03.05.2017 - 14:42
La injecció de gas en Castor va generar terratrèmols que van desestabilitzar la falla d’Amposta
MADRID, 3 (EUROPA PRESS)
Reprendre les operacions d’injecció de gas en el magatzem Castor que van ser paralitzades al setembre de 2013, pels terratrèmols que es van produir a la zona de Vinaròs (Castelló), augmentaria de nou l’activitat sísmica i aquesta vegada podria provocar terratrèmols “fins i tot més grans”, d’una magnitud de fins al 6,8, segons conclou un estudi encarregat pel Govern espanyol a l’Institut Tecnològic de Masaachussets (MIT) i a la Universitat d’Harvard.
L’anàlisi, realitzat durant 18 mesos, ha conclòs que les operacions d’injecció de gas durant l’estiu del 2013 en el magatzem de gas de Castor, davant les costes de Vinaròs (Castelló) van provocar terratrèmols en una zona activa de la falla d’Amposta que han generat la seva desestabilització, de manera que si es torna a introduir gas, podria tornar a augmentar l’activitat sísmica a la zona de manera “fins i tot major”, segons l’informe.
Els coordinadors de l’estudi han presentat aquest dimecres les seves conclusions i recomanacions juntament amb el secretari d’Estat d’Energia, Daniel Navia, i el director d’infraestructures d’Enagás, Claudio Rodríguez.
Després de conèixer-se contingut, el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital ha decidit no tornar a reobrir el magatzem de gas Castor i, una vegada analitzat l’informe, realitzat al llarg de 18 mesos amb un cost de 600.000 euros, encarregarà estudis d’enginyeria i, posteriorment, de viabilitat econòmica, per escometre el seu desmantellament.
Entre les conclusions de l’informe els professors Rubén Juanes (MIT) i John H. Shaw, de la Universitat d’Harvard, han destacat que hi ha un “risc elevat” que torni a augmentar l’activitat sísmica en cas de reprendre les operacions de gas en l’emmagatzematge de Castor, perquè la sismicitat ocorreguda ha apropat diversos elements de la falla d’Amposta a ser “menys estable del que era originalment”.
A més, ha explicat que amb aquests antecedents d’ocurrència i sismicitat, en l’actualitat, hi ha major probabilitat que es produeixi un terratrèmol a la zona i que podria arribar a ser d’una magnitud “molt més elevada”, de fins al 6,8.
No obstant això, els responsables de l’informe han conclòs també que amb els estàndards exigits a la indústria al moment d’escometre aquelles operacions “difícilment” hauria pogut predir l’augment de l’activitat sísmica”, al mateix temps que han reclamat que en el futur es realitzin aquest tipus d’estudis que integren la geologia, la geofísica i la geomecánica.
Juanes ha assenyalat que la sismicitat ocorreguda va apropar diversos elements de la falla d’Amposta a ser “menys estable” del que era abans de les operacions d’injecció de gas pel qual han arribat a la conclusió que aquest sistema de falles ha estat desestabilitzat pels terratrèmols.
“Pot haver-hi més probabilitat d’un terratrèmol en el futur després de (les operacions de) Castor a la zona d’una magnitud superior, de fins al 6,8”, ha advertit Juanes, que posteriorment ha indicat que, en tot cas, l’activitat sísmica actual a la zona ha tornat a les mateixes taxes anteriors a setembre del 2013.
A nivell tècnic, Juanes ha precisat que la injecció de gas va provocar una desestabilització de la falla d’Amposta i de les ramificacions que ara s’ha descobert que estan actives “en el bloc penjant de la falla”.
Així, ha apuntat que una taxa d’injecció menor provoca una taxa de desetabilización menor i que després d’analitzar el cicle complet d’injecció de gas i recuperació han advertit que la desestabilització sísmica seria “major a la qual es va provocar en el mes de setembre, en l’ordre d’un factor de dos”.
Per la seva banda, el professor de la Universitat de Harvard John H. Shaw ha estat més contundent en afirmar que reprendre les operacions “agreujaria l’estrès de la falla” i que “hi hauria risc elevat” perquè es va desestabilitzar per les injeccions de gas, independentment del volum d’injecció, la taxa d’injecció o el volum del pou.
Juanes ha defensat que aquest estudi realitzat post mortem, a partir d’un encàrrec del Govern exigit a través del Reial decret Llei de 2014 integra “nous paradigmes” en integrar la sismologia estructural, la geologia i la geomecánica i ha demanat nous estàndards a l’hora d’avaluar els riscos sísmics en abans d’operadciones d’aquest tipus, sobretot en àrees tecntónicamente actives.
Una vegada conegudes les conclusions i recomanacions de l’estudi en el qual han participat set investigadors d’ambdues institucions acadèmiques, el secretari d’Estat ha subratllat que el document confirma que la decisió del Govern espanyol el 2013 de paralitzar l’activitat va ser encertat de cara a garantir la seguretat dels ciutadans i del medi ambient.
Quant a la possible negligència de l’empresa de Castor Escal-UGS, ha assenyalat que el Govern espanyol remetrà aquest estudi als jutjats que dirimeixen aquesta qüestió perquè analitzin “amb cautela” les conclusions que són “molt contudentes”.
EL GOVERN ESPANYOL DESCARTA REOBRIR CASTOR
Navia ha afirmat que “és molt difícil definir un standar d’operativitat del magatzem que permeti renanudar-lo amb seguretat, per la qual cosa “no hi ha cap element en aquest informe” que porti a replantejar-se la reobertura de Castor que “seguirà hibernant”.
El següent pas, segons ha dit, serà encarregar un estudi d’enginyeria i posteriorment de viabilitat econòmica de cara a desmantellar la instal·lació de manera amb la prioritat posada en la seguretat de les persones i del medi ambient.
“Al Govern espanyol i a la justícia li correspon analitzar si hi ha responsables. Aquest informe haurà de ser avaluat pels jutjats”, ha manifestat Navia que, no obstant això, ha avançat que “queda clar” que “no era fàcilment previsible amb un estandar de rigor raonable que en Castor ocorregués el que finalment ha passat”.
