Als confins d’Itàlia
En la resolució d'un conflicte nacional no compta tant la matèria primera –espere que s'entenga què vull dir– com la consciència
Si França pot reconèixer Palestina el 2025, també ho podia fer el 1985, perquè si les aspiracions palestines són legítimes avui, també ho eren quan Georges Ibrahim Abdal·là va agafar les armes. Però quanta sang i quant de dolor s'haurien pogut evitar aquestes dècades?
Ja hi ha, de moment, trenta dos morts, i uns dos mil de ferits pels trets de l'exèrcit israelià, a Gaza, en la Gran Marxa del Retorn. A França, Georges Ibrahim Abdallah, comunista libanès lluitador de la causa palestina, s'enfronta al seu trenta-quatrè any de reclusió. És el pres polític més antic d'Europa. Mai ningú, per motius polítics, no ha estat tant temps seguit engarjolat a França.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de Vilaweb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
S'ha afegit la noticia a Favorits.