22.09.2023 - 19:00
|
Actualització: 22.09.2023 - 20:39
L’escriptora Najat el Hachmi ha inaugurat les festes de la Mercè de Barcelona amb el pregó al Saló de Cent de l’ajuntament. Nascuda a Beni Sidel, al Marroc, el 1979, i establerta a Vic, té una obra literària de ficció i assaig carregada d’experiències pròpies i de les tensions i contradiccions socials del món.
El Hachmi ha demanat que Barcelona sigui una ciutat de llibertat i protegeixi les nenes i les dones. “Barcelona serà la ciutat de la llibertat, com ho ha estat per a mi, si protegeix, promou, difon i garanteix els drets de les nenes i les dones”, ha dit, i ha criticat que en nom de la inclusió hi hagi qui la consideri molesta per denunciar “la violència i l’opressió, la discriminació i les injustícies”. Feia referència a la polèmica que hi va haver quan entitats de defensa dels drets LGBTI i contra el racisme van criticar la decisió del batlle, Jaume Collboni, d’elegir-la com a pregonera de les festes amb l’argument que El Hachmi havia fet declaracions “en contra dels drets i les llibertats de les dones trans” i “obertament islamòfobes”, una polèmica en què també va rebre el suport d’escriptors, editors i més representants del món de la cultura.
“No em demaneu que miri cap a una altra banda, ja n’hi ha prou de sacrificar les vides de les nenes i les dones en nom de no sé quina entesa de civilitzacions i cultures, en nom d’una idea d’inclusió que ens expulsa de nou, a nosaltres, les dones, de la condició d’ésser humà de ple dret”, ha etzibat.
El Hachmi ha considerat “sorprenent” que “defensar avui drets fonamentals a Barcelona i no a Teheran sigui considerat polèmic”. “Us incomoda que us expliqui que hi ha nenes en aquesta ciutat que no poden aprendre a nedar ni anar d’excursió? Que creixen creient que només seran valuoses si es tapen?”. “Us molesta que us digui que hi ha adolescents preocupades per la seva virginitat, dones joves que estimen persones prohibides amb culpa i pagant el preu del desterrament familiar?”, ha continuat El Hachmi, que s’ha referit també a noies que estan “terriblement espantades” per la possibilitat que les duguin al Marroc o al Paquistan i les casin amb un cosí. “Us incomoda tot això? Doncs imagineu-vos com les incomoda a elles”.
L’escriptora ha lamentat que a alguns els molesti més que s’anomeni “aquesta realitat que no la realitat mateixa”, i també s’ha adreçat a les noies que sofreixen aquesta situació. El Hachmi, que va trencar justament amb la seva família, els ha dit que tenen dret d’aspirar “a viure lliures”. “Cap de nosaltres no ha nascut per sotmetre’ns, no som traïdores ni reneguem de la nostra procedència per voler la independència”, els ha dit. Basant-se en la seva pròpia experiència, l’escriptora s’ha adreçat a elles i els ha exposat “una veritat molt dura” que ha hagut d’aprendre: “Si us volen lligades, si us volen agenollades, si us volen escapçades, retallades, modificades i encaixades en un motlle estret i asfixiant, és que no us volen. Busqueu, com vaig fer jo, una família que us accepti tal com sou, que no només no us faci més petites sinó que us faci sentir molt grans respectant la vostra dignitat.”
L’escriptora ha defensat que la llibertat de les dones fa tanta por que sovint es prohibeixen “les coses que no semblen importants, les que no suposen per si soles un desafiament a l’ordre establert”. Ha explicat que a ella li van prohibir les “aspiracions de llibertat perquè una dona sola pel món era un fet insòlit” dins la seva família: “Al final no em va quedar més remei que el trencament.” “Avui en dia i aquí mateix, hi ha moltes noies que es veuen obligades a fer la tria més dolorosa que es pot plantejar a un ésser humà: escollir entre la llibertat o la pertinença, entre ser qui ets i assumir el preu que et faran pagar o sotmetre’t per continuar formant part de la teva família, el teu grup de procedència”, ha lamentat.
