‘La tertúlia proscrita’

Els viatges de Metsola o com emergeix la porqueria del Parlament Europeu

  • En poc més d'un any al capdavant del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha vist esclatar tota mena d'escàndols, alguns dels quals l'han esquitxada personalment

VilaWeb
La presidenta, Roberta Metsola, abans d'una sessió del ple del Parlament Europeu a Estrasburg (fotografia: EFE).
Redacció
28.01.2023 - 21:40

Roberta Metsola amb prou feines fa un any que és presidenta del Parlament Europeu, però en aquest període tan breu ha tingut prou temps per a veure esclatar uns quants escàndols a la cambra, entre els quals alguns de molt gruixuts, com ara el Catargate. Però uns altres, potser no tan cridaners, l’han esquitxada personalment. Ara fa uns dies, va declarar haver rebut cent quaranta-dos regals d’estats que no formen part de la Unió Europea, però també d’organitzacions i grups de pressió. El seu equip ho va defensar com una maniobra exemplar que vol fer arribar la transparència a les entranyes de les institucions europees.

Tanmateix, l’estratègia se li ha tombat en contra. D’acord amb la normativa de la cambra, els eurodiputats han d’informar sobre els viatges i regals en un termini entre un mes i tres. Per tant, quan Metsola va comunicar els que va rebre durant el 2022, va incomplir els terminis amb cent vint-i-cinc dels presents. Per treure ferro a l’afer, el portaveu del parlament, Jaume Duch, ha dit a Politico que el codi de conducta s’aplica als eurodiputats, però no pas a la presidència: “Tot i que els presidents del parlament no han declarat mai aquesta mena de coses, la presidenta Metsola ha decidit de fer-ho en un moviment sense precedents per incentivar la transparència i donar un exemple positiu.”

Entre els regals hi havia monedes d’or, xampany, vestits, auriculars, menjar i tota mena d’obsequis. La polèmica es podria acabar ací, però Politico va revelar més tard que Metsola també va informar fora de termini sobre cinc viatges, entre els quals l’assistència a la final de la Champions League a París –es va pagar ella mateixa les dietes d’allotjament– i una visita a la confraria dels Cavallers de Tastevein (Borgonya), que la va nomenar dama honorària del vi. La visita va consistir en un sopar de luxe en un castell medieval i una nit amb el seu marit en un hotel de cinc estrelles –més de 350 euros l’habitació. Metsola no va compartir res de tot això a les xarxes socials.

L’afer dels regals i els viatges ha esclatat en el pitjor moment possible. El Parlament Europeu encara assimila els efectes i ressonàncies del Catargate, la trama de suborns i tràfic d’influències que involucra, més enllà de l’emirat, el Marroc i que ha implicat uns quants eurodiputats, entre els quals la vice-presidenta Eva Kailí, que continua en presó preventiva. De fet, Metsola enllesteix un pla de catorze mesures –moltes de les quals vigents en unes altres institucions, com ara la Comissió Europea– per evitar nous casos de corrupció.

“Les propostes són un pas endavant en la bona direcció i contenen algunes reformes necessàries que fa anys que reclamem. […] Però també hi ha grans mancances. El parlament continua confiant completament en l’autoaplicació de les normes. Sabem que això no funciona. Cal una supervisió independent i externa. El risc, com sempre, és que els eurodiputats intentin de diluir aquestes reformes. Això seria inacceptable”, ha advertit el director de Transparència Internacional a la UE, Michiel van Hulten, que va ser eurodiputat entre el 1999 i el 2004.

Segons Politico, d’ençà del 2019, quan va començar la legislatura actual, s’han declarat més de dos-cents viatges, en els quals terceres parts es van fer càrrec de les despeses dels eurodiputats, fossin de desplaçament, d’allotjament o totes dues coses. Entre els destins hi ha països com ara l’Azerbaitjan, Bahrain, Catar, Casaquistan, els Emirats Àrabs Units, Síria, la Xina i Veneçuela.

El cas Chiocchetti

Una altra polèmica que ha esquitxat Metsola ha estat l’elecció del seu ex-cap de gabinet, l’italià Alessandro Chiocchetti, com a secretari general del parlament, el càrrec de més poder dins els engranatges de la cambra –en pengen 8.000 funcionaris i un pressupost de 2.000 milions d’euros. Per a fer-ho possible va orquestrar pactes a l’ombra amb uns quants grups parlamentaris, a canvi de prebendes, com ara concedir als liberals un vice-secretaria general i crear una nova direcció general, en la hipertrofiada estructura del parlament.

Cal recordar que el secretari general té l’última paraula pràcticament en gairebé qualsevol afer de la cambra. A més, és un càrrec que transcendeix les legislatures, els cicles electorals, perquè el seu mandat no té limitació. El predecessor de Chiocchetti, Klaus Welle, també del Partit Popular europeu, es va estar tretze anys dirigint el funcionament i les dinàmiques de la institució i cobrant un sou molt suculent.

El perfil de Chiocchetti, que és membre de Forza Italia, és fosc i inquietant. De fet, representa el contrari de la suposada imatge d’obertura i transparència que Metsola diu defensar. Ha fet carrera sota l’empara d’Antonio Tajani i l’ex-primer ministre Silvio Berlusconi. I fou assessor directe d’una antiga mà dreta de Berlusconi, Marcello Dell’Utri, que ha estat condemnat a set anys de presó pels vincles amb la màfia siciliana.

La pensió de Borrell i el forat negre

Un altre maldecap és el fons de pensions voluntàries del Parlament Europeu. Ara fa uns mesos, el portal The EU Observer va avançar que el màxim representant de la diplomàcia europea, Josep Borrell, cobra una pensió, arran dels seus anys d’eurodiputat, que complementa el seu sou de 20.000 euros mensuals. “Sí, d’ençà que va complir l’edat de jubilació, l’alt representant cobra la pensió del fons voluntari”, va reconèixer el seu equip.

No és pas il·legal –els eurodiputats tan sols hi han de contribuir dos anys per rebre la prestació–, però el problema rau en el fet que el fons té un deute que s’acosta als quatre-cents milions d’euros i és probable que en un futur pròxim hagi de ser rescatat amb diners públics. De fet, en una carta, uns quants eurodiputats van instar Roberta Metsola a trobar una solució immediata, perquè la fallida pot causar uns danys devastadors a la reputació de la cambra. “Se sap que el fons de pensions voluntàries serà insolvent [aviat]”, van afegir.

El fons d’inversió luxemburguès SICAV-FIS, que és supervisat per Crédit Agricole, el gestor del fons de pensió del parlament, no ha aclarit mai en què s’inverteixen els diners. Ara, l’ex-eurodiputat flamenc Bart Staes –membre dels Verds– ha suggerit que les inversions inclouen sectors polèmics, com ara la indústria armamentística i l’energia nuclear.

En total hi ha 872 beneficiaris dels fons de pensions, entre els quals Marine Le Pen, Jean-Marie Le Pen, Nigel Farage i Antonio Tajani.

El Mundo i les credencials dels eurodiputats

A mitjan novembre, Metsola va haver de desmentir el diari El Mundo, que havia publicat que era a punt de retirar les credencials d’eurodiputats de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé. La informació sorgia d’un dinar a Barcelona amb la cúpula del PP espanyol. Segons el diari –que va retirar la notícia de la portada de la pàgina web–, la presidenta tenia previst d’actuar en consonància amb el parer de la Junta Electoral espanyola (JEC).

Les sospitoses coincidències amb afers catalans de les trobades entre polítics espanyols i dirigents europeus

En conferència de premsa, Metsola va dir que no s’havia pres cap decisió, ni formal ni informal, sobre les credencials dels eurodiputats. “La Comissió d’Afers Jurídics va establir el mes de maig que no havia estat possible de verificar les credencials de quatre membres per la manca de comunicacions oficials per part de les autoritats competents. Amb el propòsit de complir la meva obligació quan una comissió em demana que emprengui accions, ho he fet, i vaig escriure a l’autoritat competent a Espanya, la JEC. Hem rebut resposta d’aquest organisme aquest mes i ara els serveis jurídics del parlament l’estudien”, va afegir.

Arran de la polèmica, Puigdemont, Comín i Ponsatí van enviar una carta a la presidenta, en què li van demanar aclariments, i sobretot respecte per la seva condició d’eurodiputats reconeguda formalment pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en l’anomenada sentència Junqueras. “Això afecta seriosament la nostra reputació i la nostra feina davant els ciutadans, que poden pensar, arran de les vostres accions, que no tenim dret de representar-los. Per això li reclamem una explicació pública”, deia la missiva.

Ara, pocs dies més tard, en una vista al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, l’advocat del parlament, Norbert Lorenz, va qüestionar obertament la legalitat de les seves acreditacions. “El gener del 2020, els van permetre de seure al seu seient, però potser de manera il·legal, perquè el parlament no ha rebut mai la notificació de l’estat on han estat elegits”, va dir davant els jutges.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any