05.04.2024 - 21:40
Ja fa trenta anys que un grup de joves va decidir d’implicar-se en la promoció i defensa de la llengua a Mallorca. Va començar el 1994 com una plataforma d’entitats juvenils de tota l’illa, fundada per Tomeu Martí i Pere Muñoz, i va acabar consolidant-se com aquesta associació juvenil que avui, amb la situació política actual envers el català, és tan vigent i activa com el primer dia: Joves de Mallorca per la Llengua.
Explica Martí que el 1994 va ser una data clau, perquè havia passat una dècada de l’oficialitat del català, amb l’aprovació de l’estatut l’any 1983 i la llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat el 1986. Quan es fundà Joves per la Llengua, la primera generació que havia estat escolaritzada en català acabava l’ensenyament obligatori i, tot i els avenços assolits en aquella època, aviat es varen disparar les alarmes: “En aquell moment, hi havia una lectura del moviment a favor de la llengua que deia que no anàvem bé, que no érem on hauríem de ser”, puntualitza Martí.
“Veníem d’una època constitutiva on pareixia que tot era possible i, deu anys més tard, vam veure que no. Si aleshores la feina d’Aina Moll havia estat persuadir les institucions i convèncer-les, va sortir aquesta organització per dir que no anàvem bé i que no bastava amb la teoria”, explica Martí, que matisa que la intenció era que hi hagués una acció de fons en les polítiques que es desenvolupessin en aquell moment. En aquest sentit, també recorda que en aquella època es va promulgar l’ordre Rotger, que liberalitzava l’ensenyament en llengua catalana. El moviment en defensa de la cultura i llengua pròpies va aconseguir que, dos anys més tard d’aquesta ordre, el govern de Jaume Matas rectifiqués i aprovés el decret de mínims en l’ensenyament.
En aquest context, Joves per la Llengua representava una gran obertura cap a la societat en defensa del català. Un grup de voluntaris amb una organització assembleària que es reunia un cop la setmana i funcionava com a organisme sobirà. Martí explica que “era la primera vegada que molta gent que no venia d’enlloc” s’integrava en un moviment d’aquestes característiques, atès que fins aleshores solien estar encapçalats per un mateix perfil de persones. “Teníem un discurs obert, integrador, no identitari. Això segurament tenia un preu, que per ventura era el d’un compromís més lleuger, però sí que hi venia moltíssima més gent.” Joves per la Llengua va començar amb una comissió permanent d’una cinquantena de persones i de dos-cents voluntaris que s’hi van apuntar ràpidament i que van anar creixent fins als sis mil.
Un canvi “brutal”
Aquesta gran obertura de la qual parla Martí es va fer visible, sobretot, amb el primer Correllengua i la primera diada per la llengua, emblemes de l’organització. “Passam d’un moviment de quatre intel·lectuals –segons la caricatura que es feia– a fer un Correllengua en què participen més de 20.000 persones”, recorda.
D’aquesta època, qui en guarda molt bon record és Caterina Canyelles, que va ser membre del col·lectiu els primers anys. “La llengua catalana sempre ha estat malmenada. Hi havia la idea que s’havia de batallar en tots els fronts possibles. Però entre els joves no s’havia fet res”, subratlla. Diu també que ara els joves tenen el llistó alt de tot el que va fer la seva generació, però també el camí obert. Per exemplificar-ho, recorda que en el primer Correllengua es van posar una fita molt curta, la de trobar 50 persones per a cobrir tots els quilòmetres de Palma fins a Lluc, però que després, quan va ser el moment de fer-ho, eren milers i milers. “És el record més emocionant que en guard, partir d’una proposta humil i implicar tanta gent per la defensa de la llengua.”
Amb la primera diada, Martí té una anècdota que mostra també la sorpresa que va generar tot plegat: “Molts joves em venien a veure i sentia el comentari genèric que es pensaven que serien l’única persona de tot l’institut que hi assistiria però que, en canvi, s’hi havien trobat mig centre.” Eren joves que veien que sí, que ells també podien implicar-se i fer canviar les polítiques lingüístiques d’aleshores.
La implicació juvenil
La implicació del jovent ha estat fonamental tots aquests anys, a banda de representar un enriquiment personal sense límits. Així ho considera Canyelles: “La lluita pacífica per defensar el teu país és preciosa i dóna moltes recompenses com a persona, d’aprenentatge, de relacions, és bellíssima en aquest aspecte.” I per això es mostra contenta que gent com el seu fill, Pau Emili Muñoz, actual portaveu de l’entitat, en sigui partícip.
Muñoz va entrar a Joves per la Llengua el 2019, empès pel fet de voler fer feina i revertir els atacs a la llengua. Ell ha viscut l’etapa del govern de progrés i també l’actual, la de l’aliança de l’extrema dreta de Vox amb el PP de la presidenta Marga Prohens, amb els seus constants atacs cap al català. “Quan governava l’esquerra, es podrien haver fet molts més avenços dels que es van fer. Si quan toca avançar no ho fas, quan toca retrocedir ho fas molt més”, diu Muñoz, i afegeix: “Ara som en un moment d’atac directe a la llengua i cal mobilitzar-nos i demostrar que la societat mallorquina no vol conflictes per la llengua. Ho vam demostrar en l’època Bauzá i ho demostram ara.”
Per això, també troba fonamental la implicació de la gent jove com ell, que més enllà de ser el futur de les Illes, n’és el present. Diu que tot suma, sigui donant el 20% o el 100%. I que, per poc que sigui, ja fa la diferència. “El jovent de Mallorca vol defensar la llengua, volem viure plenament en català i que ningú no ens discrimini”, emfatitza. I això en tots els entorns, dels més seriosos als més lúdics: “Volem poder anar a una festa, a un concert o a una revetlla i poder viure-la en català.”
Martí també considera essencial i vital que la gent jove es mantengui implicada mentre hi hagi atacs al català. “Si en algun moment els joves deixen de militar per la llengua, serà un senyal terrorífic.” Per això es mostra satisfet que l’entitat aguanti tants d’anys després: “S’ha aconseguit implicar gent amb capacitat organitzativa i arribar a moltes persones, fins i tot a qui no té el català com a primera llengua, que aporten una visió més diferent i que també és essencial.” En aquest sentit, diu que està molt agraït de veure que tants joves que “podrien fer coses més divertides hi dediquen hores i hores de passió, temps i ganes”. Cal recordar, a més, que la generació de Martí va ser la que es va presentar conjuntament a les eleccions de l’Obra Cultural Balear (OCB) el 2005. És a dir, que un activisme que va néixer de la joventut va continuar el seu camí renovant institucions i aportant una nova visió per a un mateix objectiu.
L’època Bauzá
Com ell, Carme Sànchez va fer el traspàs de Joves per la Llengua fins a l’OCB, però en èpoques diferents. Sànchez va entrar a l’entitat juvenil l’any 2008 i en va ser portaveu durant l’època de Bauzá com a president del govern. “Record que va ser xocant, perquè jo era portaveu amb el govern anterior i quan va entrar Bauzá va ser com si tota la feina feta fins al moment canviés radicalment”, conta Sánchez.
“Va ser una època complicada, però també érem joves i ho vèiem tot amb energia i ganes de reivindicació”, afegeix. De fet, aquesta energia és un dels punts clau de l’entitat. A més, diu que sempre miraven d’enfocar les qüestions de manera positiva. Si el missatge del govern era un no, ells deien que sí a la llengua amb optimisme i empenta: “No volíem posar-nos al seu nivell. I així vàrem continuar.”
Ara ella veu com la situació és semblant a la d’aquell temps i que, “per desgràcia, encara hem de reivindicar” la llengua. Però el seu paper és diferent: “Continuo lluitant, però per ventura no som tan optimista. Els joves han agafat el relleu i jo els ajudaré com pugui”, diu, i afegeix recorda els seus anys a l’entitat amb molta estima. “Era feina, reunions cada setmana, dedicar-hi hores, però ho record amb nostàlgia. Em sentia molt realitzada perquè era una cosa en què creia molt”, diu Sànchez.
“Ens hem esforçat molt, però si encara no hi ha una voluntat política forta darrere per a impulsar un lleure en català per als joves, per exemple, al final has de continuar fent aquesta feina”, diu. I com Martí, veu amb il·lusió que encara hi hagi aquests joves compromesos que, tot i que podrien fer mil coses, trien aquesta causa.
L’ideal seria que l’entitat no existís
Muñoz, l’actual portaveu de l’entitat, té clar que en un món ideal Joves per la Llengua no existiria o es dedicaria només a organitzar celebracions: “No és així, perquè la llengua està malament. El més important és ser conscients que el català és la llengua de tots els mallorquins, independentment d’on hagin nascut. És una llengua d’inclusió. I perdre la llengua no és perdre un vocabulari i prou, sinó la cultura i la psicologia col·lectiva que hem construït durant anys.”
Per Canyelles, la llengua no funciona pas independentment de la societat, sinó n’és l’essència. “Però hi ha conflictes nacionals que l’ataquen. Això ha passat de fa centenars d’anys i continua passant. Hi ha una idea d’Espanya que no accepta la diversitat i, d’altra banda, el nostre poble, que vol sobreviure. És una guerra sorda que es va fent i no prendre-hi partit és estar a favor de l’opressor.”
Celebració dels trenta anys
Ahir, al polígon industrial de Manacor, es va celebrar el cinquè “Treu la llengua”. Organitzar un Acampallengua i un Correllengua el mateix any era una missió difícil, de manera que Jover per la Llengua ha volgut celebrar els trenta anys amb un concert, que va ser encapçalat per The Tyets i en què també van participar Maria Hein, Plan-ET i DJ Lluca.
Aquí teniu el cartell del concert del 30è aniversari de la nostra entitat!❤️ Aquest 2024 Joves de Mallorca per la Llengua fa 30 anys i ho celebrarem amb aquesta gran festa ! 🙌
Molt aviat vos informarem de com podeu adquirir l'entrada! 🎫
Molts d'anys i fins aviat, Joves!❤️ pic.twitter.com/hasi0JAaky
— Joves per la Llengua (@JovesLlengua) December 3, 2023
A més, entre el primer i el 5 de maig es farà el primer Correllengua interilles de la història, que unirà els pobles de cada illa amb el pas de la flama de la llengua i que confluirà amb la gran diada per la llengua convocada per l’OCB aquell diumenge.
