30.09.2023 - 21:40
|
Actualització: 30.09.2023 - 21:50
L’energia solar creix de manera explosiva a Europa, molt per sobre de les previsions que havien fet els governs i la majoria d’experts. Tots els països s’afanyen a adoptar una font d’energia que és abundant, neta, barata, i, sobretot, clau per al futur de l’economia. El 2022, els estats de la UE van augmentar d’un 40% la instal·lació d’energia solar, i van arribar als 41 GW de potència. El 2023 s’espera superar aquesta xifra i arribar als 50 GW. La crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna n’ha estat el detonant, però darrere aquesta explosió hi ha el creixement desorbitat de la capacitat de fabricació de plaques solars de la Xina, que en produeix el 80% mundial. Justament, la meitat de les exportacions de plaques solars del gegant asiàtic van a parar a Europa. Tanmateix, les traves burocràtiques i una xarxa elèctrica no pensada per a les renovables han fet que 40 GW en plaques solars agafin pols als magatzems europeus. Mentrestant, els experts expliquen que Catalunya continua al marge de tot això, i apunten quins són els entrebancs principals.
Una bona notícia per al clima, però que origina desafiaments importants
L’eclosió de l’energia solar ha sorprès fins i tot el gruix de les veus més optimistes i ha acabat donant la raó a aquells experts, fins ara minoritaris, que deien que els governs podien tenir objectius molt més ambiciosos i arribar a un 80% de generació elèctrica renovable l’any 2030. La realitat és que organitzacions, com ara SolarPower Europe, calculen que la majoria d’estats europeus assoliran els objectius del 2030 el 2027 a tot estirar. De fet, hi ha un seguit de països que ja han assolit els plans per al 2030, o hi arribaran enguany: Estònia, Irlanda, Letònia, Polònia, Bèlgica i Malta. En aquests casos, eren objectius molt modests, especialment els de Polònia, que es proposava de tenir 7,3 GW de potència solar el 2030, un valor molt baix per a un país de les seves dimensions. Cap d’aquests països encara no ha establert uns objectius nous, més ambiciosos, tot i que els experts pensen que ho aniran fent progressivament.
Hi ha una segona tongada d’estats europeus que l’any que ve assoliran els objectius prevists d’entrada per al final de la dècada: Bulgària, Txèquia, Grècia, Hongria i els Països Baixos. Aquest darrer és un exponent de l’acceleració enorme que té l’energia solar. Els Països Baixos ja havien revisat a l’alça els objectius del 2030, i havien fixat uns 26 GW de potència solar instal·lada al país. Esperonats pel blocatge al gas rus i l’exhauriment d’algun dels seus pous més importants, els neerlandesos assoliran aquesta xifra l’any vinent, cosa que dóna la raó als qui argumenten que el límit a les renovables és fonamentalment de voluntat política, i no pas tècnic o industrial.
Àustria, Xipre, Alemanya, Romania i Suècia, per la seva banda, assoliran els objectius el 2025, cinc anys abans que no era previst. Xipre ja els havia revisat a l’alça, però eren modests (0,9 GW). El cas d’Alemanya és especialment important, atès que tenia els objectius més grans del continent, amb 98 GW, i els ha revisat a l’alça i ara són de més del doble. El grup de països següent és més significatiu, perquè assoliran els objectius quatre anys abans del previst, el 2026, tot i haver-los revisat a l’alça: Croàcia, Finlàndia i l’estat espanyol. Aquest darrer, amb la revisió ha doblat el desplegament solar fins a assolir els 76 GW el 2030, el tercer valor més alt a escala europea, per darrere d’Alemanya i Itàlia. Tal com veiem, l’objectiu s’assolirà sobradament quatre anys abans.
El 2027 hauran assolit els objectius del 2030 Dinamarca, l’estat francès, Luxemburg i Eslovàquia. D’aquests, tant Dinamarca com Luxemburg ja els havien apujat. Finalment, els països que trigaran més a assolir-los seran Itàlia, Lituània, Portugal i Eslovènia, tot i que tots quatre països ja havien revisat les previsions a l’alça.
La Xina prem l’accelerador en la fabricació de plaques solars
La crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna ha fet créixer la demanda de plaques solars exponencialment a Europa. Però amb una Europa sense capacitat d’instal·lar plaques solars a gran escala, no veuríem l’actual explosió solar. És gràcies a la Xina, que és precisament la causant de la destrucció de la indústria solar al nostre continent, que Europa pot instal·lar plaques solars a aquest ritme. Mundialment, la fabricació de plaques creix molt per sobre de les previsions. El 2024 el sector assolirà una fita molt destacable: arribarà a una capacitat de producció anual d’1 TW (1.000 GW) de mòduls solars. Alguns analistes han arribat a dir que el món no estava preparat per a aquesta xifra.
La Xina és la responsable del 80% de la fabricació de plaques solars mundials. Però el fet destacable no és solament en el volum. El gegant asiàtic n’ha doblat la capacitat de producció en un sol any, entre el 2022 i el 2023, i ha passat de 405 GW a 866 GW. No s’aturarà ací, i el 2025, tota sola arribarà a la xifra d’1 TW. Aquest fort creixement de la capacitat de fabricació no havia estat previst. Si aquesta xifra ja sembla molt elevada, alguns analistes apunten que els plans xinesos són d’arribar a 3,5 TW el 2027. Alguns experts qüestionen que aquesta xifra sigui assolible. Argumenten que la capacitat de produir silici policristal·lí, un component fonamental per a fabricar plaques solars, farà que no es puguin fabricar més d’1,6 TW. No seria la primera vegada que la realitat superés aquesta mena de prediccions en el sector renovable.
Els inconvenients tècnics a l’expansió solar
Uns altres experts apunten que, si bé hi ha la capacitat per a fabricar aquesta quantitat de mòduls solars, no implica que necessàriament es puguin instal·lar i, per tant, que s’acabin fabricant. Durant el 2023 és previst que s’instal·lin, a tot el món, uns 392 GW solars, xifra que pujarà als 500 GW el 2025, segons algunes estimacions, malgrat que cal considerar que podrien fer curt, tal com ha passat sempre. Tanmateix, aquesta vegada es podrien complir per una qüestió tècnica: s’arriba al límit de les xarxes elèctriques de distribució. Les xarxes actuals van ser dissenyades per a un nombre relativament petit de grans centrals nuclears i de combustibles fòssils. Les renovables són molt més distribuïdes, i això origina colls d’ampolla.
Als Estats Units, segon mercat solar mundial, hi ha endarreriments en els permisos d’interconnexions de les centrals solars a les xarxes de distribució, xarxes que no estan preparades per a l’allau solar actual. A conseqüència d’això, hi ha regions que han aturat durant dos anys les interconnexions noves, fins que no es facin les modificacions necessàries a la xarxa elèctrica. Ara com ara, als EUA, hi ha cua per a connectar centrals solars amb una potència total 2 TW. Alguns responsables de la xarxa dels EUA s’han mostrat sorpresos per la velocitat amb què s’ha arribat a la saturació de la xarxa, cosa que demostra que l’explosió solar ha agafat a tothom per sorpresa. El resultat d’aquesta imprevisió ha fet que s’aturessin projectes per valor de milers de milions de dòlars. Per solucionar aquest entrebanc, la Xina, que va avançada a la resta del món en aquesta àrea, va crear una nova xarxa de línies d’alta tensió d’abast estatal.
L’exemple alemany i les mesures europees
Alemanya és el gran exemple europeu en energia solar. A l’agost va aprovar-ne plans nous per al 2030. Van passar dels 98 GW prevists originalment a 215 GW, més del doble. Això implicarà que el ritme actual d’instal·lació anual, de 7,5 GW, s’hagi de triplicar. Una tendència que es replicarà a la resta d’estats europeus, tal com ja ha passat a l’estat espanyol. Amb el nou pla, el govern alemany ha provat d’esmenar els entrebancs que fins ara es trobava el sector.
Específicament, accelerarà l’obtenció de permisos, atès que el govern ha vist que molts projectes solars acaben empantanegats en tràmits burocràtics complexos, i això no solament fa que s’alenteixin sinó que és dissuasiu per a inversions noves. Justament, fruit de l’anàlisi de les deficiències de tots els tràmits administratius, s’han pres més mesures, com ara de facilitar els permisos de connexió a la xarxa, que els negocis puguin instal·lar més plaques a les teulades, que es pugui instal·lar plaques als balcons sense necessitat de registrar-les, o potenciar encara més l’agrivoltaica a les zones rurals, malgrat que es reforçarà la protecció ambiental amb una nova categoria de “biodiversitat solar”.
Robert Habeck, el ministre d’Economia i Protecció Climàtica alemany –les renovables són dins d’Economia, a diferència d’ací–, va dir: “Necessitem més velocitat i menys burocràcia per a expandir l’energia solar i fem justament això amb el nou paquet solar.” Els llocs de feina també són un dels motius. Alemanya ha esdevingut el segon mercat laboral solar del món, per darrere dels EUA. A Europa, els treballadors en el sector solar creixen de pressa i van arribar als 650.000 el 2022 a tota la UE, amb un augment del 39% respecte del 2021. S’espera que arribin al milió el 2025. Actualment, Polònia és el que en té més (150.000), seguit de l’estat espanyol i Alemanya.
Ara per ara, els llocs de feina d’energia solar se centren en la instal·lació (84%). El 8% es dedica a l’operació de les instal·lacions i el manteniment, el 7%, a la fabricació, i un 1%, a la retirada i reciclatge de plaques. Aquestes xifres mostren la disfunció del sector al continent, que es dedica fonamentalment a instal·lar plaques solars però no a fabricar-ne. El sector pressiona les institucions europees perquè la producció creixi. I, per exemple, ha protestat perquè arriben plaques fabricades amb treball forçat de la regió de Xinjiang, on la Xina aplica una política de repressió contra la minoria uigur. Per disminuir la dependència de la Xina, el sector europeu reclama que es facin inversions públiques entre 10.000 milions d’euros i 30.000 fins el 2027, i de 33.000 milions addicionals a 95.000 entre el 2028 i el 2034. L’únic front en què la situació seria bona és en la fabricació d’inversors solars, atès que la majoria que s’instal·len són de producció europea.
Catalunya, l’excepció a la norma
Enmig d’aquesta situació ens trobem amb la situació a Catalunya, que molts experts catalans situen com una de les pitjors d’Europa. D’entrada, i tal com hem vist, a Europa es modifiquen els plans a l’alça i molts països tenen l’objectiu d’assolir un 80% de producció elèctrica renovable el 2030 perquè la capacitat de fabricació ho permet. Catalunya, per la seva banda, continua ancorada en els plans d’assolir solament un 50%, sense fer créixer els objectius solars. Tanmateix, la situació és pitjor encara, tal com denuncia l’expert Jaume Morron. “L’energia solar està molt bé en relació amb l’eòlica a Catalunya, però tot i així no s’assoliran els plans actuals”, diu. Segons els seus càlculs, al ritme actual tan sols s’arribarà, a tot estirar, al 78% dels objectius fixats pels plans aprovats (PROENCAT 2050) per a l’any 2030. “Però no crec que s’hi arribi, perquè un 30% dels projectes en termes de potència no tenen tots els permisos i poden ser tombats. O s’excediran els terminis per culpa de l’administració”, conclou.
Diu que els permisos són el gran problema a Catalunya. En concret, apunta que el Departament d’Energia va fer canvis legislatius per poder donar permisos sense l’aprovació urbanística. “Així Energia evitava demandes per l’incompliment dels terminis que hi havia, que podia fer perdre els drets de connexió als promotors.” Però aquesta acceleració per una banda ha causat dificultats en unes altres bandes, segons Morron. “Quan Energia dóna el permís sense que hi sigui Urbanisme, el promotor té dos anys per a construir el projecte. Però, és clar, el promotor no arriscarà els diners fins que Urbanisme no l’aprovi, també. Després cal el permís d’obres que ha de proporcionar l’ajuntament. Però els poden fer un contenciós administratiu per oposar-s’hi, que es pot allargar dos o tres anys més, cosa que supera el temps autoritzat que ha obtingut el promotor del Departament d’Energia. A la pràctica, pot implicar que molts projectes no es duguin a terme, malgrat que Energia digui que ja els ha aprovats. […] El més greu de tot plegat és que l’administració catalana no fa cap acció per solucionar tota aquesta problemàtica burocràtica que el sector ha denunciat repetidament.”
Una problemàtica que el govern alemany ha volgut solucionar, cosa que demostra com d’endarrerida va Catalunya en relació amb la resta d’Europa. Establir nous objectius i accelerar la implantació de l’energia solar és un pla que, de moment, el govern ni sospesa. Morron apunta un detall final que creu que en podria facilitar la millora: “Acció Climàtica i Energia haurien de ser dins el Departament d’Economia, com a Alemanya, i no dins el paraigua d’Agricultura.”
