Les bones pràctiques de l’agrivoltaica, una opció cabdal per al futur de l’agricultura

L’agricultura i la ramaderia es troben amenaçades. La crisi energètica europea les ha afectades de ple. Són particularment vulnerables al canvi climàtic, especialment al nostre país, situat en una de les zones del planeta on més marcadament se’n veu efecte. En aquest context, l’energia agrivoltaica, també denominada agrisolar, que combina plaques solars amb conreus i pastures, és una solució lligada al futur de les àrees rurals. Com més va, més experts veuen que la combinació de producció energètica i camps de conreu no és sols una opció desitjable, sinó que resultarà necessària per a la producció d’aliments. Tanmateix, n’hi ha molta desconeixença, tant entre el sector agrícola i ramader, com en l’administració i els gestors públics. Per mirar de corregir això, l’organització SolarPower Europa acaba de publicar una nova versió de la seva guia de bones pràctiques de l’agrivoltaica, on en dóna una visió general, en mostra les oportunitats immediates i recull exemples d’explotacions europees, incloent-hi iniciatives al nostre país. Tot seguit l’analitzem.

L’agricultura, amb dificultats creixents

SolarPower Europa argumenta que amb una població que ha arribat a 8.000 milions d’humans a tot el planeta, que creixerà fins a 8.600 milions el 2030 i arribarà a 9.800 milions cap al 2050, l’agricultura i la ramaderia han d’augmentar la producció acceleradament; en el cas dels països en desenvolupament, s’haurà de doblar. Apunta, a més, que el canvi climàtic va alentint les millores de productivitat a latituds mitjanes (on se situa el nostre país) i baixes. De fet, el continent europeu s’ha escalfat més ràpidament que algunes altres zones. L’hivern passat fou especialment sec i càlid, cosa que ha afectat el cicle natural de l’aigua al sud i oest d’Europa, amb efectes greus al nostre país, Itàlia i els estats francès i espanyol. Tot plegat fa créixer la preocupació per la disponibilitat de reserves d’aigua en un futur pròxim, especialment greu quan l’agricultura és la responsable del 70% del consum d’aigua. Organismes europeus calculen que al sud d’Europa determinats conreus poden disminuir d’un 50% els anys vinents.

La crisi energètica també és una amenaça de primer ordre per al sector agrícola. Aproximadament el 3% del consum energètic europeu és produït per l’agricultura i el sector forestal. Necessitem energia per a produir aliments, i els preus elevats, atribuïts en un 90% als combustibles fòssils, afecten greument el futur econòmic de moltes explotacions. De fet, bona part del consum energètic del sector es dedica a la irrigació dels conreus. Aquest consum ha de pujar, perquè els sistemes més eficients per a estalviar aigua requereixen més energia, i això fa que els preus elevats de l’energia vagin directament en detriment d’un ús més eficient de l’aigua.

Alhora, la guia assenyala que molts terrenys agrícoles han canviat d’ús. Les institucions europees estimen que un 11% de les explotacions agrícoles del nostre continent són en risc d’abandonament. La volatilitat dels preus hi afegeix riscs i, de fet, els ingressos de les explotacions europees es troben per sota de la mitjana. Els ingressos dels pagesos han pujat aquesta darrera dècada, però continuen essent menors que les altres professions. El resultat és que a Europa cada volta hi ha menys agricultors: el 2020 a la UE hi havia 9,1 milions d’explotacions, xifra que representa un descens del 37% en relació amb el 2005.

La guia tampoc no passa per alt els impactes negatius de l’agricultura i la ramaderia, en un moment en què cal recuperar biodiversitat per lluitar contra el canvi climàtic. El 50% de la superfície de la UE es dedica a l’agricultura i la ramaderia, siguin conreus, pastures o terrenys en mosaic. La salut dels sòls, un recurs limitat i crític, empitjora. L’artificialització de sòls, la degradació de la qualitat, l’erosió, la desertificació, la reducció del contingut en matèria orgànica i la minva de biodiversitat afecten de ple els sòls i ecosistemes europeus. SolarPower Europa remarca que el 60%-70% dels sòls europeus es troben degradats, i se’n perden mil milions de tones per erosió cada any.

Plaques solars en socors

En aquest context, SolarPower Europa defensa el paper d’ajuda que pot desenvolupar l’agrivoltaica. D’entrada, les plaques solars proporcionen protecció contra els fenòmens climàtics extrems. També generen condicions microclimàtiques més adients per als conreus i fan créixer l’eficiència dels terrenys. Disminueixen l’evapotranspiració i augmenten la humitat dels sòls, de manera que fan baixar les necessitats de regatge. Estudis científics mostren que l’agrivoltaica pot augmentar la productivitat dels terrenys entre un 35% i un 70% habitualment, fins a arribar-ne a augmentar un 30% el valor econòmic. També tenen efectes positius sobre la biodiversitat, especialment si les plaques solars s’instal·len sobre terrenys degradats o de poc valor econòmic. Amb la millora dels sòls i proporcionant ombra, poden aparèixer plantes amb flors, cosa que millora els hàbitats dels insectes pol·linitzadors i facilita el control de plagues.

Un altre benefici ambiental, especialment a la zona mediterrània, és la reducció de l’ús de plàstic per a protegir les plantes, una font de contaminació dels terrenys com més va més preocupant. Les plaques solars poden substituir el plàstic com a element de protecció. D’una altra banda, la guia destaca l’enorme potencial de producció elèctrica. El 32% del territori de la UE es dedica a conreus. Tan sols convertint un 1% d’aquests terrenys a agrivoltaica es podria cobrir tota la demanda energètica actual. De fet, els nous plans de la UE per a renovables diuen que el 2030 es pot complir l’objectiu de tenir instal·lada una potència solar global de 400 GW el 2025 i 750 GW, uns valors sense precedents. Doncs bé, instal·lant agrivoltaica en el 10% dels terrenys conreables de la UE es pot arribar a una potència entre 3.200 GW i 14.200 GW; i emprant un 5% s’assoleixen unes xifres entre 1.500 GW i 7.000 GW, cosa que superaria amb escreix els objectius de la UE.

Els autors remarquen els beneficis econòmics de l’agrivoltaica a les àrees rurals, que considera cabdals i que actualment es troben amenaçades de despoblació. La producció solar en terrenys conreables pot crear llocs de feina en aquestes zones, generar ingressos comunitaris gràcies a la venda d’electricitat, augmentar la recaptació d’imposts i diversificar els ingressos dels pagesos i els propietaris dels terrenys, especialment important en aquelles zones on hi ha sequeres freqüents o que tenen climes àrids. D’aquesta manera es pot reduir la migració de zones rurals a zones urbanes. I cal afegir-hi encara els estalvis per l’autoproducció elèctrica per a consum propi. Del regatge –per no haver de comprar combustible per a bombar aigua– fins a l’electrificació de la maquinària –per no haver d’anar mai més a la benzinera. Els pagesos poden crear també comunitats energètiques i compartir els excedents de la producció d’electricitat. També poden llogar les teulades de les seves instal·lacions i rebre’n un lloguer mensual.

Tots aquests beneficis fan que l’agrivoltaica entri de ple en els objectius de la Política Agrària Comuna (PAC) de la UE. De fet, catorze estats membres han incorporat l’ús de plaques solars a zones agrícoles en els plans estratègics de la PAC: Àustria, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Eslovènia, els estats francès i espanyol, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, la República Txeca i Xipre. Alemanya i els Països Baixos són els més avançats; fins i tot han establert criteris de distribució de les plaques en els camps de conreu i han exigit que les instal·lacions no perjudiquin l’activitat agrícola.

Les bones pràctiques per a maximitzar els beneficis de les plaques solars

SolarPower Europa fa un seguit de recomanacions per aprofitar al màxim l’agrivoltaica. D’entrada, pensant més enllà dels conreus. Un dels primers consells és integrar plaques solars en els sistemes d’irrigació, que consumeixen molta energia i generen una gran despesa econòmica. Es poden posar plaques solars flotants a les basses i als canals, cosa que disminueix l’evaporació d’aigua i permet un ús més eficient d’aquest recurs escàs. També cal no descartar d’instal·lar plaques solars sobre terrenys no conreats, a l’estil tradicional d’una planta solar. Una altra opció és aprofitar les teulades de les cabanes i coberts de protecció d’animals, especialment en granges avícoles, per instal·lar-hi plaques. Als terrenys de les granges per on es mouen els animals també es poden instal·lar plaques elevades, que proporcionen ombra i protecció addicional. Un altre ús ideal són els hivernacles, en què s’aprofiten les cobertes. Amb solucions com aquestes, es pot produir electricitat sense afectar ni un pam de terreny conreable.

En instal·lacions estrictament agrivoltaiques, és a dir, sobre terrenys conreats, SolarPower Europe diu que s’ha de seguir el principi de preservar pel cap baix l’activitat agrícola, i amb l’objectiu principal de millorar-ne el rendiment. Una primera configuració és instal·lar plaques solars en fileres i aprofitar els corredors entre l’una i l’altra per a pastures o conreus. En comparació amb plantes solars convencionals, això permet d’afegir l’agricultura a uns terrenys que fins ara es dedicaven a la producció d’electricitat i prou. Els conreus indicats en aquest cas són les verdures i hortalisses amb fulles, com ara cebes, enciam, pèsols, carabassons, cols, tomàquets, cogombres, patates, pebrots, pastanagues, rave-bleda, mongeta tendra, porro, raves i carabasses.

Una segona configuració possible és situar les plaques sobre estructures elevades, cosa que permet de conrear sota les plaques, opció descartada en la disposició anterior. O bé situar les plaques verticalment, formant petits murs. Les plaques actuen de protecció en cas de fenòmens extrems, com ara pedregades i ventades, i proporcionen ombra als animals, que hi poden pasturar a sota. S’ha demostrat que aquesta disposició crea un microclima més beneficiós per als conreus i millora el benestar dels animals. En casos com el conreu de patates pot implicar una millora en l’ús del terreny fins al 186%. En contrast amb una configuració exclusivament per a plaques solars (100% solar), o exclusivament per a conreu (100% patates), usant el mateix terreny per a totes dues activitats s’assoleixen rendiments del 103% per les patates (per tant, sense pèrdua de producció) i una generació addicional del 83% d’electricitat. El pagès manté (i fins i tot augmenta) els ingressos per la venda de patates, i a més obté un ingrés addicional gràcies a l’electricitat generada per les plaques solars.

En general, la guia recomana que el disseny d’una instal·lació agrivoltaica tingui en compte el moviment de treballadors, maquinària i animals i compleixi la legislació de riscs laborals. L’alçada ha de ser correcta, per evitar que per accident les estructures acabin caient sobre la gent. I cal parar especial atenció a les mesures de seguretat per evitar d’electrocutar-se, perquè les plaques solars produeixen un gran voltatge. Els cables han de ser protegits i soterrats a prou fondària per a evitar que siguin tallats quan es llauri, que els animals els mosseguin o que la gent hi ensopegui, per exemple. La distància entre les fileres de plaques ha de ser prou ampla perquè la maquinària hi pugui accedir, i la inclinació de les plaques ha de tenir en compte l’oratge, com ara el vent, la insolació i la pluja. Si cal, s’han d’afegir captadors d’aigua per evitar l’erosió del sòl quan cau l’aigua de les plaques, que actuen com a col·lector. També cal evitar l’ús de formigó en els fonaments de les estructures solars. Finalment, s’ha de considerar el manteniment de les plaques. Netejar-les és cabdal, car la pols de l’activitat agrícola les embruta més sovint. S’han d’evitar detergents que puguin contaminar els conreus. També és important detectar avaries elèctriques que puguin passar inadvertides, cosa que podria posar en perill els pagesos.

La guia mostra casos d’èxit de l’agrivoltaica a Europa, amb dos exemples al nostre país. El primer, a Toluges, prop de Perpinyà, al Rosselló, on s’han posat plaques a vint-i-un hivernacles. L’ombra que produeixen ha fet baixar un 20%-30% les necessitats de regatge i ha permès de mantenir els ingressos malgrat la baixada de preus agrícoles, cosa que assegura el futur de l’explotació i manté els llocs de feina. La producció es ven localment i no hi ha cap oposició dels veïns. El segon exemple és a l’altre extrem del país, a Villena, a l’Alt Vinalopó. S’hi ha fet una instal·lació convencional sobre terreny de 360 kW de potència orientada al sistema d’irrigació, que ha produït uns estalvis del 70% del cost energètic; a més pot treballar aïllada de la xarxa general, de manera que no és afectada per apagades. El pagès paga per l’ús, sense haver hagut de pagar la instal·lació, cost que ha assumit una empresa.

De fet, l’agrivoltaica té tant potencial que a Sicília ja tenim un cas invers: una companyia energètica ha decidit de transformar el projecte d’una central solar tradicional en un sistema dual introduint conreus entre les fileres de plaques. L’agrivoltaica és una oportunitat única per a les explotacions agrícoles i ramaderes del nostre país, tenint en compte que som una de les zones del planeta més afectades pel canvi climàtic. Sabrem aprofitar-la o tornarem a fer tard?