“Després de 15 anys compromès amb el projecte, la meva màxima satisfacció és veure que està arrelat al territori i que hi ha gent jove que el vol continuar”

  • Entrevista a Aleix Cardona, cofundador de la Rella

VilaWeb
jfO
06.03.2015 - 12:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

D’on va sorgir la idea de la Rella?

L’any 1999, la Diputació de Barcelona va proposar a l’Ajuntament de Lluçà que tirés endavant un projecte per dinamitzar l’activitat cultural i comercial en un territori rural com el Lluçanès. Van parlar amb SOLC i va sortir la idea de fer una revista gratuïta.

Amb l’ajuda econòmica de la Diputació es va contractar el Joan Iborra per fer un estudi-inventari de l’activitat empresarial al Lluçanès. Després es va elaborar la proposta de la revista.

 

Suposo que el dia a dia dels inicis era molt diferent a l’actual?

Per portar la revista a impremta, el Joan feia el document, el tancava en un CD i el duia a Santa Coloma de Gramanet, a Gramagraf. Llavors tornava cap a Lluçà, i si el trucaven dient-li que hi havia algun problema, havia de fer un altre CD i tornar-hi. Era una cosa absolutament artesanal. La primera Rella va sortir amb 8 pàgines, i més del compte en color perquè no sabiem transformar les fotos a blanc i negre.

 

Com vau continuar en acabar el suport econòmic de la Diputació?

Els diners de la diputació van servir per pagar sous i impressió dels 10 primers números de la revista. Des de l’1 de març fins al juliol del 2000. Llavors vam fer una aturada de dos mesos per reflexionar, i vam tornar per la Fira de l’Hostal.

Tot va seguir vinculat a SOLC, que era qui feia la revista, fins al gener de 2004, quan la revista va adquirir personalitat jurídica pròpia, i va prendre un camí independent.

La Rella comptava amb el suport de l’ajuntament de Lluçà, que ens va cedir l’Estudi de Lluçà. Més tard vam anar a Sant Martí d’Albars. No hi havia telèfon i la comunicació era molt diferent. Recordo sentir com s’acostava la moto de l’Isaac Peraire, senyal que arribaven les notícies d’esports.

 

Com definiries la revista?

Sempre podia ser millorable però tenia una estructura bàsica que la feia un producte adequat. Calia créixer però s’havia de fer a poc a poc. Vam començar amb 8 pàgines i vam anar augmentant. La revista s’ha compromès activa i públicament amb la comarca, la llengua i el país. Més enllà d’això la Rella sempre ha estat oberta a tot i l’acollida ha estat bona a tots nivellssocial, polític, personal, comercial… Ha estat agradable i agraïda, però també incòmode. Hem tingut moments de tensió per qüestions polítiques, hem rebut avisos de demanda, propostes deshonestes que ens oferien pagar l’espai informatiu, amenaces telefòniques o crits…

 

Per què has deixat la Rella?

Hi ha d’haver canvis, relleus, noves visions, corresponsabilització… Després de 15 anys compromès des del primer dia amb el projecte, la meva màxima satisfacció és veure que el projecte està arrelat al territori, i hi ha gent jove que el vol continuar. Plegar de la Rella per mi es una qüestió de salut del projecte i salut personal. Jo ja he fet un camí i ara a mi em toca deixar-ho i que quedi en altres mans.

Com veus el futur de la Rella?

La Rella és fonamental per la cohesió del territori i la capacitat d’interrelació de la gent i les entitats, associacions, sectors econòmics… aquests 15 anys ho demostren. La fidelitat i el compromis de la gent amb la Rella crec que és un fet evident i es visibilitza amb el suport al Verkami.  

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any