Alessandro Chiocchietti, un personatge fosc en el lloc de més poder al Parlament Europeu

El nou secretari general de l’eurocambra, pròxim a Berlusconi i Tajani, ha aconseguit prou suport mercès a polèmics acords de sotamà

VilaWeb
Redacció
13.09.2022 - 13:05
Actualització: 13.09.2022 - 14:26

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola, se n’ha sortit, i ha aconseguit de col·locar el seu cap de gabinet, l’italia Alessandro Chiocchetti, de Forza Italia, com a nou secretari general de l’eurocambra. Es tracta d’un càrrec d’un enorme poder en el parlament, perquè en pengen uns 8.000 funcionaris i un pressupost de 2.000 milions d’euros, i pràcticament no s’hi mou res sense que abans passi per les seves mans. I perquè transcendeix les legislatures, els cicles electorals, el mandat no té pas limitació. El seu predecessor, Klaus Welle, també del Partit Popular europeu, s’hi ha estat tretze anys dirigint el funcionament i les dinàmiques de la institució. Però la designació de Chiocchetti ha estat polèmica, perquè s’ha fet després de pactes a l’ombra entre diversos grups parlamentaris, a canvi de prebendes, i perquè el nou secretari general té un passat fosc vinculat a figures com Antonio Tajani i Silvio Berlusconi. 

Chiocchetti va rebre el suport de la majoria de la mesa del Parlament Europeu, formada per Metsola mateixa i catorze vice-presidents. Va obtenir nou vots de catorze possibles, de manera que Metsola no va haver de fer servir el seu vot de qualitat per desfer un possible empat. Hi van votar a favor el Partit Popular Europeu (3 membres), els liberals de Renew Europe (3), els Conservadors i Reformistes (1) i dos socialistes. Tres membres més dels socialistes a la mesa es van abstenir (en la línia oficial del partit) i també ho va fer un de l’Esquerra. El membre dels Verds, en canvi, hi va votar en contra. Els altres tres candidats al càrrec eren el director de Comunicació i portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, i dues directores generals polonesa i finlandesa.

Els populars havien arribat a un acord amb els liberals i amb l’Esquerra –que finalment s’ha abstingut- per tenir el seu suport a Chiocchetti, a canvi de, respectivament, una vice-secretaria general per a un liberal i una direcció general de nova creació per a l’Esquerra.

Aquests pactes de sotamà van ser molt criticats per diversos diputats dels grups que hi van participar, i aquesta setmana Transparència Internacional va enviar una carta oberta als vice.presidents per demanar-los que es desmarquessin d’aquest acord que ha fet possible l’elecció de Chiocchetti, i perquè actuessin de manera urgent per “millorar la transparència i la integritat dels processos de contractació del Parlament Europeu”, especialment “establint regles clares per permetre vigilància i rendició de comptes”. Abans de l’estiu, els representants dels treballadors parlamentaris i dels sindicats van advertir en una altra carta que donar llum verda a Chiocchetti “reduiria a escombraries la credibilitat i la integritat del Parlament Europeu com a institució i dels seus eurodiputats”.

Però encara és més inquietant que algú de la trajectòria de Chiocchetti hagi arribat a un lloc de tan poder. Ha fet carrera sota l’empara d’Antonio Tajani i l’ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi. I fou assessor directe d’una antiga mà dreta de Berlusconi, Marcello Dell’Utri, que ha estat condemnat a set anys de presó pels seus vincles amb la màfia siciliana. Concretament, l’Audiència de Palerm el va declarar culpable d’haver actuat com a mediador entre la Cosa Nostra i Berlusconi amb la intenció de garantir la seva seguretat i la de la seva família abans d’entrar en política a principis dels noranta.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes