D’entrada, els casos són completament diferents: un delicte de sedició per haver volgut impedir que la policia desarticulés el referèndum, el 2017, i, el 2011, un delicte contra una institució concreta (el parlament) per haver entorpit, amb una manifestació multitudinària i accidentada, el seu funcionament normal
Ningú no pot ser discriminat pel simple fet d’haver-se decantat per una alternativa ideològica i política determinada. És inaudit que calgui recordar-ho, això, a l’Europa del segle XXI, però a l’Espanya del 2026 sí que cal, tal com hem vist a Elx
A més, tot fa pensar que el pas següent no el farà el Suprem sinó el Constitucional. I val a dir (qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra) que aquest últim l’hauria pogut resoldre ja fa molt de temps
La fiscalia espanyola no sols s’ha mostrat inactiva, sinó que fins i tot ha obstaculitzat (obstaculitzat!) les causes del Catalangate. Investiguem-ho, també, tot això. Per què no?
Quan el català ‘topa’ amb la justícia, comença una llarga cursa d’obstacles que podríem ordenar en cinc escenaris problemàtics
Les formes emprades per l’estat espanyol en la gestió del "problema" català són més subtils. El protagonisme no l’assumeixen les lleis, sinó les pràctiques institucionals
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de Vilaweb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
S'ha afegit la noticia a Favorits.
