adn

Arxiu
13.04.2022

Identifiquen més de 5.500 nous virus a l'oceà

Els virus d'ARN són més coneguts per les malalties que causen als humans

31.03.2022

La seqüenciació del genoma humà, completada per primera vegada a la història

Es tracta d'un avenç cabdal perquè permetrà als científics d'estudiar fins a un 8% del genoma que fins ara no havia estat desxifrat

01.03.2022

Més enllà de la doble hèlix

Més enllà de la doble hèlix, l’ADN pot presentar altres estructures com els G-quàdruplex, l’estudi dels quals ha proliferat en els darrers anys. En la imatge, representació d’aquesta estructura./ Xavi Sepúlveda
18.01.2022

De vostra faç m’és romasa l’empremta

Foto: Unsplash
01.12.2020

Rere les petjades del nostre passat

Paleoproteòmica, l’inici d’una nova era?

Per les restes trobades, es pensa que 'Gigantopithecus blacki' podia arribar als tres metres d’alçada i pesar al voltant de 300 kg. Però la manca de fòssils impedia a la comunitat científica saber-ne més, d’aquest primat gegant extint. Ara, gràcies a la paleoproteòmica, s’ha pogut comparar la seqüència de proteïnes d’aquesta espècie amb la d’altres grans simis i establir que 'Gigantopithecus' era un parent proper dels orangutans. / Ikumi Kayama (Studio Kayama LLC)
19.05.2020

Qui vol el teu ADN?

Imatge del biobanc del Regne Unit, amb centenars de mostres d’ADN de persones diferents, emmagatzemades amb l’ajut d’aparells robòtics. / Biobank UK
03.03.2020

Un patrimoni particular

La importància de les col·leccions osteològiques identificades

Els individus de les col·leccions osteològiques de referència poden provenir de diferents orígens. En molts casos, es tracta d’exhumacions dutes a terme per cementeris municipals quan s’ha necessitat guanyar espai per a noves inhumacions. En altres casos, els cranis i esquelets provenen d’individus que van morir en institucions hospitalàries i els familiars dels quals no van reclamar el cos. / Ana Luisa Santos
18.02.2020

L’ADN reescriu la nostra memòria

La recuperació dels desapareguts a través del seu perfil genètic

Figura 1. Gràcies als avanços tecnològics en l’estudi del genoma, actualment a partir d’unes restes humanes podem inferir qui i com era la persona a qui pertanyen, i fins i tot esbrinar on va viure, com era físicament, o quina era la seua genealogia. / US Air Force / Tech. Sgt. Tracy L. DeMarco
14.01.2020

Un estudi revela que l'activitat física modifica com actua l'ADN

Les persones que fan esport tenen uns menors nivells de metilació de la informació genètica

06.08.2019

Per què el percentatge d’ADN codificant és tan baix en el genoma humà?

21.05.2019

Humans 2.0

13.11.2018

Batut de ciència

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €