01.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.11.2023 - 22:12
El PSOE sembla decidit a pactar amb l’independentisme català. Costi què costi. I una de les claus d’aquesta decisió, potser la més important i tot, és que en aquest 2023 és quan té menys poder institucional del que ha tingut mai. Si perdés el govern d’Espanya i tots els càrrecs i col·locacions que això comporta el PSOE quedaria tant tocat pel que fa a la seva infrastructura que podria arribar a desaparèixer i tot.
Les diverses eleccions fetes al 2023 han estat en aquest sentit una autèntica debacle pels socialistes.
A l’estat espanyol, els partits viuen en bona part de col·locar els seus militants en càrrecs institucionals. A diversos nivells. Per importància en nombre de recursos hi ha el govern d’Espanya, els governs autonòmics, les diputacions provincials (que són la gran font opaca de finançament dels partits) i els ajuntaments. Amb totes les empreses, fundacions o institucions derivades en cada cas. I per al PSOE, el panorama ara és desesperant.
Només li queden tres autonomies petites
Pel que fa a les comunitats autònomes els socialistes avui només governen tres autonomies de les petites, de les que mouen menys pressupost i tenen menys càrrecs: Astúries, Navarra i Castella La Manxa. I encara ho fan en coalició a Astúries amb Izquierda Unida i a Navarra amb Geroa Bai i Contigo-Zurekin. Cosa que implica un repartiment de càrrecs i pressupostos entre els partits coaligats.
I això perquè en les eleccions d’aquest any el PSOE ha perdut ni més ni menys que el País Valencià, les Illes, l’Aragó, les illes Canàries i Extremadura. Pèrdues a les qual cal sumar-hi que al 2019 va perdre Andalusia.
Tant en el cas de la Generalitat Valenciana com en el cas de la Junta d’Andalusia ha perdut dues de les institucions més poderoses pel que fa a recursos humans i possibilitats de contractació de personal.
L’onada conservadora del PP deixa molt lluny l’època en que les comunitats autònomes eren el gran espai polític del PSOE. Tret de Ceuta i Melilla, el PSOE ha governat en totes en un moment o un altre i en la majoria ha governat més temps que ningú més. El primer president, per exemple, del País Valencià, d’Andalusia, l’Aragó, Astúries, les Canàries, Castella La Manxa, Castella Lleó, Extremadura, La Rioja, la Comunitat de Madrid, Múrcia i Navarra havia estat un socialista. Avui pràcticament no en queda res.
És el moment que té menys regidors i batlles de la història
També pel que fa als ajuntaments, a les eleccions de 2023 el PSOE va aconseguir la xifra més baixa de regidors de la història: 20.784.
Cal aclarir que les xifres ballen lleugerament, degut a la dificultat de sumar les candidatures que no es presenten amb les sigles de partit però que pacten sumar-s’hi després a la diputació. I cal tenir present que per la naturalesa descentralitzada dels ajuntaments i la gran quantitat que són hi ha una certa estabilitat en les xifres sempre.
Però, dit tot això, les dades són contundents si comparem la distància entre la xifra de regidors socialistes al conjunt de l’estat espanyol l’any 1991, que va ser de 25.260 i la del 2023, aquesta de 20.784. O el fet que respecte a les eleccions anteriors, el socialistes al 2023 han perdut 2.181 regidors en total.
Ara bé, la xifra de regidors és molt menys important que la de batlles, a l’hora de fer servir la institució per dinamitzar el partit. Pots tenir molts regidors i no tenir poder de contractació. I en aquest sentit la debacle encara és més gran.
A l’estat espanyol hi ha aproximadament vuit mil ajuntaments. Al 2015 el PSOE ostentava l’alcaldia en 2915 ajuntaments i ara ha baixat a 2.278.
És una baixada substancial, però el gran problema és que no tots els ajuntaments són igual d’importants. I és en els grans on el PSOE ha perdut més.
Si mirem capitals de província, per exemple, el PSOE governava fins a les passades eleccions en vint-i-dues i ara ho fa només en deu, gairebé totes gràcies a pactes i sense ser la llista més votada.
I si ho mirem per població, i per tant per recursos, la cosa és molt pitjor encara. Al 2019 els socialistes governaven en 41 grans municipis i ara ho fan només en 23. Però dels més petits de la llista.
A banda de Barcelona, on va guanyar Xavier Trias però el PSOE va pactar amb PP i Comuns, entre els trenta ajuntaments més grans de l’estat espanyol el PSOE només governa ara a Las Palmas de Gran Canària, que és el número nou de la llista, a Vigo (14), a l’Hospitalet de Llobregat (16), a Vitòria (17), a La Corunya (18) i a Sabadell (24). Per a un partit que històricament havia basat el seu poder en el municipalisme, la situació no pot ser més difícil.
Les diputacions, la derrota més dura
Amb tot és a les diputacions provincials on la derrota fa més mal. Perquè les diputacions són les grans màquines de poder ocult i opac on es gestionen milers de milions d’euros, amb una capacitat de contractació de militants com a càrrecs de confiança o en treballs temporals que cap altra institució té.
I la debacle socialista en aquest punt arriba al màxim. Perquè avui el PSOE només controla ja, i generalment amb coalicions, les diputacions provincials de Barcelona, Albacete, Badajoz, Càceres, La Corunya, Conca, Guadalajara, Jaen, Lleó, Lugo, Sevilla i Saragossa, encara que és soci menor de coalició en altres. Són en total dotze diputacions només, davant de les 26, diputacions i consells insulars, que controlava fins aquest any.
Milers de càrrecs menys si també perd el govern d’Espanya?
Aquesta pèrdua de poder institucional és difícil de traslladar a xifres concretes. Perquè no és només el nombre de càrrecs electes. En totes les institucions hi ha una gran quantitat de càrrecs de confiança i treballadors que perden la feina o en tenen en funció de quin partit governa -assessors de tot tipus, caps de gabinet, presidents de consorcis o empreses públiques, secretaris, portaveus, etcètera…
Evidentment el govern espanyol és, de llarg, el que mou més diners i càrrecs, però es pot estar fora del govern espanyol i mantenir una gran infrastructura si es controlen la resta d’institucions.
El problema greu del PSOE, ara mateix, és que té el poder institucional més feble de la història recent i la seva supervivència com a estructura partidista depèn, bàsicament, de tenir o no tenir el govern espanyol. Amb la resta d’institucions no fa.
Aquests dies ha circulat molt una xifra que VilaWeb no pot confirmar, però que podria donar una pista del nerviosisme existent a la seu socialista. Segons diverses filtracions a partir d’un estudi del mateix partit, si el PSOE perdés La Moncloa i sumant això a tot el que ja ha perdut aquest 2023 en comunitats autònomes, ajuntaments i diputacions, la xifra de militants i simpatitzants que podrien arribar a quedar-se sense feina s’hauria de comptar en desenes de milers.
La dada sembla exagerada, però la filtració i el fet que la fan córrer dins el partit com a argument per explicar les cessions que hauran de fer per aconseguir la investidura, evidencia per ella sola d’on ve l’obsessió per pactar com sigui, empassant-se tots els gripaus que se li posen al davant.
