29.03.2022 - 19:52
|
Actualització: 29.03.2022 - 21:52
Divendres, a la cimera informal dels dirigents europeus a Brussel·les, la Comissió Europea va reconèixer la necessitat d’un “tractament especial” per al mercat ibèric, que permetria a l’estat espanyol i Portugal d’establir un topall al preu del gas. És una concessió inèdita a dos països que, les darreres setmanes, havien encapçalat un moviment de reforma del mercat europeu que va aixecar polseguera entre els estats membres del nord. Però el triomfalisme amb què Madrid ha promulgat el dictamen de la Comissió contrasta amb la manca d’informació que fins ara ha proporcionat sobre aquesta mesura, que si res no canvia pot acabar anant a càrrec no pas de les elèctriques sinó del contribuent.
El topall del preu del gas, un objectiu comú
La decisió de la Comissió és significativa perquè, per primera vegada, atorga a Portugal i a l’estat espanyol la potestat d’establir mesures de mitigació de preus pròpies, amb independència de la resta del mercat europeu. La mesura en què Madrid i Lisboa fa setmanes que treballen plegats és l’establiment d’un topall temporal al preu del gas natural, el qual l’esclat de la guerra d’Ucraïna ha empès cap a màxims històrics.
Seria tot un punt d’inflexió per als preus de l’electricitat a la península, atès que el gas natural és el combustible a partir del qual es fixa el preu final del megawatt/hora que paguen els consumidors, d’acord amb el sistema marginalista de fixació de preus que impera a Europa.
Així i tot, encara hi ha diversos interrogants. La proposta no s’ha formalitzat davant la Comissió, i avui dia encara no se sap el valor de referència al qual es proposarà de fixar el preu del gas (que servirà per a determinar la reducció final de la factura de la llum). Un altre dubte és de calendari: s’espera que Madrid i Lisboa remetin la proposta a Europa en algun moment d’aquesta setmana, però una vegada la presentin serà el torn de la UE d’examinar si encaixa amb el dret europeu. Aquest procés es pot allargar fins aquest cap de setmana, pel cap baix, de manera que el topall no entraria en vigor fins la setmana vinent, com a molt d’hora.
El mecanisme de finançament, la gran incògnita
La incògnita més gran d’aquesta proposta està en el mecanisme que Madrid i Lisboa seguiran per a compensar ex post les empreses que produeixen electricitat mitjançant gas natural. Madrid i Lisboa poden influir el preu intern a què el gas natural es comercialitza al mercat ibèric, per exemple mitjançant l’establiment d’un valor de referència, és a dir, d’un topall de preu. Però no poden alterar el preu extern a què s’importa aquest combustible, que estableixen els països exportadors i els mercats internacionals.
Això significa que les companyies d’energia hauran de continuar comprant el gas al nivell de preus actual, però d’ara endavant hauran d’oferir aquest combustible i l’electricitat que produeixin d’acord amb el nou preu de referència, que és el que pagarà el consumidor. La gran incògnita, doncs, és què faran el govern espanyol i portuguès per tal de compensar aquest diferencial a les companyies elèctriques, les principals afectades pel topall.
Una opció que ha estat objecte d’intens debat aquests darrers mesos és de finançar aquesta compensació amb una pujada d’imposts a les elèctriques: s’establiria una càrrega impositiva als beneficis extraordinaris d’aquestes companyies, i els fons que se’n recaptessin es destinarien a costejar la diferència entre el topall i el preu real del gas. Aquesta via, proposada per organismes com ara l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i defensada insistentment per Podem, va ser explorada pel govern espanyol el passat mes de setembre, però se’n va acabar desdient.
Ahir, tanmateix, el govern espanyol va anunciar sobtadament que aplicaria una reducció especial dels beneficis obtinguts per les elèctriques en els contractes que superin el llindar dels 67 euros per megawatt/hora (MWh). Aquest mecanisme, no obstant això, caducarà el 30 de juny, i solament s’aplicarà als contractes nous o que es renovin, no pas als existents. Aquestes limitacions, doncs, dificulten que l’executiu espanyol pugui recaptar prou fons per a finançar el topall del preu del gas, que implicarà un cost milmilionari per a l’estat.
Una altra opció seria la de pagar el cost d’aquest diferencial per mitjà del contribuent. Tant Costa com Sánchez s’han afanyat a remarcar que aquestes compensacions “no seran ajuts públics a les empreses del gas”, però la negativa de considerar l’augment dels imposts a les elèctriques dificulta les opcions que no impliquin de finançar aquesta compensació mitjançant l’erari públic.
Una possibilitat que com més va més força pren implicaria de pagar el cost d’aquestes compensacions mitjançant l’anomenat dèficit de tarifa, una mesura que ja s’ha posat en pràctica en episodis anteriors d’escalada de preus. Això voldria dir diferir els pagaments amb càrrecs futurs (amb sengles interessos) a la factura de la llum dels consumidors, que una vegada acabada la crisi haurien de pagar aquesta diferència. Una opció similar seria la de finançar aquesta compensació amb fons europeus, una via en què tant Iberdrola com Endesa han mostrat molt d’interès darrerament.
El pla de xoc del govern espanyol també suscita dubtes
L’establiment d’un topall al preu del gas al mercat ibèric és independent –si bé complementari– del pla del xoc del govern espanyol contra la crisi energètica, anunciat dilluns i aprovat ahir al consell de ministres.
Aquesta partida, d’un import total de 16.000 milions d’euros entre ajuts directes i crèdits, inclou mesures com ara la bonificació de 20 cèntims per litre del preu de carburants i el programa d’ajuts a les empreses afectades per l’escalada del preu de l’energia.
És, tanmateix, una proposta que ha estat rebuda amb escepticisme pels agents econòmics. La Cambra de Comerç de Barcelona, per exemple, lamenta que les mesures proposades “seran a curt termini, amb una vigència d’uns pocs mesos en alguns casos, pensades només per mitigar l’embat de la crisi en lloc d’anar a l’arrel del problema“.
L’entitat, a més, recorda que la bonificació de 20 cèntims per litre en el preu de la gasolina és notablement inferior a l’augment interanual de la gasolina (50 cèntims) i el gasoil (61 cèntims). La Cambra remarca, també, que la gran majoria del programa d’ajuts a les empreses no es correspon a transferències directes sinó a crèdits de l’ICO, que a la llarga no faran sinó augmentar el volum de deute.
“La política d’incentius –adverteix l’entitat– ja no serà suficient per a solucionar la crisi energètica, que ha arribat a un punt insostenible per a la població i les empreses. Cal que immediatament es concretin mesures per frenar la translació dels preus energètics i que es planifiquin accions com ara canviar el sistema de fixació del preu de l’electricitat.”
Ni reforma ni immobilisme: la UE fa equilibris entre nord i sud
La petició de la Cambra de reformar el sistema de fixació del preu de l’electricitat evoca l’intent dels països meridionals, encapçalats per l’estat espanyol i l’estat francès, de derogar un sistema marginalista que consideren “la principal causa de l’encariment de la factura de la llum”, en paraules del primer ministre italià Mario Draghi.
Aquesta proposta, reiterada per Madrid a començament de mes en les cimeres europees, topà ràpidament amb l’oposició de la principal economia del continent, Alemanya, i els “quatre frugals“, una agrupació informal d’estats fiscalment conservadors que inclou els Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia: el sistema marginalista, al·legaren, generalment garanteix preus baixos, i substituir-lo per un d’alternatiu podria causar distorsions importants al mercat de l’energia, en una reacció desproporcionada a un episodi que alguns consideren transitori.
És per això que, aquestes darreres dues setmanes, tant Pedro Sánchez com António Costa van abandonar aquesta reivindicació inicial per a centrar-se en el concepte de “illa energètica”: el mercat ibèric opera al marge del mercat europeu, i com a tal hauria de poder fer efectives les seves mesures, al marge de les del continent. Perquè, amb una interconnexió de tan sols un 2,8% amb la resta del mercat europeu, les fluctuacions del mercat ibèric tenen un efecte molt menor que no les fluctuacions del mercat de països com ara Alemanya, o fins i tot l’estat francès.
Fins ara, però, el mercat ibèric –en tant que integrat a la xarxa europea, si bé de manera perifèrica– estava subjecte a la jurisdicció continental, per la qual cosa qualsevol mesura que l’operador ibèric volgués implementar havia de ser rubricada amb la resta de socis europeus. Però el reconeixement de l’excepcionalitat energètica peninsular per part de la UE obre la porta a la possibilitat que l’operador ibèric estableixi les seves pròpies mesures de manera autònoma, amb el vist-i-plau de la Comissió com a únic requeriment.
Així doncs, el dictamen de la Comissió Europea de divendres suposa un intent de cercar un cert equilibri que alleugereixi, si més no momentàniament, les tensions entre aquests dos blocs. Per a Madrid i Lisboa, és una victòria important, però no pas total. Han aconseguit d’arrencar a la UE una mesura que –si bé és positiva– s’allunya força de la proposta inicial de reformar de dalt a baix el sistema de fixació de preus. Els països del nord potser no s’han imposat del tot als del sud, però continuen sense donar el braç a tòrcer.
