03.12.2010 - 06:00
Quan falten pocs dies perquè s’acabi l’any de la biodiversitat, decidit per les Nacions Unides, les disposicions adoptades per a garantir un món biodivers són ben limitades. Tot fa pensar que la situació econòmica ha pesat més que no pas la del medi natural; l’amenaça d’un daltabaix climàtic ha estat substituïda per un daltabaix econòmic i l’atenció que començava a dedicar-se la biodiversitat s’ha fos.
Tot amb tot, hi ha experts que creuen que aquest any de la biodiversitat no ha estat del tot inútil. Segons el director de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), Xavier Bellés, hi ha hagut avenços importants en la societat civil, que s’ha tornat més conscient dels canvis ambientals. I alguns èxits, atribuïbles, d’una banda, al canvi de mentalitat d’alguns individus i, d’una altra, a la informació proporcionada. Per exemple, aquests dies l’Ateneu Barcelonès ofereix les IV Jornades literàries: Una Sola Terra, sobre pensament ecologista en el periodisme i en la literatura.
Però això no es tradueix, encara, en cap programa sòlid en favor de la biodiversitat, perquè l’agenda política continua condicionada per la crisi econòmica. I les mesures adoptades pels agents econòmics són molt limitades, perquè solament s’interessen per la biodiversitat quan veuen el negoci afectat.
Balanç de l’any de la biodiversitat
La destrucció d’hàbitats i la pèrdua d’espècies (unes dues-centes el dia), la contaminació i el canvi climàtic comencen a tenir conseqüències. Però, diu Jaume Terradas, biòleg i catedràtic emèrit d’ecologia a la UAB, ‘com que el fet és tan gradual, els polítics no el prioritzen tant com la crisi econòmica’. De fet, aquest any no s’ha fet quasi res per assegurar la màxima preservació de la biodiversitat.
Tant Bellés com Terradas sostenen que calen acords internacionals; que els països rics s’haurien d’involucrar en el desenvolupament sostenible dels països pobres i fer una política ambiental d’abast mundial; que hi hauria d’haver, també, un compromís local, que es reflectís en ‘un canvi d’hàbits individuals’, com diu Bellés, i en ‘una política de país no limitada a reduir les emissions contaminants, sinó també pensada per als canvis que poden arribar’. En suma, ‘la crisi econòmica s’hauria d’aprofitar per canviar els models de producció’.
Enllaços
Array
