21.03.2022 - 13:48
|
Actualització: 21.03.2022 - 14:48
Un equip liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desvetllat la distribució i capacitat dels bacteris heteròtrofs de degradar el mercuri oceànic. Els investigadors s’han centrat en el monometilmercuri (MeHg), considerada una de les deu substàncies químiques més perilloses per a la salut pública. En concret, han analitzat una àmplia col·lecció de cultius de més de dos mil bacteris procedents d’expedicions mundials, com Tara Oceans i Malaspina, i també mostres d’estudis locals per cobrir diferents regions i fondàries. Amb aquests anàlisis, els investigadors han vist que els gens marins de degradació del mercuri estan molt estesos a l’oceà, i ho estan de forma activa.
L’anàlisi s’ha fet combinant tècniques de cultiu tradicionals juntament amb enfocaments òmics i bioinformàtics moderns, fet que ha donat una visió més completa de la distribució dels gens encarregats de la degradació del mercuri, així com de les capacitats de degradació dels bacteris heteròtrofs que poden cultivar-se al laboratori.
El fet de constatar que els gens de degradació estan molt estesos i de forma activa “té importants implicacions en el cicle biogeoquímic de l’Hg”, afirma la investigadora Andrea G. Bravo (ICM-CSIC), coautora de l’estudi. “Aporta informació sobre les raons per les quals s’incrementen els nivells de metilmercuri i, en última instància, pot ajudar a entendre millor les cadenes tròfiques marines i com afecta el mercuri als diferents nivells de la cadena i a la salut humana”, afegeix.
La investigadora de l’ICM-CSIC i una de les autores principals de l’estudi, Silvia G. Acinas, recorda que fins ara hi ha un coneixement fragmentat de la diversitat de microorganismes implicats en la degradació del mercuri, així com de la seva presència i capacitat de degradació, “cosa que impedia desxifrar el seu paper en el cicle biogeoquímic del mercuri a l’oceà”. Acinas assegura que les dades proporcionades pel nou treball són clau per aprofundir en aquesta línia de recerca.
El paper dels bacteris marins heteròtrofs
Molts dels microorganismes descrits en el nou estudi mostren una gran tolerància a les formes tòxiques del mercuri, ja que poden tolerar concentracions molt superiors a les que es troben de manera natural a l’oceà. De tots ells, els investigadors apunten que destaca l’espècie Alteromonas mediterrania, que presenta la major tolerància i és capaç de degradar el mercuri en vint-i-quatre hores, fet que es considera un període de temps molt curt.
La investigadora del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB i coautora de l’estudi Olga Sánchez apunta que “és la primera vegada que s’estudia la tolerància de les espècies Alteromonas i Marinobacter al metilmercuri”, i afegeix que “el treball estableix les bases per dissenyar estudis de bioremediació en què es puguin utilitzar bacteris per a la degradació d’ecosistemes contaminats per mercuri, com és el cas dels sediments marins contaminats”.
Finalment, l’equip de recerca demana que les investigacions futures se centrin a descriure l’abundància i activitat dels gens de degradació del mercuri en àrees menys explorades, com les regions polars, amb l’objectiu de revelar els factors ambientals que promouen una dispersió més gran d’aquests gens en els ecosistemes marins. Els detalls de la investigació de la UAB i l’ ICM-CSIC es recullen en un article publicat recentment a la revista ‘Environmental Science and Technology’.
