L’abans i el després
L'herència franquista a l'actual estat espanyol no és ideològica: és estructural, institucional, visceral, i té una sola línia vermella, que és la unitat d'allò que consideren que és la seua nació
El consens dels últims trenta-cinc anys ha estat enderrocat, i s’obre una oportunitat per a enfortir la democràcia
Ens han dit que hem de preservar les institucions democràtiques. Les que permeten que Carlos Mazón encara sigui president?
L’assalt de les empreses tecnològiques contra la nostra individualitat només es pot combatre aixecant nous murs
Treure la immigració del debat polític no és fer antiracisme, és un gest autoritari i antidemocràtic que només beneficia les elits econòmiques
Molts dels dogmes tecnocràtics dels últims quaranta anys s’estan ensorrant, entre altres el missatge que la immigració només ha tingut efectes positius per a l’economia
Hi ha pocs actes més europeus, i més de futur, que travessar el continent en ferrocarril
Les novetats de més èxit en català no encaixen amb els meus gustos, i he hagut de buscar altres camins
Des de la Renfe fins a la solidaritat per a tapar les mancances públiques, les festes són una bona època per a valorar quins elements de la nostra societat caldria bandejar
Junts i Esquerra tancaran l’any amb els mateixos líders que tenien el 2017, tot i haver perdut gairebé 800.000 vots pel camí. El projecte que ofereixen és tornar a un passat que no existeix
La plataforma ha estat un instrument fabulós de construcció nacional, però les transformacions impulsades per Elon Musk en posen en perill la utilitat. Què hem de fer?
Els pares es pregunten si escollir un centre amb molts alumnes disruptius, o que tenen un nivell educatiu baix afectarà el rendiment dels fills. I això no és cap vergonya
El món global i complaent que hem conegut els darrers quaranta anys s’ha acabat. Entre l’aliança antioccidental i el fracàs estrepitós del projecte multicultural, el futur d’Europa és convertir-se en una fortalesa
Els ciutadans no volem que les elits ens tractin amb paternalisme i condescendència, sinó creure que podem prosperar per mèrits propis
Des de la reacció molt tardana de la premsa madrilenya, fins a l’anonimat de moltes de les víctimes, la gota freda ens ha deixat preguntes sobre el paper dels mitjans
Els nostres representants destrueixen la costa, ignoren el canvi climàtic, permeten construccions en zones inundables, i quan passa alguna tragèdia el preu el paguen els ciutadans. La impunitat és total
La immensa majoria dels immigrants que han arribat a Catalunya no han saltat cap tanca ni han travessat el mar amb barca. Han entrat per l’aeroport de Barajas. Mentrestant, els refugiats sí que tenen la porta tancada
Tenir una població poc formada, precària i depenent d’una paga de subsistència garantirà una pau social per a les elits econòmiques. És el futur que volem?
Un nou capítol de “Els del mig”, una sèrie d'entrevistes-retrat de Josep Sala-Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta · Avui va dedicat a Antonio Baños
Tenim una classe política tan mediocre que veu totes les crítiques com una amenaça a la supervivència
Els últims trenta anys no hi ha hagut un augment del nivell de vida de les classes mitjanes i treballadores
Les sèries més vistes són de fa quinze o vint anys, les pel·lícules de Hollywood venen nostàlgia, i la música popular és cada vegada més homogènia. Què ens passa?
Si jo parlés als meus alumnes com ho fan algunes esquerres, m’enviarien a fer punyetes i no em farien cas mai més
Les diferències entre la minoria més rica i la resta de la població s’han disparat, i regions i ciutats senceres han quedat devastades per la desindustrialització i la concentració dels bons llocs de feina a les capitals
Un cop tots els motors del procés s’han rendit a l’enemic o són en un moment de fragilitat extrema, el protagonisme el tornem a tenir els ciutadans
Una etapa de quinze anys s’ha tancat amb un altre d’aquells moments plens de sorpreses i jugades estranyes, i que ens deixen imatges per al futur
El PSOE gairebé sempre ha governat Espanya amb el suport dels partits catalans, i el país no n’ha tret cap benefici. Ara, però, Esquerra ha decidit de regalar-los el govern de Catalunya
Me’n torno cap al nord content d’algunes coses que he vist, però alarmat per la fractura social que es va covant
VilaWeb presenta "Els del mig", una sèrie d'entrevistes-retrat de Josep Sala-Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta · Avui va dedicada a Adrià Pujol Cruells
“Que no veieu què ens han fet?”, ens diuen. I tant que ho veiem, per això ja no podeu ser a la primera línia política, ni a la segona
Crònica de la manifestació “Posem límits al turisme” de Girona
Després de negar durant mesos la davallada de facultats del president, tota la premsa nord-americana ha hagut d’admetre la realitat
Com interpretem les dades de criminalitat de Catalunya, i els fets greus de Girona d’aquesta setmana?
Moltes turbulències actuals provenen d’aquells que només tenen un futur laboral a la política
Finalment s’han obert les comportes del descontentament contra les noves pedagogies que han dominat el discurs durant un parell de dècades
Si el preu de trencar el model globalitzador dels grans partits és votar opcions extremes, molts ciutadans ho donaran per bo
Entrevista a Isabel Sucunza, experta en literatura catalana i mestressa de la Llibreria Calders de Barcelona · Setè capítol de “Els del mig”, una sèrie d’entrevistes-retrat de Josep Sala i Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta
Els nostres partits d’esquerres són uns espais tancats i impermeables, dominats per unes elits universitàries que s’omplen la boca d’un discurs progressista però que detesten la classe treballadora, i que prefereixen tenir uns resultats electorals minsos mentre controlin els càrrecs
Elecció rere elecció, centenars de milers de catalans es queden sense votar només perquè resideixen a l’estranger
Loquillo afirma que “Barcelona va ser la capital del món fins que algú va decidir que fos la capital de Catalunya”. És una bajanada molt grossa, i encara més quan ve d’un músic
Quantes eleccions a vida o mort es poden fer abans que la gent no se n’afarti?