17.06.2023 - 21:40
A la façana de la parròquia catòlica del barri de Sant Roc de Badalona, hi ha una frase de Bertolt Brecht que diu: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha uns altres que lluiten un any i són millors. Però hi ha els que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles.” “És una frase que defineix el barri”, ens diu Ana Belén Fernando, de trenta-dos anys, veïna del barri de tota la vida. Als periodistes, ens retreu que només ens interessem per Sant Roc quan passen “coses greus”, en una referència evident a les vuit violacions grupals a menors a Badalona que investiguen els Mossos. Encara no se sap amb certesa quants d’aquests joves són del barri de Sant Roc, però el nou batlle de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ja hi ha posat el focus i ha assegurat que els agressors són d’ací. “Els fets són molt greus. Però és molt fàcil assenyalar tot un barri. Constantment intentem desfer-nos dels estereotips que ens afecten”, diu Fernando, que també treballa de tècnica a la fundació del Secretariat Gitano. Mentre el fotògraf del diari la fotografia, ella assenyala un adhesiu enganxat en un fanal, que diu “Stop Albiol” i exclama, enèrgicament: “Això, això! Heu de fer sortir aquesta fotografia.”
La pobresa cronificada, l’abandonament escolar i l’absentisme, la desocupació, la droga, les ocupacions i els desnonaments són factors que expliquen la idiosincràsia de Sant Roc i dels seus veïns. “La pobresa a Sant Roc no és temporal, aquí ja és una forma de vida. Moltes famílies estan desestructurades. Un adolescent en un entorn difícil, sense referents ni límits, pot arribar a fer coses molt greus”, explica Carles Sagués, de la plataforma Som Sant Roc. “No hi ha accés a la cultura, ni a l’educació ni a la feina. No hi ha accés a pensar en una vida que pugui ser diferent de la subsistència. En canvi, sí que hi ha accés a les xarxes socials, amb alguns vídeos amb continguts que li ensenyen una sèrie de coses molt negatives que pot arribar a normalitzar.”
Nens fora de l’escola i del sistema educatiu
Són les tres de la tarda d’un divendres calorós de juny. En Rajab, paquistanès d’uns quaranta anys, ja ha resat la pregària del divendres a la mesquita i ha recollit el seu fill petit de l’escola Baldomer Solà. Caminen, pare i fill, agafats de la mà, per l’avinguda del Marquès de Mont-roig, anant cap a casa. “És cert que hi ha molta pobresa i delinqüència, però no som tots iguals. També hi ha gent honrada, que l’única cosa que volem és un futur digne per als nostres fills”, diu l’home –alt i barbut–, que treballa a Barcelona de taxista. No totes les famílies de Sant Roc són com la d’en Rajab. El barri fa anys que arrossega un greu problema d’absentisme escolar. En l’etapa de secundària, pot arribar a afectar el 40% dels alumnes.
Marisol Fernández, tècnica educativa de la fundació Pere Closa, fa més de vint anys que treballa perquè cent cinquanta alumnes gitanos de les perifèries barcelonines tinguin un futur laboral digne. Per a Fernández, és molt important d’acompanyar la família i treballar amb el nen i l’escola, coordinadament. “No serveix de res que a aquest nen, després de tres mesos sense anar a escola, li recordin tota l’estona que fa mesos que no ve.”
Recorda que, quan era petita, el seu pare havia d’anar a una escola que només era per a gitanos. “Hem estat objecte d’una persecució tan bèstia, que ara no podem pretendre que tots els nens de sobte siguin a la universitat. Ens trobem moltes dificultats de fons. Hi ha famílies que ens demanen que els omplim una carta de l’Agència Tributària perquè és en català i no l’entenen.” Així i tot, la Pere Closa ha aconseguit formar uns quants alumnes gitanos amb estudis superiors. “Tenim enginyers, farmacèutiques, auxiliars d’infermeria, etc. Les nostres famílies són molt potents, com qualsevol altra preocupada pels seus nens i pels llibres.”
Núria Sabater, tècnica d’educació del Consorci Badalona Sud, coneix de primera mà la situació educativa dels barris més empobrits de la ciutat. “A barris com Sant Roc hi hauria d’haver les millors escoles de Catalunya. Si volem incidir en el futur d’aquests infants, ens hem de creure que l’educació és un espai per a donar-los oportunitats de veritat.” Afegeix: “No tan sols en l’àmbit escolar lectiu, sinó també amb propostes educatives fora de l’àmbit escolar, com el lleure educatiu o les biblioteques del barri.”
Ana Belén Fernando, del Secretariat Gitano, diu que hi ha molts joves que fan molta vida al carrer i que no troben referents. “Molts nanos no tenen referents dins la família, algú que hagi estudiat o hagi arribat lluny. Hi ha nens gitanos que no es veuen treballant de res, i això és una pena. L’entorn hi fa molt.” Més enllà de l’entorn familiar i els referents, la situació educativa d’un barri com Sant Roc és indestriable de la realitat socioeconòmica. Sabater ho explica així: “Ens hem trobat molts nanos que tenen l’amenaça d’un desnonament i que deixen d’anar a l’escola perquè no s’atreveixen a anar-se’n de casa. Això també és absentisme.”
“Afrontem trenta desnonaments cada mes”
Sant Roc no és tampoc un barri gaire diferent d’alguns altres de la perifèria barcelonina, com la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cosme del Prat de Llobregat o Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat. Hi ha molts blocs de pisos de vuit o deu plantes en poc espai. Són blocs degradats, envoltats de cablatge vell i aparatós i connectats entre si per escales. Moltes finestres dels pisos tenen roba estesa penjant, a la vista del carrer. Sant Roc es va crear per a acollir els afectats per la riuada del Besòs del 1962, per la construcció de l’autopista C-31 i pel desallotjament de les barraques de Montjuïc i del Somorrostro de Barcelona. Com era habitual a les grans ciutats durant els darrers anys del franquisme, bona part dels habitatges del barri van ser construïts amb ciment aluminós, un material barat i de baixa qualitat, que es desgasta més de pressa.
Actualment, és un dels barris més pobres de Catalunya i de tot el país. En algunes zones, més de tres quarts de la població està sense feina. A banda la desocupació, bona part dels veïns fan miracles per arribar a final de mes amb pensions o subsidis, o amb els diners que aconsegueixen fent petites feines.
Dins el barri, la desigualtat més flagrant és a la zona més acostada als límits amb Sant Adrià i més allunyada de les parades del metro i del tramvia, l’anomenat Sant Roc Vell. S’hi concentren la majoria dels desnonaments del barri. “Hi ha molta gent obligada a viure ocupant. A més, els habitatges són de qualitat ínfima i molt degradats. La majoria són de fons voltors, especulació nua i crua. Són a les mans de grans empreses que no saben ni on és Badalona, segurament, ni potser Catalunya”, explica Carles Segués, de la plataforma Som Sant Roc, gran referent de Badalona contra l’especulació immobiliària. “Afrontem cada mes trenta desnonaments. No tots a Sant Roc, perquè treballem en més barris de Badalona, però prop del 80%.” Cada setmana unes quantes famílies van a l’assemblea de la plataforma a demanar ajuda contra les ordres de desnonament.
Sagués també assenyala que hi ha un percentatge altíssim de llum punxada. Es calcula que, aproximadament en uns tres mil pisos -en un barri de 13.000 habitants-, hi ha frau elèctric. Són solucions de pegat d’alguns veïns per a encarar la precarietat, però que, alhora, poden ser molt perilloses. En va ser un exemple la tragèdia del 2019 a l’avinguda del Marquès de Mont-roig. L’incendi al número 244, en què tres persones van perdre la vida i trenta més van resultar ferides, va ser causat per una sobrecàrrega elèctrica en un pis ocupat amb la llum punxada.
La comunitat gitana, entre l’estigma de fora i el rebuig de dins
Davant l’església evangèlica de Filadèlfia, a la zona més pobra del barri, hi ha una gran pancarta que diu “Sant Roc, un altar encès per a Crist”. La majoria dels veïns són gitanos. I els estrangers, principalment, són paquistanesos, que representen un 20% del veïnat. Per a una part de la comunitat gitana, el culte, la religiositat, és molt important. Això no té res de dolent, però entitats com Som Sant Roc critiquen que bona part del missatge que es dóna en aquestes esglésies és conservador i atorga un paper secundari per a la dona. “Si algú vol sortir-se’n, ho té complicat. Sense voler dir si està bé sortir-se’n o no, vull dir que sí que hi ha una pressió”, diu Sagués. Posa d’exemple una colla de nanos, en què si tots són absentistes i n’hi ha un que sí que vol anar a l’escola, “aquest ha de fer un esforç important per desmarcar-se’n i pot trobar el rebuig de la resta”. Així i tot, no veu una relació directa entre el conservadorisme religiós i el repunt de violacions de menors.
Ana Belén Fernando, que ho viu de dins estant, assegura que cada casa experimenta les tradicions a la seva manera. “Potser el meu pare no és masclista i el d’algú altre sí. O a l’inrevés. Depèn molt dels valors que es donin a cada casa. Però, en general, el masclisme existeix tant en la comunitat gitana com en la no gitana.” Maribel Fernández diu que cada cultura té el seu temps: “No se’ns pot dir des de fora allò que potser des de dins no es veu tan necessari. Jo crec que en la cultura gitana ara com ara no hi ha una lluita feminista com hi ha en la societat majoritària. Però no considero que dins la meva cultura hi hagi un masclisme més greu que el que hi ha fora.” La tècnica de la fundació Pere Closa explica que les noves generacions són més conscienciades. “Els nens ho tenen més clar i elles són molt lluitadores i apoderades. Es veuen capaces de tot.”
“El dia del 8-M va ser preciós, mira aquell mural –diu–. Una de les nostres nenes va dibuixar-lo: és una dona gitana, que va vestida com qualsevol altra, però que sí que té el seu símbol de darrere. Elles mateixes feien reflexions: què és per a tu ser dona, què vols aconseguir com a dona.”
Deixadesa institucional
Quan demanem què li cal al barri per a tirar endavant, tots els entrevistats coincideixen a dir que falten recursos. És especialment crítica Núria Sabater, que ha treballat durant anys al Consorci Badalona Sud i ha viscut en primera persona el desmantellament de l’ens. El consorci era un ens públic que coordinava l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat per aplicar polítiques públiques sobre l’acció comunitària, educativa, social i d’habitatge als barris més pobres de Badalona. L’abril de l’any passat es va acordar de dissoldre’l i l’ajuntament en va assumir les funcions.
“L’estructura del consorci s’ha anat reduint a poc a poc, sobretot aquests últims quatre o cinc anys. Ara no hi ha tècnica d’educació, no hi ha gerència i hi queden només dos tècnics. El consorci és als llimbs administratius. Si desapareix, com sembla que acabarà passant, caldrà que les administracions supramunicipals i locals continuïn treballant coordinadament en aquests barris.” Sabater també lamenta una manca d’efectius als serveis socials: “Tenim uns serveis socials que cada mig any canvien els referents perquè tenen contractes curts. Són uns serveis socials gairebé desmantellats, sense recursos. Hi ha problemes d’entitats socials molt compromeses que també estan sense recursos.”
El Departament de Drets Socials i l’Ajuntament de Badalona van anunciar a començament d’any un projecte pilot d’acció comunitària d’inclusió residencial als barris de Sant Roc i Artigues. El govern ha promès 120.000 euros anuals durant els anys 2023, 2024 i 2025 amb l’objectiu de garantir, juntament amb el veïnat, que es faci un bon ús i manteniment dels edificis; que millorin les relacions de convivència i que es detectin situacions d’exclusió residencial greu.
Tanmateix, tants anys d’oblit institucional i de promeses que han acabat en paper mullat han fet perdre a molts veïns de Sant Roc l’esperança en el sistema i tota mena d’interès en la política. No se senten interpel·lats. Hi ha zones del barri on l’abstenció voreja el 70%, deixant de banda que molts veïns són exclosos de les eleccions per qüestions administratives. “No veuen que votar els serveixi. És un món a banda. Ningú no els és útil. Viuen al marge de tot. Molts ens pregunten què cal votar? Uns altres, directament, no en volen saber res”, explica Sagués. I rebla: “Es faria la independència i potser ni se n’assabentarien.”
