40 anys del grup Blanquerna, el planter del pensament sobiranista a les Illes

“Un grup de debat, de pensament i de generació de discurs dins l’àmbit del mallorquinisme polític i cívic”, com diu Tomeu Martí. O bé, “un espai per a reflexionar, debatre i mirar cap al futur del nostre poble”, com diu Maria de Lluc Muñoz. Ex-president i presidenta del Grup Blanquerna defineixen així aquest espai que ha esdevingut un veritable planter del pensament mallorquinista i sobiranista a les Illes. Ara que fa quaranta anys, i que aquest cap de setmana fa el 36è seminari, repassam la història d’aquesta fàbrica d’intel·lectuals i de moviments polítics no únicament a les Illes, sinó al conjunt dels Països Catalans.

Tomeu Martí, autor del llibre Grup Blanquera, 40 anys al servei del País, coneix ben bé aquest grup que ell mateix va presidir. En divideix la història en quatre etapes: de la creació al 2005, del 2005 al 2013, del 2013 al 2024 i la situació actual del grup. En una conversa amb VilaWeb, explica que hi ha un fil conductor d’aquestes quatre dècades: la idea de crear aquest espai de trobada de totes les sensibilitats del mallorquinisme cívico-polític, de coneixença i reconeixença entre totes.

El Grup Blanquera va saber posar en contacte els joves que tenien un sentiment d’estima cap a Mallorca i la voluntat de defensa de la llengua i la cultura. Potser no es coneixien, però aquest espai va ser la clau perquè es trobàs gent jove de diversos pobles, trajectòries i espais polítics molt diferents, però que compartien la idea de mallorquinisme. També va aconseguir la formació i creació de discurs. Allà es va reivindicar la diferència entre nació i estat, la història de Mallorca i dels Països Catalans i la cultura popular. “Són tot un seguit d’elements que han configurat aquests quaranta anys de mallorquinisme i de sobiranisme mallorquí. En certa manera, la majoria de dirigents, entitats i partits vinculats d’una manera o altra han tengut contacte amb el grup Blanquerna”, diu Martí. Matisa que no ha estat l’única escola de pensament, però que n’han nascut diverses iniciatives, com ara els Joves de Mallorca per la Llengua i el Bloc Nacionalista d’Estudiants.

L’ànima del projecte

L’ànima d’aquest projecte fou Climent Garau, que Martí defineix com “un personatge importantíssim dins la història del mallorquinisme polític del darrer quart del segle passat”. Ell va ser, diu, un peça absolutament clau, una persona molt preparada no solament pel discurs, sinó perquè posava en pràctica tot allò que ideava. El grup Blanquerna va néixer d’una de les seves obsessions: que els joves que venien del mallorquinisme polític es coneguessin –“cosa que fa que sigui més difícil que s’enfrontin”–, però també que es formassin i tenguessin la capacitat de debatre i assumir les lluites necessàries en el combat diari.

Amb Climent Garau, Martí recorda els “grans mestres” de la primera etapa. Paquita Bosch, Josep Maria Magrinyà, Damià Pons, Maria de la Pau Janer, Pere Llabrés… Alhora destaca aquell equip de professors que els primers anys van fer les formacions, l’esperit del Grup Blanquerna. De Josep Maria Llompart a Joan Francesc López Casasnovas, passant per Alexandre Ballester, Salvador Cardús, Josep-Lluís Carod-Rovira, Eliseu Climent, Fèlix Cucurull, Isidor Marí i Josep Melià, per exemple. Participaven en tallers i conferències, a més del debat posterior, i generaven discurs, idees i debat. “Era un privilegi tenir tres dies de xerrades d’aquest nivell”, recorda.

Climent Garau deixa la presidència

Quan Garau deixa la presidència del grup, comença la segona etapa. El succeeix Miquel Àngel Maria i Blanquerna s’adapta a les tecnologies del moment. “Es modernitza una mica. S’ha d’entendre com a una posada al dia de l’adequació dels estatuts, sense desaparèixer les referències al cristianisme, que es matisen”, explica Martí. Blanquera opta per un camí més internacionalista, perquè comencen a venir referents de fora dels Països Catalans.

En la tercera etapa, del 2013 al 2024, és Martí qui encapçala aquest nou grup de gent. Coincideix amb el fervor del procés sobiranista al Principat. I el grup fa un canvi cap a una etapa més sobiranista i independentista. Es consolida com una mena de laboratori d’idees sobiranista a les Illes. “Es posa l’accent en activitats centrades a estudiar i fer propostes entorn d’una república d’una part de la nació catalana i en què ha de fer la resta de la nació.”

Una generació molt diferent de l’anterior

Ara Maria de Lluc Muñoz encapçala allò que podria ser la nova etapa del Grup Blanquerna. L’acompanya una junta de gent jove, entre vint anys i trenta. “Som una generació molt diferent de l’anterior”, diu Muñoz. Els pares d’aquest grup ja en van formar part, si més no en els seminaris. “Ens feia ganes fer-nos-ho nostre, però mantenint l’arrel del que era. Crec que hi havia una generació en què tothom sabia què era el grup Blanquerna, però que aquests darrers anys s’havia disminuït.” La junta ara té clar que volien que tornàs a ser “un espai referent de formació de joves i de la gent que han de ser els futurs pensadors del nostre país”. Això sí, sense oblidar que al Blanquerna hi va gent de totes les edats i procedències.

Remarca que no és tan sols un planter de gent de les Illes, sinó de tots els Països Catalans: “Grans persones de la política del Principat i el País Valencià han passat pel grup Blanquerna.” Enguany, n’hi tornarà a haver, per exemple, en una taula on participaran les formacions polítiques juvenils de tots els Països Catalans. “Aquesta és la idea, un espai per a conèixer gent d’altres bandes de la nostra nació”, insisteix Muñoz.

I en què es vol centrar més el grup, en aquesta nova etapa? En un sobiranisme de les Illes o a ampliar l’espectre? Doncs en totes dues coses. Per una banda, explica, al seminari d’enguany hi haurà taules de sindicalisme nacional i de classe o d’habitatge que tendran una visió sencera de la nació, i també hi haurà gent del País Basc i de Galícia. Però hi ha més debats que s’han de tenir. Per exemple, sobre les Illes: “Volem reflexionar sobre quin paper haurien de tenir les Illes en uns futurs Països Catalans, com ens hauríem d’organitzar, quina relació tenim entre les Illes, com la podríem millorar… Tots els debats són necessaris. Som molt conscients que la nostra nació són els Països Catalans i que el nostre país és Mallorca, però també Menorca.” En aquest punt, Muñoz subratlla que si hi ha una cosa que ha canviat en la nova etapa és que el grup Blanquerna vol anar més enllà del mallorquinisme i abraça el conjunt de les Illes.

“De cada vegada més ens tornam a manifestar com un referent no solament de Mallorca, sinó dels Països Catalans. Volem continuar en aquesta línia i anar-nos enfortint”, diu. I per a això ha estat bàsica la renovació. Un canvi de generació que es pugui sentir més propera a aquest ambient. I que es pugui centrar en temàtiques noves com l’habitatge, una de les preocupacions més grans dels joves.

El seminari

El seminari es farà aquest cap de setmana a l’Hotel Eix Platja Daurada de Can Picafort. És la gran activitat que ha fet el grup en tots aquests anys i que ha servit de cultiu de pensament, moviments, etc.

La inauguració serà dissabte, amb el discurs de benvinguda de Maria de Lluc Muñoz. Tot seguit, la primera taula rodona: “El sindicalisme nacional i de classe avui”, amb la participació de representants dels sindicats Intersindical-CSC (Catalunya), LAB (País Basc), CIG (Galícia) i COS (Països Catalans). “Són sindicats que tenen l’eix nacional molt present i són majoritaris. Per això els convidam”, explica Muñoz.

Després hi haurà un diàleg entre la lingüista Catalina Amengual Ripoll i l’escriptora i activista Òmnia l’Bakkali sobre el català com a llengua d’integració: “Som una terra d’acollida molt important. Parlarem de com s’integra en la nostra llengua la gent que arriba aquí.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Laura Tapiolas Fàbregas (@lauratapiolas)

A horabaixa hi haurà la conferència “Full de ruta cap a l’hegemonia política: el cas del BNG”, a càrrec de Jordi Muñoz i un representant del BNG. “El cas del BNG és un cas molt fàcilment traslladable a Mallorca. Tenen xifres molt semblants a les nostres, és un moviment sobiranista molt similar. Han passat de gairebé desaparèixer a tenir opcions de ser primera força. Com ho han fet? És important que ens ho expliquin”, diu la presidenta del grup Blanquerna.

Tot seguit es farà la taula rodona sobre la crisi de l’habitatge amb joves d’organitzacions polítiques dels Països Catalans: Jovent Republicà, Mallorca Nova, Arran, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joves per les Illes i Joves PV. “Volem saber les propostes polítiques que tenen”, diu Muñoz.

Diumenge de matí es farà la taula rodona “Quatre illes, un país?”, amb la participació de Miquel Àngel Maria (ex-vice-president del Consell de Menorca), Alejandra Ferrer (ex-presidenta del Consell de Formentera) i Bernat Joan (escriptor i ex-eurodiputat eivissenc), moderats per la periodista Margalida Solivellas. I a les 12.00 hi haurà el debat final i la cloenda.

“És feina dels grups de reflexió com el nostre presentar propostes i tendir cap a línies que esperam que políticament siguin més efectives”, clou Muñoz.