Ni pipa de la pau, ni destral de guerra: un dinar amb Anna Gabriel i Carles Puigdemont

  • Crònica de la conversa del president de la Generalitat i la diputada de la CUP

VilaWeb
Pere Cardús
15.02.2017 - 19:29
Actualització: 15.02.2017 - 22:45

Unes dues-centes quaranta ànimes s’han presentat al Born Centre de Cultura i Memòria per a dinar amb la diputada de la CUP Anna Gabriel i el president Carles Puigdemont, convocades per l’entitat Moment Zero i el diari el Punt Avui. Un cuscús fresc de primer, unes mandonguilles amb quatre patates de segon i mel i mató de postres. Lleuger i sense pretensions, per a no incomodar ningú. També ha estat lleugera i sense pretensions la conversa que han establert els dos convidats, conduïts pel director del diari convocant, Xevi Xirgo. Entre el públic, membres de partits sobiranistes, gent del govern, periodistes, intel·lectuals, activistes i força gent gran amb temps disponible un dimecres a migdia.

Carles Puigdemont, Xevi Xirgo i Anna Gabriel al dinar de Moment Zero (fotografia de l’ACN).

Preocupats per la deriva repressiva de l’estat espanyol
Després dels dos primers plats, Puigdemont i Gabriel han amenitzat les postres amb les seves respostes i el bescanvi –a voltes divertit, a voltes tens– de reflexions. El president ha explicat que està preocupat pel flirteig de l’estat espanyol amb l’ús de la força i les posicions poc –o gens– democràtiques. ‘S’ha normalitzat aquest flirteig constant amb posicions molt poc democràtiques’, ha dit. Més endavant, en un altre moment de la conversa, Anna Gabriel ha dit que un ús indiscriminat de la violència contra la gent el dia del referèndum seria l’única situació que els portaria a suspendre’l. Que això no hauria de passar ni per les impugnacions, ni les prohibicions, ni les inhabilitacions, ni les amenaces de l’estat.

Puigdemont ha dit que compartia aquest criteri de Gabriel: ‘El referèndum s’ha de fer. És la millor manera de presentar les credencials de l’aval democràtic al món per a fer la independència.’ Les condicions del referèndum i la decisió de la data han estat dos dels aspectes que més han fet parlar els dos convidats del Moment Zero. En general, la coincidència ha estat absoluta en aquestes qüestions i Gabriel i Puigdemont s’han donat la raó unes quantes vegades. ‘El fet rellevant de la data del referèndum és que estigui al servei d’una estratègia per a afavorir la participació’, ha dit la diputada, amb l’assentiment del president: ‘Hi estic d’acord en tot.’ Després de saltar l’obstacle del pressupost, sembla que regna la pau i la cooperació entre els dos pols de l’independentisme.

Unes relacions…
‘Com van les relacions amb la CUP i amb Anna Gabriel?’, ha demanat Xirgo al president. Que sempre han estat cordials. Que la CUP s’ha de conjugar en plural –’ho dic en positiu’–, perquè no hi ha només una CUP. Que cal diferenciar què pensa la persona –o líder– i què pensa l’organització… Però, al cap i a la fi, bona predisposició del president cap a Gabriel. ‘No m’han tret de polleguera’, ha dit Puigdemont, que ha afegit que mira de mantenir sempre les formes i saber entomar les situacions amb un punt d’ironia. La resposta de Gabriel a la mateixa pregunta en relació amb Puigdemont ha estat diferent: ‘Sempre hem explicat que l’aliança que tenim amb Junts pel Sí és pel procés d’autodeterminació. Per la resta de qüestions, pensem molt diferent. Això és sabut.’

Carles Puigdemont (fotografia: ACN).

‘Nosaltres ho sabríem, oi?’
Puigdemont i Gabriel, Gabriel i Puigdemont, han parlat de la cadena de confiança, de l’acord d’estabilitat per a la investidura que deixava Mas fora de joc, de la negociació amb l’estat espanyol… En aquest últim punt també s’han marcat distàncies. Puigdemont ha defensat que sempre s’havia d’estar disposats a negociar amb l’estat si s’avé a parlar del referèndum, mentre que Gabriel ha dit que no vol parlar d’hipòtesis irreals. Perquè l’estat espanyol ha demostrat de sobres que ha optat per la via de la repressió sense manies. Puigdemont li ha dit que dialogar amb l’estat o acordar un referèndum no era pas renunciar a la sobirania. Que es faria des de la bilateralitat.

I aquí ha arribat un moment divertit:

—Espero que no s’estigui fent cap negociació! —ha dit Gabriel, mirant directament el president.
—Si fos pel referèndum… —ha respost misteriosament Puigdemont.
—Però nosaltres ho sabríem, oi? —ha dit Gabriel amb els ulls més oberts de la sala.
—Jo també ho sabria! —ha respost el president, distès i rialler.

Els assistents han acollit aquell diàleg divertit i espontani amb rialles i el moment, que semblava que podia tornar-se tens, s’ha superat per a la tranquil·litat de tothom.

‘Jo lamento aquesta situació’, ha confessat Puigdemont. ‘No me n’alegro, que l’estat es negui a negociar.’ Al president li agradaria que l’estat competís democràticament amb una proposta de projecte per als catalans. Però ha reconegut que, si no ho fa, el govern tampoc no perdrà ni un minut esperant-ho… ‘Això no ens distraurà ni un moment.’ Té molt poca esperança que l’estat faci cap moviment positiu amb el govern que hi ha ara mateix. ‘Seria molt ingenu de pensar el contrari’, ha rematat.

Pipes i destrals
La distensió i el bon ambient també ha quedat demostrat en la resposta dels dos convidats a la pregunta d’un assistent: ‘Es comprometen a fumar la pipa de la pau fins l’endemà del referèndum?’ Puigdemont ha dit que per a fumar la pipa de la pau abans s’hauria d’haver desenterrat la destral de la guerra. I que això no havia passat. Que potser hi havia hagut tensions, errors i equivocacions per part de tothom, però que no s’havia fet cap guerra entre Junts pel Sí i la CUP. Gabriel, recordant una de les confessions seves que ha portat més cua, ha dit que la pregunta potser feia referència a la voluntat de recuperar alguns rituals tribals originaris. Els assistents que han caçat la referència a ‘la tribu’ han començat un somriure col·lectiu que ha esclatat quan Puigdemont ha preguntat: ‘A quines tribus et refereixes, Anna?’

En la versió seriosa de la resposta, Gabriel ha recriminat a Puigdemont que no sempre haguessin prevalgut els interessos del país en la resolució dels moments crítics. I en referència no explícita al pressupost, la diputada de la CUP ha dit que s’havia d’haver fet un esforç més gran per mostrar la voluntat de crear un país diferent amb un model d’escola i de sanitat diferents de l’actual… Puigdemont, que observava la reflexió de Gabriel amb mirada circumspecta, ha dit que el model de país l’haurà de decidir la gent del país. Que cada vegada que s’ha demanat pel model de país en unes eleccions, la resposta ha estat clara. I que el dia que hi hagi una majoria que vulgui un model diferent –com el que pot defensar la CUP–, ells seran a l’oposició alçant la mà per a explicar el seu model.

Anna Gabriel (fotografia: ACN).

Una pregunta impertinent
La sala Moragues –no sé si encara es diu així o els nous gestors del Born també ho van canviar– ha viscut el moment més tens quan el moderador ha introduït la pregunta d’un assistent que es presentava com a jubilat. Demanava: ‘Sereu a primera fila el dia que arribin les hòsties?’ Puigdemont ha mirat de respondre amb diplomàcia que el judici que es va fer la setmana passada i els que es faran aviat demostren que ningú fins ara no ha amagat la cara quan ha calgut posar-la-hi.

L’home de la pregunta ha alçat la veu des del mig de la sala: ‘Hòsties físiques! A la Gabriel!’ Volia dir que la pregunta era per a la diputada de la CUP, com si li recriminés que posaven moltes condicions a l’hora d’anar avançant però que dubtava que a l’hora de la veritat –una suposada veritat d’hòsties físiques– donessin la cara. Gabriel, que ja no tenia la mosca al nas sinó al serrell, ha demanat al moderador si calia que respongués. En veient l’arronsada d’espatlles de Xirgo, Gabriel ha explicat amb una mirada penetrant que l’esquerra independentista ha rebut hòsties físiques des de fa molts anys i que fins i tot alguns hi han arribat a perdre la vida. ‘Nosaltres no som més que els hereus d’aquesta lluita.’ Afirmació que ha rebut l’aplaudiment d’una part important de l’auditori.

Emprenyat amb Évole
La conversa ha passat després per la situació lamentable de la justícia espanyola, pels refugiats… Aturem-nos aquí. Gabriel ha anat directa al gra. La seva posició sobre els refugiats és que cal desobeir i trencar fronteres. La CUP participarà en la manifestació de dissabte en un bloc amb aquest lema. Puigdemont també tenia clara la seva resposta. Ha explicat que la causa dels refugiats és una causa i una lluita compartida d’aquest país. Per història –nosaltres també vam ser refugiats– i per valors. I ha dit, amb clara indignació, que el govern i les institucions catalanes s’han preparat i han fet tota la feina al seu abast i més per a poder acollir. I que no deixaran de denunciar que l’esforç que s’ha fet no pot fructificar perquè Catalunya no és un estat i no té les competències d’un estat amb capacitat per a concedir l’asil. ‘No és just que es tracti tothom de la mateixa manera’, ha conclòs, en una referència evident a les paraules polèmiques de Jordi Évole al concert de dissabte.

Les provocacions i la diplomàcia
Gabriel i Puigdemont han tractat també de la necessitat de no caure en les provocacions que puguin arribar aquests mesos. ‘No ens deixem endur per les provocacions. Això ens portaria a la derrota. Algú ens vol fer caure en la temptació’, ha dit el president. ‘Hem arribat fins aquí demostrant que podem guanyar sense haver trencat cap vidre. No ens desviarem ni un mil·límetre de les vies guanyadores, que són les pacífiques.’ També han parlat de l’interès internacional pel procés d’independència. ‘Des que sóc president, no han parat de venir cònsols i ambaixadors a interessar-se per la situació’, ha dit. I tot seguit ha explicat que no és una anècdota que Barcelona sigui la tercera ciutat del món no capital d’estat amb més consolats.

Finalment, Xirgo ha recordat que algun diputat de la CUP i l’anterior president acabaven aquestes converses amb una abraçada, encara que no els ho demanava pas. I la cosa ha anat de pressa. Sense abraçada. Encaixada de mans i aquest moviment:

L’encaixada de mans de Carles Puigdemont i Anna Gabriel (fotografies: Pere Cardús).

La conversa, doncs, s’ha desenvolupat amb fluïdesa. Puigdemont tenia una presència meditativa, mirant al fons de la sala, i escoltava les reflexions de Gabriel amb una concentració perceptible. De respostes pausades i trobant l’humor quan el moment ho demanava. Gabriel somreia més. Guardava una carpeta classificadora a la falda. Ho he preguntat a un col·laborador seu. ‘És la reina de les carpetes. La seva taula és sempre plena de carpetes amb papers i documents.’ Potser tan sols li servia de suport per a apuntar notes. Ha aportat rialles i alguna mossegadeta, que també ho fa més interessant. Per tant, no hi havia pipa de la pau, però tampoc destral de guerra. Tan sols un compromís absolut amb el referèndum. Com diria aquell: allò que el referèndum ha unit que l’interès dels partits no ho separi.

Ací teniu el vídeo de l’acte, si voleu veure’l sencer:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any