19.02.2013 - 17:55
‘Ens hem adonat que la gestió de l’aigua a Barcelona s’assembla més a una història de gàngsters que no al que hauria de ser, la prestació d’un servei públic’. Són les paraules d’Eloi Badia, membre d’Enginyers Sense Fronteres i de la plataforma Aigua és Vida, en la presentació avui de l’informe (pdf) que diverses entitats veïnals i ecologistes han lliurat avui a la fiscalia anticorrupció i que denuncia el subministrament d’aigua que explota Agbar en una vintena de municipis de l’àrea metropolitana. ‘Hi ha indicis claríssims d’irregularitats i cal investigar-los’, ha dit Badia, que ha explicat que amb aquesta acció les entitats volen que la mateixa fiscalia obri d’ofici un procés judicial. ‘Vivim un espoli ciutadà. La gestió l’aigua a Barcelona? Un sabotatge de l’economia ciutadana’, ha reblat Badia.
Ni adjudicació, ni contracte, ni concurs públic…
La història és llarga i, segons l’informe lliurat a la fiscalia, que aplega tota mena de documentació sobre el cas, les responsabilitats que se’n deriven afectarien tant Agbar, com l’Ajuntament de Barcelona, com l’Àrea Metropolitana. ‘Cada vegada veiem que hi ha més fils per estirar’, ha dit Badia. Tot plegat va començar a esclatar a finals del 2010, quan una sentència judicial (pdf) ‘va fer evident el que era un silenci a crits: que no hi havia ni adjudicació ni contracte de la gestió d’aigua entre Agbar i les administracions’. Segons que diu la sentència: ‘l’actuació d’Agbar en tant que concessionària del servei és una actuació il·legítima […] i el preu del servei és il·legal.’ Per la plataforma, es tracta ‘d’una estafa a la ciutadania en tota regla, de manera continuada i repetida.’
La situació s’ha regularitzat només des d’aquest estiu passat, amb la creació d’una nova societat mixta que atorgava contractualment el servei a Agbar. Una concessió, però, feta sense concurs públic per Àrea Metropolitana de Barcelona, que com a administració té competències sobre Barcelona i 35 municipis més. L’aprovació es va fer amb els vots a favor de PSC i CiU, l’abstenció d’ERC i PP i el vot contrari d’ICV-EUiA. ‘L’opacitat del procés i el fet que no es fes cap concurs públic per atorgar tot el control a Agbar malgrat la sentència és una prova més de les irregularitats que han acompanyat aquest procés, que d’altra banda ja ha generat set contenciosos administratius, un dels quals de la mateixa Generalitat’, ha explicat Albert Recio, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), en la presentació de l’informe. La documentació acusa Agbar, de fet, d’apropiació indeguda per oferir un servei durant dècades sense licitació prèvia. Tal com ha explicat Recio, en realitat Agbar no ha guanyat mai cap concurs públic per oferir aquest servei, ‘contravenint el que exigeix la llei.’
Aquesta nova empresa mixta tenia un 15% públic i un 85% privat, que va anar a parar a mans d’Agbar. Els defensors de l’acord diuen que no es va fer cap concurs perquè Agbar ja explotava el servei i era la millor opció. Els detractors asseguren que no hi ha documents signats que demostrin que la xarxa és propietat d’Agbar i, en conseqüència, sí que és necessària la convocatòria d’un concurs públic.
Tot amb tot, l’opacitat en el procés s’ha mantingut i no ha aflorat cap document que acrediti l’adjudicació de la prestació del servei per part d’Agbar. La platafroma ha fet aquests darrers dos anys una ronda de consultes amb tots els grups municipals, que van acordar, sense excepció, al maig de 2011, lliurar a la plataforma tota la documentació referent a la concessió d’Agbar a Barcelona. La documentació, però, encara no s’ha fet arribar a la plataforma, malgrat haver-la demanat tant a l’Ajuntament com a Àrea Metropolitana.
L’exemple de París
Maria García, d’Ecologistes en Acció i la plataforma Aigua és Vida, ha explicat que el propòsit de les entitats que han col·laborat en el procés és el de ‘frenar l’empresa mixta, depurar responsabilitats i obrir el debat sobre si l’explotació del servei de l’aigua ha de ser públic o privat.’ García també ha volgut posar l’accent en el fet que la privatització progressiva de la gestió l’aigua a Catalunya acaba convertint el nostre país en un exemple únic, amb un 80% de la gestió privatitzada, mentre a la resta de països europeus la part privada no arriba al 30%. I ha posat l’exemple de París, on des de 2010 la ciutat ha recuperat la gestió pública de l’aigua ‘amb uns resultats molt significatius en quant a la qualitat del servei i el preu, molt més estabilitzat.’
La plataforma espera ara que la fiscalia anticorrupció decideixi sobre l’informe abans de dos mesos. En cas que no sigui així, la plataforma podria personar-se ella mateixa als jutjats en els pròxims mesos. Mentrestant, ha començat una recollida de signatures a través de la web ‘per a fer créixer el suport ciutadà contra l’opacitat en la gestió de l’aigua a Barcelona.’
