Ahir es va saber que l’històric líder socialista català Narcís Serra és investigat per l’Audiència espanyola. La justícia indaga on van anar a parar 720 milions d’euros desapareguts de Caixa Catalunya. Tothom recorda bé que Caixa Catalunya era la caixa dels socialistes, controlada per la Diputació de Barcelona, que era al seu torn la gran màquina de poder del PSC. Va ser per això, i per cap altra raó, que Narcís Serra fou nomenat president d’aquesta caixa, que després esdevingué Catalunya Caixa i que ha acabat venuda, d’una manera miserable, al BBVA.

Un dels grans noms del socialisme català és investigat per un forat de 720 milions d’euros en la caixa d’estalvis socialista, 24 vegades el que han robat al Palau de la Música, i ben significativament la majoria dels mitjans d’aquest país, no únicament els socialistes, obliden miraculosament aquest detall fonamental. I en molts casos l’amaguen. Però ningú no pot posar en dubte que si Catalunya Caixa no hagués estat controlada pels socialistes, Narcís Serra no n’hauria estat el president. I que si Narcís Serra no hagués estat vice-president del govern espanyol i el socialista català més important de la història tampoc no hauria acabat essent president de Caixa Catalunya. Quina mena de periodisme és aquest, doncs, que eludeix el fet més elemental, aquell sense el qual res no hauria passat?

El silenci encara és més xocant quan tot això ho acarem amb els altres casos de corrupció de Catalunya i comparem de quina manera s’expliquen. No cal ni arribar al cas Palau. Aquests dies també ha començat el judici del Pretòria i hi ha un batlle socialista implicat que, llegint els diaris, ningú no sabrà de quin partit era. Ara, al seu costat hi ha un ex-conseller de CiU i un secretari general de la presidència de Pujol que tenen un paper secundari en l’afer i, tanmateix, aquests sí que cada volta que apareixen són assenyalats com allò que són, convergents. El criteri és massa escandalós per a deixar-lo passar per alt.

Sóc partidari que qualsevol polític enxampat en actes corruptes en pague les conseqüències polítiques i penals. I que torne els diners. Sense distinció de partits, ideologies ni pensaments. I per això em sembla sagnant la doble vara de mesurar que s’aplica si l’acusat és socialista o convergent, si l’acusat és independentista o no. Doble vara de mesurar, per cert, que apliquen mitjans desprestigiats i mitjans que no ho són i —sorprenentment per a mi— mitjans unionistes i mitjans que no ho són.

Si Prenafeta representa la corrupció de CiU, Muñoz representa la del PSC. Si Osàcar representa la corrupció de CiU, Serra representa la del PSC. Si hi ha corruptes de partits independentistes, hi ha corruptes de partits espanyolistes. I no reconèixer això ni explicar-ho així és simplement una trampa. Periodisme del pitjor.

 

[Bon dia] —A VilaWeb convoquem les Assemblees de Lectors 2017. Es faran a Perpinyà, Barcelona, Palma i València i hi poden participar tots els subscriptors, a qui escoltarem i donarem tota la informació sobre com va anant el diari. En les assemblees presentarem algunes novetats importants que aplicarem abans de l’estiu. Si encara no en sou, us en podeu fer des d’aquesta pàgina.

—Molt important, i significatiu, que el 54% dels centres escolars valencians, tant públics com concertats, hagen triat el nivell avançat del sistema plurilingüe, de manera que han donat més importància al català. Per contra, només un 16% ha optat pel nivell bàsic, el que té menys presència de la llengua pròpia. Els centres han escollit amb llibertat i cadascun d’acord amb el seu debat intern. I jo diria que això és una espècie de referèndum, molt esperançador.

—El debat a Escòcia comença a orientar-se cap a l’EFTA. Més que demanar la permanència o la reentrada a la Unió Europea sembla que una part important dels escocesos, i de l’SNP, veuria amb molts bons ulls formar part de l’organització que avui agrupa els seus veïns d’Islàndia i Noruega, amb Suïssa i  Liechtenstein. El debat és important i els catalans ens l’hauríem de prendre també seriosament. Crec.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]