19.01.2026 19:55
|
Actualització: 19.01.2026 21:44
Què passaria si un míssil nuclear nord-coreà fos llançat contra els Estats Units? Quant de temps tindria el president Trump per a decidir una resposta? I com escalaria el conflicte fins a convertir-se en una guerra termo-nuclear mundial? Aquestes són les preguntes que la periodista nord-americana Annie Jacobsen respon al seu llibre Nuclear War: A Scenario, un treball d’investigació que ha esdevingut best-seller internacional i que ha estat traduït a moltes llengües.
El llibre, publicat el març del 2024, no és una novel·la de ficció ni un assaig abstracte sobre geopolítica. És una reconstrucció meticulosa, basada en entrevistes exclusives amb més de cinquanta experts militars i civils, de com es desenvoluparia una guerra nuclear del primer llançament a l’extinció de cinc mil milions de persones en poc més d’una hora.
Setanta-dos minuts per a destruir-ho tot
L’escenari que Jacobsen presenta és fictici però és documentat rigorosament. Corea del Nord llança un sol míssil balístic intercontinental contra Washington. En qüestió de segons, els satèl·lits nord-americans detecten el llançament i comença un compte enrere frenètic. El president té sis minuts per a prendre una decisió de la qual no es pot desdir: respondre amb un contraatac nuclear o esperar més informació que potser no arribarà a temps.
A partir d’ací, el llibre descriu amb precisió cronològica com el conflicte escala inexorablement. Un míssil causa una resposta en massa. Rússia interpreta el contraatac nord-americà com una amenaça i hi respon. La Xina fa igual. En setanta-dos minuts, el món tal com el coneixem deixa d’existir.
Una periodista especialitzada en els secrets de l’estat
Annie Jacobsen no és cap nouvinguda al món de la investigació sobre seguretat. Nascuda el 1967 i graduada a Princeton, ha dedicat la carrera a destapar els secrets més ben guardats de l’aparell militar nord-americà.
El 2011 va publicar Àrea 51, la primera història completa de la base militar més secreta dels Estats Units, basada en entrevistes a setanta-quatre testimonis directes. El 2014 va arribar Operation Paperclip, sobre el programa secret que va portar científics nazis als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, considerat per la CIA com el relat més complet disponible per al públic general sobre aquest episodi fosc de la guerra freda. El 2015, The Pentagon’s Brain va ser finalista del premi Pulitzer. El llibre és la primera història de la DARPA, l’agència de recerca militar més poderosa i secreta del Departament de Defensa nord-americà. També ha escrit sobre les operacions paramilitars de la CIA –Surprise, Kill, Vanish– i sobre la guerra moderna i el reconeixement biomètric –First Platoon. A més de la carrera com a escriptora, Jacobsen ha treballat de guionista i productora de la sèrie Tom Clancy’s Jack Ryan per a Amazon Studios.
Una informació significativa, precisament ara
L’amenaça nuclear no és un record de la guerra freda. Segons l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), a principi de l’any passat hi havia al món uns 12.241 caps nuclears, 9.614 dels quals eren en arsenals militars preparats per al seu ús potencial i uns 2.100 es mantenien en estat d’alerta operativa permanent. La Xina expandeix el seu arsenal més de pressa que cap país més, amb uns 100 caps nuclears nous cada any del 2023 ençà.
El tractat Nou START, l’últim acord de control d’armament nuclear entre Rússia i els Estats Units, s’acaba a principi d’any i no hi ha indicis de cap mena de negociacions per a renovar-lo. Rússia ha desplegat armes nuclears a Bielorússia, ha revisat la seva doctrina nuclear per rebaixar-ne el llindar d’ús i ha emprat un míssil balístic de rang intermedi contra Ucraïna. A l’Iran, segons el secretari d’Estat nord-americà Antony Blinken, li faltaven una setmana o dues per a produir prou urani altament enriquit per a una arma nuclear el juliol del 2024.
El Butlletí dels Científics Atòmics, que manté el famós Rellotge del Judici Final, ha advertit que el risc de guerra nuclear és el més alt que s’ha registrat de fa dècades. A principi de l’any passat, les tensions entre l’Índia i el Paquistan van escalar fins a un breu conflicte armat que va incloure atacs a infrastructura militar relacionada amb armament nuclear.
Tal com va explicar Jacobsen a la revista New Scientist, va escriure el llibre per demostrar, amb un detall minuciós i esgarrifós, fins a quin punt seria horrible una guerra nuclear. Citava les paraules del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, de l’agost del 2022: “La humanitat és a un malentès, a un simple error de càlcul, de l’aniquilació nuclear. Això és una bogeria. Hem de canviar de rumb.” El llibre que ara VilaWeb us presenta en format vídeo, explicat per Vicent Partal, és una obra que ha captat l’atenció mundial.
Nuclear War: A Scenario ha rebut elogis de publicacions com ara The New York Times, que l’ha qualificat d’essencial i ha destacat que l’autora ha treballat més d’una dècada d’entrevistes i estudi de documentació desclassificada, i The Guardian, que n’ha dit que explicava una història terrorífica de la manera més directa possible” The Economist ha comparat la seva manera de documentar els detalls de l’apocalipsi amb Hiroshima, el famós reportatge de John Hersey publicat a The New Yorker el 1946.
El director Denis Villeneuve, responsable de Dune, adapta el llibre al cinema. Mentrestant, la directora Kathryn Bigelow va estrenar l’octubre de l’any passat a Netflix A House of Dynamite, un enjòlit nuclear temàticament semblant i inspirat en el llibre, però amb un enfocament més íntim i humà.
Amb tot, el llibre, i el pòdcast que us oferim ara, no és una obra de terror gratuït ni d’entreteniment apocalíptic. Ben al contrari, és una crida a l’acció, la prova de per què el desarmament és necessari. En un món on nou països posseeixen armes nuclears i on les tensions geopolítiques van clarament en augment, Nuclear War: A Scenario és un recordatori brutal i necessari de què ens juguem cada dia.
A VilaWeb Televisió
Dividit en cinc capítols, el pòdcast 72 minuts s’oferirà en directe cada dilluns durant cinc setmanes a les vuit del vespre a VilaWeb i YouTube i es podrà recuperar a la carta. Narrada per Vicent Partal, la sèrie ressegueix el relat de Jacobsen, però hi afegeix episodis històrics coneguts per documentar més bé la fragilitat del sistema de dissuasió nuclear.
És un dels cinc primers programes de VilaWeb TV. Els altres quatre són La crisi dels 30, presentat per Clara Ardèvol, i publicat els dimarts, que no serà un pòdcast i prou, sinó un espai de trobada presencial i d’intercanvi d’idees, especialment protagonitzat per la generació que voreja la trentena. Manquen espais de reflexió en català, autocentrats i que no interpel·lin solament les generacions més grans, i per això la subscripció VW30 permetrà als joves que tenen entre vint-i-cinc anys i trenta-cinc d’assistir-hi com a públic, cada dimecres a les 19.00, a l’històric bar Almirall de Barcelona.
El pòdcast tractarà de qüestions diverses: de l’habitatge a la llengua, passant per la pressió estètica i la paternitat. A banda la conversa amb els convidats de cada setmana, també hi haurà un espai fora de micròfons per a fer preguntes, debatre, xerrar, fer xarxa i conèixer gent.
La taca d’oli és un pòdcast d’entrevistes d’actualitat, presentat per Ot Bou. Cada dimecres, hi convidarà un expert que ens ajudarà a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim.
El divendres, cada quinze dies, serà el torn del Poc cas, el pòdcast sobre literatura infantil i juvenil que ja podíeu veure a VilaWeb, però ara en format vídeo. Una experiència que us permetrà de capbussar-vos molt més en els llibres. Ara, a part de gaudir de les explicacions, també s’hi podran veure les obres. Les encarregades de submergir-vos en aquest món són Paula Jarrín, Carlota Torrents i Tina Vallès –llibretera, agent literària i escriptora– que, per unes quantes hores, s’immergeixen en la seva passió o en la seva militància. Aquest divendres, ja en podreu veure el primer capítol.
I, com no podia ser d’una altra manera, el dijous continuarà essent el dia de La tertúlia proscrita, amb Txell Partal. Aquest espai, que ja es va transformar a l’octubre amb nous tertulians, ara tindrà una neteja de cara. Hi continuaran debatent cada dijous Antonio Baños, Júlia Ojeda, Ot Bou, Jordi Borràs, Núria Cadenes i Sebastià Portell. A més, una vegada el mes, es farà una tertúlia monogràfica.
