I Laporta ho ha tornat a fer
La coherència personal no és un acte heroic. Més aviat és simplement la voluntat de no trencar allò que ens constitueix. Però la veritat és que no abunda
«La societat catalana pot aprofitar l'ocasió per decidir si vol fer Miró definitivament seu o no. I quan escric fer-lo seu no vull dir que s'hagi de pujar a la muntanya de Montjuïc a adorar a una bèstia sagrada de la creació contemporània»
Com més glamurosa es preveu la primera representació d’una obra, més farcida de polítics. I de periodistes que els retraten.
«L'educació consisteix a formar els individus en espais de llibertat, a fomentar el pensament propi, a saber discernir les coses a partir dels instruments que l'escola, l'institut i la universitat et puguin haver donat. L'exèrcit et proporciona tot això? Rotundament, no»
«La cultura pot ser amable o trencadora, pot ser plàcida o provocativa. Jo prefereixo la que m'interroga, la que em fa pensar, la que arriba a sotraguejar-me. Però mai no he estat tan mal educat d'aixecar-me de la cadira quan un poeta, un pintor o un cineasta m'ofereixen, ben altrament, una obra buida i estrictament decorativa»
«Per tal que l'obra de Carles Hac Mor hagués estat preuada, ni que fos en els límits habituals de la literatura que no es vol banal o mediàtica, no calia anar a França ni que els francesos ens la descobrissin. Era més fàcil alliberar-nos dels morts vivents que ens eixuguen la creació i llegir la seva poesia i fer exposicions de les seves intervencions artístiques»
«Un equipament que rep una xifra astronòmica d'inversió pública pot decidir a dit, de manera autoritària, quin artista ha de fer una intervenció a les façanes de la ciutat?»
'És l'equipament cultural que menys controvèrsia pública suscita, tot i que, paradoxalment, és el que més diners públics rep'