13.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 14.02.2024 - 10:57
“La falta de sexe en una relació és un dels últims símptomes que les coses no van bé.” Aquest comentari i alguns més que la influenciadora Berta Aroca va fer al programa Loft, d’iCat, van fer bullir les xarxes. Es va acabar disculpant públicament, bo i admetent que “hi ha moltíssimes maneres de viure la sexualitat en parella”, però la polèmica ja era servida.
Donem massa importància al sexe? És veritat que l’absència de sexe denota que una relació no va bé? Hem parlat amb psicòlogues i testimonis per entendre si, efectivament, a la nostra cultura tot gira al voltant del sexe.
han arribat pic.twitter.com/GZDPunJJVv
— 💌 (@sswaggittariuss) February 3, 2024
Eva Garriga, psicòloga especialitzada en psicologia afirmativa asexual, assegura que la presència o absència de sexe no hauria de ser un termòmetre per a mesurar la qualitat de les relacions. De fet, explica que a teràpia es troba sovint amb malentesos entre els membres de la parella perquè descobreixen que tenien sexe només per satisfer l’altre, en lloc de fer-ho pel propi desig. “Recordo una parella de joves que va venir a la consulta perquè volia tenir ‘relacions sexuals com toca’. Vam acabar esbrinant que cap dels dos no volia tenir-ne i que ho feien per complaure l’altre”, exemplifica.
Per situacions com aquesta, la psicòloga i sexòloga Míriam Blesa considera que la comunicació i la intimitat en la parella són elements més importants que no pas el sexe perquè una relació funcioni. “Sense intimitat, comunicació i temps en parella, serà difícil que hi hagi relacions sexuals.” Per això, anima les parelles a escoltar-se i a treballar conjuntament per gestionar les situacions de malestar que, afirma, sovint són causades per donar una importància sobredimensionada al sexe.
En aquest sentit, Iria Espinosa, una de les usuàries que a les xarxes va criticar els comentaris d’Aroca, expressa la seva preocupació: “Normalitzar comentaris com ara ‘no m’estimes perquè no vols tenir relacions sexuals amb mi’, o ‘t’estàs cansant de mi perquè ja no em demostres que tens atracció cap a mi’, poden portar a la cultura de l’abús sexual o la manipulació emocional”. A Twitter va piular: “El dia que s’assabenti que es pot tenir una relació que no se sustenti en el sexe, fliparà.”
El sexe com a validació social
Però la preocupació social pel sexe no té lloc únicament dins l’àmbit de la parella: “Pensem que, si a una determinada edat no has tingut cap parella sexual, és que et passa alguna cosa”, diu Blesa. Per això, sovint s’utilitzen les relacions sexuals com a mètode de validació social i personal: interioritzem que tenir ganes de sexe és la cosa habitual, i ho reproduïm per tenir acceptació dins el grup. D’aquesta manera, evitem de quedar fora de la majoria. “Cal més educació sexual a les escoles, i tenir referents que surtin de la norma, perquè les persones que ho visquin des dels marges vegin que no estan soles”, demana Cinta Tort, artista, mestra i gestora cultural, coneguda a les xarxes com a @zinteta. A més, avisa del perill que comporta relacionar el fet de tenir molt sexe i l’èxit: “El problema és que, si sempre posem al centre el sexe com a validació, es deixa de donar veu a unes altres realitats i experiències.”
En aquest sentit, Rixi Barberà, creador de contingut conegut a les xarxes com a @alegriadepoble, explica que la por de no ser acceptat socialment ens pot portar a l’autocensura o a mentir: “Les persones menteixen sobre les relacions sexuals que tenen, perquè vivim en el món de les aparences. Però no ho entenc, què vol dir tanta ximpleria de voler aparentar?”
No voler tenir sexe també és normal
Barberà va publicar a les xarxes socials un vídeo en què, arran de la polèmica pel vídeo de Berta Aroca, se sincerava sobre les seves pràctiques sexuals i normalitzava el fet de passar èpoques sense tenir relacions sexuals. “Cada persona té el seu ritme. Ni una cosa està bé, ni una altra malament”, subratlla.
Ver esta publicación en Instagram
Garriga denuncia que, fins i tot, el manual de diagnosi que utilitzen els psicòlegs i psiquiatres (el DSM-5) estipula que la norma és tenir ganes de sexe. Per contra, no tenir-ne es titlla de trastorn –en aquest cas, de “disfunció sexual”. Però, tal com explica Blesa, no tothom té el mateix desig sexual, i igualment tot és vàlid i saludable. “Atribuir un trauma a qualsevol cosa que impliqui no voler, o no prioritzar, relacions sexuals és potser un símptoma d’incomprensió, de falta d’educació afectivo-sexual o de poca introspecció”, afegeix Garriga.
Tort, per la seva banda, remarca: “Les relacions romàntiques en què el sexe no és present o és poc present són igual de vàlides que les altres.” De fet, assegura que, com que existeix un ampli espectre dins la sexualitat, és lògic que cadascú tingui un grau de desig diferent.
“El nostre desig va acompanyat del nostre benestar emocional i de com estiguem, per tant, hi haurà vegades que potser tindrem molt esgotament físic o mental, amb mil coses al cap, i simplement voldrem un espai de parella en què relaxar-nos”, explica Blesa. Per això, Garriga troba necessari d’aprofundir en la diferència que hi ha entre desig i atracció sexual: “El desig sexual seria pensar a tenir sexe, a tenir fantasies, en excitació; i l’atracció sexual seria un desig sexual dirigit a algú en concret.”
“Ser un crac o ser una porca”?
En tot cas, el sexe com a eina de validació social funciona de manera diferent segons el gènere. “En els homes, com més sexe, millor; i, en canvi, les dones ens continuem trobant que ‘si et passes’ de relacions sexuals, perds validesa personal”, avisa Blesa. A aquesta opinió, s’hi afegeix Barberà: “Com a home, sento que hem de fer veure que som el número u i que cardem molt per reforçar la imatge de mascle. Em sembla deplorable que quan una dona té moltes relacions sexuals sigui titllada de porca, i quan ho fa un home, se’l consideri un crac.”
Un model coitocèntric
Segons que detecta Blesa, un dels problemes de la societat és la concepció excessivament coitocèntrica del sexe: “Tot i que va canviant, es continua pensant que sense penetració no hi ha sexe.” En aquesta línia, la sexòloga parla d’una alternativa per a explorar pràctiques sexuals que no posin el coit al centre i que ajudin a satisfer els nostres desigs sexuals: “Amb les noves tecnologies, hi ha l’oportunitat d’exposar-se menys, perquè s’obren les portes a fer pràctiques sexuals com el sèxting, en què pots mostrar la part del cos que tu vols i com tu vols, i evitar de sentir tanta angoixa.”
“A vegades, els adults vivim les noves tecnologies com una amenaça, i seria interessant de veure com en podem fer un ús saludable i que aporti valor a la manera com vivim les nostres relacions. Una fotografia, un missatge, poden ser formes de seducció, d’erotisme, de generar desig en la parella i, per tant, poden contribuir positivament al nostre benestar sexual”, conclou.
