Viatjar de paraula (1): Els vaquers, de Texas, de Gènova o de Nimes?

Com que aquest estiu les possibilitats de viatjar lluny de casa s’han reduït notablement, hem pensat una sèrie per a viatjar sense necessitat de moure’s gaire. Sempre es diu que la literatura, amb les seves trames i paisatges, descripcions i personatges, és la manera de viatjar que tenim més a l’abast. Però potser encara n’hi ha una altra, que sol passar inadvertida: les paraules.

En el nostre parlar diari, en la llengua del dia a dia, ben sovint sense adonar-nos-en fem servir mots que, en el fons, contenen noms de lloc. És a dir, noms comuns que etimològicament deriven de topònims. Si Gabriel Bibiloni, a Els carrers de Palma, deia que ‘els topònims són un bocí de la història concentrada en una paraula’, la deonomàstica –el lèxic derivat de noms propis– ens permet d’anar una miqueta més enllà i meravellar-nos amb mots d’ús quotidià que ens designen, fent tota mena de giragonses lingüístiques, històriques i conceptuals, un nom de lloc.

Si desfem aquesta evolució, a la recerca de l’indret inclòs en tots aquests topònims emmascarats, ens endinsarem per camins que ens duran a llocs insospitats del món clàssic i contemporani, ens capbussarem mot a mot en la història de la nostra llengua i cultura i viatjarem, en definitiva, per un mapamundi mig amagat al diccionari.

Aquest estiu, doncs, prepareu-vos per descobrir desenes de paraules viatgeres amb píndoles diàries de geografia d’estar per casa.

Els vaquers

Qui no hagi tingut mai una caçadora o uns pantalons vaquers que alci la mà. La popularitat d’aquestes peces de roba que, pel nom, ens remeten directament als cowboys (la mediàtica versió americana dels nostres vaquers i ramaders), va íntimament lligada a dos jueus europeus emigrats als EUA a mitjan segle XIX. En plena cursa de l’or cap al llunyà oest nord-americà, el 20 de maig de 1873, l’emprenedor bavarès Löb, Levi, Strauss (1829-1902) i el sastre letó Jacob W. Davis (1831-1908) van patentar els mítics i resistents pantalons de teixit blau, aptes per a llargues i dures jornades de treball tant dalt del cavall com a les mines i dins els rius. La patent número 139.121 dels seus texans, com també són coneguts els vaquers, es basava en els elements de reforç introduïts i la confecció específica dels pantalons, però no en la fibra, que ja era coneguda anteriorment amb uns noms que n’indiquen, remotament, la procedència sud-europea: jeans, de Gènova, i denim, de Nimes.

Paraules viatgeres d’avui:
texans: de Texas
jeans: de Gènova, Ligúria
denim: de Nimes, Occitània