‘La taca d’oli’: El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco

El primer quart del segle XXI és impossible d’explicar sense entendre, abans, per què la Xina ha fet un salt econòmic tan impressionant, que l’ha duta a disputar la primacia mundial amb els Estats Units. El moment tan turbulent de la política internacional –la guerra comercial, la pugnar per les fonts d’energia, la Nova Doctrina de Seguretat Nacional de Donald Trump i les primeres actuacions per a aplicar-la– són conseqüència, en part, d’aquesta puixança. En el tercer episodi de La taca d’oli, un nou pòdcast de VilaWeb presentat per Ot Bou, en parlem amb Inés Arco, investigadora del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB).

Arco comença explicant la importància de la figura de Xi Jinping, president de la República de la Xina d’ençà del 2013, que diu que ha estat fonamental per a fer realitat aquest canvi. Xi arribà al poder amb la promesa d’un “nou somni”: un país moderadament desenvolupat, amb una classe mitjana com més va més forta, acompanyat de la construcció d’un relat per a preparar la reunificació amb Taiwan, la diversificació de les seves aliances internacionals –cosa que es veié, sobretot, en la iniciativa de la Franja i la Ruta, una de les claus de la seva política exterior– i l’aspiració estratègica d’esdevenir una potència mundial al nivell dels Estats Units, en condicions de disputar-hi una gran batalla tecnològica.

Tanmateix, aquesta aspiració de creixement en l’ordre internacional no es tradueix en una política exterior agressiva. Arco diu que “l’ordre mundial que vol la Xina no és tan diferent del que tenim ara”. Tot i que és cert que Xi vol posar fi a l’hegemonia dels valors occidentals que, aquestes darreres dècades, han definit les normes internacionals i els organismes multilaterals, el seu projecte polític necessita estabilitat al món si vol reeixir. “Hem de pensar que, a la Xina, el comerç internacional i la globalització l’han beneficiada moltíssim. No vol anar enrere. Els aranzels de Trump van en contra de l’ordre internacional que vol la Xina”, diu.

Això explica bona part de les reaccions que ha anat tenint la Xina als darrers esdeveniments internacionals. El govern de Xi ha estat més aviat tímid en la resposta contra els atacs nord-americans a Veneçuela, que Arco diu que no s’esperaven, i a parer de l’experta seran igualment reservats si l’administració Trump prepara un atac contra l’Iran. “La Xina té molt clar que és un soci econòmic per a la resta del món, no pas un aliat militar. L’única aliança que té la Xina ara mateix quant a responsabilitat de respondre si un país és atacat és Corea del Nord, i, de fet, els xinesos fa anys que volen canviar aquesta clàusula de defensa mútua perquè no els interessa d’entrar en cap conflicte”, explica.

En aquesta conversa, Arco explica com és que els xinesos han estat capaços de superar tan airosos el primer any del combat aranzelari amb els Estats Units. Segons la seva anàlisi, mentre la Xina feia molt de temps que es preparava per a un contraatac nord-americà que mirés de plantar cara al seu auge, els nord-americans no van calcular prou les possibles respostes, i les restriccions que la Xina va imposar a les exportacions de terres rares els va deixar, en part, fora de joc. Sigui com sigui, la guerra és oberta, i el règim xinès també té debilitats internes que el podrien amenaçar: la debilitat de l’exèrcit, la incertesa sobre el successor de Xi i un potencial creixement de la incomoditat popular.

Episodis anteriors de La taca d’oli

• ‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació
• ‘La taca d’oli’, amb Jordi Rosell: com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya