L’abans i el després
L'herència franquista a l'actual estat espanyol no és ideològica: és estructural, institucional, visceral, i té una sola línia vermella, que és la unitat d'allò que consideren que és la seua nació
Després de la recent i encara imperant glaciació, els tebis han oblidat la capsa i juguen a la loteria de l’estat espanyol
Si, des que va començar la guerra d’Ucraïna o arran dels bombardaments a Gaza, la UE va caient en picat per incapacitat manifesta d’intervenir autònomament en el desordre mundial, seguirem la inèrcia de l’estat espanyol i tal dia farà un any
No som un sol poble, en efecte, però som una sola nació, a la qual cal una nova cultura política que la torni a soldar
El moviment independentista haurà de vèncer la temptació populista i recuperar la massa de gent que haurà fet definitivament l’aprenentatge polític travessant l’últim tram del desert autonomista amb uns guies tan cridaires com cecs
Parlem clar: l’obligació de tot moviment per la independència és fer la independència
Esquerra té un sac de pols a les mans i la presidència a l’exili va deixant de ser un capital polític
El món contenia tots els mons particulars i cada món particular era un gra de la cadena del món. Això també ha desaparegut, perquè, de mons singulars, no en queden
Cal un cop de cap per a aixecar una barrera contra l’immobilisme institucional, l’absentisme civil i les falses expectatives d’una independència a preu fet. I aquest cop de cap ha de consistir a crear una instància política de nova planta: un front unit per la independència
Només des d’una posició política dominant se sol titllar un grup determinat d’ètnia: tu, indígena no civilitzat, en formes part perquè ho dic jo, ciutadà d’una nació o estat nacional encarregat de civilitzar-te
La fantasia que, amb menys gent, hi hauria més a repartir entre els 'justos' topa amb el problema singular de la forma específica de funcionament del capitalisme a Catalunya
Vuit anys després del 3 d’octubre de 2017, un independentista que assistís dissabte a la manifestació contra el genocidi a Gaza no podria deixar de sentir un punt de nostàlgia
La lluita per la independència és una lluita per les llibertats pròpies contra un estat que usa a conveniència l’amenaça feixista com a justificació del seu domini
És temps de mobilitzar per poder fer política i de fer política per poder mobilitzar
Faltant partits o organitzacions polítiques que sàpiguen lligar la lluita al carrer amb l’estratègia independentista, l’ANC assenyala el camí correcte a seguir
La meva conclusió és que no s’han fet els deures; i ara tots els esforços de l’ANC, per exemple, impliquen reunir aquelles condicions animant, mobilitzant i organitzant la lluita de base
Al marge de propagandes i de voluntats més o menys parcials i interessades, la sensació que hom viu al país és que no tenim, pròpiament, qui ens defensi enfront de l’estat enemic
Cal treure’s les màscares que disfressen la renúncia amb l’excusa que “aquesta és la situació” i dir les coses pel seu nom
És el torn de tornar a les arrels. Convertir espais de resistència de base en estructures fermes de poder autoorganitzat
La delegació de poder en un sistema autonomista espanyol corromput fins al moll de l’os vol dir corrompre la mateixa gent
Els catalans, en el millor dels casos, podrien tornar amb una mà al davant i una altra al darrere, si no acabessin, en el pitjor dels casos, tornant a la garjola
Els antics partits independentistes han esdevingut estructura (autonòmica) d’estat i, mentre continuï la repressió, la recuperació dels drets dels seus líders serà un afer estrictament personal, no pas de país
Serà un dia de lluita que ens ha de permetre d'enfrontar-nos sense mediacions a l’estat que militaritza Montserrat perquè el seu monarca sap que no és ben rebut a casa nostra
Amb les seves paraules, el pare abat no és que renunciï a fer de Montserrat un “substitutiu” de la política, sinó que, ras i curt, ens diu la mena de “política” que cal fer
Aquests dies sentim parlar molt d’‘unitat’, però sense que se’ns digui amb quin programa, mitjans, formes de lluita i calendari per a assolir-la
Podem parlar d’una dualitat de l’Església catalana entre jerarquia i poble creient que sol decantar-se en favor de la primacia jeràrquica i el poder constituït?
El Born és un exemple d’història nacional encara ‘irresolta’ i, en conseqüència, ‘no assimilable’ en termes museístics
Blanca Serra és citada a declarar davant la fiscalia per depurar responsabilitats sobre les tortures físiques, psicològiques, morals i per raó de gènere a què va ser sistemàticament sotmesa
Fa un any, l’abstencionisme polític va esdevenir el primer partit independentista i el dany col·lateral va ser la davallada del moviment al carrer
De com dos somiadors van preparar un viatge des d’unes muntanyes de clima polar per a travessar d’est a oest un continent a mig civilitzar i arribar a una illa dels mars del Sud superant pacíficament els esculls del Gran Oceà
Qualsevol projecte electoral que afirmi lluitar per la independència s’ha de proposar com a fita desestabilitzar la Generalitat, governi qui governi
El fantasma és el següent: quina organització política es necessita per a vehicular els moviments de carrer, en els termes que propugna el full de ruta de l'ANC, aprovat per una majoria de més del 80% dels votants?
"En aquesta novel·la, 'Las benévolas', del concepte de la gran nació alemanya, hi participen tots de la mateixa manera, víctimes o botxins. Per això em va agradar el Cercas de 'Soldados de Salamina', que hi posava les coses a lloc, tots víctimes i tots botxins..."
L’acció de l’ANC a Sants té la virtut d’incardinar-se amb el patir quotidià de la gent i de lligar-ho amb la necessitat d’alliberament nacional
El pensament polític independentista és un oxímoron i, si n’hi ha cap, no sembla que sigui útil per a crear aquella organització alternativa a l’‘establishment’ autonomista
Podem dir ben alt i ben clar que som enmig d’un procés d’extinció planificada en forma de guerra cultural per a la provincialització definitiva dels Països Catalans
Som davant la caricatura històrica d’un temps d’entreguerres (aquí, entre Espanya i Catalunya)
Un migdia de tardor, quatre homes d’uns trenta anys mantenen un noi de pell fosca mig agenollat retorçant-li un braç a l’esquena
Aliança Catalana és un partit frontissa: tant pot servir els interessos nacionals espanyols com els interessos particulars de les dretes catalanes
Lee hi posa voluntat i simpatia, però, cada vegada cal partir gairebé de zero (“sei-tons”, “mus-clos”, “ta-llat”) perquè, al marge de la seva competència per a aprendre llengües, tothom se li adreça en castellà
Allò que importa, doncs, és com aquest moviment hauria de recuperar el batec del carrer i passar a l’ofensiva interna i externa