Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  07.08.2014  06:00

A la recerca de l'Antifolk

Laura Basagaña entrevista Vicenç Ferreres, director del documental un cas únic en el panorama de la música catalana 'This is the Unifinished Story of The Missing Leech. A film about something called Antifolk' , produït per Plans Films.

Men?ame
 

És molt difícil definir l’Antifolk: una hibridació entre els ideals punk i les sonoritats folk, amb esperit trencador, autenticitat i ganes d’innovar. Plans Films acaben de gestar un documental musical que ressegueix un itinerari per l’escena independent catalana a partir del músic Maurici Ribera, The Missing Leech. 23 dies de rodatge i 40 músics, entre els quals Joan Colomo, Esperit!, Lianallull, Mad’zelle, Edu Mató o Sam Destral, l’han fet possible. Ara es presenten a la convocatòria que ha obert el Festival In-Edit i l’estrena tindrà lloc aquesta tardor.

Durant el teaser del documental un dels músics participants defineix l’Antifolk com una barreja entre l’esperit hippy i punk: la sonoritat és propera al folk -germana de les versions acústiques i despullades- però l’actitud és molt irreverent, molt punk: violenta musicalment, afilada i sense estalviar fer retrats crus i demolidors de la societat, la brutor de l’entorn i la lletjor de l’ànima humana.

El documental presenta el músic Maurici Ribera, The Missing Leech, i l’esperit Antifolk a partir d’una sèrie d’entrevistes amb el mateix Maurici i amb les persones del seu entorn proper (músics, artistes, família, amics). Diferents músics i rapsodes participen en la pel·lícula versionant cançons de Ribera. “En el documental hi ha quasi 40 versions de cançons de The Missing Leech, algunes enregistrades en directe durant el rodatge i d’altres recollides a través d’una crida que es va fer per internet oberta a tothom”, ens diu Ferreres. Les versions apareixen totes dins la pel·lícula, encara que només sigui uns segons. “Potser més endavant editem les cançons i preparem un disc de versions”, comenta Vicenç Ferreres.


Podeu llegir l'article complet aquí.