Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En la gamma de colors terrosos, que va del marronós al rogenc, passant pel groguenc i el gris, es detecta un fenomen lingüístic si més no curiós. Per una raó desconeguda, unes quantes de les tonalitats per descriure’ls contenen noms de lloc més o menys evidents a la vista, majoritàriament provinents de la península Itàlica. Així, més enllà del color coure, derivat del nom grec de Xipre; del manganès, propi de Magnèsia; i del bordeus, de la ciutat occitana del mateix nom; trobem el bronze, probablement una evolució de la ciutat italiana de Bríndisi; i el siena, provinent directament de la població toscana del mateix nom. Encara n’hi ha dos casos més, que comparteixen un altre denominador comú singular: perquè, per un motiu estrany, es van formar al voltant de fets bèl·lics. El color marengo, un gris fosc, recorda la batalla de Marengo, a la plana del Piemont, guanyada per Napoleó als austríacs el 14 de juny de 1800. I el magenta, un vermell porpra, fa referència al color dels pantalons dels zuaus francesos que van lluitar a la batalla de Magenta, a la Llombardia, el 4 de juny de 1859.

Paraules viatgeres d’avui:
coure: de Xipre
manganès: de Magnèsia, Grècia
bordeus: Bordeus, Occitània
bronze: de Bríndisi, Pulla
siena: Siena, Toscana
marengo: Marengo, Piemont
magenta: Magenta, Llombardia

Què és Viatjar de paraula?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.