luna
Xavier Luna
03.01.2020  ·  13:27

Coincideixo amb l’editorial de Partal: és novedós i fins i tot inesperat el que diu l’acord ER–PSOE si tenim els precedents que tenim, recents i no tan recents; però és absolutament necessari provar totes les vies de diàleg. En tot cas, l’acord posa a prova el PSOE i els demòcrates espanyols: han de ser sobretot ells els que han de demostrar fiabilitat. Tenen el prestigi, a Catalunya, per terra; però donem via a totes les possibilitats. En el document no es nega que es pugui superar la Constitució Espanyola (no se’n fa esment), sinó que s’apel·la als procediments democràtics. Això és central i haurem de veure com es concreta. I d’acord també amb Partal que si el PSOE vol demostrar que compleix aquest acord ha de mostrar-se explícitament que es canvia de via i s’abandona la judicialització de la política. Els ha de costar, tanmateix, renunciar a una altra foto com la d’Iceta de bracet amb Ciudadanos i PP a les portes del Constitucional. Veurem què passa, però la via oberta no es pot llançar per la borda.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
03.01.2020  ·  14:03

Nomes falta dir que tirar endavant l’independència amb un 47,8% de vots el 27S2015 va ser un greu error, però ja ho podien haver dit fa mitja dècada…

En referència a l’editorial d’ahir, el referèndum d’independència d’Estònia del 1991 es va guanyar per golejada, aquí l’1O va ser un partidet a porteria buida gentilesa de la CUP a canvi d’aprovar els pressupostos de Junqueres…

Després de l’1O ERC i CUP esperaven amb candeletes que Puigdemont i la dreta es suicidessin políticament convocant eleccions, la conspiració d’Octubre, però al final entre tots van preferir fer el ridícul internacionalment i portar l’independentisme al carreró fosc on es actualment..

Si es va aclarint el panorama potser recuperem els 400.000 vots que vam perdre a les darreres eleccions i si algun dia ho fan bé n’aconseguirem 750.000 més i llavors si que podrem negociar alguna cosa…

Daniel Farré
Daniel Farré
03.01.2020  ·  14:45

Al meu parer, avui no és un dia per tirar coets, jo hi veig una estratègia dels socialistes per ajudar a esquerra a fer-se amb la Generalitat, i Esquerra s’ho ha cregut, contrasta amb tanta i magnífica activitat de la gent per mantenir viva la injustícia dels presos, dels exiliats, de la repressió ….

Gemma Roda
Gemma Roda
03.01.2020  ·  16:44

AVUI DECIDEIXO NO RENOVAR MES LA SUBSCRIPCIÓ A VILAWEB. Jo també, Sr. Alegria.

També estic d’acord en que el Sr. Partal avui ha culminat el blanqueig d’ERC, només ell sabrà el perquè…

ERC: O són absolutament estúpits i se la “han vuelto a meter doblada” o són uns traïdors ambiciosos. Qualsevol de les dues respostes és dolenta per Catalunya, amb el mateix resultat. I si encara hi ha gent que els vota o que veu en això jugades mestres, com en Partal, és que ens mereixem la indignitat que tenim. Au, siau!!

Quirino Vila-Masana
Quirino Vila-Masana
03.01.2020  ·  19:11

Doncs ja hi som, per segona vegada consecutiva SP decideix expulsar el NOSTRE MH PRESIDENT, i segur que ningú més que el nostre poble el recolzarà, menys encara el PSC. La confrontació segueix per via judicial i sense via política. SP es incapaç de resoldre els problemes per via política, parlant. Només sap donar cops de porres i abusos de poder. Quant se’ls acaben els arguments, treuen l’us de la força.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
03.01.2020  ·  19:44

La credibilitat de l’acord PSOE-ERC l’acabem de veure: Zero.
Sembla talment que la inhabilitació del MHP Torra formi part del pacte que ERC ha fet amb el PSOE.
Mai ho sabrem, però és possible. Si amb això no s’aixequen de la taula i segueixen investint el president espanol, llavors a més de possible també serà probable.
Si més no, li resulta molt convenient a ERC.
Molt trista amb l’editorial d’avui, Sr. Partal.

Juan Ramon Martinez
Juan Ramon Martinez
03.01.2020  ·  21:00

Si la JEC inhabilités al MHP Torra crec que ERC tindria que votar contra el nomenament del sr. Sanchez, i no canviaria el vot sense garanties que continua en el seu lloc. Altrement pensaria que el que penso de la seva actuació es mes que correcte.
Juan Ramón Martínez Pérez.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €