01.03.2014 - 06:00
Com cada cap de setmana de carnestoltes, al Fort de la Guàrdia de Prats de Molló s’apleguen els homes que baixaran al poble per reviure l’antiquíssima Festa de l’Ós. Acompanyats dels caçadors, els ‘óssos’, vestits amb pells de xai i emmascarats amb una barreja de sutge i oli, fan camí cap al poble, on s’enfrontaran amb el públic que els espera amb ànsia. Entre la gent van triant les víctimes, i els llancen la fusta que duen per provocar la brega; al final, la gent acabarà per terra, tothom ben empastifat. Ningú no se n’escapa, dels óssos, però ells, posats a triar, s’estimen més atacar noies joves, cosa que, diuen, és una metàfora de la fecundació.
Els anomenats ‘homes de blanc’ o ‘barbers’, que per l’aspecte recorden els ‘enfarinats’ d’Ibi, planten cara als animals, sense deixar d’enfarinar les noies. Quan els han atrapats, fan com si els afaitessin i els lleven les disfresses per retornar-los a la condició d’homes. Hi ha qui ho interpreta com una reminiscència de l’antiga creença que l’home descendeix de l’ós, i també hi ha qui creu que és una metàfora de la castració i la domesticació de l’animal. Al final, el ball de l’ós posa punt final a la festa.
L’origen d’aquesta festa, i d’altres de similars que se celebren a Sant Llorenç de Cerdans (també al Vallespir), a Encamp (Andorra) o al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) pot trobar-se en l’antiga llegenda segons la qual un ós va raptar una bella fadrina i la va recloure a la seua cova, fins que va poder fugir-ne indemne el dia de la Candelera.
Enllaços
Array
