Hem encarat dilemes complicats i hem hagut de fer concessions difícils per evitar l’aplicació dels plans d’alguns cercles ultraconservadors europeus’, ha dit Alexis Tsipras a la sortida de la reunió que ha propiciat l’acord sobre el nou rescat de Grècia amb els màxims dirigents de la Unió Europea. Així ha justificat un acord que no agrada gens als sectors de l’esquerra i que havia estat tombat en el referèndum que va convocar el govern grec.

Tsipras ha destacat que l’acord és difícil però permet evitar la fallida. El màxim dirigent de Syriza ha venut com un èxit el fet d’haver aconseguit frenar que ‘es moguessin actius de l’estat a l’estranger’, forçant que el fons de privatitzacions es mantingués Grècia i no a Luxemburg, com era previst en els plans inicials d’Alemanya. Segons Tsipars, l’acord ‘ha evitat el pla d’estrangulament financer i el col·lapse del sistema bancari’.

Alexis Tsipras ha acceptat, de fet, quasi totes les exigències que li plantejava l’Eurozona, en unes negociacions en què en un moment de la nit hi ha hagut l’amenaça del Grexit sobre la taula. El primer ministre grec ha acceptat la creació d’un fons amb actius per a privatitzar per valor d’un màxim de 50.000 milions d’euros que, tot i que inicialment s’havia de basar a Luxemburg, finalment serà a Grècia. El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha dit que el fons s’utilitzarà ‘per reduir el deute’ i també per generar diners. En concret, el neerlandès ha dit que 25.000 milions del fons podrien servir per a la recapitalització de la banca grega, i la resta per a rebaixar el deute i per a la despesa del govern d’Atenes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.