El 23 de març del 2016, Antena 3 va estrenar el programa Hipnotízame, un show en què l’hipnotitzador i il·lusionista Jeff Toussaint s’apoderava de la ment dels voluntaris i aconseguia que realitzessin accions insòlites i sovint perilloses, com caminar descalç sobre vidres o pilotar un avió. Minuts després, cap dels concursants recordava el que havia fet. El 6 d’abril del 2016, la Asociación para el Avance de la Hipnosis Experimental y Aplicada (AAHEA) va demanar, a través d’una carta, la retirada del programa perquè promovia falses creences de la hipnosi. Per exemple, es transmetia que l’hipnotitzat està sota el control de l’hipnotitzador quan, en realitat, és una tècnica que promou l’autocontrol. També es fomentava la creença que la persona està adormida i actua de forma involuntària, o bé que l’individu es desperta sense recordar què ha fet. En realitat, segons l’AAHEA, l’amnèsia és un “fenomen altament infreqüent” que no afecta a més de l’1,5% de persones i, “des de fa més de 50 anys”, se sap que l’individu hipnotitzat controla la situació i es manté despert. Malgrat la petició de l’associació, el show va continuar actiu.

El programa Hipnotízame, en suma, va promoure la hipnosi d’espectacle o teatral, que té com a finalitat divertir i entretenir al públic. Aquest tipus d’hipnosi s’ha de distingir de la hipnosi clínica, que s’utilitza com a tècnica terapèutica per tractar fòbies, traumes i depressions, entre altres trastorns. No obstant això, no hi ha estudis científics que demostrin que sigui eficaç en tots els tractaments. Hi ha investigacions que certifiquen que la hipnosi clínica funciona en alguns casos, com ara el tractament del dolor, els problemes de somatitzacions (és a dir, quan la persona té dolor físic, però la causa és psicològica) i els símptomes de la colitis ulcerosa. Però no hi ha evidències en altres tractaments com, per exemple, en el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), en el còlon irritable i en les àrees d’oncologia, dermatologia, odontologia, immunologia i otorinolaringologia. Per aquest motiu, experts en psicologia, com Antonio Capafons, Héctor González i Arturo Bados, reclamen més investigacions científiques sobre la seva efectivitat.

Malgrat la poca quantitat d’estudis, la Gisela (en realitat és un nom fictici per protegir la seva privacitat) assegura que la hipnosi clínica, aplicada dins una teràpia general, li va permetre trobar als 57 anys la causa del seu malestar. Patia la síndrome del còlon irritable i, gràcies a la hipnosi, va descobrir que aquesta malaltia provenia d’un trauma infantil que va patir quan tenia cinc anys. “Havia passat tota la vida amb el pes, i fins que no vam provar amb la hipnosi, no es va solucionar”, explica. La Gisela es mostrava escèptica perquè recordava les pel·lícules i els shows de televisió que fomenten que l’hipnotitzador té un poder sobrenatural. “Vam fer alguna sessió de prova i me’n reia, però finalment va funcionar”, comenta. La Gisela recalca que la hipnosi clínica “és un altre món. No té res a veure amb els espectacles que es fan”.

Horacio Ruiz, expert en hipnosi terapèutica, explica que en la hipnosi d’espectacle, en realitat, l’individu s’autohipnotitza perquè comença a imaginar el que l’hipnotitzador li diu. De fet, “si la persona no vol ser hipnotitzada o vol tornar al seu estat normal, l’hipnotitzador d’espectacle no tindrà cap poder”, aclareix Ruiz. Segons Alexandre Gironell, neuròleg especialitzat en la malaltia de Parkinson, això també succeeix en la hipnosi clínica.

El concepte d’hipnosi

Però què és la hipnosi? La paraula prové del terme grec hypnos, que significa “somni”. En la mitologia grega, Hypnos era el Déu del somni. Danilo Moggia, psicòleg psicoterapeuta, i Horacio Ruiz, expert en hipnoteràpia, consideren que la hipnosi clínica és una “eina terapèutica i la defineixen com un estat de suggestionabilitat. Quan un professional aplica aquesta tècnica, la persona entra en un estat de trànsit o estat de concentració profund, i comença a reflexionar sobre una idea en concret. El psicòleg psicoterapeuta Raffaele Tuccillo, membre del Centre de Teràpia Cognitiva (CTC), explica que “les persones que deixen la ment en blanc, arriben més fàcilment a l’estat de trànsit”. La hipnosi, per tant, facilita l’accés a l’inconscient.

El psicòleg Xavier Pellicer, expert en psicoteràpia i teràpia cognitivoconductual, assegura que la hipnosi clínica és una eina coadjuvant, és a dir, s’utilitza per potenciar i millorar l’eficàcia d’altres tècniques terapèutiques. Es pot aplicar en múltiples casos: en problemes d’ansietat i estrès; en trastorns psicòtics i conversius; en radioteràpia i quimioteràpia, i en l’àmbit d’odontologia, entre d’altres.

Des d’un punt de vista tècnic, en el terreny de la hipnosi clínica, hi ha dos vessants: la hipnosi clàssica o formal i la hipnosi naturalista o ericksoniana. Generalment, el terapeuta que aplica la hipnosi clàssica segueix unes pautes hipnòtiques formals com, per exemple, dir-li al pacient que miri fixament un objecte. En canvi, la hipnosi ericksoniana o naturalista posa l’accent en la persona, en les seves suggestions i, per tant, s’adapta a l’individu. Aquest tipus d’hipnosi s’anomena així en honor a Milton Erickson (1901-1980), un dels psicoterapeutes més influents i innovadors de tots els temps.

Erickson va descobrir que quan explicava metàfores als pacients, responien amb els mateixos indicadors que s’observen en una inducció hipnòtica: mirada perduda, immobilitat o alentiment físic, i activació emocional, tal com exposen en el seu article els psicòlegs clínics Agustí Camino i Montserrat Gibernau, ambdós fundadors i codirectors de l’Institut Milton Erickson de Barcelona. Així, a diferència d’altres professionals de la seva època, el psicoterapeuta nord-americà feia servir tècniques indirectes de suggestió, és a dir, explicava metàfores, analogies, relats i anècdotes als pacients.

La seva efectivitat

Ara bé, fins a quin punt és efectiva la hipnosi clínica? Alguns experts en l’àmbit de la psicologia, com Antonio Capafons i Guillem Feixas, asseguren en els seus articles que hi ha estudis que demostren l’efectivitat de la hipnosi en el tractament del dolor. No obstant això, en el cas del dolor oncològic, les investigacions són insuficients per concloure que és realment eficaç, tal com especifica Héctor González, psicòleg especialitzat en psicologia clínica, en el seu estudi. De totes maneres, segons el neuròleg Alexandre Gironell, aquesta mesura terapèutica “no pot substituir les analgèsies farmacològiques perquè sempre cal una mica d’anestèsia en el tractament del dolor”.

També s’ha evidenciat, segons el psiquiatre i terapeuta Juan Manuel Badosa, que la hipnosi clínica redueix els símptomes de la colitis ulcerosa (malaltia inflamatòria intestinal). L’AAHEA confirma l’efectivitat de la hipnosi terapèutica en aquest camp, basant-se en un estudi elaborat per un equip d’investigadors britànics, i publicat a l’American Journal of Gastroenterology. No obstant això, Arturo Bados, psicòleg especialitzat en psicologia clínica, recalca que en el camp dels problemes emocionals (com l’ansietat i la depressió) i en el tractament de les fòbies, “l’eficàcia de la hipnosi és qüestionable perquè hi ha poques investigacions científiques”. El psiquiatre Juan Manuel Badosa, membre de la International Society of Hypnosis (ISH) i del gabinet terapèutic VíaBcn, corrobora que “no s’han arribat a assolir mostres suficients en casos d’ansietat i fòbies”. Tampoc s’ha evidenciat que la hipnosi funcioni amb el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), segons Badosa, Pellicer i Bados.

Els psicòlegs Antonio Capafons, expert en hipnosi, i María Elena Mendoza, que ha investigat les aplicacions d’aquesta tècnica en el tabaquisme i en odontologia, exposen en el seu article que en el tractament del còlon irritable, no hi ha investigacions que demostrin que la hipnosi clínica és un “procediment possiblement eficaç”, i en les àrees d’odontologia, dermatologia, otorinolaringologia i immunologia tampoc s’han elaborat recerques concloents.

El psicòleg Danilo Moggia i l’hipnoterapeuta Horacio Ruiz asseguren que la hipnosi clínica no és efectiva al cent per cent, i que tot depèn de la capacitat de suggestió de la persona. El psiquiatre Juan Manuel Badosa, expert en dolor, estrès i trauma, explica que l’efectivitat també depèn del rapport o, dit en altres paraules, de la relació empàtica entre el terapeuta i l’individu. De fet, la Gisela mantenia una bona relació d’amistat amb la seva terapeuta. Malgrat això, admet que no va ser una pacient fàcil: “El meu problema era que ho bloquejava tot. Tenia una cuirassa brutal”. En total, es va sotmetre a quatre sessions i assegura que, tot i que sortia molt relaxada, en alguns instants no va ser fàcil: “Retrocedeixes a moments que no vols tornar a viure”.

Una mirada actual

Avui en dia, a Espanya, s’imparteixen cursos i màsters d’hipnosi clínica. En són exemple el curs d’Expert en Hipnosi Clínica de la Universitat de Barcelona i el Màster en Psicoteràpia i Hipnosi de l’Institut Erickson de Madrid. En el Reial Decret 1030/2006 del 15 de setembre, s’inclouen els trastorns mentals, la psicofarmacoteràpia, les psicoteràpies i la teràpia electroconvulsiva o electroxoc en les prestacions sanitàries de la salut pública espanyola. Però, en canvi, s’exclouen la hipnosi i la psicoanàlisi. Tuccillo, Gironell i Badosa opinen de forma diferent sobre la qüestió.

En l’àmbit de la hipnosi clínica, encara queda un llarg camí per recórrer. El problema no rau en l’existència de pel·lícules i programes de televisió que fomenten que la hipnosi és una tècnica màgica perquè, de fet, són ficció i, per tant, contradiuen la realitat. La qüestió és una altra: la hipnosi d’espectacle no té res a veure amb el món de la hipnosi clínica o terapèutica, i si la societat només associa aquesta tècnica amb el “poderós” hipnotitzador i amb el fet d’actuar inconscientment i despertar-se sense recordar res, s’està distorsionant la imatge de la hipnosi en l’àmbit mèdic. Els falsos mites no només promouen la incredulitat davant aquesta pràctica, sinó que també resten professionalitat als terapeutes.

Ara bé, a més de desmitificar la hipnosi d’espectacle, els experts defensen que cal fomentar la investigació per tal que s’elaborin més estudis científics sobre l’efectivitat de la hipnosi clínica, no tan sols en temes clau, com l’ansietat, l’obesitat, l’oncologia i el tabaquisme, sinó també en altres qüestions de gran rellevància, com els trastorns mentals greus, tal com indiquen els psicòlegs Antonio Capafons (president de l’AAHEA), María Elena Mendoza, José Antonio Molina i Yasmani Llanes en el seu estudi, centrat en la qualitat de les investigacions sobre l’efectivitat de la hipnosi clínica en psicologia.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]