Els tripijocs i les prebendes que han fet esclatar la guerra de successió al Parlament Europeu

El buró de l'eurocambra ha d'elegir un nou secretari general en substitució del totpoderós Klaus Weller · La presidenta Metsola maniobra per col·locar-hi Alessandro Chiocchetti, el seu cap de gabinet

VilaWeb
Redacció
26.07.2022 - 21:40
Actualització: 27.07.2022 - 17:39

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les intrigues polítiques a Brussel·les no s’aturen, ni tan sols en un estiu de calor sufocant. La renúncia del secretari general del Parlament Europeu, Klaus Welle, ha obert una guerra de successió al cor de la institució i la presidenta de la cambra, la conservadora Roberta Metsola, vol aprofitar-ho per fer un tripijoc i col·locar-hi el seu col·laborador més estret, l’italià Alessandro Chiocchetti, que actualment exerceix com a cap de gabinet.

Malgrat el deix gris i avorrit del càrrec, el secretari general del Parlament Europeu no és pas un buròcrata qualsevol, sinó que és una de les figures més poderoses de l’engranatge europeu: en pengen uns 8.000 funcionaris i un pressupost de 2.000 milions d’euros. A la cambra no es mou res sense que abans passi per les mans o les orelles de Welle, que ocupa la secretaria d’ençà del 2009.

A diferència dels eurodiputats, la sort dels quals depèn de la soga de la incertesa electoral, el secretari general no té limitació de mandats i es pot eternitzar en el càrrec, de manera que pot passar molts anys movent els fils entre bastidors, mentre els càrrecs electes van i vénen. Tan sols un acord de l’anomenat buró –integrat pel president del Parlament Europeu, els catorze vice-presidents i els cinc qüestors (eurodiputats elegits per la cambra)– el pot fer caure del càrrec.

Per què plega Welle?

Welle, que és el segon secretari més longeu, tan sols superat per Hans Nord (1963-1979), va comunicar el juny a Metsola que deixava el càrrec. “El seu paper ha estat crucial per a enfortir el parlament i les seves capacitats com a colegislador, a més de reforçar els serveis disponibles per als eurodiputats, de manera que ha col·locat la cambra al cor del projecte europeu”, va dir en un comunicat d’agraïment.

Per entendre la renúncia del secretari cal remuntar-se a final del 2021, quan el Partit Popular Europeu (PPE) i l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates renegociaven l’acord de dos anys, un autèntic joc d’equilibris, que havia atorgat a David Sassoli la presidència de la cambra. En aquest sentit, a canvi d’acceptar la presidència de Metsola, amb posicionaments molt polèmics contra l’avortament, els socialdemòcrates sembla que van reclamar el cap i el càrrec de Welle, especialment ara que els conservadors no governen en cap gran estat de la UE.

Al capdavant de la secretaria, Welle, com a membre de la CDU bavaresa, ha encarnat el poder conservador en els intestins de les institucions europees. Per exemple, durant la presidència d’Antonio Tajani, el maig del 2019, va fer mans i mànigues per impedir que Carles Puigdemont i Toni Comín, com a eurodiputats electes, poguessin accedir a les dependències de l’eurocambra per rebre les credencials. De fet, va ordenar al personal de seguretat que no els deixés entrar.

Curiosament, Freddy Drexler, ex-cap de gabinet de Welle, és el cap dels serveis jurídics del Parlament Europeu, que s’han arrenglerat repetidament amb la posició espanyola contra els drets com a eurodiputats de Puigdemont, Comín, Ponsatí i, en el seu moment, també d’Oriol Junqueras.

Drexler fou cap de gabinet de Welle al començament del mandat, entre el 2009 i el 2011, però el van haver de recol·locar arran de l’escàndol derivat de la denúncia d’una treballadora del parlament, que els acusava, tant a Drexler com a Welle, d’afavorir ascensos a canvi de favors sexuals.

La maniobra de Metsola per a conservar la secretaria

La intenció dels socialdemòcrates és postular Markus Winkler, membre de l’SPD alemany i actual secretari general adjunt, però la presidenta Roberta Metsola ja ha mogut els fils per provar d’eliminar qualsevol competència i col·locar el seu preferit, Alessandro Chiocchetti, tot i que la bancada conservadora també havia insinuat com a possible candidat Jaume Duch, director de comunicació de l’eurocambra.

Segons que informa Politico i Le Monde, el gabinet de la presidenta, en nom de la cúpula del PPE, ha tancat un acord d’amagatotis amb els liberals de Renew Europe i, sorprenentment, amb el grup de l’Esquerra Unitària Europea (GUE), de manera que el càrrec de Welle, després d’uns quants tripijocs, sigui per a Chiocchetti.

Quins són els tripijocs? En primer lloc, s’ha rebaixat el nivell d’experiència requerida per a accedir a la secretaria, de manera que s’ha fet a mida del cap de gabinet de Metsola. Fins ara, els secretaris generals necessitaven un nivell AD16, el més elevat dins la jerarquia europea, però arran de l’acord, a partir d’ara tan sols es requereix un AD15, justament el que va rebre recentment Chiocchetti.

[Nota de la redacció: Després de publicar aquest article el Parlament Europeu s’ha posat en contacte amb VilaWeb per a precisar que aquest canvi de nivell es va adoptar fa deu anys.]

En segon lloc, com a contrapartida, Metsola i PPE s’han compromès amb hipertrofiar encara més la maquinària burocràtica i les despeses del parlament. Així doncs, es crearà una nova direcció general, la tretzena de la cambra –ja se n’encavalquen unes quantes en les seves funcions–, dedicada a les Associacions per a la Democràcia Parlamentària. El comandament quedarà reservat per a algú de l’Esquerra Unitària.

El termini per a presentar candidatures a la secretaria acaba l’1 d’agost. Previsiblement, el buró del parlament elegirà el nou secretari després de l’estiu, tot i que Welle no plegarà fins a final d’any.


Chiocchetti, un personatge fosc

Més enllà de les negociacions secretes, que han causat molta indignació en uns quants cercles de Brussel·les, tampoc no ha agradat gens que Metsola provi de col·locar en una posició de tanta importància un personatge fosc com Alessandro Chiocchetti, que ha fet carrera sota l’empara d’Antonio Tajani i l’ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi.

De fet, fou assessor directe d’una antiga mà dreta d’il Cavalieri, Marcello Dell’Utri, que ha estat condemnat a set anys de presó pels seus vincles amb la màfia siciliana. Concretament, l’Audiència de Palerm el va declarar culpable d’haver actuat com a mediador entre la Cosa Nostra i Berlusconi amb la intenció de garantir la seva seguretat i la de la seva família abans d’entrar en política a principis dels noranta.

S’acumulen les crítiques a la cacicada de Metsola

Dins el buró, tan sols els socialdemòcrates i els Verds van votar en contra del canvi de requisits per a l’elecció del secretari general. “Els noms que es posin sobre la taula per a ocupar la plaça han de tenir les qualificacions i l’experiència necessària”, ha dit a Politico la líder dels socialistes, Iratxe García, que ha destacat que el candidat també ha de complir els equilibris de gènere, política i geografia.

Per la seva part, la vice-presidenta del parlament, Heidi Hautala, dels Verds, ha lamentat l’opacitat del procés de selecció del secretari general i ha reclamat que s’ajorni la creació de la nova direcció general. “No hi hauria d’haver lloc per a acords no transparents amb contrapartides en una administració moderna”, ha escrit a Twitter.

Les veus dissidents també es fan sentir dins de Renew Europe i l’Esquerra Unitària. Mentre el cap dels liberals, Stéphane Séjourné, que és molt pròxim a Emmanuel Macron, defensa amb vehemència l’acord, tot dient que és simplement un acord burocràtic, l’eurodiputada neerlandesa Sophie in ‘t Veld –ponent del comitè d’investigació Pegasus– ha enviat una carta a la resta del grup criticant amb duresa el pacte.

“No veig com ens beneficiem d’un acord que assegura un lloc important per a un candidat del Partit Popular Europeu que és completament inadequat i malmet la reputació de la cambra durant el procés. Per què hem de donar suport a això?”, retreu en la carta a la direcció de Renew Europe.

Quant a l’Esquerra Unitària, que normalment queda al marge dels grans consensos de l’eurocambra, també viu una revolta interna entre els eurodiputats de base i la direcció del grup. En aquest sentit, les veus dissidents, que lamenten que s’hagi tancat un acord amb els seus grans rivals, els conservadors i els liberals, retreuen a la cúpula que s’hagi compromès sense consultar-ho amb totes les formacions. De fet, arran de les protestes, el grup ha comunicat que el pacte haurà de ser validat ara pels partits que l’integren.

Un nou cas Martin Selmayr?

El director de Transparència Internacional, Michiel van Hulten, en una carta oberta a Roberta Metsola, ha criticat que la direcció del parlament hagi calcat les males praxis de la Comissió Europea en el cas de Martin Selmayr, que el 2018 va ser promocionat de manera exprés per part de Jean-Claude Juncker perquè ocupés la secretaria general de la comissió.

En la carta, Van Hulten recorda que en aquell escàndol, el Parlament Europeu es va erigir en el darrer baluard dels principis europeus i de l’ètica política per sobre dels interessos partidistes i personals. De fet, la cambra va votar de manera majoritària a favor de la destitució de Selmayr, arran del “mal reputacional causat al conjunt de la Unió Europea”.

“Per això, és tan sorprenent, per ser suau, veure com el Parlament Europeu ha agafat una pàgina del desacreditat llibre d’estratègia de la Comissió Europea per decidir com serà el procés d’elecció del seu pròxim secretari general”, continua Van Hulten, que retreu a Metsola que hagi decidit de negociar un acord a porta tancada, en comptes de fer-ho de manera pública, transparent i amb garanties.

Així mateix, assenyala que la cambra ha estat l’única de les tres grans institucions de la Unió Europea que ha refusat de col·laborar en el darrer informe de Transparència Internacional sobre els règims d’integritat i ètica. “Per complir la seva missió, com a cambra d’elecció directa dels representants dels ciutadans, el parlament s’ha de sotmetre a un estàndard més elevat que la resta”, diu l’informe.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes