Un inèdit de Maria Antònia Oliver i ‘No val a badar’ de Jordi Badia, entre les novetats de Penguin

Mots com “lletraferit”, “cabòria”, “patxoca”, “andròmina”, “cagadubtes” o “somiatruites” no tenen cap traducció exacta en les llengües de l’entorn i són, per tant, una aportació única del català al patrimoni lingüístic de la humanitat. Qui en sap un niu més i n’ha aplegats més d’un centenar és Jordi Badia, cap d’estil de VilaWeb, que aquesta tardor –després de l’èxit del seu llibre anterior, Salvem els mots– publicarà No val a badar a Rosa dels Vents. Aquesta serà una de les novetats més importants de l’editorial per a la represa literària de la tardor en el camp de la no-ficció.

No val a badar inclou curiositats, matisos, frases fetes i exemples sobre cada un dels mots que s’hi recull i, segons que explica l’autor en la informació promocional, “conté més de cent paraules que, per una raó o altra, són exclusives de la llengua catalana”. A dreta llei –afegeix–, no se’n poden dir ‘intraduïbles’, perquè al capdavall tot es pot traduir. “Sé, doncs, que ‘intraduïble’ és un terme inexacte, però és aproximat; sé que és imprecís, però és directe. Podríem dir que són paraules ‘molt nostres’, tan nostres que quan provem d’exportar-les a una altra llengua hi hem de barrinar una estona: adés ens trobem obligats a fer servir més d’un mot, adés ens cal canviar l’estructura de la frase, adés hem de fer servir un terme equivalent però no exacte, adés una paraula que no té pas tots els matisos de l’original.”

Aquesta serà una de les novetats més destacades que els editors dels segells catalans de Penguin Random House en català (la Campana, la Magrana i Rosa dels Vents) han preparat per a aquesta tardor. Joan Riambau, Núria Puyuelo, Mireia Lite i Helena Aguilar han explicat com serà la nova temporada per als tres segells i han deixat molt clar que el grup no pensa comprar cap editorial ni a Mallorca ni al País Valencià, de manera que han posat fi als rumors que hi havia.

Optimisme editorial contra els atacs a la llengua

En relació amb això, Joan Riambau ha dit: “El creixement que hem tingut a Mallorca i a totes les Illes Balears aquests darrers temps es deu a una forta determinació comercial del grup, que hi ha destacat una persona per fer només aquestes accions comercials i ha acceptat totes les convidades a festivals literaris i fires i presentacions, però estem centrats en els tres segells i la gran diversitat de propostes que abastem entre tots tres per a adults en català del grup.” Riambau també és molt optimista pel que fa a la salut de la literatura en català. “Les xifres de vendes conviden a ser optimistes. Hi ha un augment de prop del 10% respecte de l’any anterior. Però no podem abaixar la guàrdia, en vista dels nombrosos atacs que rep la llengua i la cultura en català.”

Una de les cireretes del pastís d’aquesta tardor és un inèdit de Maria Antònia Oliver, que es titularà Paraules al sol, una novel·la epistolar que recull les cartes que s’enviaren ella i Jaume Fuster a final dels anys seixanta, quan Fuster va ser desterrat a Cabrera mentre complia el servei militar. És alhora una novel·la d’amor, una descripció ben dura dels moments del franquisme encara en plena efervescència, malgrat alguns canvis socials a la Mallorca de l’emergència turística, i també una novel·la que permet de veure l’ambició literària dels dos joves escriptors que, amb el temps, es convertiren en una parella referencial per la seva insubornable pràctica literària i per la lluita pels drets dels escriptors. A més, s’escau que Jaume Fuster va ser un dels fundadors de l’editorial la Magrana. En el procés de documentació per a poder fer el llibre s’ha trobat una participació de mil pessetes en accions de l’editorial.

‘L’inoblidable viatge a Grècia’, de Carles Riba

Una altra de les petites joies que ens proposa el grup editorial per a la tardor és L’inoblidable viatge a Grècia, de Carles Riba. És el recull de les cartes que Carles Riba i Clementina Arderiu van trametre a casa durant el viatge que varen fer a Grècia el 1927 i que havien ajornat durant set anys, perquè havia de ser el seu viatge de noces. Carles-Jordi Guardiola, un dels màxims experts en la correspondència i biografia del poeta, explica que Riba tenia trenta-quatre anys i Clementina Arderiu trenta-vuit quan emprengueren el viatge a Grècia. Són una jove parella de poetes, de joves escriptors, amb tres fills que han deixat a Catalunya amb la família. Aquell viatge de noces que no van poder fer ara és a punt de començar. Un escriptor de professió i de vocació no pot prescindir de Grècia. Aquestes paraules, dites per Carles Riba mateix, resumeixen fidelment i simplement la motivació extrema de l’inoblidable viatge a Grècia, per a reconèixer els paisatges de tants autors estimats i traduïts per ell.

Comencen el viatge el 4 d’agost de 1927, amb tren cap a Marsella. El 6 embarquen en el vaixell Andros cap a Atenes. Acabat el viatge, el 20 de setembre naveguen cap a Bríndisi per arribar a Barcelona el 28 de setembre. Carles Riba tenia la intenció d’escriure els records o les impressions del seu viatge. Quan aquest record treballarà fins a l’últim racó de l’ànima serà dotze anys més tard, amb les Elegies de Bierville. La derrota de Catalunya i l’exili fan esclatar, com un volcà, tota l’emoció continguda i atresorada per Riba durant el viatge. Les elegies, no totes, seran el tornaveu –magnífic tornaveu– del viatge a Grècia. Mitjançant les cartes a la família i als amics, entre la font de Castàlia i el vi resinat, i a ritme del xarleston de Joséphine Baker, Carles-Jordi Guardiola fa reviure la fascinació de Riba pel món clàssic i descobreix la millor prosa del poeta, gairebé cent anys després d’haver estat escrita. Un llibre que contribueix una vegada més a desmitificar el poeta i a mostrar-lo també com el gran prosista que era.

Més projectes illencs

Maria Antònia Oliver no serà l’única autora illenca que hi haurà a la represa del grup Penguin (abans de Nadal és previst de recuperar la seva traducció de Peter Pan de J. M. Barrie). El menorquí Pau Faner, un dels grans noms de la literatura en català d’aquests darrers cinquanta anys, publica La dama de Constantinoble, una novel·la històrica que parteix de l’assalt a Menorca per part dels turcs l’any 1558. Per una altra banda, Margalida Solivellas, la històrica corresponsal de TV3 a les Balears, publicarà Illes escapçades, una visió més personal i profunda de les Illes, que sovint no ha pogut transmetre en la immediatesa de les peces que feia per a TV3 i que parteix de la teoria que les Illes són sovint el gran escaquer on es juga una partida inicial que després es reprodueix a la resta de l’estat espanyol. Solivellas, així mateix, és molt crítica amb l’ofici del periodisme. Tots dos llibres es publicaran a la Campana.

I, tot i que de propostes de tots els segells n’hi ha moltes i molt variades, hi ha un aspecte que s’hi destaca: la gran profusió de thrillers de tota mena i novel·les negres, que van d’una proposta històrica de Xavier Theros amb Tothom ha de morir, passant per Vinyes de sang, d’Àngels Dalmau o El confident, de Xavier Álvarez Llaberia. I, és clar, el gran planter de la no-ficció amb mestres com Tura Soler, que torna explicant els casos més sagnants del forense Narcís Bardalet a Rigor Mortis, i la reedició de Tor, tretze cases i tres morts de Carles Porta.

És a dir, ens arriba una tardor ben carregada en què els tres segells editorials cerquen un nou èxit com el que ha estat Les calces al sol, de Regina Sirvent, que es va estrenar el 8 de setembre de l’any passat i que de llavors ençà és al capdamunt de les llistes de llibres més venuts, amb perspectiva d’arribar encara igual a la Setmana del Llibre en Català. Tot un any d’èxit i això, en un país on la immensa majoria de llibres no arriba al mes de vida, és encomiable. Gairebé tant com tenir més de cent paraules úniques al món en la nostra llengua. Potser sí que hi ha motius per a l’optimisme.