28.01.2026 19:50
|
Actualització: 28.01.2026 20:06
El govern del president Salvador Illa, que encara és a l’hospital, ha viscut els últims dies la primera crisi de gran abast. I no es pot dir que se n’hagi sortit. D’ençà de dimarts de la setmana passada que el servei de Rodalia és alterat molt seriosament, en alguns moments ha estat del tot interromput i no recuperarà la normalitat fins dilluns vinent. La majoria de l’oposició ha demanat la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, però de moment l’executiu fa pinya i diu que no dimitirà.
Les gotes que van fer vessar el got són les de la pluja que va caure dimarts, que va malmetre una bona part de la infrastructura. Però el got ja era molt ple a causa de dècades de desinversió, retards i manca de planificació.
Al segon episodi de La taca d’oli, el nou pòdcast presentat per Ot Bou, el professor Jordi Rosell, que ensenya economia aplicada a la Universitat de Girona, ens ajuda a anar una mica més enllà de la crisi d’aquests dies i a trobar-ne les causes estructurals. Hi parlem sobre el model d’infrastructures espanyol que ha perjudicat les catalanes, de les flaqueses de l’acord de traspàs del servei ferroviari a la Generalitat de Catalunya, suposadament “integral”, i de les possibles solucions que hi ha ara mateix.
La importància que hi hagi canvis
Rosell considera que la cosa més important, a Rodalia, és que hi hagi canvis amb urgència. Gairebé és més important el fet que hi hagi canvis, diu, que no pas la mena de canvis, perquè el servei fa tant de temps que es troba estancat i en decadència que, sense revulsius, és del tot impossible que millori. Considera que el traspàs que van pactar el PSC i ERC té algunes coses bones, com ara que la governança passi a Barcelona, com a mínim en part. Malgrat que l’estat espanyol retingui el control de la xarxa i de la infrastructura, no deixa de ser un avenç que participi en la gestió l’administració que és més a prop dels usuaris. Ara: és clarament insuficient.
Allò que cal de debò, segons Rosell, és que hi hagi canvis en l’operador, atès que RENFE ha estat ineficaç i és opaca deliberadament: “Seria bo que RENFE perdés una part d’aquest servei, ja fos en favor d’una empresa pública com ara Ferrocarrils de la Generalitat o en favor d’una empresa privada.” Durant la conversa, el professor posa exemples d’uns altres països que ens podrien servir de referència i també recorda les limitacions que hi ha dins el marc espanyol per a seguir-ne els models.
El problema és que, de manera indefinida, la nova empresa, Rodalies de Catalunya –acabada de constituir–, continuarà formant part del grup RENFE Viajeros: així doncs, encara cal desentrellar moltes coses abans d’assolir tal objectiu. Un dels desafiaments principals és el paper del sindicat majoritari dels maquinistes, SEMAF, un grup corporativista que s’oposa al traspàs integral de Rodalia i que va exigir al govern espanyol de mantenir la nova empresa dins de RENFE, cosa que contravenia l’acord amb ERC.
Tanmateix, l’origen de l’atzucac no són els maquinistes, a parer seu, sinó una política deliberada de l’estat, centralista i radial, que de manera sistemàtica ha infrafinançat les infrastructures dels Països Catalans –sobretot, les que no són autosuficients, com ara els ferrocarrils i les carreteres. “És clar: hi ha hagut una política radial de maltractar l’arc del corredor mediterrani”, afirma. En conseqüència, segons Rosell, és urgent també un canvi en la manera de relacionar-se amb el govern de l’estat: “El problema principal ha estat creure’s allò que ens deien. I ho continua essent.”
