Closcadelletra (LXXXI): Escriure, escandir el temps

«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»

Closcadelletra (LXXX): Jardí d’aurora

«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»

Closcadelletra (LXXIX): Concentra't en el que compta!

«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»

Closcadelletra (LXXVIII): Com una mar d'espigues

«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»

Closcadelletra (LXXVII): Imatges de cal·ligrafia

«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»

Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»

Closcadelletra (LXXI): Escoltar la llum de cada dia

«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»

Closcadelletra (LXIX): L'experiència consisteix a veure-ho tot per primera vegada

«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»

Closcadelletra (LXVIII): Tanc els ulls del cap, obr els ulls del cos

«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»

Closcadelletra (LXVII): L'art de caminar

«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»

Closcadelletra (LXV): Un pobre, un esperit senzill, no és mai vulgar

«L’odi d’un mateix és molt vulgar»

Closcadelletra (LXIV): La força de la bellesa

«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»

Closcadelletra (LXI): Cerc un art de viure cada instant

«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»

Closcadelletra (LV): El combat humanal

«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»

Closcadelletra (LI): 'Acaronem els detalls'

«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»

Closcadelletra (XLV): Cant natural

«El vaig veure: un ropit, un pit roig, que semblava caigut dins la mort des d’un vers de la Dickinson»

Closcadelletra (XLIII): Pensar, escriure sense accessoris

«Ser un agent secret que no fa coses més que per compte propi, sense sou de partit, de nació, d’estat o d’ideologia, qualsevol»

Closcadelletra (XLI): Deixants

«L’acceptació dels meus límits, una compassió major cap als altres, una atenció més alta a les necessitats dels que m’envolten»

Closcadelletra (XL): Llegesc

«He vist una fotografia de Jeff Wall titulada 'Destroyed Room'. La compraria. I, a més a més, m'ha donat un títol»

Closcadelletra XXXVI: Records del present

Biel Mesquida ens ofereix el capítol XXXVI de Closcadelletra · Fotografia de Jean-Marie del Moral

Closcadelletra XXXI: El record del present

Closcadelletra XXXI

Closcadelletra XXIX: Fer camí

Text de Biel Mesquida i fotografia de Jean-Marie del Moral

Closcadelletra (XXVIII): Com puc gravar el paisatge damunt la vida?

Amb text de Biel Mesquida i fotografia de Jean-Marie del Moral

Closcadelletra XXVII: El perfum de la vida vertadera

Un nou lliurament de Closcadelletra, amb text i veu de Biel Mesquida i fotografia de Jean Marie del Moral

Qui no prendria això com un encantament?

Closcadelletra XXIV, per Biel Mesquida, amb fotografia de Jean-Marie del Moral

Laeticia primaveral!

Closcalletra (XXIII). Cada dilluns, Biel Mesquida a VilaWeb

Closcadelletra XXX: Vitralls d'argiles

Respir i escric per a tu

«Abans de res vull declarar que la bondat ha esdevingut per a mi l’única regla moral»

És el dir que desencadena major visió i no al contrari

«L’infern és cada vegada més mut, deslletrat i paralític. El paradís és cada vegada més trebolí, parlador i musical»

Closcadelletra: Els ulls de la mirada

«Era una naixença, era un enterrament, era la monotonia dels treballs incansables, era l'alegria esqueixada»

Partitura de baixamar

Cada dilluns un article de Biel Mesquida a VilaWeb

Cada paraula conta i canta

Cosmosònica